RECULL DE LITERATURA I FOTO JOVE

MAR OBERT
Tanit Planells Inglada
IES Josep Sureda i Blanes
T’estimo.
Se’m va escapar. No era la meva intenció dir-li, de fet no ho havia estat mai. Pensava seguir estimant-lo en silenci durant molt de temps més.
L’habitació es va quedar muda, incòmoda i angoixant. Vaig sentir la necessitat d’explicar-li, de dir-li que havia estat sense voler. Però abans que pogués obrir
la boca ell va començar a xerrar...
Fa un any i set mesos que vaig deixar la mare mentre em cridava que seguís corrent, que no mirés enrere, que no m’amoïnés, ella arribaria un poc més tard... que tingués
cura del meu germà i que m’estimava, que estava molt orgullosa de mi... La seva veu es perdia, s’allunyava...
La barca era petita, estreta, de fusta vella. Hi havia pujat molta més gent de la que podia suportar. Al cap de dues hores, o potser tres, l’aigua ens arribava als genolls.
Poc després estàvem dins la mar gelada... No veia el menut, no el trobava, no sabia on era... L’havia perdut!
Ja no respirava. Estava pàl·lid i fred. Li havia fallat. Als dos. La mare m’havia dit que el protegís i no havia pogut. No havia estat a temps de salvar-lo. No n’havia estat
capaç.
mar obert
No em mirava a la cara. Tenia la mirada baixa, perduda. Els músculs tensos, els dits enganxats als laterals del llit, com si volgués aturar el temps... I potser
per un segon tornar al mar. Una llàgrima li lliscava galta avall. I va continuar...
150