HISTOIRE JOURNALIERE D'HONORAT DE VALBELLE (1498-1539 ...
HISTOIRE JOURNALIERE D'HONORAT DE VALBELLE (1498-1539 ...
HISTOIRE JOURNALIERE D'HONORAT DE VALBELLE (1498-1539 ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
L’an que dis desus de 1515 et del mes d'aoust, ensegent l’entrepresso, lo Rey Francés premier<br />
d'aquel nom, Rey de Franso, anbé la companyha presedent passet los mons d'Italia, non pas como<br />
avian passat los presessors- ni per aquet camin car nos dires so que si a costumo de dire pro bene<br />
viderunt, los Suysses que volian estre signors d’Italia tenian depuis Suza fins al col de Lagnel tos<br />
los passages en grando poyssanso que persona non podia passar en Piémont sensa lur licenso; et<br />
vessent lo Rey de Franso los passages ocupas et que y dever passar non si podia sensa grando perdo<br />
de sas gens, deliberet de far ung passage de novel tot drech de Guilestra, local passage fon fach en<br />
lo luoc apellat ( ) en que passet toto son artilheria et gens de guerro et ausent los dis Suysses<br />
lo passage de novel, duptant lo domage que lur en poria seguir, y manderon Prospero Colono, anbé<br />
Vc chivals legiés, et 4 millo Suysses à deffendre que los<br />
Francés non passeson per lodit pas; mais sero venerunt-, car Monsr de la Palissa et sertans altres<br />
capi-tanis francés tenian déjà lo pas, et avertis ellos de lur vengudo, los vengueron atrobar en ung<br />
luoc dich Villafranco et aqui los defferon. Prospero Colono, et altres gens de cap foron menas en<br />
Franso presoniés, et lo demorant passet per lo fil de l’espasso, en sorto que tot y demoret.<br />
L'an 1515 et del mes de septenbre, fon tractat appoyntament entre lo Rey de Franso, et Maximillian,<br />
filh del Moro, que si fassia duc de Millan et los Suysses, que mejansament una grando somo de<br />
deniés que donavo lo Rey as Suysses et ossi donavo à Maximillian lo ducat de Valentines, devia<br />
estre pas entre las partidos, et duret lodict contrat per plusors jors et fon jurat per las partidos, et la<br />
vigilo de la "+" de septenbre que fon à 13 de Septenbre, lo duc de Savoya aconpanhat de Monsr 10<br />
Bastart et plusors alttres patiron de la conpanyha del Rey et aneron en ung luoc près de Millan<br />
apellat ( ), et aqui los Suysses devian venir prendre lur argent, ansi que ero convengut et<br />
acordat; mais en luoc de venir per acomplir so que avian promes, lur conductor appellat lo cardinal<br />
de Sion fes far ung grant cadaffaut et aqui montet et si mes à lur sermonar que per ren non<br />
prenguessan, aquel argent, mais que si messan tos en orde per anar, assalhir lo Rey, local trobarian<br />
desarmat, banquetant, quomo aquel que non pensavo que à la pas facho, lur remostrant que si ellos<br />
podian deffar lo Rey et sa conpanyha, que ellos serian signors de tot lo monde, car en sa conpanyha<br />
ero toto la noblessa de Franso, et veritat que ero; lo ribaut non avent regart à l'apoyntament fach et<br />
jurat ni ossi aquello canalho mais quomo cans enrabias et lops affamas salhiron de Millan plus de<br />
trenta milla anbé sertans millanés de la part del duc, tos en grando ordenanso et vengueron, contro<br />
lo Rey que de lur vengudo non pensavo ren, mais estavo tot asegurat quomo aquel que avia la pas<br />
per bono. Et quomo fon la voluntat de Diéu, loqual es cap de toto pas, lo salhi de Millan ung<br />
gentilhome, nebot, del sgr Juhan Jaques de Treusch, ben montat, local à chival rompent, va venir<br />
devers lo Rey cridant à alto vos: — Traysson! traysson! " Lo Rey que volia sopar, que à negun mal<br />
non pensavo, lo fes venir davant el, et li demandet que ero la causo que el venia si scauffat, et<br />
adunquos lo gentilhomo li dis: —Siro, metés vos en orde, car los Suysses venon après mi et an<br />
deliberat de vos deffar et despachas vos, car ellos son près d'ayssi. Et ausido la novello, lo Rey fon<br />
ben exbaït et encontinent fes cridar: —Alamo! alarmo!.<br />
Et chascun si mes en orde lo milhor que poguet, mais lo lesir fon cort, car sos enemis li foron desus<br />
et de tallo sorto que non agueron lesir de si poder metre le ordenanso; mais cascun fes lo milhor que<br />
poguet, vos prometi que lo noble Rey Francés mostret ben aquel jort que et hero ung home prux et<br />
valeros, et si non fosso sa grando valhenso tot y demoravo; mais anbé l'ajudo de Diéu et sa<br />
valhenso, et parelhament de sas gens, et fon vensedor car de tranta millo que salhiron de Millan,<br />
non en excapet pas 9 ho 10 millo, que tot lo demorant non fossa non diray pas pres, may tos mes al<br />
fil d'espasso, car la traysson retornet subre ellos; car la batalho finido, de 28 millo Suysses non s'en<br />
trobet que 7 millo sensa los millanés et altros nations que moriron en lur conpanyha et parelhament<br />
des Francés mori cantitat, et de gens de cap; y mori Monsr de montpansier, frayre de monsr lo<br />
conestable, et mori lo conte de Sanserre et mori Mongsr de Bussy d'Anboysse, et plusors capithanis<br />
et gens de pris y moriron de lancequenés belcop et aventuriés et altros nations, car lo non si podia<br />
far del contrari atendudo la sorto que la traysson fon facho et ossi la grando durado que fes la<br />
batalho, car ello duret depuis dos horos de solelh fins à la luna tremonta, la vigillo de la ’’+’’, et lo<br />
jort de la "+" depuis l'aubo fins à 10 horos de matin, que tot ben calculat trobi que duret la dicto