Barret Picat - 203

Literatura
49
Qualsevol nit pot sortir el sol
Antoni Folguera
Jo vaig créixer entre còmics. Tebeos
en dèiem. Avui novel·les gràfiques
per si voleu donar-li una pàtina de
prestigi al terme. Tant se val, per
a la meva padrina sempre serien
patufets. He crescut amb els còmics
i aquests s’han fet grans amb
mi. Anàvem a la biblioteca de les
antigues escoles velles i literalment
devoràvem tots els tebeos de la casa
Bruguera: Zipi y Zape, Mortadelo y
Filemón, Anacleto agente secreto,
Rompetechos, Rue del Percebe 13,
SuperLópez... ah! i Carpanta. Tots
personatges sortits de la factoria
Bruguera, allò sí que era una fàbrica
de somnis: producció en cadena,
desenes de personatges, milers
d’historietes. Paper barat i quatre colors
bàsics. També en compràvem,
en canviàvem, ens els deixàvem.
Molts sense tapes, sense grapes,
amb alguna pàgina estripada. Literalment
trinxats de tant ús i abús. Érem
consumidors compulsius de tebeos,
sense frens ni marxa endarrere. Addictes
a les historietes.
Després els gustos canviaren. De
les historietes curtes d’una o dues
pàgines de la casa Bruguera vam
passar a les narracions més llargues
i elaborades. Entràrem a Europa una
mica abans que ho fes l’Estat. I per la
porta gran: l’escola franco-belga de
dibuixants, la famosa línia clara. Tintin,
Spirou y Fantasio, Lucky Lucke,
d’acord... d’acord... me’ls deixava
l’Astèrix i l’Obèlix. Tot un luxe amb
tapes dures, àlbums de 62 pàgines,
colors a dojo i paper setinat. Ja érem
europeus. La biblioteca del poble
en tenia (i en té) un bon assortit de
Tintins i d’Astèrixs. N’agafàvem una
carretonada en préstec i cap a casa
falta gent! Poder-los llegir en la intimitat
de l’habitació era com fer Festa
Major. O potser millor.
També estàvem enganxats als superherois
amb poders sobrehumans.
Defensors del bé i enemics del mal.
Combatents desinteressats del crim,
de les catàstrofes, dels malvats, de
les invasions extraterrestres i de
qualsevol amenaça de l’ordre establert.
Els bons contra els dolents.
Superman, Spiderman, Batman, la
patrulla X, l’increïble Hulk, el capità
Amèrica... tants i tants d’altres sortits
de les factories Marvel i DC Comics.
Molts amb identitats ocultes, alguns
amb un passat fosc, tots amb uniformes
vistosos. Sempre abnegats,
sempre generosos, sempre disposats
al sacrifici. Protectors dels
oprimits i defensors dels innocents.
Cultura pop americana amb missatge
subliminal inclòs.
Subscriu-te a
Posteriorment vindria una parada, un
parèntesi, un respir. Un oasi de calma
enmig de la tempesta. Recuperar
forces per a poder continuar, arribar
a la meta amb certa solvència. Segona
meitat dels vuitanta, en plena edat
del pavo, trobem la joia de la corona:
el còmic per a adults. Ep! Això ja és
seriós: Titànic, Cimoc, Cairo, Totem,
Rambla, el Vibora. Revistes i més
revistes. Descobrim la contracultura,
l’underground, l’alternativa. Els
superherois es tornen antiherois:
Makoki, el gat Fritz, American Splendor,
Paracuellos. Drogues, sexe i
rock’n’roll. Temps de movida. Caminem
pel costat salvatge de la vida,
walk on de wild side. Els vuitantes,
l’edat d’or de les revistes de còmics,
els anys del boom. Les publicacions
surten com a bolets. Ara, d’això ja no
en queda res de res. Potser només
El Jueves, i encara.
I arriben els noranta, la decadència,
la travessa pel desert. Ni un oasi a
la vista, ni una ombra on aixoplugar-se.
Tot s’ha acabat. Canviem
d’ambients, modifiquem prioritats,
tenim altres interessos. Ens hem fet
grans, hem crescut. Però el tombant
de segle ens guarda una sorpresa,
un as a la mànega, un conill dins
del barret. Les editorials s’inventen
la sopa d’all: les novel·les gràfiques.
Volta el món i torna al Born. Estratègia
comercial? Evolució del gènere?
Creació d’un autor? Ningú ho sap
del cert. Ressorgeix l’interès, creix
l’afició, hi ha un públic novell, els
diaris en parlen. Internet fa la resta.
És l’edat adulta de la historieta: nous
arguments, trames més complexes,
voluntat d’autoria. Maus, Persépolis,
From Hell, L’art de volar, Watchmen,
Blankets, Contracte amb Déu. Tants
com vulgueu, a palades. Una renaixença,
un risorgimento. Un sol
lluent sortit d’una nit qualsevol... Jo
vaig créixer entre còmics. Tebeos en
dèiem. Avui novel·les gràfiques. Tan
se val, per a la meua padrina sempre
serien patufets.
la revista de LINYOLA!