LLIBRES DE LA LLUM

Més sang, volem del cossos vessaments,
regles exactes, fluids que escampin taques
pels motllos buits i cecs de les paraules.
Més sang, més sang als mots, mes que no ens privi
mirar un cos bell l'insult de l'hemorràgia.
Ens ha guanyat el gorg de la paraula:
cantem un mateix so d'un mateix arbre
sense adonar-nos que les fulles reben
els mateixos colors que després llencen.
58
59
60
També tempestes i altres genis falsos
vindran de pressa, vetlla del taüt
i la disfressa blanca que amortalla
els mots nascuts d'un fals imperi pur.
Que no neguem la rauxa de les coses
quan la tempesta ens mostri un rostre mut.
61
Sempre amatents a la veu que no calla,
la veu profunda que creix pam a pam,
la veu que neix, treballosa, que escala
cecs paredats, enginyosa, que es mor,
mor pam a pam, vengonyosa de ser
tan sols la innoble veu feble del plor.
62
I també un altre racó on poder viure
36