LLIBRES DE LA LLUM

de la inclement, perpètua partida.
Perquè si un dau és llum i un altre és fosca,
el xoc temible es fon en tota cosa
i tot es torna llum, més llum de vida,
enlaire l'hora d'inclement bellesa
al bell punt mig del temps, la xarxa encesa.
L'embat de la ira dóna aprest al vers;
cal no fugir, però, de la clemència,
que sempre el temps tranquil s'avé d'allò
més bé amb la fúria de l'estiu que perd
tot el seu foc quan esdevé tardor.
30
31
Cap desenllaç no ens treu de l'agonia,
aquest gris envellir del dia a dia,
del mot a mot bastit, fals equipatge,
l'inaugural viratge al no ser res,
al no ser més que entrada, altre camí,
al desenllaç final del primer vers.
Els ulls tancats, que sigui així més clara
la resposta rebuda en la foscor
que la pregunta forçada a l'atzar
de la llum que no ha estat mai saquejada.
Els ulls tancats, a punt de viure el món
possible de les ombres que ens eixamplen.
32
33
Si del crit esperem grémola fàcil,
28