RECULL DE LITERATURA I FOTO JOVE

per sobreviure...
RECULL DE LITERATURA i FOTO JOVE 2016
Mateu: Què fas, Maria? Qui surt a aquella foto?
Maria: En Carles —Diu amb els ulls il·luminats.
Mateu: Uuuu... El teu al·lot?
Maria: No! Tan sols som amics. Però... —Un udol l’interromp. Els dos s’espanten i s’aturen de caminar.
Mateu: Què ha passat? Són llops?
Maria: Calla! —Diu perdent l’alè i tota espantada.
Tres llops s’acosten i tenen pinta d’estar famolencs. Són tres; un avança, després un altre i, seguidament, l’últim. Els dos nois s’espanten. En Mateu comença a cridar,
però na Maria li tapa la boca i els tira (als llops) un tros de pa de les restes que havien quedat dels seus entrepans. Els llops es tiren sobre el pa mentre ells dos poden
escapar corrent, però no saben on van. En assegurar-se que els llops no els segueixen, s’aturen, i van a mirar la zona per a veure si hi trobarien alguna cosa, alguna
pista, algú que els ajudés a trobar de nou el seu rumb.
Mateu: On som?
Maria: No ho sé, m’estic preocupant. Crec que no acabarem amb vida. Quasi ens maten uns llops. Ai ai ai...! A més, hem perdut el rumb, i també jo he perdut
la fotografia.
Mateu: Creus que podrem trobar els pares? —Diu tot preocupat.
Maria: Crec que no. Crec que és millor deixar-ho fer. A més, no t’ho he dit, però, aquí, l’estació està tot recte; és a dir, primer hi ha 1A i un poc més endavant
1B; després, 2A, i, un poc més endavant, 2B. Per si no m’he explicat bé, el que et vull dir és que els pares ens deuen haver abandonat, o deuen haver mort.
Em sap greu. —Plora.
Mateu: No! Jo no em pens aturar aquí. No tens algun mòbil?
Maria: Sí, però no té bateria i, a més, no hi ha cobertura.
Mateu: Pel tema de la bateria no et preocupis, tenc una bateria de recanvi per si un cas. Sempre la duc. I, pel tema de la cobertura, podem... El paper de plata de
l’entrepà! Podem fer una antena!
Maria: No t’emocionis tant, flipat! Que el més segur és que no funcioni!
Mateu: Però no és segur del tot. Jo crec que almenys tenim un 10% de probabilitats. Venga, ajuda’m. Agafa’n un tros molt gros i enrotlla’l. Venga!
Maria: Ara vénc! No sé per què no et rendeixes.
Mateu: Perquè no s’han de retre. Mai no s’han de retre! Estiguis en una acció fàcil o difícil. Mai!
Maria: D’acord, d’acord. No fa falta que et posis així.
Mateu: Ja està! Ara hem de connectar això d’aquí, i aquesta coseta d’aquí la posam allà i... Sí, sí, sí! Ho he aconseguit! És increïble!
33