Barret Picat - 203

36
Història
Dossier mestres a la República
1935-1936. L’escola de la
República a Linyola
Ton Solé Bonet (IECPU)
Els alumnes de l’escola de Linyola
del curs 1935-36, Galitó, Forroll, Mir,
Balcells,... entre altres, van tenir molta
sort, van ser afortunats de poder
anar a aquesta escola de Linyola, tot
i que van haver de suportar les contradiccions
i desgràcies d’una guerra
i les adversitats d’una postguerra.
L’escola d’abans de la República i la
de després, solament ensenyaven
a llegir, escriure i les quatre operacions
bàsiques. El mestre era el
protagonista i no calia comprendre ni
entendre, només calia repetir i obeir.
A l’escola s’estava quiet i callat, treballant
o fent veure que treballaves
i amb l’atenció posada en no rebre
algun que altre càstig del mestre.
Els alumnes de l’escola de la II República
van tenir una escola de qualitat,
una escola que ensenyava a pensar,
formava ciutadans i dignificava i
reconeixia socialment el paper dels
mestres. L’educació a Catalunya va
viure el millor moment de la seva
història amb una escola oberta, compromesa
i al servei del país, catalana,
moderna, coeducadora i laica, on es
fomentava el coneixement a partir
de l’observació i l’experimentació
amb mètodes pedagògics avançats.
Aquest bon fer de les escoles de
Catalunya el trobem reflectit en els
Quaderns de Rotació.
Que és un Quadern de Rotació?
El quadern de rotació és el testimoni
de les activitats que es feien cada
dia a l’aula. Els alumnes, de manera
rotativa, tenien l’encàrrec de posar al
quadern una mostra de la feina feta
a la classe. En el cas de l’escola de
Linyola, uns tenien la feina d’escriure
i altres la d’il·lustrar el text sent una
radiografia del treball dels alumnes
i de la pràctica docent del mestre.
El fet de tenir accés al Quadern de
Rotació del Sr. Pau Farrús que fou
mestre de l’escola de Linyola el curs
1935-36 ha permès a l’Ajuntament
de Linyola organitzar una exposició
on quadern i mestre són l’eix central.
Una lectura atenta d’aquest Quadern
de Rotació permet comprovar
com Pau Farrús incorporava a la
seva pràctica docent, les noves maneres
d’ensenyar i aprendre inspirades
en els corrents de pensament
de pedagogs europeus. Desprès
de la Revolució Francesa, l’educació
va passar a ser una prioritat i
des d’aquell moment pensadors,
filòsofs i pedagogs van promoure
nous principis pedagògics. Un dels
principis més revolucionari i en el
que tots coincidien era què el nen o
la nena havia de ser el protagonista
de l’educació “L’escola ha de ser
per al nen, no el nen per l’escola”.
Aquesta nova mirada comportà un
gir molt important en la manera de
fer del mestre. Aquella persona malhumorada,
amb pocs coneixements
de la didàctica que feia de mestre
d’escola a finals del segle XIX ja no
servia per estar davant d’una aula.
En el quadern de rotació de Pau
Farrús trobem aquesta nova mirada
i una nova manera de fer de mestre.
Era un mestre professionalment
inquiet i compromès amb l’educació
dels seus alumnes, així ho
demostren les primeres pàgines del
quadern on hi ha un registre dels
nivells d’instrucció dels seus alumnes,
de les seves competències en
les diferents matèries i de l’evolució
de cada alumne. Pau Farrús tenia
coneixement del seu grup d’alumnes
i com era cadascú, la qual cosa
li permetia potenciar les habilitats
individuals organitzant les activitats
atenent als seus nivells. Aquest és
un indicador de qualitat de l’escola
de Linyola del curs 1935 -36 i una
mostra de com ell aplicava a l’aula
barret picat ABRIL 2014