Confluències en art i educació

Confluències en art i educació / L’educació formal com a interlocutora en l’acció educativa del museu
24
tic, social i tecnològic). Els especialistes en educació
artística en museus són conscients del seu paper en
la formació estètica dels ciutadans, començant per
la formació dels públics escolars. També resulta evident
la relació que s’ha d’impulsar entre els educadors
de museus i els mestres d’escola.
5. Portada del llibre Maestros y museos. Educar desde la invisibilidad,
publicat per PUV.
M’he referit a aquesta trajectòria universitària bolcada
en la recerca i la docència sobre l’educació en
museus perquè el naixement de l’Associació AVA-
LEM està directament vinculada al curs de postgrau
del qual estem parlant, i relacionada amb totes les
activitats que generem des de la Universitat de València.
Des de fa uns anys, a l’inici de cada curs, durant
l’acte de presentació que fem els directors i una
part del professorat del curs, una de les iniciatives
que es proposaven a l’alumnat del postgrau era la de
crear una associació d’educadors de museus. Fins ara
aquesta proposta no havia prosperat. Però enguany
s’han combinat una sèrie de factors que han ajudat a
donar forma a l’associació. En aquest moment (i en
aquesta Jornada es fa públic per primera vegada) ja
podem dir que existix l’Associació Valenciana d’Educadors
de Museus i Patrimonis, AVALEM.
L’associació s’ha creat en un moment complicat. A la
conjuntura econòmica desfavorable i a la manca de
possibilitats laborals, s’hi afig l’element descrit a l’inici:
el fet que els consells escolars estan optant per
eliminar les activitats extraescolars, i per tant, les visites
a museus. Davant d’aquest panorama desfavorable,
i possiblement per aquest motiu, hem d’estar
més units que mai. Les iniciatives del col·lectiu sempre
tindran una major possibilitat de futur si existix
una força del conjunt, més enllà dels problemes personals
o les solucions particulars. En qualsevol cas,
i des de la universitat, continuarem atents al que
va passant, tant en els museus, com en les escoles, i
evidentment, continuarem formant tant els mestres
com els educadors de museus.
L’INTERèS PELS MUSEUS D’UN PROfESSOR
UNIVERSITARI D’EDUCACIÓ ARTíSTICA
Des de fa vint-i-dos anys sóc professor d’educació
artística a la Facultat de Magisteri de la Universitat
de València. Abans d’això havia estat cinc anys exercint
com a professor de clarinet al Conservatori. Són
històries personals que van íntimament lligades,
ja que estic convençut que la meua passió pels museus
està marcada per les visites que feia de menut,
cada setmana, al Museu Paleontològic de València.
El Museu Paleontològic estava ubicat a l’edifici de
l’Almodí medieval, al costat mateix del Conservatori
Superior de Música de la Plaça de Sant Esteve, l’únic
Conservatori que hi havia en aquell moment a València.
Des dels vuit anys vaig ser-ne alumne. Si faig un