RECULL DE LITERATURA I FOTO JOVE

LA TEVA CARTA
Maite Nieto Leal
IES Madina Mayurqa
Un llit, mil nits. Una espelma, cent dues cartes. És curiós com una cosa pot produir un nombre tan gran d’altres. Un llit, mil nits. Una espelma,
cent dues cartes. La desesperació és un sentiment que se t’engoleix l’ànima. Un llit, mil nits. Una espelma, cent dues cartes. Ja no sé res de tu. La mare no entén
per què tenc cartes amuntegades damunt la taula. Un llit, mil nits. Una espelma, cent dues cartes. Crec que he perdut set quilos en poques setmanes. He cremat
les fotografies que eren teves. Un llit, mil nits. Una espelma, cent dues cartes. La memòria em falla. Quant de temps fa ja? No em deixis. Un llit, mil nits. Una
espelma, cent dues cartes. Vés-te’n. Un llit, mil nits. Una espelma, cent dues cartes. Crec que ja fa mesos. No te les enviaré però necessit fer-les. M’adon que no
et necessitava. Un llit, mil nits. Una espelma, cent dues cartes. Però t’estimava. Et vaig veure a un cafè i de seguida m’agradares. Treballaves de cambrer i em vares
somriure tendrament. Les primeres cites, viure junts, fer plans de futur... Ara què faré amb les entrades per al ballet? Tornar a casa i mirar-te als ulls era la millor
sensació del món. Em donaves estabilitat i pau. Però discutíem massa i massa fort. No era la primera vegada que la veïna de baix es queixava. Vaig acabar vivint
amb els meus pares després de la separació. Ens fèiem molt de mal. Un llit, mil nits. Un llit, mil nits. Una espelma, cent dues cartes. A un llit en mil nits amb una
espelma i escrivint cent dues cartes, vaig aconseguir oblidar-te.
168
la teva carta