LLIBRES DE LA LLUM

Això si és que pogués heure
l'enèsima edició del llibre rar
—a més, òbviament, del permís
de la gebrada que amaga la sortida.
Si amb els meus ulls clars pogués
abastar la mà que arrenca els privilegis
i te'ls torna fets aroma,
si amb els meus ulls grisos pogués
esdentegar la llum
i tastar-ne el caire ocult,
si amb els meus ulls negres pogués
arrencar els ullals de la nit
i sentir-me així millor
—tan sols pel fet indigne
d'haver-me esdevingut conquesta—,
aleshores no em caldria aquesta espera,
ni el reclam sangonós dels crancs, ni l'udol
enlluernat per la foscor,
ni el miol esquerp i estripat per la lluna,
llavors n'hi hauria prou
amb el retorn de la serp del vespre,
la serp alegre que dansa al suc
dels paradisos del retorn.
Si tot fos només un llarg versicle,
fóra molt més senzill ser la mateixa serp
que sempre torna a néixer
—fosc, tan fosc, sempre més fosc
el llibre clar del temps buit no reblert.
20
18