You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
¿Quin crit caldria perquè de les tombes<br />
blanques s'alcessin els fills de la pedra,<br />
aquells vells còdols ara esdevinguts<br />
sorra gastada, condemna de l'aire?<br />
44<br />
¿Quin vent, vingut del blau, caldria ara<br />
per esborrar l'epitafi que immola<br />
velles paraules, ja fòssils acústics,<br />
reverberants ombres fosques que callen?<br />
Buit l'epitafi, les boques retornen<br />
als llavis nous que inicien la tarda.<br />
No podem veure l'abisme, quan som<br />
dins del gorg fondo del riu que separa;<br />
a banda i banda, pregons crits altíssims<br />
són —barallant-se— meitats que s'ajunten,<br />
grues que enlairen els nàufrags a l'alba.<br />
Arriba lluny el llamp si, des de dalt,<br />
endolceix l'aire —el talla, brusc, manaire—,<br />
després desfà antics nusos —pluja en zel—,<br />
per fi s'endinsa al pou, sord parallamps<br />
roent que impulsa els mots enlaire, al cel<br />
que rep el so i l'informa amb llum: un llamp.<br />
Quiets i orfes, ¿per quin mar d'entranyes<br />
mudes de so haurem de treure el vi<br />
del fetge, l'aire dels pulmons, i tot<br />
i així encara demanar —i si us plau—<br />
que el vent i el calze esdevinguin paraula?<br />
Orfes, quiets, ¿quins sorolls podran créixer<br />
45<br />
46<br />
47<br />
32