Jerusalem. La violència torna a fer explosió a la ciutat més sagrada

More documents

Recommendations

Info

28 vilaweb.cat Divendres, 14 de maig de 2021 ANNA GAS ALBERT SALAMÉ —Tinc la sensació que la insensibilització és general. Davant les coses positives i les negatives. Això surt força al llibre. Com més gran et fas, més tendeixes a no voler abordar les coses. Com més responsabilitats has d’abastar, tens menys temps per a pensar en allò que t’envolta. La gent s’oblida del projecte inicial de ser feliç i de seguida ho amaga tot sota la catifa. —Més que resoldre’ls, volem que els problemes deixin de fer-nos nosa. —Sí, i per això no s’acaben de resoldre mai. Només s’amaguen i empitjoren. —Això genera simulacres. I la família n’és un. —La família és el nucli on això es veu més ben representat. És subjecta a uns marcs que ens imposen uns rols molt antics, i que molt sovint no sabem ni com dur-los a terme. Al llibre parlo de les veritats desagradables i perilloses, però n’hi ha de boniques i agradables. El vincle familiar pot ser una cosa bonica i forta. Però les veritats són molt enterrades. —Gràcies al simulacre hi ha qui és més feliç. Però al llibre es veu molt bé com sempre hi ha qui carrega el pes de la farsa.
29 vilaweb.cat Divendres, 14 de maig de 2021 ANNA GAS —Sí, i sol ser aquell qui hi veu més clar qui esdevé un cap de turc. És qui fa saltar l’alarma, qui assenyala que hi ha coses que no són ateses. I per això és apartat, criticat, assenyalat. I aleshores surt aquesta violència que dèiem. —“Gaudia d’un món fet a mida”, dieu, d’un personatge. Fer-se gran és adonar-se que aquest món desapareix? —És adonar-se que en realitat no ha existit mai. Que a casa potser t’han posat dins una capseta de cotó fluix, però al món no hi ha capses de cotó fluix. No és fet a mida de ningú. —L’altra gran qüestió del llibre és la sexualitat. Per què hi ha tant de càlcul en la manera com els personatges la viuen? —Els personatges són molt analítics, en general, però no sé què és causa i què és conseqüència. Crec que el desig i el sexe no són coses tan fàcils i fluides, i per això afloren tots els pensaments sobre la mecànica i el mal funcionament de la relació. Però si hagués de parlar del sexe que funciona bé, no hi hauria tanta anàlisi, segurament. —També hi apareixen moltes relacions intrafamiliars i amb diferències d’edat molt grans. —Volia relacions poc clares, perquè són dins la família o perquè un dels dos, pel seu estatus social, té un capital social simbòlic que li atorga un poder i se n’aprofita. Si parlem d’un professor de cinquanta anys i d’una alumna de vint, ja sé que algú de vint anys és plenament conscient, però hi ha una dinàmica de poder que configura la relació des de la base. No podem pensar que això sigui una relació igualitària. M’interessava mostrar que la balança és molt desequilibrada en algunes relacions. context social i cultural, t’imposen unes maneres de fer que sovint no saps com fer-hi front. —I ben sovint això acaba matant del tot la possibilitat de gaudir-ne. —Sí, perquè no hi ha punt de trobada. L’un va per un camí i l’altre per un altre. La incomunicació no és falta de paraules. És falta de trobada, d’empatia, de saber entendre on és l’altre i què necessita, de pensar en l’altre. Cadascú pot fer allò que és a les seves mans per revertir-ho, això, però el canvi gran ha de venir de més amunt. I desitjo que avui dia no fem sexe com en feien els nostres avis. Però falta moltíssim per recórrer. —... —Tots som molt feministes i sabem on és el plaer de la dona i tot això. Però a la pràctica la gent se n’oblida. I individualment perpetres unes dinàmiques que potser vas aprendre a deu anys o dotze, quan vas començar a mirar pornografia, i per més que tinguis clara la teoria, no la saps traslladar a la pràctica. No culpo ningú. No hem rebut gens d’educació sexual, la majoria. No culpo aquells qui no ho saben fer, simplement assenyalo un problema. —Fa pensar molt en la família, el fons del dilema. Hem heretat uns hàbits acríticament. —Sí. No és casual que la família i les relacions sexuals, de poder, afectives, siguin els dos eixos centrals del llibre. L’herència. D’on ve allò que creiem, per què ens relacionem com ens relacionem. I no vull establir una relació causa-efecte: si a la família has vist això, després faràs això. No sóc determinista en aquest sentit. Però hi ha una influència molt gran. I els teus marcs conceptuals vénen molt determinats per allò que has vist des de petit. La incomunicació no és falta de paraules. És falta de trobada, d’empatia, de saber entendre on és l’altre i què necessita, de pensar en l’altre —Les dones del llibre se senten sovint com una mercaderia. Com un pèndol. —No vull dir ni m’interessa que les dones no tinguin prou consciència ni sàpiguen què fan. Però volia remarcar allò que no és a les seves mans. Per la manera com hem après a sexualitzar-nos, pel —Una manera de respondre a tot això és incomodar. —És la manera que he trobat jo. Penso a portar les coses a l’extrem. Incomodar el lector li engega el motor per pensar una mica més enllà i generar una mica de canvi.
Page 1 and 2: 08 - 14 MAIG 2021 No faces de la te
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 14 de maig
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 14 de mai
Page 27: 27 ANNA GAS vilaweb.cat Divendres,
Page 45 and 46: 45 XAVIER ABAD vilaweb.cat Divendre
Page 65 and 66: 65 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres
Page 67: TOTA L’OPINIÓ DE VILAWEB EN UN S

Jerusalem. La violència torna a fer explosió a la ciutat més sagrada

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?