José VAllés

34 AIQS NEWS 55
a Fons
Més enllà de la universitat
Fora de la universitat, Joan Francesc Piniella és un apassionat de les travesses
de muntanya que, si pot ser, gaudeix “en bona companyia”. Una de les que
recorda amb més estima és la que uneix el Cap de Creus i Irun travessant
tot el Pirineu. “Per un problema d’esquena vaig haver d’acabar a Andorra,
però tinc ganes de continuar la ruta i no descarto que, quan em jubili, ho
faci”. Més enllà dels paratges, d’aquestes travesses destaca que es coneix
molta gent. Tal com explica: “Caminar és un bon exercici físic, mental, i a la
muntanya arribes a conèixer la gent tal com és”. A més, recorda el Camí de
Santiago que va recórrer en part amb els seus dos fills quan eren petits”.
Altres aficions són els escacs, llegir i fer mots encreuats.
SAnTUArI de núrIA
brir la química-física i el professor
Condal amb les seves
discussions rigoroses i agudíssimes,
l’electrònica amb el
professor Bek i l’assignatura
d’anàlisi quantitativa amb el
professor Obiols, que evidenciava
la seva gran experiència
de químic de laboratori.
Recordo especialment divertides
les pràctiques d’anàlisi
quantitativa i el laboratori
d’electrònica.
Ja a quart vaig tenir química
orgànica amb l’inefable
professor Pedro Victory i la
seva didàctica de xoc. Val a
dir que vaig trigar un cert
temps a apreciar la seva vàlua
com a professor. Confesso,
però, que després la vaig
apreciar. En aquest curs era
també quan teníem més formació
en enginyeria i recordo
amb nostàlgia les classes
dels professors Barrera, Adelantado,
Roca... Finalment, a
cinquè vaig decidir, després
de grans dubtes, escollir la
intensificació en química orgànica.
Aquí vaig tenir la sort
de conèixer amb més profunditat
els professors Sanz Burata,
Julià, Irurre i, sobretot,
el professor Bonet, que després
va dirigir el meu TFC i la
meva tesi doctoral.
ens podrIes comentar
alguna anècdota
dIvertIda que haguessIs
vIscut en els teus dotze
anys a l’Iqs?
La primera que destacaria va tenir
lloc durant el primer curs,
que va ser difícil, i en el qual
havies d’estudiar molt. Era una
època convulsa a finals del franquisme
i ens divertíem amb
qualsevol cosa a la mínima que
podíem. Recordo que durant un
curset d’estiu, en concret en una
classe de càlcul infitessimal amb
Josep Pla Carrera –un professor
genial–, hi havia un gos amb el
qual estàvem jugant i el vam fer
entrar a classe. Pensàvem que el
professor ens esbroncaria, però
no va fer cap comentari. El gos
es va passar tota la classe escarxofat
tranquil·lament a la porta.
En sortir, tot adreçant-se al gos,
el professor Pla li va dir: “¡Por lo
menos hoy hay alguien que habrá
entendido algo!” (riu).