RECULL DE LITERATURA I FOTO JOVE

EL COMIAT
Jordi Ruiz Ponsell
IES Josep Maria Llompart
Va dir adéu al seu fill Arnaud, i el deixà a casa del seu millor amic, que vivia al centre de París. La mare va agafar el cotxe i va tornar cap a
Versailles. De camí, va posar en marxa la ràdio per a relaxar-se una mica, després d’aquell dia tan dur a l’oficina.
Arribà a casa i es preparà un bon bol de cereals de xocolata amb una mica de llet. Tot seguit es va asseure davant la televisió a mirar aquell concurs de paraules
estrambòtiques que li agradava tant!
Cap a les deu, s’havia quedat adormida al sofà, just abans que tallassin el programa per connectar en directe amb el corresponsal dels districtes deu i onze
de París. Anunciaven que hi havia hagut diversos atemptats terroristes. Però ella seguia dormint.
Mitja hora més tard, el ring del telèfon la despertà. Era la Julie, la mare del millor amic del seu fill; estava nerviosa perquè el seu fill no li havia telefonat per
dir-li a quina hora els havia d’anar a cercar.
De sobte, la mare d’Arnaud l’interromp: — Posa la tele; ens veim a ca teva.
Les dues mares ploren davant els cadàvers dels seus respectius fills assassinats per la barbàrie jihadista.
117