LLIBRES DE LA LLUM

8
Que em trobo sol, vençut, amb massa llibres
encara per obrir, amb massa pols
als dits, massa soroll d'absències, massa
soledat, massa vida no acomplerta.
Que sé del cert la soledat del viure,
l'empat de la jugada amb el destí,
tots dos tan atzarosos, guanyadors,
en la partida que al final es perd,
d'un blanc silenci pur, del vers no escrit.
Que algú altre m'expliqui el que ha de ser.
9
Per nom tristesa puc triar el subtil
esdevenir-se de les coses velles,
el canvi dels colors —del negre al gris,
del gris al blanc, del blanc tossut al negre—,
o també el canvi d'aigua a foc i terra
—tot element és sempre desmesura—.
Per nom tristesa puc triar quedar-me
al racó brut de les preguntes ermes,
buit sempre aquest meu món de cendra i canvi:
tot canvi és sempre més pervers que el temps.
10
Són els amics que em reben cada tarda
després d'un dia dur. M'obren els braços
—que són cobertes de cartó de lluna—
i una miríada de fulles d'arbres
dolços m'envolten cos i vista i tacte.
Després d'un dia dur calia fer
l'esforç d'obrir altre cop aquest món màgic
on tota fúria pren el nom d'un llibre:
amics que calmen sets tan fugitives
com el desig que els rep i em fa ser lliure.
11
Pensar la vida és rebre a cop calent
tot un seguit d'inconsistències buides,
paranys pintats a la paret de l'ànsia,
44