RECULL DE LITERATURA I FOTO JOVE

UN DIA QUALSEVOL
Adrià Hoz
Col·legi La Immaculada
Era un diumenge qualsevol, mentre jo jugava al jardí, els pares berenaven a la cuina. Jo sempre acabava abans que ells. Quan varen acabar em
varen cridar i vàrem pujar al cotxe. Tres hores de camí! Mai havia anat tan enfora! Estava excitat per aquell nou lloc. Era un descampat enorme, no se’n veia la
fi. Ens vàrem aturar, la mare em va fer sortir del cotxe; després s’hi va tornar a ficar, i el pare va accelerar. Pensava que era un joc i els vaig perseguir, però anaven
massa ràpid. Em vaig aturar de córrer i quan me’n vaig adonar estava sol.
Estava espantat i perdut i vaig seguir el camí per on se n’havien anat. Després de vagarejar durant dues hores, vaig arribar a un lloc per on circulaven un
munt de cotxes. Ja era de nit; ara en passaven menys, i vaig decidir travessar, perquè era per on havíem vingut. Em vaig preparar i vaig decidir el moment just,
però vaig travelar, vaig caure; en menys d’un segon vaig veure una llum i després no vaig veure res més....
Només era un gos... Qui se’n preocuparia?
97
un dia qualsevol