modul3

© FUOC • PID_00160115 29 El conflicte organitzacional
Una altra realitat destacable en el camp dels conflictes de valors és el fet que
aquests tendeixen a polaritzar els grups que apareixen en el conflicte. La polarització
és la creació de consens sobre un preconsens existent i oposat a l'altre.
En observar aquest fenomen, és convenient revisar els valors que realment estan
en joc, i fins i tot definir el que cada grup entén per cada valor, ja que es
pot trobar que per a un mateix valor es vinculin significats diferents.
En resum, les principals característiques que presenten els valors són les següents:
a) El valor no és independent, es refereix sempre a alguna cosa o a algú.
b) El valor és una realitat entre oposats, davant la bellesa, la lletjor.
c) El valor no és quantitatiu, el seu valor real és qualitatiu.
d) El valor es presenta jerarquitzat, és un sistema supraordenat.
Exemple de conflicte de valors
El director d'un departament de recursos humans demana als tècnics de selecció de personal
que si no troben els perfils que se'ls demanen s'han d'infiltrar en altres empreses,
contactar amb els professionals i fer-los una oferta laboral millor que la que tenen perquè
s'incorporin a l'empresa. Però hi ha tècnics que no consideren ètica aquesta manera de
treballar i viuen aquesta situació amb un sentiment de rebuig respecte de la política del
departament.
6)Elsconflictesdepoder
Encara que els conflictes de poder no s'esmentin en el cercle del conflicte de
Moore (1994), citat a Alzate (1998), la seva consideració és de summa importància.
Els conflictes de poder fan referència a l'exercici i a la pràctica del poder, i es
relacionen amb les seves tàctiques i formes d'exercir la influència. Una persona
motivada pel poder lluitarà per obtenir més poder, control o influència davant
altres i això, en si mateix, constituirà una font de conflictes en el grup. El poder
està fonamentat sobre bases acceptades de manera universal i que són les
que en permeten i legitimen l'exercici. Per tant, explorar el poder serà explorar
també les xarxes que el sustenten. Els processos jeràrquics i de dominació
són en l'eix de l'organització i, al seu torn, en les mateixes relacions grupals
i interpersonals.
Per a Michel Foucault (1991), el poder entreteixeix malles tan subtils que el
procés de dominació costa d'entendre i la imatge que millor definiria el poder
és la piràmide, tenint en compte que al cim hi pot haver el màxim nivell de
poder. Les persones i els grups volen ascendir en aquesta escala de valoració,
i en aquesta ascensió es produeix la jerarquia. Aquesta té una funció social
i organitzacional que permet que es puguin prendre decisions d'una manera
ràpida. Al contrari, la rigidesa jeràrquica pot arribar a bloquejar la presa de decisions
i significar un conflicte de poder latent. La jerarquia produeix normes,
i d'això deriva la vinculació dels conflictes de poder als conflictes normatius.
Lectura recomanada
M. Foucault (1991). Arqueología
del saber. Mèxic, DF: Siglo
XXI.