Barret Picat - 203

Història
29
El Colegi Hispano-Mexicano que va fundar
dans compromesos amb un sistema
constitucional que havia de garantir
la igualtat de tots davant la llei. A
Catalunya la nova escola i des de la
seva idiosincràsia es va crear (1936)
el Consell de l’Escola Nova Unificada
(CENU) que confeccionà “El Pla
General d’Ensenyament” un projecte
envejós i capdavanter a Europa.
De tot aquest panorama educatiu
en varen poder gaudir, en els seus
inicis, els quatre alumnes del mestre
Pau Farrús, tres dels quals viuen
a Linyola, Ramon Salse, Mosset,
Francisco Bonjorn i un quart a
Mollerussa, Maria no Forroll. Tots
ells coincideixen en la novetat que
significà incorporar-se a la classe del
mestre Pau Farrús i al nou sistema
d’ensenyança i que defineix molt
bé una frase del seu alumne Forroll:
”...a classe vàrem començar a fer,
lo que mai no havíem fet i que tant
ens agradava, esport, excursions
per estudiar la natura...” un altre,
Bonjorn, recordava com el mestre
va aconseguir, mitjançat uns exercicis
que puntuaven com en una
carrera de ciclisme, que els alumnes
arribessin puntuals a classe i també
com anaven, amb el Sr. Farrús, a les
“Arroquetes” i des de la seva altura,
asseguts, contemplaven el paisatge
per després treballar-lo a l’aula o al
mateix espai.
Vàrem anar confeccionant una
exposició no exempta d’alguna
anècdota prou curiosa. En un dels
plafons sobre el CENU, vaig incorporar-hi
el cartell que s’havia confeccionat
l’any 1936 com a reclam
publicitari, uns dies més tard vaig
pensar que ens calia un bon cartell
com a presentació de l’exposició
i vaig demanar a la meva amiga
professora d’art i pintora Mariona
Millà la creació d’una aquarel·la que
donés significat a tot allò que ens
havíem proposat dur a terme i quina
fou la meva sorpresa quan em vaig
donar compte que el cartell de l’any
1936 també portava la signatura
Millà i resultà que la seva autora, era
la tieta de la meva amiga.
A mesura que anàvem documentant
els plafons ens enriquíem en
coneixements sobre la història dels
vençuts de la guerra civil i el seu
èxode des dels camps de concentració
francesos cap a terres de
l’altre costat de l’Atlàntic amb els
vaixells Ipanema, Sinaia, Stanbrook
i el Méxique. En aquest últim marxà
cap a l’exili, el mestre Pau Farrús,
desembarcant a Veracruz, l’estiu
de 1939. L’any següent, a Torreón,
va establir la seva residència i allí
es va retrobar amb el mestre Vigatà
(fill de Torregrossa) i junt amb
d’altres mestres exiliats fundaren
l’escola Cervantes. Uns anys més
tard, Pau Farrús junt amb el Mario
Aleixandre, un altre mestre espanyol,
fundaren el Colegio Hispano
Mexicano, escoles finançades pel