Barret Picat - 203

24
Entrevista
Entrevista a
Jordi Batista Ramon
Mosso d’esquadra
Montse Giné
Quan has acabat un
treball i veus que has
construït o creat alguna
cosa és molt satisfactori,
allò ho has fet tu, és teu.
El Jordi Batista és un linyolenc que,
no fa gaire, ha presentat els vitralls
de la mare de Déu de Núria i Sant
Jordi que van als laterals de l’església
de Linyola. Ell no es considera
un artista però sí un manetes que a
base de paciència aconsegueix un
excel·lent resultat.
Fitxa
Nom: Jordi Batista Ramon
Lloc i data de naixement: Lleida,
el 15 d’agost de 1962.
Estat civil: casat amb Teresa Riera
i pare de l’Helena i la Blanca.
Estudis: Diplomatura en Treball
Social per la Universitat de Lleida
(UdL), llicenciatura en criminologia
per la Universitat de Girona
(UdG) i postgrau en gestió i direcció
de la seguretat pública, entre
altres estudis.
Professió: mosso d’esquadra
i actualment inspector en cap
de l’àrea regional de trànsit de
ponent.
Aficions: llegir, modelisme, esport
(bicicleta, caminar, natació) i trial.
Montse Giné (M.G.): Últimament no
es parla d’altra cosa que dels vitralls
que has realitzat voluntàriament per
l’església de Linyola. Com comença
aquesta aventura?
Jordi Batista (J.B.): Un dia vam
coincidir el mossèn Pere i jo mirant
el quadre que l’Antonio Ruiz estava
realitzant per un altar de l’església.
Com que formo part del Consell Parroquial
ja havíem parlat de canviar
les dues finestres laterals per vitralls
i mossèn Pere em va dir: “Tú no
t’empenyaries a fer un vitrall?”, i jo
li vaig dir: “Si algú m’ho ensenyés
i m’explica com funciona per què
no...” I així va ser. Vaig anar a les
Adoli’s a mirar i em van ensenyar
com funciona la tècnica. Complicat
no és, però vol molta paciència.
M.G.: Penso que ets molt modest.
J.B.: Però llavors vaig pensar que
abans d’aventurar-me a fer els vitralls
laterals primer havia de fer un prova i
va ser el vitrall de l’Esperit Sant de la
sagristia. Moltes peces, 965 en total
i anava pensant “On m’he posat!”,
però a mi amb paciència no em
guanya ningú.
M.G: Podem dir que això del vitralls
també és un hobby?
J.B.: sense cap mena de dubte és
un hobby, perquè ho faig quan en
tinc ganes i no m’ho agafo com una
obligació, perquè llavors deixaria de
ser un hobby. La meva professió em
manté gran part del dia al despatx i
en contacte amb la gent i és molt
absorvent, fins i tot , diria estressant:
consultes, gent preguntant... Per
això necessito un espai de temps per
a mi i realitzar els vitralls o també els
modelismes, m’ajuda a desconectar.
Quan ho has acabat i veus que has
construït o creat alguna cosa és molt
satisfactori, allò ho has fet tu, és teu.
M.G.: Quina sensació vas tenir quan
vas acabar el primer vitrall?
J.B.: Quan construeixes el vitrall no
el veus amb la llum atravessant-lo i
quan ho veus dius “ostres!”. Després
d’haver passat la “prova” vam
acordar amb el Consell Parroquial
de veure què fèiem als vitralls i vam
acordar de fer Sant Jordi com a patró
de Catalunya i la mare de Déu de Núria
com a patrona del bisbat d’Urgell.
barret picat ABRIL 2014