LLIBRES DE LA LLUM

el mot al llavi... però la llum —rebel,
perversa sempre—, la llum torna al no-res.
15
Per aquest mateix raïm de vida,
que és la causa, farem destral d'àugur:
que dalli el vent l'aresta del pàmpol,
que la nit balli —presa del vi—,
que torni a ser tot fera metzina,
que esdevingui tot l'únic camí.
I la porta empesa, a mig obrir,
deixant passar el foc que ja illumina,
foc encès a toc de mitjanit.
Quedem-nos en silenci uns quants moments
—l'un rere l'altre, que és senzill de dir—,
mirem les coses ara blanques —netes—,
sentim-les, fem-les altre cop endins.
Sabrem que són millors si el vent s'esvera
i ens diu —tan calm com sempre— que som nit.
Tot és senzill: l'estatge blanc que dura,
l'indret plujós on s'eixamplen les coses,
les parets altes, els marbres que ens miren,
el caliu fatu del foc abatut,
la soledat, vella i nua com sempre.
De fet, tot és tan senzill, tan exacte
com la pluja quan cau, com llum que mata.
16
17
18
24