RECULL DE LITERATURA I FOTO JOVE

UN MONSTRE A CASA
Paula Martínez García
IES Josep Sureda i Blanes
M’agradava l’època en què el meu pare arribava a casa amb un somriure i m’alçava en els seus braços fent-me imaginar que podia volar. Em solia
fer un petó i dir-me com de molt m’havia trobat a faltar. Enyorava aquells moments en què els meus pares es barallaven com les persones enamorades que eren
per saber qui dels dos tenia raó. Ara, aquells records són tan llunyans, que em costa creure que alguna vegada jo els hagués pogut viure. Quan sent el tercer cop,
tanc els ulls intentant reprimir les ganes de plorar. M’encongesc sobre el llit i faig un esforç per no fer renou, perquè tinc por que em senti i sigui capaç de venir
aquí. Vull pensar que tot va bé i que és només un malson i que, dintre de poc, la meva mare em despertarà per dir-me que els monstres dels meus somnis no són
de veritat i que no em poden fer mal.
64