RECULL DE LITERATURA I FOTO JOVE

au cap el naufragi
NAU CAP EL NAUFRAGI
Gabriel Gómez Oliver
Col·legi Jesús Maria
Feia temps que el sol no es ponia d’aquesta manera. Destriam tons morats, roses i negres en el cel: tots al mateix temps. I pareix que dins meu,
alguna cosa explota, perquè inspir i expir però l’aire no és el mateix de sempre. Els pulmons se’m carreguen amb plom i vaig baixant cap a la mar fins que arrib
a la sorra banyada. Després d’escrutar-la, descobresc que l’únic que puc fer és acomodar-m’hi i deixar que els meus pulmons plens de plom em submergeixin
progressivament fins a obrir escletxes d’aigua dins el meu cos.
Què passaria si quedàs aquí sempre? Què passaria si els meus bronquíols es petrificassin i fessin pes i jo seguís baixant? I, finalment, què passaria si jo ho
permetés?
140