LLIBRES DE LA LLUM

de feixos musicals, solcs de misteri,
crescudes de silenci solcant l'aire
ja molt més fort, més àgil, valent —viu.
22
Fer de finestra hauria d'agradar
tothom: et toquen, t'alcen, deixen un badall
perquè trastegi l'aire del carrer,
t'arriben crits de sementals, de gent
que marca el pas febril de l'existència
i canta o plora o riu: tot està escrit.
Mira la noia bruna —¡quin pitram!—:
ara se li obre l'ull i creix enlaire
un gest fugaç, talment un raig de llet
que es trempa pel badall de la finestra.
23
Quan no me'n surto i les paraules fugen,
m'emprenyo i ric i em jugo la juguesca
amb aquell altre absent que em mira endins.
Llavors m'empasso l'aire amb el neguit
que deu sentir la truja en la matança
i un odi immens m'arruga l'entrecella
i un batec fort m'eixampla un trau al pit.
Després comença el joc altra vegada
i tiro el dau, m'arrisco i sempre guanyo
els inexactes mots d'un mal poema.
24
Ja sé que no us importo, que com més
lluny molt millor, que no em voleu ni a frec
d'ull ni d'orella. Sé que sóc romàtic
—com una cort de porcs mal ventilada—,
ja sé que em critiqueu el crit, la por,
l'instant, el bes i l'aigua que no raja.
Ja sé que sóc mortal —no m'hi capfico—,
mes també sé com dir-me a mi mateix
que res no té valor tret de la quisca
que us cau al cap per culpa meva: boc.
48