RECULL DE LITERATURA I FOTO JOVE

UN DIA A LA MUNTANYA
Mateu Monjo Andreu
IES Madina Mayurqa
Un dia com qualsevol altre, dos amics, en Pep i en Joan eren a casa seva asseguts al sofà, avorrits, sense saber què fer, perquè ja havien acabat els
deures i s’havien passat tots els jocs que tenien, quan de sobte el Joan s’aixecà d’un bot i li digué a en Pep:
—Ja sé què podem fer!
—De veritat? —Contestà ell emocionat.
—Podem anar al bosquet de darrere ca nostra. —Digué en Joan.
—No sé, no sé. —Replicà en Pep.— I si ens passa alguna cosa?
—No diguis ximpleries, vinga! Jo me’n vaig, amb tu o sense tu. —Digué en Joan.
—D’acord, vindré, però només per vigilar-te. —I així partiren cap allà.
Quan ja duien vint minuts caminant, trobaren una cosa que mai no havien vist: semblava una barrera per entrar a una tanca. Això els va cridar l’atenció i
decidiren obrir-la. A unes vint passes d’allà, trobaren un bocí de sembrat on pasturaven una vintena de truges, algunes amb porcells petits. En aquell instant van
comprendre que estaven en perill, perquè, si una truja els veia per allà i pensava que eren una amenaça, els atacaria. Per això varen decidir anar-se’n.
En aquell moment en Joan, que anava al darrere d’en Pep s’aturà per observar una flor que li havia cridat l’atenció, i avisà en Pep:
—Pep, mira quina flor més maca. —Digué, assenyalant-li la flor.
En Pep es girà, però no contestà.
104