RECULL DE LITERATURA I FOTO JOVE

ai ho pensaria
MAI HO PENSARIA
Evangelina Arce Caruso
Col·legi La Immaculada
Cada matí m’aixec a la mateixa hora i faig el de sempre. Després de berenar vaig al sofà i mir tota la sala. Mai mon pare i ma mare em deixen sortir
tot sol; pensen que no sabria tornar, però sí que en sé. Tantes vegades que he sortit sol i ells no ho saben!
El meu pare sempre arriba a les cinc de l’horabaixa i anam al parc. Duu una pilota i jugam junts, però després vaig a jugar amb uns amics. Quan tornam cap
a casa, hi ha una botiga on venen uns menjars deliciosos i em compren unes galetes que... Mmm! No puc explicar-ho! Heu de menjar-ne qualque dia. Ma mare,
quan arribam, ja té fet el sopar; sopam i després miram tots junts la televisió. Anam a dormir tots junts. Alguns dies jo puc dormir amb ells, però ja no tants com
abans. Diuen que m’he d’acostumar a dormir sol, però a l’hivern fa fred i estic millor amb ells. El que no m’agrada és quan mon pare fa pets o ronca, però no em
queix, perquè sé que tenc sort: molts d’animals com jo estan abandonats i estic molt agraït perquè a mi em varen adoptar de la canera.
El meu nom és Max; tenc 9 anys i, sí, som un ca. Som un ca molt agraït.
85