RECULL DE LITERATURA I FOTO JOVE

l’immortal
L’IMMORTAL
Aina Tur Serrano
Col·legi Santa Mónica
Estic tancat en una presó de vidre i no puc fer res, estic dèbil i fràgil. La tecnologia ens està extingint. Crec que ja ha arribat la meva hora i
estic molt deteriorat pel pas del temps. Rep poques visites i trob a faltar el contacte humà. He viscut tant...
Vaig ser creat l’any 1836 per unes mans brutes, petites i fines i només sentia renous de màquines. La primera vegada que vaig tenir contacte humà va ser en
el meu naixement. Després, em dugueren a una habitació fosca i freda, en la qual n’hi havia més com jo. No sé quant de temps vàrem estar allà i, quan ja donava
per perduda l’esperança, vàrem ser traslladats. Ens dugueren a una sala gran en la qual em situaren davant d’una finestra i vaig veure sortir el sol. Havia passat
tant de temps en aquella habitació que no sabia què era la llum. Sempre ens situaven per alçada, pel nostre aspecte, per com érem. Descobrí que aquella sala era
una mena de portal cap als humans. Tota classe de persones em visitaven, però a qui més afecte vaig agafar va ser a un jove amb les mans semblants a les del meu
creador que quasi sempre em venia a veure. Que estrany, algú com jo apreciant un humà! Però les seves visites disminuïren fins que no vaig tornar a veure’l. Va
passar el temps i un dia, per la finestra, vàrem sentir sirenes, crits de persones i vàrem veure foc i que els edificis queien. Els humans la varen anomenar guerra,
però nosaltres només vèiem la destrucció humana, la batalla de persones contra persones. La nostra espècie va començar a tenir por del foc que s’acostava a la nostra
finestra, fins que va arribar i molts dels meus companys desaparegueren. Els que estaven al meu costat i jo vàrem tenir més sort, una mà amiga ens va rescatar
del foc. Era el jove que apreciava, encara que havia canviat d’aspecte. Ens va deixar en un lloc segur i aquella va ser l’última vegada que el vaig veure. Després,
vingueren els anys de calma i vaig començar un llarg viatge desplaçant-me de sala en sala a través d’aquells portals que em comunicaven amb els humans. Un dia,
una jove em va visitar i em va examinar. La seva conclusió va ser que estava molt malalt i em dugueren a aquesta presó de vidre, sense visites, sense contacte humà,
77