Confluències en art i educació

Recommendations

Info

tot el professorat d’infantil i primària siga expert en art. És per això que cal mimar aquells mestres que demostren una certa sensibilitat per les qüestions artístiques i afavorir el seu procés de formació en arts visuals. El mestre entès com a objecte (aquell que organitza la visita però que no decidix ni s’implica com a educador en l’activitat del museu) estaria identificat amb una sèrie de rituals que, en realitat, ningú no li exigix com a professional de l’ensenyament. És molt escassa la normativa institucional referida a les obligacions docents en matèria d’activitats extraescolars. El que resulta evident és que entre aquestes activitats destaquen les visites als museus. Observem que en moltes ocasions s’actua per inèrcia. Els mestres interessats en els aspectes de l’art assumixen una sèrie de responsabilitats, i per descomptat intenten portar-les endavant amb el màxim interès. Hem comprovat que sempre ho conseguixen amb eficàcia, ja que la majoria dels que s’impliquen en les visites a museus són docents molt motivats. Una vegada instal·lats en aquestes dinàmiques actives, resulta molt injust que entre les mesures adoptades s’hagi optat per eliminar precisament aquelles activitats que acostaven l’alumnat als museus i als patrimonis. Pel fet d’haver-les organitzat en alguna ocasió, els mestres més implicats en aquesta modalitat d’activitats passen a formar part de les files del professorat que habitualment seguix assumint aquesta responsabilitat. Estic convençut que les nostres companyes del MAMT Pedagògic ens podrien donar el nom de desenes de mestres que habitualment porten el seu alumnat al museu i participen activament en les activitats que se’ls proposen. El MAMT, entitat organitzadora d’aquesta Jornada, demostra que és possible instaurar un model de contacte integrador i profitós entre l’escola i el museu. Es tracta d’un esperit reflexiu i d’acció que també podem veure als departaments educatius del Centre d’Art la Panera de Lleida, del MNAC, del MACBA, de l’IVAM, del Museu de Belles Arts de València, de l’EACC, de la Fundació Miró, de CaixaForum, etc. La llista és llarga, i s’ha estès de forma qualitativa i quantitativa en relativament pocs anys. Cada centre s’ha esforçat per tirar endavant una tàctica particular, a partir de les seues dotacions, les seues necessitats i els seus públics. Tota la tasca i els esforços que hem realitzat poden desintegrarse si no prenem mesures encertades davant d’una situació de crisi econòmica que pot transformar-se en una veritable crisi de valors. Basar la visibilitat en la invisibilitat esdevé una tàctica perillosa, sobretot per a un engranatge tan sensible com és la xarxa integradora entre l’activitat educativa dels museus i la participació de les escoles. LA VISIBILITzACIÓ DELS MESTRES HA ES- TAT PROVOCADA PER LA NEGATIVA DELS CLAUSTRES A REALITzAR ACTIVITATS EX- TRAESCOLARS La visibilització dels mestres com a organitzadors de visites escolars als museus ha estat possible durant aquest curs precisament per la desaparició de les activitats extraescolars en bona part dels centres educatius valencians. Els museus necessiten públics en les seues instal·lacions. El públic escolar és un dels col·lectius que amb més freqüència visita els museus, la qual cosa queda patent en la realitat quotidiana d’aquestes institucions patrimonials i educatives. Són els mestres els qui organitzen i gestionen de forma habitual aquest tipus d’activitats extraescolars. Les visites a museus són de les més generalitzades en l’àmbit escolar, juntament amb les visites a representacions teatrals i a les denominades granges escola. Nosaltres hem investigat sobre la capacitat educativa i comunicativa dels museus, i ens interessa especialment de quina manera s’establix la relació entre els mestres i els museus. Considerem que la forma de plantejar aquesta recerca ha de tindre molt en compte la vinculació entre els mestres i els Ricard Huerta 29
Confluències en art i educació / L’educació formal com a interlocutora en l’acció educativa del museu 30 educadors de museus, i ha de revisar la participació d’ambdós col·lectius implicats en les activitats que es duen a terme. Reprenent el que havíem explicat a l’inici d’aquest treball, voldríem que millorés l’actual situació precària del sistema d’ensenyament públic. Esperem que l’actitud dels claustres dels col·legis públics valencians es revisarà en positiu de cara al pròxim curs, ja que aquestes tàctiques de pressió són mesures que conduïxen a eliminar les activitats extraescolars, i per tant, a suprimir les visites a museus. Pensem que amb aquestes mesures els qui realment acaben patint aquesta “crisi” són els alumnes d’infantil, primària i secundària, ja que els estem llevant un dels al·licients més atractius: el de la visita a un espai patrimonial. Esdevé complicat exigir un esforç als mestres, el col·lectiu professional que més està patint l’efecte de les retallades. Però el que resulta evident és que si desapareixen els públics escolars dels museus, la repercussió negativa d’aquesta acció serà palesa en un termini curt. El fet de treure els públics infantils dels museus fa visible el disgust que manifesten els consells escolars, però acabarà afectant negativament tot un engranatge diversificat, ja que: / Impedirà la creació de noves activitats educatives en els museus. / Reduirà la necessitat de gabinets educatius als museus. / Sancionarà l’alumnat amb una manca de contacte amb els museus. / Provocarà un efecte dominó que repercutix en empreses de transports i serveis, que han estat vinculades des de sempre a aquestes activitats (autobusos, animadors culturals, etc.). / Eliminarà un factor clau de l’educació estètica basada en el coneixement dels patrimonis. / Desarticularà el feble engranatge de recerca que ha vinculat en els darrers anys institucions com l’escola, el museu i la universitat. Si fins ara havíem reivindicat una major visibilitat i presència dels mestres en l’organització de les visites a museus, entenem que davant d’una situació de crisi econòmica com l’actual hem d’estar molt atents als passos que fem. Convé articular i potenciar el teixit formatiu i la xarxa de relacions entre els diferents col·lectius d’educadors: els educadors dels museus, els professionals dels centres educatius i els docents investigadors dels centres de recerca. Amb aquesta coordinació ens podríem plantejar un major foment de l’harmonia que cal instaurar entre les escoles i els museus. Si promovem una sòlida integració d’interessos propiciarem una millor formació estètica dels públics escolars. ALGUNES PROPOSTES PER VISIBILITzAR LES ARTS VISUALS I ACOSTAR L’ESCOLA AL MUSEU Més enllà de la situació precària en la qual ens trobem actualment, i sense restar importància als efectes perniciosos que la conjuntura de la crisi econòmica acabarà instaurant en el pensament i les accions dels educadors, cal revisar tot el potencial que podríem aprofitar per mirar de reinventar un model crític d’educació en museus, en el qual han de tindre la paraula tots els col·lectius implicats dels quals hem parlat fins ara. Tampoc no s’han de perdre de vista les possibilitats que oferixen les imatges, en un panorama digital i virtual que pot resultar atractiu i engrescador tant per als púbics més joves com per a la resta dels usuaris. Proposem potenciar els vincles entre col·lectius professionals, a través d’elements integradors com el cinema o les imatges vinculades a les TIC, mitjançant els webs dels museus, i sobretot creant canals de difusió de les nostres investigacions. El cinema. Les polítiques culturals haurien de potenciar el cinema. Gràcies a les pel·lícules disposem d’un engranatge cultural que ens permet traspassar fronteres tant en el temps com en les geografies identitàries.
Page 1 and 2: Confluències en art i educació L
Page 3: COORDINACIÓ: Albert Macaya, Rosa R
Page 6 and 7: Coordinadors Albert Macaya Rosa M.
Page 8 and 9: PRESENTACIÓ L’art té una funci
Page 10 and 11: INTRODUCCIÓ Art, museus, escola. U
Page 12 and 13: sarà en dubte el fonament mateix d
Page 14 and 15: REfERèNCIES BIBLIOGRÀfIQUES Duncu
Page 16 and 17: PROGRAMA Dia 18 d’abril de 2012 L
Page 18 and 19: LA VISIBILITAT DELS MESTRES EN LES
Page 20 and 21: 1. Les mobilitzacions en contra de
Page 22 and 23: pròxim mes de novembre de 2012, i
Page 24 and 25: epàs, la meua infància està marc
Page 26 and 27: les motivacions i peculiaritats que
Page 30 and 31: En una de les primeres reflexions s
Page 32 and 33: CONCLUSIONS La nostra aportació l
Page 34 and 35: huErta, R. (2011). “Un acercamien
Page 36 and 37: ARTS VISUALS, MESTRES, MUSEUS. RECO
Page 38 and 39: aud, intueix que l’autor desapare
Page 40 and 41: Com veurem ben aviat, la conseqüè
Page 42 and 43: s’emmarquen en un context. És a
Page 44 and 45: ant setmanes per denunciar les rode
Page 46 and 47: so (2006). I, en quart lloc, des de
Page 48 and 49: Sembla, doncs, prou clar que la ver
Page 51 and 52: Confluències en art i educació /
Page 79 and 80:
Confluències en art i educació /
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85:
Page 88 and 89:
SERVEI EDUCATIU DEL MUSEU PICASSO:
Page 90 and 91:
Mitjançant reunions amb petits gru
Page 92 and 93:
Oferim dos tipus d’activitats: Vi
Page 94 and 95:
Treball previ: / A l’escola, s’
Page 96 and 97:
Servei Educatiu del Museu Picasso:
Page 98 and 99:
PRESENTACIÓN El arte tiene una fun
Page 100 and 101:
parecer un fósil pedagógico, pero
Page 102 and 103:
hErnánDEz, F.; JoDar, A.; marín,
Page 104 and 105:
manifestar su malestar suprimiendo
Page 106 and 107:
el alumnado en las diferentes etapa
Page 108 and 109:
artístico y del capital cultural
Page 110 and 111:
La imagen virtual vinculada con las
Page 112 and 113:
huErta, R. (2010). “Las maestras,
Page 114 and 115:
sabe qué. La obra de Leonardo ha c
Page 116 and 117:
sumo. Satisfacción inmediata del d
Page 118 and 119:
Vincular las artes a la cultura de
Page 120 and 121:
Madrid: Tecnos. wilSon, B. (2000).
Page 122 and 123:
construir redes y suelen contar con
Page 124 and 125:
que se ve como un quehacer informal
Page 126 and 127:
narla con otras prácticas y plante
Page 128 and 129:
de educación y las educadoras en l
Page 130 and 131:
la y los museos a los que acudieron
Page 132 and 133:
ese mismo tipo de informaciones las
Page 134 and 135:
del learning by doing, es decir, qu
Page 136 and 137:
Mi propuesta, por tanto, se basarí
Page 138 and 139:
tions de Minuit. DarráS, B. (2008)
Page 140:
se conoce la serie de Las Meninas d
Page 144:
ISBN 978-84-15264-22-4 9 788415 264
show all

Confluències en art i educació

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?