LLIBRES DE LA LLUM

Aquest excés de marbre purifica
el cercle antic —racó de les preguntes
que al mirall vida i mort s'encomanaven.
Caminem ara, sols, l'ombra rotunda
del marbre feta excés de llum ja nova,
la llum sense mirall que no enlluerna.
Seguem les messes d'or de l'antre clar
on no hi caben preguntes ni respostes:
nosaltres som alhora el jull i el blat.
Foradem el melic dels universos.
Si anar endavant fos rebre tota llum
i el vespre antic —colgat a l'ombra— fos
tan sols record indigne, soroll brut,
la nit ja fóra el dia l'endemà
i no ens caldria anar de dol al fosc
del vers que ara de néixer com vol d'àguila,
ales esteses a un futur que ens crida
des del passat après al bes del llavi.
Pot ser que sigui aquest el riu secret:
ja no cal colgar el pare i anar a l'avi,
matem el fill perquè no ens calgui el nét.
Quan la volada és tendra
i el cant vol enlairar-se,
no hi viu, el vers feixuc,
al pou de l'esplanada,
ans és l'ocell poruc
que amb costós alabatre
ha de girar tot l'aire
per arribar a l'intacte
cimal esdevingut
1
2
3
20