LLIBRES DE LA LLUM

airecels escampats per la negror,
sons distants que en percebre'ls ja són mots,
mots ja lluny, mots ja morts per la claror.
Diguem mots fugissers perquè s'acostin
les veremes obscures de tardor.
Només sabrem l'embat de l'arribada
quan el martell colpegi el dau del mot:
si és fang l'aresta, el vers sortirà brut;
si és neta i prima, el gris sortirà blanc.
Però l'embat és trist —sempre ho ha estat—,
trist i covard com vida que gemega
perquè ho té tot perdut, fins les estrelles
que l'ull abasta al cel i no pot heure.
22
23
Exaltats per l'origen de les coses
recorrem mots i signes de l'ahir
tal pellofes de pell crua i gastada.
I així l'ahir ens retorna els mots antics
esdevinguts mots nous, mai no imitats
encara a l'antre clar on tot fulgura,
¡oh nulla claredat de l'avenir!
24
Acostem-nos al foc sense cremar-nos
els dits untats de mots que reverberen.
Deixem que es fonguin junts, com aigües vives.
Després mirem el vers que ens recupera.
26