You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
1. INTRODUCCIÓ<br />
Perdonar<br />
Antoni BOSCH-VECIANA<br />
[Dins del llibre: Perdó i reconciliació en la<br />
tradició jueva, (Scripta Biblica 4), Barcelona:<br />
Publicacions de l’Abadia de Montserrat -<br />
Associació Bíblica de Catalunya, 2002, pp. 11-<br />
37]<br />
Fa cent anys —el 25 d’agost de 1900— moria Friedrich Nietzsche, un home al<br />
qual la malaltia li féu comprendre la (seva) vida:<br />
És així com ara comprenc aquell llarg temps de malaltia: per dir-ho d’alguna manera,<br />
vaig descobrir la vida de nou, i també a mi mateix, vaig assaborir totes les coses bones i<br />
fins i tot les coses petites com no és fàcil que d’altres puguin assaborir-les —vaig<br />
transformar la meva voluntat de salut, de vida, en la meva filosofia (Ecce homo, § 3).<br />
Nietzsche copsà el moment que li tocà de viure com l’encaminar-se d’occident<br />
cap a un final de món. Aquest encaminar-se decididament vers la fi (el no-res)<br />
s’esdevenia des dels seus orígens perquè els orígens portaven dins seu el germen del<br />
nihilisme, la destrucció del món present, del sentit de les coses, de les més petites.<br />
Atenes (Sòcrates i Plató) i Jerusalem (Pau), els orients d’Europa, ens havien desorientat,<br />
havien —cadascú per la seva banda— abandonat el sentit de la terra i predicaven un<br />
món (les idees en el platonisme, el més enllà en el cristianisme) que menyspreava el<br />
nostre món: la terra, la presència incessant de l’ara, la vida. Nietzsche denunciava<br />
aquella situació. No es quedava, però, en la negativitat de la denúncia sinó que<br />
propugnava afirmativament un món nou: la vida, el sentit de la terra, el gaudi de l’etern<br />
retorn de tot. Un home, a parer de Nietzsche, havia viscut autènticament aquest món<br />
veritable: Jesús de Natzaret. Els teòlegs —Pau, el primer— crearen de nou la vida i la<br />
persona de Jesús de Natzaret, la recrearen: el logos destruí el sentit de la vida que tan<br />
patent era en Jesús de Natzaret. Pau logicitzà el Crist, fou el creador d’una cristologia, i<br />
en aquesta logicització del Crist, Crist ja no tenia res a veure amb Jesús de Natzaret sinó<br />
que tan sols era la imatge desvirtuada que, segons | Nietzsche, Pau havia<br />
intel·ligentment recreat. Nietzsche maleeix el cristianisme, allò que ha estat la<br />
interpretació paulina de Crist. Una de les seves obres fonamentals L’Anticrist porta com<br />
a sotstítol precisament Maledicció sobre el cristianisme, això és, sobre «un gran<br />
2<br />
12