RECULL DE LITERATURA I FOTO JOVE

RECULL DE LITERATURA i FOTO JOVE 2016
va aparèixer el pare, i també la meva germana. No entenia res... Em vaig tirar al terra. Cridava, cridava per no sentir-los més. Va aparèixer en un flaix la mare;
semblava preocupada.
Jo només volia que tot s’aturàs, així que vaig agafar la flor i... Tot es va aturar, però seguia sostenint aquella flor.. Les veus tornaren, deien que la hi havia de
tornar a donar; va aparèixer un altre flaix; aquesta vegada no era la mare, era jo; era al seu costat. Estava estirada a terra...
Les veus em cridaven així que vaig deixar la flor i em vaig acotxar al seu costat. Sentia cants de sirenes, eren estridents. Aparegueren trolls que irromperen
al meu somni o, almenys, ho era... Varen treure pals de l’esquena; cridaven, no sé ben bé què deien però ja no en record més.
En despertar del somni, som en una habitació blanca, tranquil·la, amb aquesta camisa de força. Encara puc sentir veus i veure el pare, l’àvia , la germana
i la mare. No vull estar aquí, no m’agrada gens; tenc fred, vull anar a casa. De vegades entra una al·lota i em demana per què ho vaig fer. No sé què contestar-li.
No entenc què em demana.
Jo només havia tengut un somni d’un camp, d’un llac d’aigua calenta i una estranya fada... Què era?
Carme Marcos. Col. Madre Alberta
93