Jerusalem. La violència torna a fer explosió a la ciutat més sagrada

10
vilaweb.cat
Divendres, 14 de maig de 2021
JERUSALEM
joves palestins que es manifesten a les
escales de la Porta de Damasc, als carrers
de la Ciutat Vella i a la mesquita d’al-Aqsa
no es troben motivats per les ideologies
dels seus pares, sinó sobretot per un
sentiment d’ira, fàstic i frustració.
Provocacions i més provocacions
Amb aquesta tensió creixent i la crisi
política a banda i banda, la situació ja
semblava susceptible de descontrolar-se
durant la Marxa de la Bandera prevista el
Dia de Jerusalem, un esdeveniment que
se celebra anualment per a commemorar
la reunificació de Jerusalem per part
d’Israel després de la guerra dels Sis Dies
de 1967.
Últimament, el moviment dels colons
ha anat guanyant influència dins del
govern de Benjamin Netanyahu i de la
societat israeliana, i aquesta desfilada
s’ha convertit en pedra angular per a la
consciència nacional de molts sionistes
religiosos. Cada any, abans d’arribar a les
celebracions a la plaça del Mur Occidental,
centenars de joves israelians surten
de Sheikh Jarrah, s’aturen a la Porta de
Damasc i després continuen pel carrer
Al-Wad, l’artèria principal del barri musulmà
de la Ciutat Vella.
(nom àrab de Jerusalem) i la mesquita
d’al-Aqsa, el tercer lloc més sagrat de
l’islam i símbol principal de la identitat
palestina.
Diumenge a la nit, milers de palestins es
van atrinxerar a la mesquita amb pedres i
còctels Molotov amb previsió de la desfilada
del Dia de Jerusalem. Segons la Mitja
Lluna Roja palestina, els enfrontaments
entre les forces policíaques israelianes i
els manifestants, que esclataren inevitablement
l’endemà de matí, van deixar
tres-cents palestins ferits més. Això va
motivar la decisió israeliana d’impedir
que els jueus entressin a la zona de la
mesquita d’Al-Aqsa i la Muntanya del
Temple durant el Dia de Jerusalem.
Les autoritats israelianes van desviar el
recorregut de la marxa lluny de la Porta
de Damasc i del barri musulmà, perquè
intuïen que seria perillós que seguís la
ruta per alguns dels espais més simbòlics
de la població palestina, i amb Jerusalem
ja en el tall de la navalla. El Tribunal
Superior de Justícia d’Israel també va
ajornar les audiències sobre els desallotjaments
prevists de famílies palestines
a Sheikh Jarrah que s’havien programat
per al Dia de Jerusalem.
Últimament, el
moviment dels colons
ha anat guanyant
influència dins del
govern de Benjamin
Netanyahu i de la
societat israeliana,
i aquesta desfilada
s’ha convertit en
pedra angular per a la
consciència nacional
de molts sionistes
religiosos
Durant la marxa, els joves israelians,
desafiadors, onegen banderes nacionals i
entonen cançons patriòtiques. Mentrestant,
els palestins observen la processó
darrere les tanques de seguretat que les
forces policíaques israelianes han col·locat
especialment per a l’ocasió.
La manera com aquesta celebració traspassa
els seus espais quotidians fa que
la majoria de palestins la percebin com
una provocació flagrant i un recordatori
dolorós de la humiliació que Israel va
infligir a les seves aspiracions nacionals
el juny del 1967. La guerra dels Sis Dies
no sols va implicar una despossessió palestina
a gran escala, sinó que també va
establir el control israelià sobre al-Quds
Però aquests intents de distensió semblen
haver estat massa escassos i tardans.
Com sabem ara, Hamàs va prendre la
decisió de disparar coets contra l’oest
de Jerusalem i el sud d’Israel, i les Forces
de Defensa israelianes van prendre
represàlies amb atacs aeris, amb què
mataren vint-i-cinc persones. Una
vegada més, Jerusalem és en flames, amb
conseqüències potencialment nefastes
per a l’estabilitat de tota la regió.
Carlo Aldrovandi és professor assistent en
estudis internacionals de pau al Trinity
College de Dublín. Aquest article fou publicat
originalment a The Conversation.