Barret Picat - 203

50
Literatura
Ninots a l’espai (I)
Josep Pinyol i Vidal
1a part: Els antecedents. L’espaidesconegut
i fascinant
L’home sempre ha mirat de conèixer
i dominar el medi en el què viu.
La terra simbolitza la realitat i el
pragmatisme; el cel l’abstracció i el
somni. Tan aviat toquem de peus a
terra com tenim el cap als núbols.
Tradicionalment hem reservat el cel
i el firmament als déus car era un
lloc ple de misteris que no arribàvem
a esbrinar. Així, anomenem els
astres veïns amb noms mitològics:
Júpiter el pare dels déus romans;
Mart, el déu de la guerra; Mercuri, el
missatger dels déus; Venus, deesa
romana de l’amor; Urà, encarnació
divina del cel… Més enllà de les
imatges purament religioses, amb
els sants i els angelets que es passegen
pel cel, els artistes ens han
deixat una bona mostra d’aquesta
fascinació mitològica i celestial, com
per exemple la representació del pas
del cometa Halley a l’abril de l’any
1066 que trobem a la tapisseria de
Bayeux a Normandia o el mateix
cometa que Giotto inclogué al seu
quadre de l’adoració dels reis mags
cap a l’any 1304. Malgrat les reticències
de l’Església, les observacions
de Copernic, Kepler o Tycho Brahe
aproparen aquell espai místic a la
realitat científica fins a gosar endinsar-se
en el terreny diví i afirmar que,
finalment, l’obra atribuïda a Déu era
ben poca cosa en comparació amb
la immensitat d’un univers complex.
Al pobre Galileu li va anar de ben
poc de no acabar rostit per heretgia.
Puntualment, alguns escriptors
imaginatius, escrigueren relats de
viatges fantàstics més enllà de la
Terra com el francès Hector Savinien
Cyrano de Bergerac que imaginà la
vida a la Lluna i al Sol al seu llibre
titulat «Voyage dans la Lune et Histoire
Comique des Etats et Empires
du Soleil» publicat cap al 1557. Al
segle XVIII, l’alemany Rudolf Erich
Raspe s’inspirà de les narracions
d’un militar mitòman i aventurer per
escriure «Les Aventures del Baró de
Münchhausen» (1785) qui, pretesament,
havia arribat a la Lluna agafat
a una bala de canó. A partir de la
industrialització la idea del progrés
es relacionà amb les màquines.
El segle XIX aportà noves fonts
d’energia com el vapor i l’electricitat.
Les màquines eren cada cop més
sofisticades i aparegueren noves
formes de transport que escurçaven
les distàncies. El tren, els globus
aerostàtics, l’automòbil i l’aviació
foren algunes de les novetats més
espectaculars d’aquell canvi de
segle fascinant. En aquest contexte
es plantejava el nou gran repte de
posar la tècnica al servei de l’home.
Josep Roca i Roca gran figura del
republicanisme federalista i principal
redactor de La Campana de Gràcia,
deia a trenc de segle:
“El sigle XIX (…) ha sigut el sigle
nerviós per excelencia. Bellugadís,
ruidós, febril (…) sols en una cosa
s’ha mostrat ferm, constant y decidit:
en descubrir els secrets de la
naturalesa…” 1
Precisament, un dels grans secrets
era encara l’espai que ens envoltava
i que continuava inspirant alguns
autors visionaris. L’anglès Herbert
George Wells tractà a les seves
obres sobre la màquina del temps
o l’home invisible i va posar dos
expedicionaris a la Lluna, els protagonistes
de la novel·la «The first
1) Pdel O. (pseudònim de Josep Roca i Roca).
“Entrada de sigle”. Almanach de L’Esquella de la
Torratxa. Gener 1901
men in the Moon» (1901). Tres anys
abans havia imaginat la primera
guerra interplanetària al seu libre
«La guerra dels móns» (1898). El
nantès Jules Verne fou segurament
el principal autor d’anticipació del
seu temps i un dels precursors visionaris
del que avui anomenaríem la
ciència ficció. Deu anys després de
que Narcís Monturiol fes les seves
primeres proves amb el primer prototip
de submarí al port de Barcelona,
Verne imaginà un submarí capaç de
recórrer vint mil llegües sota el mar.
L’any 1865 es publicà «De la Terre à
la Lune» i amb aquesta obra Verne
esdevingué la referència suprema
per a tots els què somniaven d’enviar
una expedició a la Lluna valent-se de
procediments tècnics.El planeta Mart
també va ser l’objecte d’especulacions
més o menys científiques i més
aviat extravagants com les de l’astònom
nordamericà Percival Lowell i
les del francès Camille Flammarion
que especularen amb la possibilitat
d’una vida intel·ligent a Mart. 2
Pot ser que l’esperit pragmàtic dels
catalans ens deixà al marge d’aquestes
utopies insensates i per tant,
en aquella època, no trobem cap
exemple d’obra literària d’anticipació
escrita per un català. Si els catalans
arraconarem aquest gènere literari,
no podem pas dir la mateixa cosa
de la nostra premsa que de tant
en tant deixava anar la imaginació
més enllà dels núbols inspirant-se
en les proeses d’alguns pioners
esbojarrats. El 15 de gener de 1784
s’enlairà el primer globus aerostàtic
barceloní, no tripulat, que va ser
construït per subscripció popular
amb la finalitat científica d’estudiar
2) Veieu l’article publicat a Barret Picat:”La Lluna
i Mart: la imaginació més enllà dels núbols”, núm
186. Juny 2011
barret picat ABRIL 2014