RECULL DE LITERATURA I FOTO JOVE

SENSE TÍTOL
Mariona De Oleza Molinos
IES Madina Mayurqa
Un raig de claror penetrava a través de la finestra. No sabia on era. Eren les nou del matí i em trobava a una habitació que no era la meva. Vaig
intentar aixecar-me del llit quan me’n vaig témer que estava nua. No sabia on era la meva roba. Allò no era el pitjor; devora meu hi havia algú dormint, però no
aconseguia veure-li el rostre.
Vaig començar a suar i em va caure una llàgrima. No recordava res del que havia passat la nit anterior.
Havia quedat amb les meves amigues per anar a una festa d’aniversari d’en Pau, el meu millor amic. La qüestió era que no sabia com podia haver acabat dins
el llit amb una persona que ni jo sabia qui era. Què pensaria n’Albert? Duim sortint quatre anys i, si ell ho sabés, el cor se li xaparia... Jo i n’Albert ens estimam
molt i em sent fatal i utilitzada per tot el que va succeir.
Vaig decidir marxar d’aquella habitació i em vaig posar una flassada a sobre, que estava a terra. Quan vaig girar el pom de la porta el terra va cruixir. Em
vaig girar i em vaig trobar amb una dona també nua, se’m va acostar i em va dir a cau d’orella:
— Per a mi, només has estat una jugueta.
sense títol
164