HISTOIRE JOURNALIERE D'HONORAT DE VALBELLE (1498-1539 ...
HISTOIRE JOURNALIERE D'HONORAT DE VALBELLE (1498-1539 ...
HISTOIRE JOURNALIERE D'HONORAT DE VALBELLE (1498-1539 ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
an patecheiat que fon 4 fortalessos subré la dit illo, et Spanho en aura la senhoria et li donan tos los<br />
ans 18 millo ducas.<br />
L'an que desus, VI fustos de Moros et dos galeros preron la borgado de Pusol et la molhe del visso<br />
rey de Naples si sauvet à cors de chival et tot son ben fon perdut et feron de grans malx à la dito<br />
borgado et d’aqui à petit de jors, los dis Moros vengueron à Riege, una bona villo de Catabria et la<br />
preron et spolieron, tant que segon famo valia so que preron los dis Moros plus de 25 millo ducas,<br />
senso los gens que feron pressoniers que fon ung grant domage et perdo.<br />
L'an que desus et la vigillo de Sanct Barthomiéu, que fon à 24 d'aoust, partiron de las illos de<br />
Marssa Monsr lo luoctenent de amiral appelat Chause, anbé l'armado que avia fach; laquallo<br />
armado ero de 4 galeros, los dos galeons de Servian, la nau dicto de Sanct Troncho et la nau deldit<br />
Chause et sa caravelha, lo barchet de Monsr de Mimet et ung gros galeon de Naples, et sertans<br />
altres navillis et brigantins et vos dich per veritat que jamais non vi armado que partissa del port de<br />
Marssa mielx en point que ero aquello: in primis de gens de cap ero la flor de Marssa como Servian<br />
patron, Raphel Rostan et tant d'al-tros, de vitoalhos cargas, en finis de conpanhons de gero grant<br />
cantitat et subre que tot de artilheria que non ero de stimar que si dissia valer ung tressor, de lur<br />
viage negun non sap honte va. Diéu lur done gratia de ben anar et mielx revenir!<br />
L’an que desus et del mes de decembre Monsr lo grant mestre de Franso dit Rene, Bastart de<br />
Savoya venguet en Aixs as tres stas et presentet son filh appelat Glaudo et fon assetat senechal de<br />
Provenso et ansi foron payre et filh seneschals de Provenso al plus vivent; lo filh podia aver 13 à 14<br />
ans.<br />
Souvendra ben al païs de Provenso de sa vengudo, car so que solian pagar 15 florins per fuoch<br />
foron à 28 quasi lo doble, et so fon Diéu mersi Monsr de Solies, et plusors altres losquals an la bona<br />
gratia et non lur costo ren del lur, car aquellos tala vogueron far ung don al novel senechal de VI<br />
millo scus de solelh, et tojors l’aze porto lo bast.<br />
L'an 1521, et à 6 de jenoier, aribet à Marssa lo patron Raphel Rostan, ung des capitanis de l'armado<br />
que avés ausit desus. El estre aribat anbé son navilli dit la Taffore li fon demandat que ero del<br />
capithani Chause et de l'armado, local respondet pitossament que lo jort de Sanct Denis redierament<br />
passat que fon à 9 de octobre 1520, totha l’armado aribet davant Barut, circo una horo apres miech<br />
jort et anbé grando bonasso et aqui estre aribas lo dit capithani Chause dessendet anbé IIc<br />
gentilshomes tos gens de grant pris et de bona maysson et en lur companyha dessenderon dos<br />
frayres appellas Sanct Pons anbé lur companyha, laquallo ero grando et de gens vuahens à las<br />
armos; ellos estre dessendus al dit Barut devers ( ) la honte a grando cantitat de oliviers, lur paria<br />
tot estre gassanhat, en luoc de si metre en ordenanso, quomo devian far gens de guerro, si meron a<br />
corre apres de fremoe que s'en fugian del dit Barut et apres sertans buous que troberon aqui, et altres<br />
que anavan per figos, lur paria estre en lur terro. Los Turs et Moros que eron en lo dit Barut vessent<br />
venir los Crestians senso ordenanso et senso armos sinon los granx plamls et piquos et qualques<br />
alabardos, delibereron los resebre anbé lurs archs turqués ansi que an de costumo et si meron per<br />
aquello olivedo, et los comenseron de servir de flechos de tallo sorto que en mens de dos horos los<br />
meron tos en fuito, de tallo sorto que lo dit capithani Chause y fon mort, et plus de Vc homes anbé<br />
el, los uns detras de lur flechos, los altres que si degoleron de ung baux et tombas que eron los<br />
Turcs et Moros lur venian tathar la testo; en mar los navillis tiravan contro lodit Barut et i feron de<br />
grans domages, mais non lur ronperon las muralhos, et ellos nos ronperon la testo que es grando<br />
differenso; per conclussion dich que y moriron plus de Vc chrestians et quasi tos gens de grant pris<br />
que fon ung grant domage et perdo, et si vos dich davantage que si lo baron Sanct Blancart,<br />
capithani de las galeros agesso vogut far son dever, que aguero sauvat pron de aquellos que<br />
misserablament y foron tuas; mais lo dit capithani Chause et lo dit baron Sanct Blancart avian agut<br />
qualque discort, loqual discort fon causo de la mort de plusors gens de ben, losquals moriron en<br />
ladito jornado, mais quant jéu ay tot entendut l'affayre such de oppinion que justo judicio hoc fuit