LLIBRES DE LA LLUM

la dansa dels astres de la nit?
Si jo fos la llum, ¿hi hauria damunt meu
una altra llum més fosca que em privés
d'harmonitzar les sendes?,
¿naixerien les busques
del meu rellotge espatllat subjectes
a un altre regne invisible
que obligués el part del temps?,
¿podria fer i desfer els nusos de la corda
sense que patissin ni els fils
ni l'ordit del teixit immens?
Per sort, no sóc l'escollit
i no hauré d'endreçar el feix dels malendreços
ni el rotund queixal de les hores:
tan sols m'endevina, la illusió,
en aquest trànsit que no cessa.
Com una gota de suor, persistent,
mai no eixugada pel cerç
ni amarada d'altres brins de suc marí,
així sento ara aquest brou lletós al front,
aquesta sal vinguda de qui sap on
—no pot ser del dalt, que no n'hi ha,
ni del baix, que és massa lluny—,
que em baixa per la galta, irredempta,
m'inunda el llavi alt,
creua l'abisme de les dents,
oblida la drecera de les forques
i s'enfonsa al llavi baix,
ja redimida i apresa
la lliçó del llibre de les goles.
I encara he de preguntar
per què em suca la suor
—de feina, no en tinc: només l'espera
que s'allarga, el reflex de la mandra
dels mots àgils, no païts—,
per què el trist viatge de l'ona
condemnada a no tornar,
com vaixell que s'endinsa al núvol sense límit.
14
14