B-UIC 17

Miquel Bastons
Degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de UIC Barcelona.
Anys 2007-2013
Torino, una de les universitats tècniques més prestigioses
d’Europa, buscaven un partner a Barcelona i ens van dir
que els interessa UIC Barcelona. Però després d’aquesta
sorpresa en van venir altres. Al Politecnico les classes eren
en italià i els exàmens, a més, eren orals. Teníem por que els
estudiants espanyols no sabessin prou italià. Doncs resulta
que no només podien seguir perfectament les classes i fer
els exàmens en italià, sinó que alguns alumnes espanyols
varen treure millor notes que els italians.
25 anys extraordinaris
El temps que vaig ser degà de la Facultat van passar coses
que ara poden semblar normals, però que varen tenir
quelcom d’extraordinari. Aquí només en puc esmentar
algunes. Vàrem fer una reforma del pla d’estudis i tres
“experiments”. I dic ‘vàrem’ perquè no ho va pas fer una sola
persona. A l’equip d’aquells anys hi havia la Carmen M.ª
Lázaro, la Cristina Abillà, l’Eva Royo, en Frederic Marimón,
en Toni Mora i en David Tanganelli, i molts altres professors i
persones d’administració.
Bolonya. El 2006 el Ministerio va començar a enviar
Directrices per a l’adaptació dels plans d’estudis. Havíem
de canviar molts aspectes tècnics, però la qüestió més de
fons, passar del focus en l’ensenyament del professor a
l’aprenentatge de l’alumne, no es va canviar, perquè això
ja es feia a UIC Barcelona des del començament. El més
extraordinari d’aquesta reforma és que implicava mobilitzar
molts recursos econòmics i humans, i les altres universitats en
disposaven, però nosaltres no. Però ho vàrem fer. Com? Amb
la implicació i el compromís de tothom amb el projecte UIC.
Torí. Ens hem acostumat a veure estudiants italians al
campus. Però a mi em sembla quelcom extraordinari. Tot
va començar amb una primera sorpresa: uns responsables
dels estudis en Produzione Industriale del Politecnico di
ADE English Programme. Ara no ens sorprèn escoltar
l’anglès a les aules i als passadissos. Però al 2007 això era
inusual. Recordo que un conseller d’Universitats, de visita al
campus, a la pregunta sobre què esperava de UIC Barcelona va
respondre: “que sigui fidel al seu nom, que sigui internacional”.
Per això, vàrem iniciar un grau en ADE impartit tot en anglès.
Problemes: els costos del desdoblament, no teníem prou
professors per ensenyar en anglès i tampoc estàvem segurs
que hi hagués prou estudiants amb el nivell adequat. Doncs ens
vàrem emportar dues grates sorpreses: la primera, que molts
professors es varen posar a millorar el seu anglès, i la segona,
que el nivell d’anglès dels joves que accedien a la Universitat era
més alt del que pensàvem.
La Càtedra DPM. Ara ha fet 10 anys, i a UIC Barcelona ara
hi ha unes quantes càtedres d’empresa. Però al 2013 només
n’hi havia dues; i cap en l’àmbit de la direcció d’empreses.
Tot va començar el dia que Carlos Rey em va dir que volia
fer una tesi sobre un estrany model de direcció anomenat
Dirección por Misiones. Ni ell ni jo estàvem massa segurs
de si això donava per a una tesi. No només en va sortir una
tesi excel·lent, sinó que algunes empreses, que seguien
aquest model centrat en la persona, varen voler reforçar la
col·laboració amb UIC Barcelona i vàrem crear la càtedra.
Desprès de 10 anys, centenars de directius han assistit als
congressos, simposis, seminaris i “Desayunos Cátedra”.
S’han fet unes quantes tesis doctorals més i s’han publicat
desenes de llibres i articles. La Càtedra DPM ha esdevingut
un autèntic “pont” entre empresa i universitat.
B-UIC — 5