Barret Picat - 203

Dossier mestres a la República
Història
27
Un mestre republicà,
Pau Farrús. Curs 1935-1936
Història d’una exposició
Pol Galitó Martí
I. El projecte
Aquell tòpic de que el temps passa
molt ràpid s’accentua quan més
gran et fas. Aviat farà un any que
vaig tenir notícia de l’aparició d’un
quadern de rotació del curs 1935-
1936 de l’escola de Linyola. Fou el
Marius Domínguez (fill de Linyola)
que envia un Mail a l’ajuntament en
el qual explicava com una companya
seva, catedràtica de geografia de
la Universitat de Barcelona, Isabel
Pujadas nascuda a Balaguer, tenia
un quadern realitzat per nens de 10
a 14 anys, de Linyola, quan el seu
tiet havia estat mestre al poble. Vaig
comunicar-me amb el Marius, que
entre altres coses, recordava que
la Isabel li havia comentat que el
mestre era de Camarasa o Balaguer
i que després de la guerra civil havia
hagut d’exiliar-se a Mèxic, però que
per més informació ella es ficaria en
contacte amb mi, en fi, ja havia despertat
en mi el neguit per conèixer
més coses sobre el tema i per tant
no podia esperar i em vaig ficar a
investigar –qui podia saber alguna
cosa d’aquell mestre i quadern–, em
vaig preguntar?
Vaig demanar al Gonzalo Balcells,
que per aquella època tenia 12 anys,
els mestres que hi havien a Linyola i
em va fer una llista en la qual recordo
que apareixien els noms: Sr. Cornudella,
Sr. Carrera, Sr. Farrús, etc...
Al llegir Farrús vaig tenir un trasbals,
doncs el meu pare, Jaume Galitó,
quan érem petits ens parlava de les
excel·lències d’un mestre de nom
El mestre Pau Farrús
“Sr. Farrús” –per casualitat seria
aquest el mestre del quadern?–. Feia
uns anys que l’alcalde de Camarasa,
Josep Vendrell, m’havia presentat a
un regidor, Jaume Farrús, el vaig trucar
i al donar-li les dades en va confirmar
que el seu oncle Pau Farrús
havia estat mestre a Linyola, entre
altres poblacions, i que després de
la guerra marxà a Mèxic.
Ja havia passat un mes quan la
Isabel Pujadas va contactar amb mi
per telèfon, doncs per motius professionals
no ho havia pogut fer abans,
i em va explicar que havia descobert,
que el quadern que havia vist des
de sempre a la seva torre de Gerb
no era de la seva mare, era del seu
oncle Pau Farrús de Camarasa casat
amb una germana de la seva mare,
Cinta Rúbies Aguilà. Va explicar que
el quadern era una peça extraordinària
des del punt vista pedagògic
com a referent de lo que havia estat
l’escola de la República en els seus
inicis i sentimental per la quantitat
d’alumnes que hi havien escrit.
Un dissabte de juny ens vàrem conèixer
a Balaguer i em va ensenyar
una reproducció del quadern que
vaig anar fullejant mentre m’explicava
tot i més sobre la vida de la seva
tieta Cinta i en Pau Farrús i com es
van casar per poders a Balaguer tres
anys abans de retrobar-se a Torreón
(Mèxic) on varen tenir dues filles a les
que van ficar dos noms tan catalans
com Núria i Montse, doncs la seva
catalanitat va estar present durant
tota la seva vida. Fins i tot va enviar
les dues filles a Balaguer a estudiar
i aprendre el català.
Continuava explicant, la Isabel, que
a Torreón, Farrús va continuar fent
de mestre sense oblidar la seva
estimada Catalunya a la que no
volia tornar mentre Franco en fos el
cap d’estat, però desgraciadament
vingué abans de l’any 1969, data
de la seva mort, ja malalt de càncer,
per acomiadar-se de la seva família,
tenia 58 anys.
Era colpidor escoltar la veu de la
Isabel explicant la història mentre jo
anava passant les fulles i veient els
dibuixos del meu pare i llegint noms
de personatges que havia conegut,
Gonzalo Balcells, Crispí Palou, Francisco
Bonjorn, Sebastià Camarasa,
Mosset, Salse, Forroll i així fins a 47
alumnes del curs.
Vaig tornar cap a casa, amb el
quadern, més content que un gínjol