Barret Picat - 203

26
Entrevista
Formadors de Trànsit, embrió del
model de trànsit a Catalunya.
M.G.: Com a inspector de trànsit,
quines recomanacions ens faries als
conductors?
J.B.: En podria fer moltes, ara bé
la majoria d’elles conegudes per
tothom. En tot cas donaria per tota
una altra entrevista, per tant més
que recomanacions que parlarien
de velocitat o d’alcohol prefereixo fer
una reflexió: la carretera és un espai
de convivència, és a dir, un espai
de llibertat i de drets però també de
deures i obligacions. Acostumem a
assumir riscos precisament per la
baixa percepció d’aquestos, en canvi,
no estem preparats per assumir-ne
les conseqüències, malauradament
massa sovint fatídiques. En el mateix
sentit crec que les víctimes dels accidents
de trànsit són sovint, massa sovint,
més que les víctimes com a tals,
que també ho són, aquelles persones
que perden éssers estimats i això és
inassumible, “els accidents de trànsit
mai o gairebé mai són accidentals i
per tant del tot evitables”.
M.G.: Què en penses de les crítiques
als mossos d’esquadra que fem la
gent?
J.B.: Penso que per pròpia definició
la crítica és fer notar defectes de les
persones o de l’organització i de
censurar-ne les accions i les conductes,
per tant no és fàcil entomar-les,
ara bé crec que cal positivar-les en el
sentit que ens han d’ajudar a millor
en certs aspectes i a crèixer com a
organització. Tot i que vull recordar
que sovint, tots plegats, ens veiem
influenciats pels mitjans de comunciació
i una cosa és l’opinió pública
i l’altra, l’opinió publicada.
M.G.: De què va “Mossos per la independència”?
Quin paper tenen els
mossos dins un estat independent o
en el procés d’estat independent?
J.B.: És una de les sectorials de
l’ANC que agrupa professionals de
tot Catalunya que treballen com
agents de la policia autonòmica i que
estan a favor de la indepèndencia
del nostre país. En cap cas hi ha
una vinculació a cap partit polític o
sindicat i sota cap concepte deixaran
d’exercir amb professionalitat i amb
estricte compliment del marc legal,
la seva tasca al servei de tots i cadascun
dels ciutadans de Catalunya.
Les altres dues preguntes no les puc
respondre perquè no en sé la res-
posta, en tot cas si que puc dir que
com a col·lectiu hi ha molts dubtes i
inquietuds al respecte.
M.G.: Parlem de les teves aficions,
en què consisteix el modelisme?
J.B.: Bàsicament és la reproducció
exacta a escala de tot tipus d’estris,
especialment de trànsport. Vaig començar
de molt jove a practicar-lo,
primer amb el modelisme militar (carros
de combat i algun que altre diorama)
amb plàstic en que bàsicament
es tracta de donar-li realitat a base
de pintura, ja que el muntatge en si
és relativament senzill. Després del
plàstic passo a la fusta (majoritàriament
vaixells) entre altres perquè, en
certa manera té molta més complexitat,
és més manual i més enriquidor i
també perquè ja començava a tenir
una edat i el plàstic és per gent més
jove. M’agrada molt crear, o millor
dit construir, com no havia de fer un
vitrall en un any si hi ha algun vaixell
que m’ha durat més de tres!
M.G.: I per acabar, una altra afició
que tens és el trial. Com comences?
J.B.: Fa molts anys que el practico,
tot i que amb alguns anys en stanby.
He de dir que m’agrada tot el món
de la moto però em vaig decantar
pel trial perquè de totes les especialitats
n’és la menys perillosa i
també perquè es basa en l’habilitat i
destresa, així com la de concentració
i l’equilibri.
M.G.: Bé, Jordi, moltes gràcies per
la teva col·laboració.
barret picat ABRIL 2014