RECULL DE LITERATURA I FOTO JOVE

BOTA
Laura Gallegos Gelabert
IES Josep Sureda i Blanes
bota
Era un dissabte bastant normal, els núvols tapaven el sol potent de la primavera i una suau brisa refrescava la gent que es passejava pels carrers.
Des d’aquí ho podia veure tot: les famílies alegres jugant al parc, els enamorats agafats de la mà, ancians asseguts a la plaça, contant les seves històries a qualsevol
que s’hi mostràs interessat... Tots eren feliços. “Tots menys tu”, repetia una veu irritant dins el meu cap; però tenia raó. Per què ells sí i jo no? “Bota; tot serà millor
després”. Segurament hauria d’haver-la ignorat, però ara, amb l’aire tallant cada part del meu cos, era massa tard.
138