PERDOAR

voluntat saludable, recrear el nostre món i fer possible un món on tothom hi tingui
cabuda i hi habiti amb vincles de comunió (i no només de la desvirtuada i sovint
nihilista comunicació). El perdó hauria d’esdevenir el llenguatge que operés la salut del
nostre present; així el perdó esdevindria llavor de vida present i futura. Avui, com en
cada avui, cal fer realitat el vers de Dant: Incipit vita nova.
Sumari
Antoni BOSCH-VECIANA (acabat en data 25.08.2000)
Fiveller, 86
08205 SABADELL
CATALONIA (Spain)
Avui el nihilisme domina la cultura occidental. Ja a les acaballes del segle XIX
el nihilisme era percebut críticament per rellevants poetes, literats, filòsofs, etc. En el
marc d'aquesta cultura nihilista, que suposa una certa metafísica i una antropologia, el
llenguatge és considerat significatiu en tant que sigui l'expressió d'una estructura lògica.
Més enllà d'aquesta estructura lògica no hi ha lloc pel sentit. Avui perdonar, és a dir,
l'expressió simbòlica d'una renovada relació amb la veritat (amb Déu, amb els altres,
amb un mateix i amb la naturalesa), resta gairebé fora de tota consideració. Perdonar és
una realitat de gratuïtat que només pot ser pensada, expressada i viscuda des d'una
relació de l'ésser humà amb la veritat. D'acord amb això, perdonar significa afrontar el
repte de pensar i fer experiència de la Veritat. Per això resulta ser una experiència
fonamentalment | religiosa. En aquestes pàgines assajo d'oferir una aproximació a
l'experiència del perdonar des de la consciència de les dificultats que el nostre present
planteja.
Summary
Nihilism dominates today the western culture. Already at the end of the XIX
century nihilism was perceived in a critical way by relevant poets, writers, philosophers
etc. In the framework of this nihilistic culture, which implies a certain metaphysic and
an anthropology, language is considered to be meaningful as far as it is the expression
of a logical structure. Beyond this logical structure there is no place for a meaning.
Today Forgiving, i.e. the symbolic expression of a renewed relationship with the truth
(with God, with the other human beings, with oneself and with the nature) remains out
of consideration. To forgive is something gratuitous that can be only understood,
expressed and experienced in the framework of a relation between a human being and
the truth. According to this, forgiving means to face the challenge of thinking and
experiencing Truth. Therefore it is basically a religious experience. In these pages I try
to offer an approach to the experience of forgiving in the full knowledge of the
difficulties our present day pose.
22
37