Confluències en art i educació
Confluències en art i educació
Confluències en art i educació
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong><br />
L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora<br />
<strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
Des dels dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>ts d’<strong>educació</strong> dels museus, sempre<br />
s’ha contemplat l’<strong>educació</strong> formal com un p<strong>art</strong>ner necessari<br />
<strong>en</strong> la tasca de mediació i acció educativa. La creació de<br />
sinergies i complicitats <strong>en</strong>tre museu i c<strong>en</strong>tre escolar, <strong>en</strong>tre<br />
l’educador/a del museu i el professorat d’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t<br />
infantil, primari i secundari, dóna fruits interessants: fom<strong>en</strong>ta<br />
l’aproximació de nous públics, possibilita la p<strong>art</strong>icipació i<br />
l’intercanvi, eixampla el fòrum públic de la cultura com a<br />
espai de coneixem<strong>en</strong>t comp<strong>art</strong>it.<br />
Però és evid<strong>en</strong>t que <strong>en</strong> aquest camí de col·laboració hi ha<br />
també dificultats. Els museus d’<strong>art</strong> c<strong>en</strong>tr<strong>en</strong> la seva tasca<br />
educativa <strong>en</strong> la difusió del treball dels <strong>art</strong>istes professionals,<br />
<strong>en</strong> la mediació cognitiva per a la compr<strong>en</strong>sió de les <strong>art</strong>s o<br />
s’av<strong>en</strong>tur<strong>en</strong> <strong>en</strong> projectes <strong>en</strong> pro de la inclusivitat social i<br />
la incidència <strong>en</strong> la comunitat. El professorat d’<strong>educació</strong><br />
formal, per la seva banda, veu la seva tasca més emmarcada<br />
per prescripcions institucionals <strong>en</strong> forma de currículums,<br />
horaris, grups, programes. Sovint les <strong>art</strong>s són (amb sort)<br />
una p<strong>art</strong> més d’un d<strong>en</strong>s i complex currículum per a la qual,<br />
a voltes, compt<strong>en</strong> amb una magra preparació.<br />
A les Jornades de Pedagogia de l’Art i Museus, <strong>en</strong>s hem<br />
ocupat habitualm<strong>en</strong>t del quefer dels DEAC dels museus<br />
d’<strong>art</strong> i de les reflexions teòriques al voltant de l’<strong>educació</strong><br />
<strong>art</strong>ística <strong>en</strong> què bas<strong>en</strong> el seu treball. Hem acollit teories i<br />
experiències que es trob<strong>en</strong> <strong>en</strong>tre les més influ<strong>en</strong>ts <strong>en</strong> els<br />
darrers temps. Enguany, però, volem posar el focus <strong>en</strong> un<br />
interlocutor natural dels DEAC: els doc<strong>en</strong>ts de l’<strong>educació</strong><br />
formal. A p<strong>art</strong>ir de la inevitable pregunta “com podem<br />
millorar la cooperació museu-escola?”, temptejarem temes<br />
com la formació dels doc<strong>en</strong>ts, el pot<strong>en</strong>cial de les <strong>art</strong>s a<br />
l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t formal i la seva concreció, el que hi pod<strong>en</strong><br />
aportar els museus, la creació de xarxes que connect<strong>en</strong><br />
museu/escola/comunitat; <strong>en</strong> definitiva, les vies per r<strong>en</strong>ovar<br />
i aprofundir la comunicació i la col·laboració.<br />
Dimecres, 18 d’abril de 2012<br />
Jornades realitzades amb la col·laboració de la<br />
Imatge coberta:<br />
Fragm<strong>en</strong>t de l’obra Situación - reacción de Kribi Heral<br />
<strong>Confluències</strong><br />
<strong>en</strong> <strong>art</strong><br />
i <strong>educació</strong><br />
L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora<br />
<strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
IX jornada de pedagogia de l'<strong>art</strong> i museus
Coordinació<br />
Pel Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona<br />
Rosa M. Ricomà Vallhonrat<br />
Directora<br />
Marisa Suàrez Barral<br />
Cap del Projecte de Difusió<br />
Per la URV<br />
Albert Macaya<br />
Professor de l’Àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica<br />
Destinataris de les jornades<br />
Ag<strong>en</strong>ts culturals de la demarcació <strong>en</strong> els camps de la gestió<br />
i el turisme cultural.<br />
Professors d’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t Primari, Secundari, Batxillerat i Cicles Formatius,<br />
especialm<strong>en</strong>t dedicats a l’<strong>educació</strong> visual i plàstica i a la formació<br />
<strong>art</strong>ística.<br />
Estudiants universitaris - Àrea de Pedagogia, Ciències de l’Educació,<br />
Història de l’Art, Antropologia i Turisme.<br />
Educadors de museus i d’espais d’<strong>art</strong> públics i privats.<br />
Inscripció<br />
Gratuïta<br />
Cal reservar plaça mitjançant el formulari que trobareu a la web:<br />
http:// www.dipta.cat/mamtpedagogic<br />
També podeu trametre les vostres dades a:<br />
A/e: mamtpedagogic@dipta.cat<br />
Museu d’Art Modern de Tarragona<br />
C/ Santa Anna, núm. 8 - Tarragona<br />
Tel. 977 235 032 - Fax 977 235 137<br />
Període d’inscripcitó: del 28 de març al 16 d’abril de 2012<br />
Per a més informació<br />
Professor responsable per la URV<br />
Albert Macaya (Dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>t de Pedagogia)<br />
Les Jornades t<strong>en</strong><strong>en</strong> un reconeixem<strong>en</strong>t de 8 hores <strong>en</strong> el marc<br />
del Pla de Formació Perman<strong>en</strong>t del Dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>t d’Educació.<br />
Inscripcions a: http://www.xtec.cat/formacio/index.htm<br />
codi d’activitat 700 306 0021<br />
Programa<br />
Matí<br />
9 h Recepció i lliuram<strong>en</strong>t del material<br />
9.30-10.45 h La visibilitat dels mestres <strong>en</strong> les visites<br />
escolars a museus<br />
Ricard Huerta. Secretari de l'Institut<br />
Universitari de Creativitat i Innovacions<br />
educatives. Universitat de València<br />
10.45-11.15 h Descans ans ns<br />
11.15-12.30 h Arts visuals, mestres, museus. Recorreguts<br />
possibles <strong>en</strong> un territori canviant<br />
Albert Macaya. Professor d’<strong>art</strong> i <strong>educació</strong><br />
Universitat Rovira i Virgili<br />
12.30-14.00 h “¿Quién planeó ser de mayor educadora<br />
de museos?: Desafíos de una carrera<br />
profesional <strong>en</strong> construcción”<br />
Eneritz López<br />
Professional de l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> museus<br />
Tarda<br />
16.30 – 17.30 h Escuela y museos: <strong>en</strong>tre <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tros y<br />
des<strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tros<br />
Imanol Aguirre Arriaga<br />
Professor titular de la Universidad Pública de<br />
Navarra<br />
17.45-19.00 h Complicitat escoles i museus com a objectiu<br />
Anna Guarro. Cap de Programes Públics<br />
Maria Alcover. Responsable del Servei<br />
Educatiu. Museu Picasso de Barcelona<br />
t<br />
P<strong>art</strong>icipants<br />
Ricard Huerta<br />
Secretari de l'Institut Universitari de Creativitat i<br />
Innovacions educatives<br />
Universitat de València<br />
Albert Macaya<br />
Professor d’<strong>art</strong> i <strong>educació</strong><br />
Universitat Rovira i Virgili<br />
Eneritz López<br />
Professional de l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> museus<br />
Imanol Aguirre Arriaga<br />
Professor titular de la Universidad Pública de Navarra<br />
Anna Guarro<br />
Cap de Programes Públics.<br />
Museu Picasso de Barcelona<br />
Maria Alcover<br />
Responsable del Servei Educatiu<br />
Museu Picasso de Barcelona
COORDINACIÓ: Albert Macaya, Rosa Ricomà, Marisa Suárez<br />
Confl uències<br />
<strong>en</strong> <strong>art</strong><br />
i <strong>educació</strong><br />
L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora<br />
<strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
IX jornada de pedagogia de l'<strong>art</strong> i museus
L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora<br />
<strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
IX JORNADA<br />
DE PEDAGOGIA<br />
DE L’ART I MUSEUS
Coordinadors Albert Macaya<br />
Rosa M. Ricomà<br />
Marisa Suárez
PRESENTACIÓ .......................................................................................................................................................................<br />
Josep Poblet i Tous. Presid<strong>en</strong>t de la Diputació de Tarragona<br />
INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................................................................<br />
Albert Macaya<br />
Professor d’<strong>art</strong> i <strong>educació</strong>. Universitat Rovira i Virgili<br />
Coordinador de les Jornades<br />
IX JORNADA DE PEDAGOGIA DE L’ART I MUSEUS ...................................................................................<br />
Servei pedagògic del Museu d’Art Modern (MAMT)<br />
Diputació de Tarragona<br />
LA VISIBILITAT DELS MESTRES EN LES VISITES ESCOLARS A MUSEUS ..............................<br />
Ricard Huerta<br />
Secretari de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions<br />
educatives. Universitat de València<br />
ARTS VISUALS, MESTRES, MUSEUS.<br />
RECORREGUTS POSSIBLES EN UN TERRITORI CANVIANT .....................................................................<br />
Albert Macaya<br />
Professor d’<strong>art</strong> i <strong>educació</strong>. Universitat Rovira i Virgili<br />
QUI VA PLANEJAR SER EDUCADORA DE MUSEUS DE GRAN?:<br />
DESAfIAMENTS D’UNA CARRERA PROfESSIONAL EN CONSTRUCCIÓ ...............................................<br />
Eneritz López M<strong>art</strong>ínez<br />
Professional de l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> museus<br />
ESCOLA I MUSEUS: ENTRE ACORDS I DESACORDS ...................................................................................<br />
Imanol Aguirre Arriaga<br />
Professor Titular de la Universitat Pública de Navarra<br />
SERVEI EDUCATIU DEL MUSEU PICASSO:<br />
VALORACIÓ DE QUATRE ANYS DE TRAJECTÒRIA .........................................................................................<br />
Anna Guarro. Cap de Programes Públics<br />
Maria Alcover. Responsable del Servei Educatiu<br />
Museu Picasso de Barcelona<br />
TRADUCCIONS .......................................................................................................................................................................<br />
9<br />
11<br />
16<br />
18<br />
36<br />
52<br />
70<br />
88<br />
98
PRESENTACIÓ<br />
L’<strong>art</strong> té una funció pedagògica fonam<strong>en</strong>tal <strong>en</strong> la nostra societat i una bona prova és el fet que <strong>en</strong> totes les<br />
cultures l’<strong>art</strong> és un elem<strong>en</strong>t imprescindible. L’<strong>art</strong> no solam<strong>en</strong>t embelleix la societat, sinó que contribueix a<br />
la reflexió, a la visió crítica i a la comunicació. Ara bé, l’<strong>art</strong>, com qualsevol altre patrimoni humà necessita de<br />
mitjans de comunicació, d’accessibilitat a les persones i al món. L’<strong>art</strong> que no es comunica, que no és accessible,<br />
acaba ofegat, debilitat i, finalm<strong>en</strong>t, mor. La pedagogia és l’eina ess<strong>en</strong>cial <strong>en</strong> l’escomesa divulgadora: és<br />
l’elem<strong>en</strong>t que té per objecte l’estudi de l’<strong>educació</strong>, els principis i les regles de l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t.<br />
La preocupació pedagògica dels museus i c<strong>en</strong>tres culturals per aquest tema és inqüestionable, des de sempre,<br />
però molt especialm<strong>en</strong>t <strong>en</strong> els últims dec<strong>en</strong>nis, amb la finalitat darrera d’<strong>en</strong>riquir el p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t social i<br />
d’atraure el major nombre d’interessats per l’<strong>art</strong>. El Museu d’Art Modern de Tarragona treballa <strong>en</strong> aquesta<br />
línia, realitzant jornades, conferències i, de manera estable, promov<strong>en</strong>t activitats de coneixem<strong>en</strong>t cultural <strong>en</strong><br />
l’àmbit escolar, d’institut i universitari. Un bon exemple són les actes de la IX Jornada de Pedagogia de l’Art i<br />
Museus realitzada sota el títol de “<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong>. L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong><br />
l’acció educativa del museu”, que em plau pres<strong>en</strong>tar. Aquest aplec d’actes, amb tot el que es va dir i proposar<br />
l’abril de l’any 2012, és un altre elem<strong>en</strong>t de pedagogia que serveix per expandir els seus continguts, valors i<br />
interessos.<br />
Josep Poblet i Tous<br />
Presid<strong>en</strong>t de la Diputació de Tarragona
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
10<br />
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ<br />
Art, museus, escola. Un univers de relacions possibles<br />
El tema c<strong>en</strong>tral d’aquesta publicació és la interacció de la tasca educativa del museu amb l’<strong>educació</strong> formal.<br />
Aquest tema fa emergir tot seguit una sèrie de qüestions, algunes d’elles molt sabudes, per a les quals no<br />
t<strong>en</strong>im respostes definitives. Funciona prou bé la interlocució dels educadors de museu amb els doc<strong>en</strong>ts d’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t<br />
primari i secundari? Com podem millorar les sinergies <strong>en</strong>tre museus i c<strong>en</strong>tres educatius?<br />
Si at<strong>en</strong>em els ag<strong>en</strong>ts implicats, la formació i el camp d’interessos d’uns i altres no són necessàriam<strong>en</strong>t coincid<strong>en</strong>ts.<br />
Això és especialm<strong>en</strong>t obvi <strong>en</strong> el cas dels mestres d’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t primari, amb una professionalització<br />
avui per avui <strong>en</strong>cara c<strong>en</strong>trada <strong>en</strong> una formació psicopedagògica g<strong>en</strong>eral i un vernís multidisciplinari <strong>en</strong> forma<br />
de didàctiques específiques. Els educadors de museus, <strong>en</strong> canvi, sembl<strong>en</strong> d’<strong>en</strong>trada més relacionats amb<br />
tota una família de professions vinculades directam<strong>en</strong>t o indirectam<strong>en</strong>t a la institució museu, que podria<br />
incloure a conservadors, investigadors i gestors culturals, amb una formació inicial més disciplinar (història<br />
de l’<strong>art</strong>, museologia, gestió del patrimoni cultural). Els mestres t<strong>en</strong><strong>en</strong> un camp d’activitat professional d’ampli<br />
espectre, <strong>en</strong> què cada dia hi volem <strong>en</strong>cabir demandes noves. L’educador de museu, per la seva banda, ha estat<br />
tradicionalm<strong>en</strong>t vinculat de manera més específica a l’<strong>art</strong> i a la constel·lació de disciplines que s’hi connect<strong>en</strong>:<br />
història de l’<strong>art</strong>, estètica, crítica d’<strong>art</strong>, estudis de cultura visual, semiòtica, antropologia de l’<strong>art</strong>. També, <strong>en</strong> alguns<br />
casos, a la pedagogia. I, <strong>en</strong> els darrers temps, <strong>en</strong>tr<strong>en</strong> <strong>en</strong> esc<strong>en</strong>a perfils professionals nous i interessants<br />
com els inductors de projectes <strong>en</strong> context i activistes culturals de diversa índole que utilitz<strong>en</strong> el museu com a<br />
plataforma d’actuació sota el paraigua de l’acció educativa.<br />
T<strong>en</strong>im, doncs, una tasca comú <strong>en</strong> què p<strong>art</strong>icip<strong>en</strong> professionals de formacions i interessos apar<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t diversos.<br />
Per pot<strong>en</strong>ciar la seva interlocució hem de considerar que, probablem<strong>en</strong>t, parl<strong>en</strong> de temes coincid<strong>en</strong>ts<br />
des de llocs difer<strong>en</strong>ts. Cadascun p<strong>art</strong>eix d’una herència epistemològica o d’una tradició pedagògica<br />
determinada. Les línies que segueix<strong>en</strong> vol<strong>en</strong> repassar breum<strong>en</strong>t alguns compon<strong>en</strong>ts d’aquestes herències<br />
i apuntar possibles punts <strong>en</strong> comú, interferències, contaminacions productives. És obvi que la col·laboració<br />
escola-museu hauria de ser un intercanvi més b<strong>en</strong> travat que la visita ev<strong>en</strong>tual d’un dia de tr<strong>en</strong>cam<strong>en</strong>t de la<br />
rutina (Trepat i Masegosa, 1991; Pastor, 1992; Hernández, 1998; García, 1994). Intercanvi que, des d’una<br />
formulació conv<strong>en</strong>cional, inclou la preparació conjunta de la visita del grup per p<strong>art</strong> del mestre i l’educador<br />
del museu, la connexió dels continguts de la visita amb el currículum, l’elaboració posterior a l’aula dels temes<br />
treballats, etc. Un exemple clàssic seria el completíssim i elaborat catàleg de fiches de visite del Musée<br />
d’Orsay. Però la incessant evolució de l’<strong>art</strong>, la redefinició del rol educatiu dels museus i el creix<strong>en</strong>t interès per<br />
l’aproximació crítica al coneixem<strong>en</strong>t des de les aules suggereix<strong>en</strong> vies de col·laboració noves que van molt<br />
més <strong>en</strong>llà i que tot just estem com<strong>en</strong>çant a explorar.<br />
Molts doc<strong>en</strong>ts de l’<strong>educació</strong> formal s’aproxim<strong>en</strong> als museus d’<strong>art</strong> a p<strong>art</strong>ir de les demandes del currículum<br />
d’Educació <strong>art</strong>ística: visual i plàstica (tot i que, com veurem més <strong>en</strong>davant, aquesta no és pas l’única possibilitat).<br />
La competència <strong>art</strong>ística i cultural, tal com apareix caracteritzada al currículum vig<strong>en</strong>t, fa referència a<br />
l’<strong>art</strong>, la cultura i el patrimoni amb expressions com “apreciació i gaudi amb l’<strong>art</strong> i altres manifestacions cultu-<br />
11
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
12<br />
rals” o “interès per p<strong>art</strong>icipar <strong>en</strong> la vida cultural i contribuir a la conservació del patrimoni cultural i <strong>art</strong>ístic,<br />
tant de la mateixa comunitat com de les altres comunitats i cultures.” Els compon<strong>en</strong>ts de la competència els<br />
trobem àmpliam<strong>en</strong>t des<strong>en</strong>volupats als objectius i continguts específics de l’àrea d’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística. Aquesta<br />
matèria d’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, <strong>en</strong> la seva formulació actual, acumula una llarga tradició pedagògica. La seva concreció<br />
a les aules no està exempta, <strong>en</strong> molts casos, d’inèrcies poderoses i resistències fèrries al canvi —<strong>en</strong><br />
especial a l’<strong>educació</strong> primària, però també a altres nivells del sistema educatiu. Voltant aules no és infreqü<strong>en</strong>t<br />
<strong>en</strong>sopegar <strong>en</strong>cara amb la pèssima producció d’objectes <strong>en</strong> sèrie per a ornar àlbums, pràctica impermeable a<br />
la successió de paradigmes educatius. Malgrat la pervivència de pràctiques no fonam<strong>en</strong>tades, aquesta tradició<br />
pedagògica que esm<strong>en</strong>tàvem és rica i diversa.<br />
Qued<strong>en</strong> lluny els primers models per introduir l’activitat <strong>art</strong>ística a l’escola, de matriu claram<strong>en</strong>t acadèmica.<br />
Les acadèmies d’<strong>art</strong>, les primeres institucions públiques dedicades a la formació d’<strong>art</strong>istes professionals, sorgides<br />
al segle xviii com a alternativa reglada a l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge al si dels gremis, t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> la mimesi com a idea c<strong>en</strong>tral.<br />
I les metodologies de formació es basav<strong>en</strong>, consegü<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, <strong>en</strong> la còpia. Còpia de làmines, còpia d’obres<br />
dels mestres, còpia del natural: tal era el periple habitual de l’alumne. No és estrany que, fins b<strong>en</strong> <strong>en</strong>trat el<br />
segle xx, la còpia de làmines fos també la pràctica habitual <strong>en</strong> els c<strong>en</strong>tres d’<strong>educació</strong> obligatòria. Excepció feta<br />
per alguns precursors, com Franz Cizek, Arthur Wesley Dow o, uns anys després, Célestin Freinet. La còpia<br />
de làmines pot semblar un fòssil pedagògic, però perviu <strong>en</strong>cara, dissimulat amb un diss<strong>en</strong>y més atractiu, sota<br />
algunes activitats dels llibres d’editorials poc imaginatives; <strong>en</strong> forma de “fitxes de treball” que no mereixeri<strong>en</strong><br />
altre destí que el cont<strong>en</strong>idor blau.<br />
Bona p<strong>art</strong> de la història rec<strong>en</strong>t de l’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística <strong>en</strong> l’àmbit formal ha transcorregut paral·lela a l’evolució<br />
de l’<strong>art</strong>. Així, a mitjan segle xx, les idees dominants <strong>en</strong> l’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística a les escoles de mig món er<strong>en</strong> la<br />
creativitat i l’expressió personal. De la mateixa manera que l’expressió subjectiva i la creació impregnav<strong>en</strong> les<br />
teories i pràctiques de l’<strong>art</strong> modern occid<strong>en</strong>tal. Tant és així que als anys seixanta i setanta proliferav<strong>en</strong> arreu<br />
els assajos sobre la suposada afinitat <strong>en</strong>tre l’<strong>art</strong> informalista o l’expressionisme abstracte i la pintura infantil<br />
prefigurativa. Per altra banda, la noció de ll<strong>en</strong>guatge plàstic, tan comú als currículums d’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística al<br />
darrer terç del segle xx, té les seves arrels a l’experiència pedagògica de la Bauhaus i el formalisme estètic.<br />
Quan la taca, el traç i la matèria estav<strong>en</strong> al cor de la creativitat <strong>art</strong>ística moderna, el punt, la línia i el color er<strong>en</strong><br />
també al c<strong>en</strong>tre de l’ag<strong>en</strong>da educativa.<br />
Com és sabut, el projecte Discipline Based Art Education, liderat per Greer (1997) als Estats Units, va marcar<br />
un punt d’inflexió <strong>en</strong> un àmbit curricular que semblava excessivam<strong>en</strong>t dispers i poc emmotllat al format<br />
de disciplina escolar. La proposta es va perfeccionar a mans d’Eisner (1995), i va guanyar pes la interacció <strong>en</strong>tre<br />
el mirar i el fer: uns currículums massa c<strong>en</strong>trats <strong>en</strong> el fer activitats <strong>art</strong>ístiques havi<strong>en</strong> de ser contrapesats<br />
amb un compon<strong>en</strong>t d’apreciació de l’<strong>art</strong> i fonam<strong>en</strong>tació del judici estètic. Tot plegat amb les aportacions de la<br />
història i la crítica de l’<strong>art</strong> i la teoria estètica. Hem fet el trànsit de “l’expressió plàstica” a “l’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística”<br />
(Hernández, 1991).<br />
Uns anys abans, el 1967, el pedagog brasiler Paulo Freire havia posat els fonam<strong>en</strong>ts del que seria un procés<br />
sistemàtic de qüestionam<strong>en</strong>t de teories i pràctiques educatives. Procés que, <strong>en</strong> el camp que <strong>en</strong>s ocupa, po-
sarà <strong>en</strong> dubte el fonam<strong>en</strong>t mateix de la nova disciplina d’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística. L’anom<strong>en</strong>ada pedagogia crítica <strong>en</strong>tra <strong>en</strong><br />
esc<strong>en</strong>a per problematitzar l’essència mateixa del coneixem<strong>en</strong>t i les disciplines escolars. Ens adonem que els sabers<br />
no són neutrals, que port<strong>en</strong> ideologies implícites i legitim<strong>en</strong>, per acció o omissió, determinats discursos.<br />
L’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística abandona progressivam<strong>en</strong>t el seu <strong>en</strong>totsolam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> la institució <strong>art</strong> i <strong>en</strong>tén les imatges com<br />
quelcom vinculat a unes coord<strong>en</strong>ades socials, històriques, ideològiques. Explora els s<strong>en</strong>tits implícits i explícits de<br />
les imatges per fer-nos-<strong>en</strong> consci<strong>en</strong>ts. L’<strong>art</strong>, com a objecte d’estudi, és posat sota sospita. Descobrim que hi ha<br />
una narració oficial de la història de les imatges, i que unes tradicions culturals s’han imposat sobre les altres per<br />
motius que t<strong>en</strong><strong>en</strong> a veure amb l’etnoc<strong>en</strong>trisme o el patriarcalisme de la cultura occid<strong>en</strong>tal (Duncum, 2001; Efland,<br />
Freedman, Stuhr, 2003).<br />
Potser també <strong>en</strong> aquest punt es pot traçar un paral·lel amb el que succeeix al món de les <strong>art</strong>s visuals. El discurs<br />
unívoc de la modernitat s’estanca i l’ar<strong>en</strong>a <strong>art</strong>ística viu la irrupció de veus fins aleshores soterrades o minoritzades:<br />
discursos de gènere, multiculturalitat, opcions sexuals. Foster (2001) <strong>en</strong>uncia la seva coneguda formulació<br />
de l’<strong>art</strong>ista com a etnògraf, que transc<strong>en</strong>deix els límits del museu o la galeria per imbricar-se <strong>en</strong> un col·lectiu social.<br />
L’<strong>art</strong>ista assumeix una forta dosi de compromís i fa seva la veu de grups desafavorits, col·lectius sil<strong>en</strong>ciats, minories<br />
s<strong>en</strong>se veu. Posa el seu treball al servei de la lluita contra les desigualtats. Apareix<strong>en</strong> conceptes com Comunity Based<br />
Art o Art Públic.<br />
Per altra banda, des de Warhol <strong>en</strong> <strong>en</strong>davant, les rígides fronteres <strong>en</strong>tre alta i baixa cultura s’esquerd<strong>en</strong> i les formes<br />
culturals dialogu<strong>en</strong> <strong>en</strong> un intercanvi ric i multidireccional. El rol mateix de l’<strong>art</strong>ista autor queda <strong>en</strong> <strong>en</strong>tredit i les<br />
imatges pass<strong>en</strong> a ser patrimoni del receptor. En <strong>educació</strong>, l’<strong>art</strong> deixa de ser l’únic objecte d’estudi possible i apareix<br />
la noció de cultura visual. Ent<strong>en</strong>em que l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge és situat, que respon a uns contextos determinats i que ha<br />
de comptar amb els p<strong>art</strong>icipants i la seva cultura.<br />
La línia argum<strong>en</strong>tal seguida fins aquí assumeix que els doc<strong>en</strong>ts acudeix<strong>en</strong> al museu d’<strong>art</strong> amb el seu alumnat per<br />
cobrir les demandes d’un cos de continguts disciplinars, relacionats sobretot amb la didàctica de les <strong>art</strong>s visuals<br />
o amb el coneixem<strong>en</strong>t social. També caldria objectar aquesta suposició i destacar l’interès creix<strong>en</strong>t, a les aules, pel<br />
treball de caràcter interdisciplinari. El debat pedagògic, de p<strong>en</strong>etració l<strong>en</strong>ta a les aules però ori<strong>en</strong>tatiu de t<strong>en</strong>dències,<br />
sembla desplaçar l’interès des de l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge de continguts disciplinars cap a la competència, <strong>en</strong>tesa com<br />
a capacitat per mobilitzar el coneixem<strong>en</strong>t <strong>en</strong> situacions pràctiques. Situacions que són afins a la realitat viscuda per<br />
l’alumnat. Això implica que el coneixem<strong>en</strong>t no s’ha d’abordar només <strong>en</strong> forma de sabers abstractes i comp<strong>art</strong>im<strong>en</strong>tats,<br />
sinó que s’ha d’aplicar <strong>en</strong> situacions multidim<strong>en</strong>sionals. De manera que l’alumnat ha de gestionar el coneixem<strong>en</strong>t<br />
de manera autònoma. Algunes de les concrecions metodològiques més conegudes són el treball per projectes<br />
o l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge basat <strong>en</strong> problemes. Entre els museus d’<strong>art</strong> emergeix<strong>en</strong> propostes educatives c<strong>en</strong>trades <strong>en</strong><br />
temes transversals i no <strong>en</strong> obres o col·leccions. És el cas del programa “Value of Art” i d’algunes experiències del<br />
programa “Verbal Eyes” de la Tate Modern, o del C<strong>en</strong>tro de Arte Moderna de la Fundación Gulb<strong>en</strong>kian, de Lisboa.<br />
Bona p<strong>art</strong> dels canvis que estem esbossant afect<strong>en</strong> també l’altre compon<strong>en</strong>t de la tríada que <strong>en</strong>s ocupa, els museus<br />
d’<strong>art</strong>. El museu conv<strong>en</strong>cional, que preserva un determinat patrimoni que hem privilegiat com a comunitat,<br />
pr<strong>en</strong> consciència gairebé ab origine de la seva funció educativa. Els primers dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>ts educatius de museus<br />
13
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
14<br />
<strong>en</strong>t<strong>en</strong><strong>en</strong> la seva tasca des d’una m<strong>en</strong>talitat il·lustrada: difon<strong>en</strong> el saber i <strong>en</strong>s inici<strong>en</strong> <strong>en</strong> el coneixem<strong>en</strong>t de l’obra dels<br />
mestres. En força museus actuals trobaríem exemples (alguns, per altra banda, excel·l<strong>en</strong>ts <strong>en</strong> el seu propòsit) de tal<br />
línia de treball. És el cas d’alguns programes com “Oeuvres à la loupe” del Louvre, els dossiers didàctics del Musée<br />
d’Orsay, el Prado o el MACBA.<br />
En temps més rec<strong>en</strong>ts, han assolit molta difusió algunes propostes que introdueix<strong>en</strong> la preocupació per la compr<strong>en</strong>sió,<br />
però s<strong>en</strong>se problematitzar l’objecte d’estudi. L’exploració visual se sistematitza o s’<strong>en</strong>riqueix, com a la collecció<br />
L’Art <strong>en</strong> Jeu del C<strong>en</strong>tre Pompidou de París. La compr<strong>en</strong>sió i el raonam<strong>en</strong>t de l’alumne progress<strong>en</strong>, el judici<br />
estètic es fonam<strong>en</strong>ta millor (Hous<strong>en</strong>, 2001; Y<strong>en</strong>awine, 1998). Però l’<strong>art</strong> continua semblant neutral i immaculat i<br />
la nostra posició davant les “grans obres” és la de receptors, <strong>en</strong> cap cas cop<strong>art</strong>ícips. La concreció acaba s<strong>en</strong>t una<br />
“estratègia de p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t” universal, aplicable com una plantilla a tota m<strong>en</strong>a de contextos, individus i situacions<br />
(Kivatinetz i López, 2006).<br />
L’anom<strong>en</strong>ada museologia crítica ve a canviar aquest estat de coses advocant per un rol més actiu dels visitants. En<br />
paral·lel als postulats de la pedagogia crítica, <strong>en</strong>s fa adonar que el coneixem<strong>en</strong>t produït i exposat als museus està<br />
culturalm<strong>en</strong>t, socialm<strong>en</strong>t, políticam<strong>en</strong>t i econòmicam<strong>en</strong>t determinat. No val, doncs, l’acceptació acrítica d’unes colleccions<br />
triades i posades <strong>en</strong> valor pels experts (Reese, 2003; Hooper-Gre<strong>en</strong>hill, 2003).<br />
Per altra banda, la necessitat d’arrelar al territori esdevé una preocupació creix<strong>en</strong>t <strong>en</strong> la museologia de les darreres<br />
dècades. La vinculació a l’indret té a veure amb la captació de públics o amb la pròpia temàtica de la institució,<br />
com <strong>en</strong> el cas dels ecomuseus, però pot ser també una opció programàtica. En el cas dels museus d’<strong>art</strong>, la vinculació<br />
al territori pr<strong>en</strong> la forma de treball amb comunitats, barris, col·lectius. Entre els molts exemples possibles<br />
podríem esm<strong>en</strong>tar programes del Victory and Albert Museum com “Black British Style”, les activitats del Nevada<br />
Art Museum, el CityArts de Dublin, el South Texas Institute for the Arts o el projecte “Hipatia” al MUSAC. El canvi<br />
d’<strong>en</strong>quadram<strong>en</strong>t no és banal: les <strong>art</strong>s no s’<strong>en</strong>t<strong>en</strong><strong>en</strong> (només) com a productes acabats que el museu ha de cont<strong>en</strong>ir i<br />
conservar, sinó com a pràctiques que <strong>en</strong>s pod<strong>en</strong> ser útils per reflexionar, qüestionar la desigualtat i transformar la<br />
realitat. La labor educativa del museu d’<strong>art</strong>, <strong>en</strong> conseqüència, assumeix un rol emancipador.<br />
La inusitada ampliació del camp d’interessos de l’activitat <strong>art</strong>ística obre possibilitats noves, a les quals alguns museus<br />
don<strong>en</strong> respostes innovadores rep<strong>en</strong>sant radicalm<strong>en</strong>t la seva funció. També l’<strong>educació</strong> formal recull l’herència<br />
de dècades de recerca i r<strong>en</strong>ovació pedagògica i malda per <strong>en</strong>calçar el ritme d’una societat complexa i mutant. La<br />
sinergia <strong>en</strong>tre escola i museu, amb el nexe comú de les <strong>art</strong>s visuals, pot avui ser molt més rica i productiva que la<br />
mera visita a les col·leccions i la iniciació <strong>en</strong> l’<strong>art</strong> com a contingut d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge. Algunes experiències pioneres<br />
demostr<strong>en</strong> que la implicació dels grups escolars pot anar més <strong>en</strong>llà de respondre qüestionaris o p<strong>art</strong>icipar <strong>en</strong> tallers.<br />
P<strong>art</strong>icipació activa no vol dir, com <strong>en</strong>s adverteix Fontal (2009), didàctica del pastitx. Les idees esbossades als<br />
paràgrafs preced<strong>en</strong>ts apunt<strong>en</strong> cap a la cooperació, l’arrelam<strong>en</strong>t a la comunitat, la dinàmica del p<strong>art</strong>nership. En bona<br />
mesura, la història possible d’aquesta sinergia és, <strong>en</strong>cara, una pàgina <strong>en</strong> blanc que <strong>en</strong>s repta a escriure-la.<br />
Albert Macaya<br />
Professor d’<strong>art</strong> i <strong>educació</strong>. Universitat Rovira i Virgili<br />
Coordinador de les Jornades
REfERèNCIES<br />
BIBLIOGRÀfIQUES<br />
Duncum, P. (1991). On Knowing: Art and Visual Culture.<br />
Christchurch: Canterbury University Press.<br />
EflanD, A. D.; frEEDman, K.; Stuhr, P. (2003). La <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> el<br />
<strong>art</strong>e posmoderno. Barcelona: Paidós.<br />
EiSnEr, E. W. (1995). Educar la visión <strong>art</strong>ística. Barcelona: Pai-<br />
dós.<br />
fontal, O. (2009). “Didáctica <strong>en</strong> los museos de <strong>art</strong>e”. Cuader-<br />
nos de Pedagogías (394), p. 63-66.<br />
foStEr, H. (2001). El retorno de lo real. Madrid: Akal.<br />
García, A. (1994). Didáctica del museo. El descubrimi<strong>en</strong>to de<br />
los objetos. Madrid: Ed. de la Torre.<br />
GrEEr, W. D. (1997). Art As a Basic: The Reform in Art Educa-<br />
tion. Bloomington: Phi Delta Kappa Educational Foundation.<br />
hoopEr-GrEEnhill, E. (2003). Museums and the Interpretation<br />
of Visual Culture. Londres: Routledge.<br />
hErnánDEz, F. (1998). Museología. Madrid: Síntesis.<br />
hErnánDEz, F.; JoDar, A.; marín, R. (eds.) (1991). ¿Qué es la<br />
<strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística? Barcelona: S<strong>en</strong>dai.<br />
houSEn, A. (2001). “Voices of Viewers. Iterative Research,<br />
Theory and Practice”. Arts and Learning (17), p. 1-21.<br />
KivatinEtz, M.; lópEz, E. (2006). “Las estrategias de p<strong>en</strong>sa-<br />
mi<strong>en</strong>to visual: ¿método educativo innovador o efecto pla-<br />
cebo para nuestros museos?”. Arte, Individuo y Sociedad (18).<br />
paStor, M. I. (1992). El museo y la <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> la comunidad.<br />
Barcelona: CEAC.<br />
rEESE, E. (2003). “Engaging the narratives of community<br />
members through interpretative exhibition processes and<br />
programing”. Art Education (56), p. 33-39.<br />
trEpat, J.; maSEGoSa, J. J. (1991). Como visitar un museo. Bar-<br />
celona: CEAC.<br />
YEnawinE, P. (1998). “Visual <strong>art</strong> and stud<strong>en</strong>t-c<strong>en</strong>tered discussions”.<br />
Theory into Practice (37). College of Education,<br />
The Ohio State University, p. 314-321.<br />
15
L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora<br />
<strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
IX JORNADA<br />
DE PEDAGOGIA<br />
DE L’ART I MUSEUS<br />
Confl uències<br />
<strong>en</strong> <strong>art</strong><br />
i <strong>educació</strong><br />
L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora<br />
<strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
IX jornada de pedagogia de l'<strong>art</strong> i museus<br />
Des dels dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>ts d’<strong>educació</strong> dels museus, sempre s’ha contemplat l’<strong>educació</strong><br />
formal com un p<strong>art</strong>ner necessari <strong>en</strong> la tasca de mediació i acció educativa.<br />
La creació de sinergies i complicitats <strong>en</strong>tre museu i c<strong>en</strong>tre escolar, <strong>en</strong>tre<br />
l’educador/a del museu i el professorat d’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t infantil, primari i secundari,<br />
dóna fruits interessants: fom<strong>en</strong>ta l’aproximació de nous públics, possibilita<br />
la p<strong>art</strong>icipació i l’intercanvi, eixampla el fòrum públic de la cultura com a espai de<br />
coneixem<strong>en</strong>t comp<strong>art</strong>it.<br />
Però és evid<strong>en</strong>t que <strong>en</strong> aquest camí de col·laboració hi ha també difi cultats. Els<br />
museus d’<strong>art</strong> c<strong>en</strong>tr<strong>en</strong> la seva tasca educativa <strong>en</strong> la difusió del treball dels <strong>art</strong>istes<br />
professionals, <strong>en</strong> la mediació cognitiva per a la compr<strong>en</strong>sió de les <strong>art</strong>s o s’av<strong>en</strong>tur<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> projectes <strong>en</strong> pro de la inclusivitat social i la incidència <strong>en</strong> la comunitat.<br />
El professorat d’<strong>educació</strong> formal, per la seva banda, veu la seva tasca més emmarcada<br />
per prescripcions institucionals <strong>en</strong> forma de currículums, horaris, grups,<br />
programes. Sovint les <strong>art</strong>s són (amb sort) una p<strong>art</strong> més d’un d<strong>en</strong>s i complex currículum<br />
per a la qual, a voltes, compt<strong>en</strong> amb una magra preparació.<br />
A les Jornades de Pedagogia de l’Art i Museus, <strong>en</strong>s hem ocupat habitualm<strong>en</strong>t del<br />
quefer dels DEAC dels museus d’<strong>art</strong> i de les refl exions teòriques al voltant de<br />
l’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística <strong>en</strong> què bas<strong>en</strong> el seu treball. Hem acollit teories i experiències<br />
que es trob<strong>en</strong> <strong>en</strong>tre les més infl u<strong>en</strong>ts <strong>en</strong> els darrers temps. Enguany, però, volem<br />
posar el focus <strong>en</strong> un interlocutor natural dels DEAC: els doc<strong>en</strong>ts de l’<strong>educació</strong><br />
formal. A p<strong>art</strong>ir de la inevitable pregunta “com podem millorar la cooperació<br />
museu-escola?”, temptejarem temes com la formació dels doc<strong>en</strong>ts, el pot<strong>en</strong>cial<br />
de les <strong>art</strong>s a l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t formal i la seva concreció, el que hi pod<strong>en</strong> aportar els<br />
museus, la creació de xarxes que connect<strong>en</strong> museu/escola/comunitat; <strong>en</strong> defi nitiva,<br />
les vies per r<strong>en</strong>ovar i aprofundir la comunicació i la col·laboració.
PROGRAMA<br />
Dia 18 d’abril de 2012<br />
La visibilitat dels mestres <strong>en</strong> les visites escolars a museus<br />
Ricard Huerta<br />
Secretari de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions educatives<br />
Universitat de València<br />
Arts visuals, mestres, museus. Recorreguts possibles <strong>en</strong> un territori canviant<br />
Albert Macaya<br />
Professor d’<strong>art</strong> i <strong>educació</strong> Universitat Rovira i Virgili<br />
“¿Quién planeó ser de mayor educadora de museos?: Desafíos de una carrera<br />
profesional <strong>en</strong> construcción”<br />
Eneritz López<br />
Professional de l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> museus<br />
Escuela y museos: <strong>en</strong>tre <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tros y des<strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tros<br />
Imanol Aguirre Arriaga<br />
Professor titular de la Universidad Pública de Navarra<br />
Complicitat escoles i museus com a objectiu<br />
Anna Guarro. Cap de Programes Públics.<br />
Maria Alcover. Responsable del Servei Educatiu. Museu Picasso de Barcelona.<br />
17
RICARD<br />
HUERTA
LA VISIBILITAT DELS MESTRES EN LES VISITES ESCOLARS A MUSEUS<br />
Ricard Huerta<br />
Secretari de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions<br />
educatives. Universitat de València<br />
El paper destacat dels mestres <strong>en</strong> el fom<strong>en</strong>t de<br />
l’<strong>educació</strong> estètica constituïx un elem<strong>en</strong>t social<br />
i educatiu de gran impacte però poc visibilitzat.<br />
Hem int<strong>en</strong>tat, al llarg dels anys, a través de les<br />
nostres investigacions, deixar constància de la<br />
tasca tan important que realitz<strong>en</strong> els doc<strong>en</strong>ts <strong>en</strong><br />
aquest s<strong>en</strong>tit. Els doc<strong>en</strong>ts són aliats de l’<strong>educació</strong><br />
<strong>art</strong>ística que es g<strong>en</strong>era als espais museístics,<br />
i cal fom<strong>en</strong>tar i concretar aquestes accions. Hem<br />
d’aprofitar aquest mom<strong>en</strong>t de canvis, que propicia<br />
la revisió de moltes pràctiques a causa de la<br />
situació de crisi econòmica, per donar a conèixer<br />
aquestes pràctiques.<br />
EL DELICAT MOMENT ACTUAL A LES ESCO-<br />
LES VALENCIANES<br />
La situació dels <strong>en</strong>s<strong>en</strong>yats i de l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t <strong>en</strong><br />
aquesta conjuntura econòmica actual és difícil i<br />
delicada. Durant el curs 2011-2012 estem assistint<br />
al des<strong>en</strong>cad<strong>en</strong>am<strong>en</strong>t d’un seguit de mesures<br />
dràstiques, especialm<strong>en</strong>t de retallades econòmiques,<br />
que afect<strong>en</strong> de manera significativa el<br />
sector de l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t públic. Encara estan per<br />
vindre una sèrie d’accions molt més incisives destinades<br />
a reduir el suport econòmic als col·legis,<br />
accions que minvaran les prestacions <strong>en</strong> material<br />
i personal de les escoles i que afectaran de forma<br />
significativa el funcionam<strong>en</strong>t dels c<strong>en</strong>tres públics<br />
i concertats.<br />
Davant d’aquesta escalada de mesures econòmiques<br />
d’ajust i d’aquest ball de xifres a la baixa,<br />
els c<strong>en</strong>tres educatius val<strong>en</strong>cians han g<strong>en</strong>erat un<br />
autèntic movim<strong>en</strong>t reivindicatiu <strong>en</strong> resposta a<br />
les retallades. La forma d’<strong>art</strong>icular el rebuig a les<br />
decisions polítiques s’ha vertebrat al voltant d’alguns<br />
elem<strong>en</strong>ts a tindre <strong>en</strong> compte, com ara:<br />
/ Cada c<strong>en</strong>tre ha g<strong>en</strong>erat un movim<strong>en</strong>t assembleari<br />
i ha impulsat decisions des dels consells<br />
escolars.<br />
/ Mestres, pares i alumnes han unit esforços <strong>en</strong><br />
cada col·legi per analitzar la situació i pr<strong>en</strong>dre<br />
mesures d’acció.<br />
/ Les xarxes socials han servit per mant<strong>en</strong>ir informats<br />
els difer<strong>en</strong>ts col·lectius a fi d’involucrar<br />
c<strong>en</strong>tres de totes les comarques.<br />
Entre el col·lectiu dels mestres, una de les mesures<br />
que més malestar ha provocat ha sigut l’eliminació<br />
dels d<strong>en</strong>ominats sex<strong>en</strong>nis. Un sex<strong>en</strong>ni<br />
<strong>en</strong> <strong>educació</strong> infantil, primària i secundària és un<br />
període de docència de sis anys que, d’acord amb<br />
una sèrie de criteris de qualitat, afavorix una millora<br />
salarial. En tant que inc<strong>en</strong>tius per a la millora<br />
de la qualitat, els sex<strong>en</strong>nis havi<strong>en</strong> provocat un des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t<br />
de les activitats d’actualització, i<br />
amb això havi<strong>en</strong> reforçat els d<strong>en</strong>ominats Cefires o<br />
c<strong>en</strong>tres de formació continuada del professorat.<br />
D’alguna manera, si desapareix<strong>en</strong> els sex<strong>en</strong>nis<br />
com a al·lici<strong>en</strong>t, desapareix també la motivació<br />
per a la formació perman<strong>en</strong>t del professorat. No<br />
hem de perdre de vista que l’eliminació dels sex<strong>en</strong>nis<br />
afecta, de manera progressiva, el professorat<br />
amb més anys de treball.<br />
També s’ha fet palesa una minoració dels recursos<br />
humans als col·legis, <strong>en</strong> haver-se eliminat moltes<br />
unitats de suport, al mateix temps que s’ha reduït el<br />
nombre d’interinitats i de professorat per cobrir les<br />
baixes <strong>en</strong> períodes curts. Un altre focus de malestar<br />
Ricard Huerta<br />
19
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
20<br />
ha repercutit <strong>en</strong> el funcionam<strong>en</strong>t diari dels c<strong>en</strong>tres,<br />
ja que la manca de recursos ha suposat que <strong>en</strong> alguns<br />
casos no es puguin assumir ni tan sols les despeses<br />
de calefacció.<br />
Davant d’aquesta situació de progressiva precarietat,<br />
els consells escolars dels c<strong>en</strong>tres van optar, des<br />
de l’inici del curs actual, per manifestar el seu rebuig<br />
a les retallades. Les accions de protesta han sigut<br />
molt diverses. El que resulta nou és la forma tan ràpida<br />
com es van anar g<strong>en</strong>erant aquestes accions. Una<br />
de les propostes consistia a manifestar-se pels carrers<br />
pròxims al c<strong>en</strong>tre educatiu un dia per setmana<br />
(habitualm<strong>en</strong>t cada dijous al migdia), per tal de mostrar<br />
al veïnat la situació delicada de cada col·legi.<br />
Durant mesos vam poder veure a la porta dels c<strong>en</strong>tres<br />
educatius les conc<strong>en</strong>tracions de mestres, famílies<br />
i alumnes que, de forma pacífica, mostrav<strong>en</strong> la<br />
seua preocupació davant les retallades. Aquestes<br />
mesures de protesta es van anar amplificant, i la situació<br />
es va visibilitzar de manera rotunda durant<br />
una d’aquestes manifestacions. El 21 de febrer de<br />
2012 els estudiants de l’Institut de Secundària Lluís<br />
Vives de la ciutat de València es van manifestar <strong>en</strong><br />
contra de les retallades. Aquest c<strong>en</strong>tre educatiu és<br />
<strong>en</strong> un lloc privilegiat de la ciutat, a pocs metres de<br />
l’Estació del Nord, i molt a prop de l’edifici i la plaça<br />
de Ajuntam<strong>en</strong>t. Un dispositiu policial es va desplegar<br />
davant dels manifestants i va provocar una autèntica<br />
situació de pànic. L’actuació desmesurada de la policia<br />
es va <strong>en</strong>registrar <strong>en</strong> una sèrie d’imatges que <strong>en</strong><br />
pocs minuts van donar la volta al món a través de les<br />
xarxes socials.<br />
El movim<strong>en</strong>t ciutadà de repulsa davant d’aquestes<br />
actuacions de la policia va g<strong>en</strong>erar el que s’ha arribat<br />
a d<strong>en</strong>ominar “la primavera val<strong>en</strong>ciana”. Unes accions<br />
reivindicatives que s’havi<strong>en</strong> iniciat per condemnar<br />
les retallades als c<strong>en</strong>tres públics, es van convertir<br />
<strong>en</strong> un movim<strong>en</strong>t social que va g<strong>en</strong>erar manifestaci-<br />
ons multitudinàries de repulsa contra les actuacions<br />
policials. Les imatges dels corresponsals anònims<br />
que van col·lapsar Internet durant uns dies <strong>en</strong>s van<br />
deixar un veritable imaginari de la protesta. Una manifestació<br />
d’estudiants amb llibres a la mà, <strong>en</strong>front de<br />
les armes de la policia, així com nombrosos escrits i<br />
eslògans, pintades i c<strong>art</strong>elleria, han ficat una vegada<br />
més València <strong>en</strong> el focus d’at<strong>en</strong>ció mediàtica.
1. Les mobilitzacions <strong>en</strong> contra de les retallades <strong>en</strong> <strong>educació</strong> van<br />
viure una jornada nefasta el febrer de 2012, amb una actuació<br />
policial exagerada al col·legi Lluís Vives de València.<br />
2. En protesta per les càrregues policials, els estudiants de tots els<br />
nivells es van manifestar amb llibres a la mà.<br />
3. El paper de les xarxes socials ha estat clauu <strong>en</strong> tots els movi-<br />
m<strong>en</strong>ts de protesta de la d<strong>en</strong>ominada “primavera val<strong>en</strong>ciana”.<br />
Ricard Huerta<br />
21
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
22<br />
Si he optat per est<strong>en</strong>dre aquesta p<strong>art</strong> introductòria,<br />
és perquè una de les mesures de protesta que han<br />
pres la majoria dels consells escolars de les escoles<br />
val<strong>en</strong>cianes afecta directam<strong>en</strong>t la temàtica d’aquesta<br />
jornada. Em referixc a la relació <strong>en</strong>tre l’escola i el<br />
museu. Doncs bé, si les escoles públiques (i una p<strong>art</strong><br />
important de les privades concertades) estan patint<br />
retallades econòmiques que afect<strong>en</strong> el funcionam<strong>en</strong>t<br />
quotidià dels c<strong>en</strong>tres, heu de saber que una de<br />
les mesures que s’han pres consistix a eliminar les<br />
activitats extraescolars, i per tant, eliminar les visites<br />
als museus.<br />
Des de g<strong>en</strong>er de 2012, i com a mesura de protesta<br />
per les retallades, una bona p<strong>art</strong> dels c<strong>en</strong>tres escolars<br />
públics val<strong>en</strong>cians han pres la decisió de manifestar<br />
el seu malestar pr<strong>en</strong><strong>en</strong>t com a mesura la supressió de<br />
les activitats extraescolars. Aquesta decisió ha suposat<br />
una reducció significativa de l’alumnat escolar <strong>en</strong><br />
els museus més importants. Però també ha evid<strong>en</strong>ciat<br />
una manca de públic escolar <strong>en</strong> els teatres, les<br />
granges escola o les visites a paratges naturals. Reproduïm<br />
un extracte d’un docum<strong>en</strong>t informatiu que<br />
es va distribuir <strong>en</strong> un c<strong>en</strong>tre:<br />
“Des del Consell Escolar i com a mesura pels retalls<br />
que s’estan produint <strong>en</strong> l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t públic […] us<br />
comuniquem que per expressar el nostre desacord i<br />
com a mesura provisional, NO ES REALITZARÀ CAP<br />
ACTIVITAT EXTRAESCOLAR O COMPLEMENTÀ-<br />
RIA EN AQUEST SEGON TRIMESTRE: Falles, Setmana<br />
Cultural, Teatre, Ciutat de les Ciències, Tribunal<br />
de les Aigües, Audició Musical al palau i Visita a<br />
Museu.”<br />
La manifestació del malestar dels sectors implicats<br />
(mestres, pares, alumnes) s’ha materialitzat <strong>en</strong> una<br />
proposta que afecta directam<strong>en</strong>t les visites escolars<br />
als museus, ja que les elimina del cal<strong>en</strong>dari d’activitats<br />
extraescolars. Hem parlat amb alguns mestres<br />
i, si bé és cert que molts d’ells no hi estan d’acord,<br />
assumix<strong>en</strong> la decisió de la majoria. El que és evid<strong>en</strong>t<br />
és que han disminuït significativam<strong>en</strong>t les visites i de<br />
mom<strong>en</strong>t aquesta situació es mantindrà durant la resta<br />
del curs.<br />
No és un bon any per a l’economia, ni tampoc per fer<br />
plans de futur <strong>en</strong> tot allò referit a les visites escolars<br />
a museus. I davant d’un esc<strong>en</strong>ari tan estrany com<br />
aquest, o potser precisam<strong>en</strong>t perquè patim una situació<br />
tan delicada, s’ha creat l’Associació Val<strong>en</strong>ciana<br />
d’Educadors de Museus i Patrimonis, AVALEM.<br />
EL NAIXEMENT D’AVALEM, L’ASSOCIACIÓ<br />
VALENCIANA D’EDUCADORS DE MUSEUS<br />
I PATRIMONIS<br />
La Universitat de València disposa d’una titulació<br />
pròpia dins de la seua oferta de postgrau. El diploma<br />
Educació Artística i Gestió de Museus és una titulació<br />
de postgrau que s’imp<strong>art</strong>ix ininterrompudam<strong>en</strong>t<br />
des de 2001. Portem, per tant, onze edicions consecutives<br />
del Diploma. Aquesta important tasca formativa<br />
a nivell universitari ha suposat la preparació<br />
de més de 300 especialistes <strong>en</strong> <strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística i<br />
museus. Jo mateix sóc el director del curs, juntam<strong>en</strong>t<br />
amb el professor Romà de la Calle.<br />
Al voltant d’aquesta temàtica de la formació dels<br />
educadors de museus i de la formació de mestres <strong>en</strong><br />
<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística hem des<strong>en</strong>volupat altres tasques<br />
de recerca i difusió. A la Universitat de València hem<br />
organitzat tres congressos internacionals: Els Valors<br />
de l’Art a l’Ens<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, <strong>en</strong> l’any 2000; Museus i<br />
Educació Artística, <strong>en</strong> el 2005; i més rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t el<br />
que vam titular Art, Mestres i Museus, <strong>en</strong> el 2010.<br />
També hem organitzat tres edicions de les Jornades<br />
d’Investigació <strong>en</strong> Educació Artística (<strong>en</strong> els anys<br />
1997, 2003 i 2008). Tant als congressos com a les<br />
jornades sempre hi han tingut un paper determinant<br />
les temàtiques referides a l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> museus.<br />
Actualm<strong>en</strong>t estem preparant les IV Jornades per al
pròxim mes de novembre de 2012, i esperem poder<br />
portar-les <strong>en</strong>davant, tot i la difícil situació econòmica<br />
que estem patint. També des de l’Institut Universitari<br />
de Creativitat i Innovacions Educatives s’han llançat<br />
iniciatives <strong>en</strong> aquest s<strong>en</strong>tit, com ara la publicació de<br />
llibres sobre <strong>educació</strong> <strong>en</strong> museus (Huerta i De la Calle,<br />
2005, 2007 i 2008) o també el número de 2011<br />
de la revista EARI (Educación Artística Revista de<br />
Investigación) dedicat íntegram<strong>en</strong>t a la temàtica Art,<br />
Mestres i Museus.<br />
4. C<strong>art</strong>ell del Congrés Internacional Museus i Educació Artística,<br />
organitzat per la Universitat de València <strong>en</strong> 2005.<br />
El diploma Educació Artística i Gestió de Museus <strong>en</strong>s<br />
ha permès també g<strong>en</strong>erar un tasca fructífera amb els<br />
museus de la ciutat, llocs on l’alumnat del postgrau<br />
realitza les seues pràctiques. Precisam<strong>en</strong>t l’acostam<strong>en</strong>t<br />
a les institucions i a la societat ha suposat per al<br />
curs de postgrau un reconeixem<strong>en</strong>t públic, ja que ha<br />
estat guardonat amb el Premi Universitat-Empresa<br />
del Consell Social. L’alumnat del curs prové bàsicam<strong>en</strong>t<br />
de la llic<strong>en</strong>ciatura d’història de l’<strong>art</strong>, <strong>en</strong>cara<br />
que també s’hi matricul<strong>en</strong> estudiants d’altres especialitats<br />
com ara belles <strong>art</strong>s, pedagogia, magisteri,<br />
filosofia, diss<strong>en</strong>y i humanitats. Pel fet que la majoria<br />
d’alumnes han estudiat prèviam<strong>en</strong>t història de l’<strong>art</strong>,<br />
hem detectat que el que realm<strong>en</strong>t esper<strong>en</strong> de les<br />
classes del postgrau és una major formació quant als<br />
aspectes educatius. Aquesta necessitat <strong>en</strong>s ha portat<br />
a reforçar aquesta vessant educativa, la qual cosa<br />
<strong>en</strong>s ha permès poder comptar <strong>en</strong>tre el professorat<br />
amb especialistes de l’àrea d’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística com<br />
ho són Roser Juanola, Ricardo Marín, Olaia Fontal,<br />
Carla Padró, Loli Soto, María Jesús Agra, Lidón Beltrán,<br />
Juan Carlos Arañó, Marc Ribera, Noelia Antúnez,<br />
etc. Voldria aprofitar l’ocasió per recordar una<br />
de les professores del nostre curs, que rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t<br />
<strong>en</strong>s ha deixat. Es tracta d’Andrea García, una de les<br />
precursores dels DEAC als museus de Catalunya,<br />
una de les col·laboradores més <strong>en</strong>tusiastes del nostre<br />
curs. La mort d’Andrea Garcia suposa una veritable<br />
pèrdua per al conjunt del col·lectiu de professionals<br />
que <strong>en</strong>s esforcem cada dia per tirar <strong>en</strong>davant les<br />
tasques educatives als museus.<br />
Un dels objectius primordials del postgrau Educació<br />
Artística i Gestió de Museus consistix a preparar<br />
professionals especialistes per dotar les institucions<br />
d’equips compromesos i efici<strong>en</strong>ts, amb persones que<br />
ajud<strong>en</strong> a millorar l’oferta educativa dels museus, i<br />
que també hauran de redefinir el paper dels mateixos<br />
museus <strong>en</strong> la nostra societat, amb models molt<br />
més porosos, fronterers i suggeridors. A més, el diploma<br />
instituïx la figura de l’educador de museus, un<br />
professional format a nivell universitari. Aquest títol<br />
capacita les persones i compromet les institucions.<br />
Amb la creació d’aquesta titulació universitària fem<br />
visible la figura de l’educador de museus d’<strong>art</strong>. El<br />
programa del curs està basat <strong>en</strong> quatre <strong>en</strong>torns de<br />
continguts: una introducció al paper educatiu dels<br />
museus d’<strong>art</strong>; una revisió de les formes d’educar <strong>en</strong><br />
els museus; un relat del fet <strong>art</strong>ístic com a transmissió<br />
de valors estètics, i un acostam<strong>en</strong>t a les indústries<br />
culturals des de difer<strong>en</strong>ts àmbits (comunicatiu, polí-<br />
Ricard Huerta<br />
23
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
24<br />
tic, social i tecnològic). Els especialistes <strong>en</strong> <strong>educació</strong><br />
<strong>art</strong>ística <strong>en</strong> museus són consci<strong>en</strong>ts del seu paper <strong>en</strong><br />
la formació estètica dels ciutadans, com<strong>en</strong>çant per<br />
la formació dels públics escolars. També resulta evid<strong>en</strong>t<br />
la relació que s’ha d’impulsar <strong>en</strong>tre els educadors<br />
de museus i els mestres d’escola.<br />
5. Portada del llibre Maestros y museos. Educar desde la invisibilidad,<br />
publicat per PUV.<br />
M’he referit a aquesta trajectòria universitària bolcada<br />
<strong>en</strong> la recerca i la docència sobre l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong><br />
museus perquè el naixem<strong>en</strong>t de l’Associació AVA-<br />
LEM està directam<strong>en</strong>t vinculada al curs de postgrau<br />
del qual estem parlant, i relacionada amb totes les<br />
activitats que g<strong>en</strong>erem des de la Universitat de València.<br />
Des de fa uns anys, a l’inici de cada curs, durant<br />
l’acte de pres<strong>en</strong>tació que fem els directors i una<br />
p<strong>art</strong> del professorat del curs, una de les iniciatives<br />
que es proposav<strong>en</strong> a l’alumnat del postgrau era la de<br />
crear una associació d’educadors de museus. Fins ara<br />
aquesta proposta no havia prosperat. Però <strong>en</strong>guany<br />
s’han combinat una sèrie de factors que han ajudat a<br />
donar forma a l’associació. En aquest mom<strong>en</strong>t (i <strong>en</strong><br />
aquesta Jornada es fa públic per primera vegada) ja<br />
podem dir que existix l’Associació Val<strong>en</strong>ciana d’Educadors<br />
de Museus i Patrimonis, AVALEM.<br />
L’associació s’ha creat <strong>en</strong> un mom<strong>en</strong>t complicat. A la<br />
conjuntura econòmica desfavorable i a la manca de<br />
possibilitats laborals, s’hi afig l’elem<strong>en</strong>t descrit a l’inici:<br />
el fet que els consells escolars estan optant per<br />
eliminar les activitats extraescolars, i per tant, les visites<br />
a museus. Davant d’aquest panorama desfavorable,<br />
i possiblem<strong>en</strong>t per aquest motiu, hem d’estar<br />
més units que mai. Les iniciatives del col·lectiu sempre<br />
tindran una major possibilitat de futur si existix<br />
una força del conjunt, més <strong>en</strong>llà dels problemes personals<br />
o les solucions p<strong>art</strong>iculars. En qualsevol cas,<br />
i des de la universitat, continuarem at<strong>en</strong>ts al que<br />
va passant, tant <strong>en</strong> els museus, com <strong>en</strong> les escoles, i<br />
evid<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, continuarem formant tant els mestres<br />
com els educadors de museus.<br />
L’INTERèS PELS MUSEUS D’UN PROfESSOR<br />
UNIVERSITARI D’EDUCACIÓ ARTíSTICA<br />
Des de fa vint-i-dos anys sóc professor d’<strong>educació</strong><br />
<strong>art</strong>ística a la Facultat de Magisteri de la Universitat<br />
de València. Abans d’això havia estat cinc anys exercint<br />
com a professor de clarinet al Conservatori. Són<br />
històries personals que van íntimam<strong>en</strong>t lligades,<br />
ja que estic conv<strong>en</strong>çut que la meua passió pels museus<br />
està marcada per les visites que feia de m<strong>en</strong>ut,<br />
cada setmana, al Museu Paleontològic de València.<br />
El Museu Paleontològic estava ubicat a l’edifici de<br />
l’Almodí medieval, al costat mateix del Conservatori<br />
Superior de Música de la Plaça de Sant Esteve, l’únic<br />
Conservatori que hi havia <strong>en</strong> aquell mom<strong>en</strong>t a València.<br />
Des dels vuit anys vaig ser-ne alumne. Si faig un
epàs, la meua infància està marcada per dos museus<br />
d’història natural: el Museu Paleontològic de València<br />
(actualm<strong>en</strong>t desaparegut) i el Museu de Ciències<br />
Naturals d’Onda. Aquests dos museus disposav<strong>en</strong> de<br />
col·leccions molt atractives per a qualsevol n<strong>en</strong>, ja que<br />
els animals (tot i estar dissecats) són elem<strong>en</strong>ts seductors<br />
per a la imaginació infantil. El primer museu d’<strong>art</strong><br />
que recorde haver visitat va ser el Museu del Prado, a<br />
Madrid, i va ser precisam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> una visita escolar. Els<br />
meus pares mai no em van portar a un museu. Però jo hi<br />
anava, ja que sempre m’han g<strong>en</strong>erat una gran atracció.<br />
Van ser els mestres, com passa la majoria de vegades,<br />
els qui em van acostar als museus.<br />
Com a professor universitari d’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística sempre<br />
int<strong>en</strong>te apropar-me als interessos de l’estudiant<br />
amb el qual comp<strong>art</strong>isc la docència. Habitualm<strong>en</strong>t inicie<br />
les classes amb converses, <strong>en</strong> les quals anime a p<strong>art</strong>icipar<br />
el conjunt del grup. També els passe, quan com<strong>en</strong>c<strong>en</strong><br />
les classes, una <strong>en</strong>questa, un qüestionari anònim,<br />
per tal de conèixer millor els seus gustos i les seues<br />
preferències. A més, t<strong>en</strong>int <strong>en</strong> compte que la nostra<br />
matèria no té una continuïtat definida <strong>en</strong> el trànsit dels<br />
estudis, ja que es tracta d’un elem<strong>en</strong>t curricular intermit<strong>en</strong>t<br />
<strong>en</strong> les difer<strong>en</strong>ts etapes, sempre he considerat molt<br />
oportú poder iniciar els cursos pres<strong>en</strong>cials p<strong>art</strong>int d’un<br />
recorregut per aquelles geografies que pod<strong>en</strong> ser més<br />
pròximes a l’alumnat. Des de la primera edició del postgrau<br />
Educació Artística i Gestió de Museus he passat<br />
cada any una <strong>en</strong>questa individual als p<strong>art</strong>icipants. Conserve<br />
els qüestionaris i comprove que m’han resultat<br />
molt útils per a detectar l’evolució dels seus interessos.<br />
La informació que em pass<strong>en</strong> els qüestionaris contestats<br />
és al mateix temps un baròmetre sobre certs usos,<br />
hàbits i costums que ha viscut l’alumnat <strong>en</strong> les difer<strong>en</strong>ts<br />
etapes de les seues vides, <strong>en</strong> relació amb la seua experiència<br />
<strong>en</strong> els museus.<br />
El qüestionari com<strong>en</strong>ça amb la pregunta “Quin va ser<br />
el primer museu que recordes haver visitat?”. L’alumnat<br />
del curs 2001 va respondre majoritàriam<strong>en</strong>t que<br />
recordava haver estat per primera vegada <strong>en</strong> el Museu<br />
de Ciències Naturals d’Onda. En realitat no recordav<strong>en</strong><br />
el nom de la institució, però sí que t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> molt pres<strong>en</strong>t<br />
<strong>en</strong> la seua memòria que aquell lloc els havia impactat.<br />
Aquest museu era molt visitat per escolars val<strong>en</strong>cians<br />
fa unes dècades. Es tractava d’un recorregut per diorames<br />
<strong>en</strong> què es vei<strong>en</strong> animals dissecats de distintes<br />
p<strong>art</strong>s del món. El que més cridava l’at<strong>en</strong>ció d’aquell lloc<br />
era una secció que tots recordav<strong>en</strong> perquè hi havia<br />
exposats una sèrie d’animals als quals probablem<strong>en</strong>t<br />
el taxidermista havia col·locat peces que li sobrav<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> el taller: una gallina amb dos caps, una cabra amb<br />
cinc potes, etc. Resulta significatiu comprovar que als<br />
xiquets els havia marcat la p<strong>art</strong> que ells d<strong>en</strong>ominav<strong>en</strong><br />
“els monstres”, quan <strong>en</strong> realitat es tractava d’una broma<br />
de mal gust del mateix taxidermista que embalsamava<br />
aquells animals.<br />
Aquesta provocació suggerix una lectura que <strong>en</strong>s pot<br />
servir <strong>en</strong> relació amb els públics infantils, ja que l’ancestral<br />
gabinet de curiositats constituïx un elem<strong>en</strong>t clau<br />
per a atreure l’at<strong>en</strong>ció dels xiquets i les xiquetes. En el<br />
qüestionari del curs de 2005, la resposta a la primera<br />
pregunta que va guanyar per golejada va ser l’IVAM,<br />
que és el c<strong>en</strong>tre que a València va iniciar la tradició dels<br />
tallers didàctics a gran escala. La majoria d’estudiants<br />
recordav<strong>en</strong> que havia sigut la seua primera visita a un<br />
museu, <strong>en</strong>cara que no recordav<strong>en</strong> de qui era l’exposició<br />
o sobre què tractava. En tot cas, els havia deixat<br />
empremta un museu d’<strong>art</strong> modern, els tallers del qual<br />
sempre van resultar molt atractius perquè es permetia<br />
als visitants emportar-se a casa un objecte o un dibuix<br />
diss<strong>en</strong>yat per ells mateixos <strong>en</strong> el taller.<br />
Més rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, l’alumnat ha respost a aquesta primera<br />
qüestió amb nombrosos llocs distints (Museu<br />
del Prado, Museu de les Ciències de Barcelona, Museu<br />
d’Història de València, Museu de Belles Arts d’Astúries,<br />
Museu de l’Almodí de Xàtiva, el museu del camp<br />
de conc<strong>en</strong>tració de Majolanek a Polònia, el Museu<br />
del Carnestoltes del Diable <strong>en</strong> Ríosucio, Caldas, Co-<br />
Ricard Huerta<br />
25
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
26<br />
lòmbia, l’IVAM, el Museu de Belles Arts de València,<br />
el Museu Dalí de Figueres, etc.). Han passat escassam<strong>en</strong>t<br />
deu anys i sembla que ja ningú no es recorda<br />
d’aquell Museu de Ciències Naturals d’Onda que<br />
havi<strong>en</strong> visitat i recordav<strong>en</strong> les g<strong>en</strong>eracions anteriors.<br />
De fet, les visites a Onda han derivat cap a un altre<br />
espai, el Museu del Taulell, <strong>en</strong> el qual treballa com a<br />
responsable de les activitats didàctiques Marc Ribera,<br />
que va ser alumne de la primera edició del diploma<br />
de postgrau. Aquestes dades, <strong>en</strong>cara que inicials,<br />
apunt<strong>en</strong> cap a la t<strong>en</strong>dència que s’ha g<strong>en</strong>eralitzat <strong>en</strong>tre<br />
els museus d’acostar-se als usuaris, especialm<strong>en</strong>t<br />
al públic escolar.<br />
6. Estudiants de la 8a edició del postgrau Educació Artística i<br />
Gestió de Museus de la Universitat de València.<br />
Quan preguntem <strong>en</strong> el mateix qüestionari quins museus<br />
de la ciutat els interess<strong>en</strong> més, la majoria d’estudiants<br />
del postgrau es decant<strong>en</strong> per museus amb<br />
manifestacions d’<strong>art</strong> més rec<strong>en</strong>ts, i amb una int<strong>en</strong>sa<br />
activitat programada, més <strong>en</strong>llà de les exposicions<br />
temporals. Molt per davall <strong>en</strong> les preferències hi ha<br />
el Museu de Belles Arts, o el Museu de Ceràmica<br />
González M<strong>art</strong>í. De fet, quan fan les seues pràctiques<br />
com a educadors de museus, hi ha una majoria<br />
que preferix c<strong>en</strong>tres d’<strong>art</strong> modern o contemporani.<br />
Quan els preguntem per les seues preferències in-<br />
ternacionals, apareix<strong>en</strong> c<strong>en</strong>tres majorm<strong>en</strong>t clàssics<br />
com el Louvre, l’Orsay, el Bristish Museum, el Prado<br />
o el Thyss<strong>en</strong>, <strong>en</strong>cara que no falta qui es decanta pel<br />
MACBA, la Tate Modern, el MNCARS o el C<strong>en</strong>tre<br />
Pompidou. Respecte a la freqüència de les seues<br />
visites, la mitjana de l’alumnat visita un museu cada<br />
quinze dies. A l’inici del curs, l’estudiant no coneix<br />
els tallers didàctics que es realitz<strong>en</strong> <strong>en</strong> els museus<br />
de la ciutat, i tampoc els materials que s’edit<strong>en</strong> amb<br />
aquesta finalitat. Aquest tipus d’informacions acaba<br />
convertint-se <strong>en</strong> un dels nostres reptes perquè conegu<strong>en</strong><br />
les pràctiques educatives i museístiques que es<br />
du<strong>en</strong> a terme <strong>en</strong> les difer<strong>en</strong>ts institucions.<br />
Considerem primordial per a la formació d’un educador<br />
de museus, que siga consci<strong>en</strong>t de la importància<br />
que té el col·lectiu dels mestres com a eix integrador<br />
de moltes qüestions educatives que acabaran repercutint<br />
tant <strong>en</strong> les pràctiques del museu com <strong>en</strong><br />
l’alumnat que visita les exposicions. P<strong>en</strong>sem que <strong>en</strong>tre<br />
els educadors de museus i els mestres es podria<br />
adoptar un criteri d’acostam<strong>en</strong>t, més <strong>en</strong>llà de l’intercanvi<br />
de suggerim<strong>en</strong>ts. Ambdós col·lectius hauri<strong>en</strong><br />
de treballar <strong>en</strong> col·laboració per poder gestionar<br />
adequadam<strong>en</strong>t els interessos de l’alumnat infantil<br />
i adolesc<strong>en</strong>t. Però també com un veritable procés<br />
d’èmfasi personal i professional.<br />
En les nostres investigacions, i durant anys, <strong>en</strong>s hem<br />
plantejat la problemàtica des de la perspectiva de<br />
l’educador. P<strong>art</strong>íem de la hipòtesi segons la qual la<br />
relació <strong>en</strong>tre els mestres i els museus no era idònia.<br />
La figura del mestre com un gatekeeper, tal i com va<br />
plantejar aquesta figura Lasswell <strong>en</strong> la seua teoria<br />
de la comunicació, remet a la idea d’un professorat<br />
molt actiu <strong>en</strong> relació amb les activitats extraescolars,<br />
i <strong>en</strong> g<strong>en</strong>eral amb l’activitat educativa de caràcter no<br />
formal. Són els mestres els qui organitz<strong>en</strong> les visites<br />
a museus. Encara que ningú no els obliga a realitzar<br />
aquestes visites, es tracta d’una pràctica molt<br />
freqü<strong>en</strong>t <strong>en</strong> els c<strong>en</strong>tres escolars. Hem indagat <strong>en</strong>
les motivacions i peculiaritats que motiv<strong>en</strong> aquests<br />
processos. Sempre hem considerat que el més conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>t<br />
era conèixer el que opinav<strong>en</strong> els professionals,<br />
els doc<strong>en</strong>ts. Per això es tractava d’escoltar les<br />
veus dels més directam<strong>en</strong>t implicats <strong>en</strong> estes pràctiques<br />
tan quotidianes: els mestres. Hem organitzat<br />
la recerca a p<strong>art</strong>ir d’uns qüestionaris molt complets,<br />
elaborats amb l’assessoram<strong>en</strong>t d’especialistes de<br />
difer<strong>en</strong>ts àrees (pedagogs, psicòlegs, sociòlegs i directors<br />
de museus). Al mateix temps hem analitzat<br />
el col·lectiu dels mestres, inclosos els estudiants<br />
de magisteri, a p<strong>art</strong>ir d’<strong>en</strong>trevistes personals. Les<br />
<strong>en</strong>trevistes p<strong>art</strong>ix<strong>en</strong> d’una <strong>en</strong>questa confeccionada<br />
de manera específica per a cada cas. El contrast de<br />
les difer<strong>en</strong>ts perspectives afavorix una mirada més<br />
àmplia vers la problemàtica. Podeu trobar els resultats<br />
d’aquestes investigacions <strong>en</strong> la bibliografia que<br />
adjuntem.<br />
SOBRE LA INVISIBILITAT DELS MESTRES EN<br />
LES VISITES A MUSEUS<br />
En els c<strong>en</strong>tres escolars de primària i secundària no hi<br />
ha especialistes <strong>en</strong> <strong>art</strong>s visuals, però sempre hi trobem<br />
algun mestre o mestra que es decanta per l’activitat<br />
<strong>art</strong>ística. Es tracta de doc<strong>en</strong>ts que assumix<strong>en</strong><br />
voluntàriam<strong>en</strong>t com a responsabilitat pròpia les tasques<br />
derivades de la producció plàstica escolar, amb<br />
una sorpr<strong>en</strong><strong>en</strong>t disponibilitat cap a les temàtiques<br />
i els <strong>en</strong>granatges de les <strong>art</strong>s visuals. Habitualm<strong>en</strong>t<br />
es tracta de professorat amb interès per la creació<br />
plàstica, persones inquietes que fins i tot han optat<br />
per estudiar també la carrera d’història de l’<strong>art</strong> o de<br />
belles <strong>art</strong>s. Són doc<strong>en</strong>ts amb una s<strong>en</strong>sibilitat especial<br />
cap a les produccions gràfiques, i que <strong>en</strong> molts<br />
casos també pint<strong>en</strong> o dibuix<strong>en</strong>, fan fotografies o diss<strong>en</strong>y<strong>en</strong><br />
ceràmica, inclús organitz<strong>en</strong> exposicions amb<br />
els seus treballs. Gràcies a aquest “voluntariat doc<strong>en</strong>t<br />
de les <strong>art</strong>s visuals” es promou<strong>en</strong> moltes de les<br />
activitats extracurriculars vinculades a les <strong>art</strong>s <strong>en</strong> els<br />
col·legis, com ara exposicions, murals, esc<strong>en</strong>ografies<br />
i tallers amb <strong>art</strong>istes, <strong>en</strong>tre d’altres. I evid<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t<br />
aquests doc<strong>en</strong>ts són amants de l’<strong>art</strong>, mestres que<br />
s’impliqu<strong>en</strong> <strong>en</strong> l’organització de les visites a museus,<br />
de manera especial quan s’inicia l’època de programar<br />
les activitats de l’any, la qual cosa sol ocórrer <strong>en</strong><br />
les primeres setmanes del curs escolar.<br />
Els professionals doc<strong>en</strong>ts implicats <strong>en</strong> les <strong>art</strong>s visuals<br />
constituïx<strong>en</strong> el grup idoni amb què comptem per<br />
a realitzar les nostres investigacions sobre mestres<br />
i museus, s<strong>en</strong>se desc<strong>art</strong>ar mai la resta de professionals<br />
involucrats <strong>en</strong> la trama escolar. Certam<strong>en</strong>t són<br />
els mestres motivats els que sol<strong>en</strong> acceptar les nostres<br />
propostes d’<strong>en</strong>trevistes, els que <strong>en</strong>s at<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>en</strong><br />
les nostres visites als c<strong>en</strong>tres educatius per a tractar<br />
aquestes problemàtiques, i els que estan molt at<strong>en</strong>ts<br />
a la celebració de seminaris, tallers, cursos i congressos,<br />
tant si són esdev<strong>en</strong>im<strong>en</strong>ts organitzats per la universitat<br />
com si es tracta d’iniciatives que naix<strong>en</strong> des<br />
dels propis museus, empreses privades o <strong>en</strong>titats<br />
oficials. Aquests són els mestres que més <strong>en</strong>s han<br />
ajudat <strong>en</strong> les nostres investigacions: els mestres i les<br />
mestres del col·lectiu que estima les <strong>art</strong>s.<br />
7. Una p<strong>art</strong> de l’alumnat de magisteri demostra des de l’inici<br />
el seu interès per la imatge i les activitats vinculades a<br />
les <strong>art</strong>s visuals.<br />
Ricard Huerta<br />
27
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
28<br />
Aquells que seran mestres bolcats <strong>en</strong> l’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística<br />
demostr<strong>en</strong> ja l’interès i les inquietuds des de<br />
l’etapa formativa universitària. Una alumna de magisteri<br />
<strong>en</strong>s contava rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t que des de sempre<br />
li havia agradat pintar i dibuixar, que havia assistit<br />
durant anys a les classes d’una acadèmia de pintura<br />
on s’hi trobava molt a gust; fins i tot es plantejava si<br />
no hauria estat millor estudiar belles <strong>art</strong>s, història<br />
de l’<strong>art</strong>, diss<strong>en</strong>y o publicitat. Totes aquestes facetes<br />
creatives l’havi<strong>en</strong> fascinada, <strong>en</strong>cara que finalm<strong>en</strong>t va<br />
optar per formar-se com a mestra, ja que no acabava<br />
de decidir-se per cap de les ofertes parcials de cadascuna<br />
de les titulacions <strong>art</strong>ístiques. Aquesta futura<br />
mestra seria un bon exemple del tipus de doc<strong>en</strong>ts al<br />
qual <strong>en</strong>s referim. En la seua família i <strong>en</strong> el seu <strong>en</strong>torn<br />
immediat no hi ha professionals de l’<strong>art</strong>. El que sembla<br />
obvi, t<strong>en</strong>int <strong>en</strong> compte que els nostres estudiants<br />
accedix<strong>en</strong> a la facultat de magisteri de la universitat<br />
pública amb unes notes de tall altes, és que la nostra<br />
alumna, igual que algunes de les seues companyes,<br />
constituïx<strong>en</strong> l’esm<strong>en</strong>tat reducte excel·l<strong>en</strong>t dels mestres<br />
que promouran les activitats <strong>art</strong>ístiques als collegis<br />
<strong>en</strong> els quals treballaran.<br />
El Grup CREATIVA d’Investigació <strong>en</strong> Art, Filosofia<br />
i Creativitat ha recopilat durant els últims anys<br />
les impressions dels mestres respecte a les visites<br />
a museus, hav<strong>en</strong>t-se interessat per les activitats<br />
<strong>art</strong>ístiques que es program<strong>en</strong> <strong>en</strong> els c<strong>en</strong>tres educatius.<br />
També investiguem l’evolució que es produïx<br />
<strong>en</strong> l’àmbit educatiu <strong>en</strong> relació amb els nous camins i<br />
opcions que g<strong>en</strong>er<strong>en</strong> les manifestacions de l’<strong>art</strong>. Per<br />
a això hem utilitzat bàsicam<strong>en</strong>t les <strong>en</strong>trevistes, a través<br />
de qüestionaris de caràcter anònim, i també les<br />
converses. Els resultats de les <strong>en</strong>questes i el conjunt<br />
del treball ha anat creix<strong>en</strong>t, alhora que s’ha ampliat<br />
el seu camp d’acció, i s’ha convertit <strong>en</strong> la base de les<br />
nostres reflexions. La veu dels mestres és la que millor<br />
repres<strong>en</strong>ta la realitat educativa que es viu <strong>en</strong> els<br />
c<strong>en</strong>tres escolars. Dins del col·lectiu ampli dels educadors,<br />
aquells que s’esforc<strong>en</strong> pels aspectes de les <strong>art</strong>s<br />
mereix<strong>en</strong> el nostre major reconeixem<strong>en</strong>t i suport.<br />
Són els responsables de l’<strong>educació</strong> estètica dels més<br />
joves, pel fet d’implicar-se de forma activa i decidida<br />
<strong>en</strong> l’ampliació del bagatge <strong>art</strong>ístic i del capital cultural<br />
―que diria Bourdieu― del seu alumnat.<br />
8. Treball realitzat per una alumna de magisteri dins de l’exercici<br />
titulat “Retrats i autoretrats. Fotografia del cos humà”.<br />
Nosaltres def<strong>en</strong>sem el paper del mestre com a subjecte,<br />
<strong>en</strong>front de l’estampa tan habitual del mestre<br />
com a objecte. Pel que fa a les visites a museus,<br />
plantegem l’oportunitat de redefinir els mestres i<br />
les mestres no com un objecte (intermediaris), sinó<br />
com un autèntic subjecte, una persona de la qual tindrem<br />
<strong>en</strong> compte els interessos, les responsabilitats,<br />
els plantejam<strong>en</strong>ts i les possibles deficiències sobre<br />
qüestions concretes. Tots estem d’acord que <strong>en</strong> una<br />
situació formativa com l’actual no podem exigir que
tot el professorat d’infantil i primària siga expert <strong>en</strong><br />
<strong>art</strong>. És per això que cal mimar aquells mestres que<br />
demostr<strong>en</strong> una certa s<strong>en</strong>sibilitat per les qüestions<br />
<strong>art</strong>ístiques i afavorir el seu procés de formació <strong>en</strong><br />
<strong>art</strong>s visuals.<br />
El mestre <strong>en</strong>tès com a objecte (aquell que organitza<br />
la visita però que no decidix ni s’implica com a educador<br />
<strong>en</strong> l’activitat del museu) estaria id<strong>en</strong>tificat amb<br />
una sèrie de rituals que, <strong>en</strong> realitat, ningú no li exigix<br />
com a professional de l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t. És molt escassa<br />
la normativa institucional referida a les obligacions<br />
doc<strong>en</strong>ts <strong>en</strong> matèria d’activitats extraescolars. El<br />
que resulta evid<strong>en</strong>t és que <strong>en</strong>tre aquestes activitats<br />
destaqu<strong>en</strong> les visites als museus. Observem que<br />
<strong>en</strong> moltes ocasions s’actua per inèrcia. Els mestres<br />
interessats <strong>en</strong> els aspectes de l’<strong>art</strong> assumix<strong>en</strong> una<br />
sèrie de responsabilitats, i per descomptat int<strong>en</strong>t<strong>en</strong><br />
portar-les <strong>en</strong>davant amb el màxim interès. Hem<br />
comprovat que sempre ho conseguix<strong>en</strong> amb eficàcia,<br />
ja que la majoria dels que s’impliqu<strong>en</strong> <strong>en</strong> les visites<br />
a museus són doc<strong>en</strong>ts molt motivats. Una vegada<br />
instal·lats <strong>en</strong> aquestes dinàmiques actives, resulta<br />
molt injust que <strong>en</strong>tre les mesures adoptades s’hagi<br />
optat per eliminar precisam<strong>en</strong>t aquelles activitats<br />
que acostav<strong>en</strong> l’alumnat als museus i als patrimonis.<br />
Pel fet d’haver-les organitzat <strong>en</strong> alguna ocasió, els<br />
mestres més implicats <strong>en</strong> aquesta modalitat d’activitats<br />
pass<strong>en</strong> a formar p<strong>art</strong> de les files del professorat<br />
que habitualm<strong>en</strong>t seguix assumint aquesta responsabilitat.<br />
Estic conv<strong>en</strong>çut que les nostres companyes<br />
del MAMT Pedagògic <strong>en</strong>s podri<strong>en</strong> donar el nom de<br />
des<strong>en</strong>es de mestres que habitualm<strong>en</strong>t port<strong>en</strong> el seu<br />
alumnat al museu i p<strong>art</strong>icip<strong>en</strong> activam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> les activitats<br />
que se’ls propos<strong>en</strong>. El MAMT, <strong>en</strong>titat organitzadora<br />
d’aquesta Jornada, demostra que és possible<br />
instaurar un model de contacte integrador i profitós<br />
<strong>en</strong>tre l’escola i el museu. Es tracta d’un esperit reflexiu<br />
i d’acció que també podem veure als dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>ts<br />
educatius del C<strong>en</strong>tre d’Art la Panera de Lleida,<br />
del MNAC, del MACBA, de l’IVAM, del Museu de Belles<br />
Arts de València, de l’EACC, de la Fundació Miró,<br />
de CaixaForum, etc. La llista és llarga, i s’ha estès de<br />
forma qualitativa i quantitativa <strong>en</strong> relativam<strong>en</strong>t pocs<br />
anys. Cada c<strong>en</strong>tre s’ha esforçat per tirar <strong>en</strong>davant<br />
una tàctica p<strong>art</strong>icular, a p<strong>art</strong>ir de les seues dotacions,<br />
les seues necessitats i els seus públics. Tota la tasca<br />
i els esforços que hem realitzat pod<strong>en</strong> desintegrarse<br />
si no pr<strong>en</strong>em mesures <strong>en</strong>certades davant d’una<br />
situació de crisi econòmica que pot transformar-se<br />
<strong>en</strong> una veritable crisi de valors. Basar la visibilitat <strong>en</strong><br />
la invisibilitat esdevé una tàctica perillosa, sobretot<br />
per a un <strong>en</strong>granatge tan s<strong>en</strong>sible com és la xarxa integradora<br />
<strong>en</strong>tre l’activitat educativa dels museus i la<br />
p<strong>art</strong>icipació de les escoles.<br />
LA VISIBILITzACIÓ DELS MESTRES HA ES-<br />
TAT PROVOCADA PER LA NEGATIVA DELS<br />
CLAUSTRES A REALITzAR ACTIVITATS EX-<br />
TRAESCOLARS<br />
La visibilització dels mestres com a organitzadors de<br />
visites escolars als museus ha estat possible durant<br />
aquest curs precisam<strong>en</strong>t per la desaparició de les<br />
activitats extraescolars <strong>en</strong> bona p<strong>art</strong> dels c<strong>en</strong>tres<br />
educatius val<strong>en</strong>cians. Els museus necessit<strong>en</strong> públics<br />
<strong>en</strong> les seues instal·lacions. El públic escolar és un dels<br />
col·lectius que amb més freqüència visita els museus,<br />
la qual cosa queda pat<strong>en</strong>t <strong>en</strong> la realitat quotidiana<br />
d’aquestes institucions patrimonials i educatives.<br />
Són els mestres els qui organitz<strong>en</strong> i gestion<strong>en</strong> de forma<br />
habitual aquest tipus d’activitats extraescolars.<br />
Les visites a museus són de les més g<strong>en</strong>eralitzades<br />
<strong>en</strong> l’àmbit escolar, juntam<strong>en</strong>t amb les visites a repres<strong>en</strong>tacions<br />
teatrals i a les d<strong>en</strong>ominades granges<br />
escola. Nosaltres hem investigat sobre la capacitat<br />
educativa i comunicativa dels museus, i <strong>en</strong>s interessa<br />
especialm<strong>en</strong>t de quina manera s’establix la relació<br />
<strong>en</strong>tre els mestres i els museus. Considerem que<br />
la forma de plantejar aquesta recerca ha de tindre<br />
molt <strong>en</strong> compte la vinculació <strong>en</strong>tre els mestres i els<br />
Ricard Huerta<br />
29
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
30<br />
educadors de museus, i ha de revisar la p<strong>art</strong>icipació<br />
d’ambdós col·lectius implicats <strong>en</strong> les activitats que<br />
es du<strong>en</strong> a terme.<br />
Repr<strong>en</strong><strong>en</strong>t el que havíem explicat a l’inici d’aquest<br />
treball, voldríem que millorés l’actual situació precària<br />
del sistema d’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t públic. Esperem<br />
que l’actitud dels claustres dels col·legis públics<br />
val<strong>en</strong>cians es revisarà <strong>en</strong> positiu de cara al pròxim<br />
curs, ja que aquestes tàctiques de pressió són mesures<br />
que conduïx<strong>en</strong> a eliminar les activitats extraescolars,<br />
i per tant, a suprimir les visites a museus.<br />
P<strong>en</strong>sem que amb aquestes mesures els qui realm<strong>en</strong>t<br />
acab<strong>en</strong> patint aquesta “crisi” són els alumnes d’infantil,<br />
primària i secundària, ja que els estem llevant<br />
un dels al·lici<strong>en</strong>ts més atractius: el de la visita a un<br />
espai patrimonial. Esdevé complicat exigir un esforç<br />
als mestres, el col·lectiu professional que més està<br />
patint l’efecte de les retallades. Però el que resulta<br />
evid<strong>en</strong>t és que si desapareix<strong>en</strong> els públics escolars<br />
dels museus, la repercussió negativa d’aquesta acció<br />
serà palesa <strong>en</strong> un termini curt. El fet de treure<br />
els públics infantils dels museus fa visible el disgust<br />
que manifest<strong>en</strong> els consells escolars, però acabarà<br />
afectant negativam<strong>en</strong>t tot un <strong>en</strong>granatge diversificat,<br />
ja que:<br />
/ Impedirà la creació de noves activitats educatives<br />
<strong>en</strong> els museus.<br />
/ Reduirà la necessitat de gabinets educatius als<br />
museus.<br />
/ Sancionarà l’alumnat amb una manca de contacte<br />
amb els museus.<br />
/ Provocarà un efecte dominó que repercutix <strong>en</strong><br />
empreses de transports i serveis, que han estat<br />
vinculades des de sempre a aquestes activitats<br />
(autobusos, animadors culturals, etc.).<br />
/ Eliminarà un factor clau de l’<strong>educació</strong> estètica<br />
basada <strong>en</strong> el coneixem<strong>en</strong>t dels patrimonis.<br />
/ Des<strong>art</strong>icularà el feble <strong>en</strong>granatge de recerca<br />
que ha vinculat <strong>en</strong> els darrers anys institucions<br />
com l’escola, el museu i la universitat.<br />
Si fins ara havíem reivindicat una major visibilitat i<br />
presència dels mestres <strong>en</strong> l’organització de les visites<br />
a museus, <strong>en</strong>t<strong>en</strong>em que davant d’una situació de<br />
crisi econòmica com l’actual hem d’estar molt at<strong>en</strong>ts<br />
als passos que fem. Convé <strong>art</strong>icular i pot<strong>en</strong>ciar el teixit<br />
formatiu i la xarxa de relacions <strong>en</strong>tre els difer<strong>en</strong>ts<br />
col·lectius d’educadors: els educadors dels museus,<br />
els professionals dels c<strong>en</strong>tres educatius i els doc<strong>en</strong>ts<br />
investigadors dels c<strong>en</strong>tres de recerca. Amb aquesta<br />
coordinació <strong>en</strong>s podríem plantejar un major fom<strong>en</strong>t<br />
de l’harmonia que cal instaurar <strong>en</strong>tre les escoles i els<br />
museus. Si promovem una sòlida integració d’interessos<br />
propiciarem una millor formació estètica dels<br />
públics escolars.<br />
ALGUNES PROPOSTES PER VISIBILITzAR LES<br />
ARTS VISUALS I ACOSTAR L’ESCOLA AL MUSEU<br />
Més <strong>en</strong>llà de la situació precària <strong>en</strong> la qual <strong>en</strong>s trobem<br />
actualm<strong>en</strong>t, i s<strong>en</strong>se restar importància als<br />
efectes perniciosos que la conjuntura de la crisi econòmica<br />
acabarà instaurant <strong>en</strong> el p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t i les accions<br />
dels educadors, cal revisar tot el pot<strong>en</strong>cial que<br />
podríem aprofitar per mirar de reinv<strong>en</strong>tar un model<br />
crític d’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> museus, <strong>en</strong> el qual han de tindre<br />
la paraula tots els col·lectius implicats dels quals<br />
hem parlat fins ara. Tampoc no s’han de perdre de<br />
vista les possibilitats que oferix<strong>en</strong> les imatges, <strong>en</strong> un<br />
panorama digital i virtual que pot resultar atractiu i<br />
<strong>en</strong>grescador tant per als púbics més joves com per a<br />
la resta dels usuaris. Proposem pot<strong>en</strong>ciar els vincles<br />
<strong>en</strong>tre col·lectius professionals, a través d’elem<strong>en</strong>ts<br />
integradors com el cinema o les imatges vinculades<br />
a les TIC, mitjançant els webs dels museus, i sobretot<br />
creant canals de difusió de les nostres investigacions.<br />
El cinema.<br />
Les polítiques culturals hauri<strong>en</strong> de pot<strong>en</strong>ciar el cinema.<br />
Gràcies a les pel·lícules disposem d’un <strong>en</strong>granatge<br />
cultural que <strong>en</strong>s permet traspassar fronteres<br />
tant <strong>en</strong> el temps com <strong>en</strong> les geografies id<strong>en</strong>titàries.
En una de les primeres reflexions sobre el paper de<br />
la creació d’imatges <strong>en</strong> sèrie i sobre les possibilitats<br />
del cinema com a elem<strong>en</strong>t propagandístic de gran<br />
abast, Walter B<strong>en</strong>jamin alertava del perill que suposava<br />
per a una societat deixar <strong>en</strong> mans d’un règim<br />
totalitari la capacitat de g<strong>en</strong>erar l’imaginari col·lectiu<br />
basat <strong>en</strong> la producció cinematogràfica (B<strong>en</strong>jamin,<br />
1982). Hem d’assumir que l’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística s’està<br />
transformant a p<strong>art</strong>ir d’una nova epistemologia que<br />
des dels àmbits de les ciències humanes i socials va<br />
g<strong>en</strong>erar l’aparició dels estudis culturals, els estudis<br />
visuals i de cultura visual o la pedagogia crítica, amb<br />
la qual cosa s’ha propiciat una possibilitat de revisió<br />
del nostre àmbit educatiu. Entre les transformacions<br />
observades podríem destacar la incorporació de<br />
les imatges mediàtiques com a objecte d’estudi <strong>en</strong><br />
l’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística. En aquest s<strong>en</strong>tit, les propostes<br />
d’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística ori<strong>en</strong>tades a l’estudi de la cultura<br />
visual integr<strong>en</strong> evid<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t l’estudi del cinema i propici<strong>en</strong><br />
noves perspectives <strong>en</strong> relació amb l’estudi de<br />
les imatges i la narració cinematogràfica. Així mateix,<br />
reforc<strong>en</strong>, complem<strong>en</strong>t<strong>en</strong> i <strong>en</strong>riquix<strong>en</strong> les formes d’estudi<br />
que es pres<strong>en</strong>tav<strong>en</strong> des de les propostes d’alfabetització<br />
visual.<br />
És una llàstima que el nostre alumnat universitari no<br />
domine millor aquest ll<strong>en</strong>guatge de les imatges que<br />
és el cinema, i només per això <strong>en</strong>s hauríem de ficar<br />
seriosam<strong>en</strong>t a la tasca d’incloure el cinema <strong>en</strong> el currículum<br />
d’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong>s visuals. L’<strong>art</strong> i els museus<br />
han estat, des de sempre, elem<strong>en</strong>ts atractius per a<br />
les produccions cinematogràfiques. Coneixem molts<br />
<strong>art</strong>istes gràcies als biopics, alguns tan celebrats com<br />
els dedicats a Van Gogh, Toulouse-Lautrec, Basquiat<br />
o Pollock. Per al cinema comercial, que és el que es<br />
consumix de manera prefer<strong>en</strong>t <strong>en</strong> la nostra societat,<br />
l’<strong>art</strong>ista continua s<strong>en</strong>t, inclús avui <strong>en</strong> dia, un elem<strong>en</strong>t<br />
marginal. Més <strong>en</strong>llà de la incompr<strong>en</strong>sió g<strong>en</strong>eral cap<br />
a la seua obra, aquesta concepció uniformada de<br />
la idea d’<strong>art</strong>ista ha tingut <strong>en</strong> la història del cinema<br />
exemples distingits. Alguns dels films clàssics que<br />
més han destacat <strong>en</strong> aquest s<strong>en</strong>tit són els que han<br />
provocat una idea g<strong>en</strong>eralitzada de l’<strong>art</strong> i els <strong>art</strong>istes<br />
com a <strong>en</strong>titats de caire marginal. Però també t<strong>en</strong>im<br />
exemples rec<strong>en</strong>ts de cinema comercial que <strong>en</strong>s pod<strong>en</strong><br />
ajudar (Noche <strong>en</strong> el museo, La sonrisa de Mona<br />
Lisa, El Código da Vinci).<br />
La imatge virtual vinculada amb les TIC.<br />
Els dispositius tecnològics hauri<strong>en</strong> d’estar al nostre<br />
servei <strong>en</strong> tant que mecanismes de creació i de connexió.<br />
L’alumnat de totes les edats està <strong>en</strong> contacte<br />
diari amb aparells que permet<strong>en</strong> g<strong>en</strong>erar imatges<br />
i comp<strong>art</strong>ir-les. Els c<strong>en</strong>tres educatius, <strong>en</strong> comptes<br />
d’aprofitar aquest pot<strong>en</strong>cial, han demonitzat les tecnologies<br />
pr<strong>en</strong><strong>en</strong>t mesures correctives com prohibir<br />
els mòbils, al mateix temps que exigix<strong>en</strong> una major<br />
dotació econòmica per adquirir ordinadors i equips.<br />
Aquest desajust d’interessos no fa més que distanciar<br />
l’escola de les vivències exteriors, i allunyar l’imaginari<br />
dels joves d’una realitat escolar que cada vegada<br />
està més distant del sofisticat garbuix tecnològic <strong>en</strong><br />
el qual viu l’alumnat de forma quotidiana. Estem <strong>en</strong><br />
un mom<strong>en</strong>t de revisió del paper dels educadors <strong>en</strong><br />
el conjunt de l’<strong>en</strong>tramat. Els processos de construcció<br />
col·laborativa del coneixem<strong>en</strong>t estan redefinint<br />
tots els àmbits educatius. Davant d’aquesta situació<br />
efervesc<strong>en</strong>t, els educadors <strong>en</strong> <strong>art</strong>s visuals <strong>en</strong>s hauríem<br />
d’implicar al màxim <strong>en</strong> una necessària revisió <strong>en</strong><br />
profunditat dels nostres hàbits. S’han d’acostar les<br />
TIC a les necessitats actuals de la formació estètica<br />
de l’alumnat. Ja no podem deixar de banda ni Barbie<br />
ni Zelda. En aquest s<strong>en</strong>tit, els treballs de Paul Duncum<br />
<strong>en</strong>s hauri<strong>en</strong> d’inspirar per trobar nous camins<br />
doc<strong>en</strong>ts i de recerca.<br />
Els webs dels museus.<br />
Anem ja per la tercera g<strong>en</strong>eració d’espais web vinculats<br />
a museus, i <strong>en</strong>cara no hem acabat de desxifrar<br />
el pot<strong>en</strong>cial que unix la versió virtual del museu amb<br />
l’expon<strong>en</strong>t pres<strong>en</strong>cial dels objectes, l’edifici i els públics<br />
de cada institució museística. Deixant de banda<br />
Ricard Huerta<br />
31
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
32<br />
els museus virtuals, que respon<strong>en</strong> a un altre ordre<br />
interpretatiu, haurem de conv<strong>en</strong>ir que les versions<br />
virtuals dels nostres museus <strong>en</strong>s ajud<strong>en</strong> a reflexionar<br />
sobre el pot<strong>en</strong>cial educatiu dels patrimonis. Crec<br />
que tant les activitats que es propos<strong>en</strong> des de molts<br />
museus a través de l’<strong>en</strong>torn virtual, com la possibilitat<br />
de preparar una visita pres<strong>en</strong>cial gràcies al web,<br />
podri<strong>en</strong> utilitzar-se com a mecanismes d’integració.<br />
La gestió creativa d’aquest pot<strong>en</strong>cial és ara <strong>en</strong> les<br />
nostres mans i convé que no es confongui amb les<br />
subtils interv<strong>en</strong>cions empresarials que sempre són<br />
detectables per l’espectacular aparell publicitari que<br />
les <strong>en</strong>volta. L’aura b<strong>en</strong>jaminiana de l’obra original podria<br />
convertir-se <strong>en</strong> un punt de p<strong>art</strong>ida per analitzar<br />
la qüestió <strong>en</strong>tre el binomi virtual-pres<strong>en</strong>cial, tant pel<br />
que fa a les <strong>en</strong>titats museus com als pot<strong>en</strong>cials educatius<br />
del seus gabinets pedagògics.<br />
Més recerca i major difusió de les investigacions.<br />
El fet que el MAMT ja porti nou anys oferint edicions<br />
consecutives d’aquesta Jornada de Pedagogia<br />
de l’Art i Museus és una mostra evid<strong>en</strong>t que aquestes<br />
qüestions t<strong>en</strong><strong>en</strong> el seu públic i interess<strong>en</strong> els<br />
professionals. El mateix podríem dir de les activitats<br />
que hem programat a la Universitat de València, juntam<strong>en</strong>t<br />
amb totes aquelles que també t<strong>en</strong><strong>en</strong> ja una<br />
ext<strong>en</strong>sa història rec<strong>en</strong>t <strong>en</strong> c<strong>en</strong>tres universitaris com<br />
Barcelona, Autònoma de Barcelona, Complut<strong>en</strong>se,<br />
Santiago de Compostel·la, Màlaga, etc. Des de les<br />
universitats i des dels museus hem d’acostar interessos<br />
i impulsar xarxes. Això <strong>en</strong>s farà sempre més visibles<br />
i més forts. Però també haurem de com<strong>en</strong>çar a<br />
reivindicar la nostra presència a la televisió, així com<br />
a la resta dels mitjans de comunicació que fa massa<br />
anys que <strong>en</strong>s ignor<strong>en</strong> i <strong>en</strong>s invisibilitz<strong>en</strong>. Hem de<br />
reclamar espais educatius propis a la televisió, amb<br />
contundència, s<strong>en</strong>se admetre gestos condesc<strong>en</strong>d<strong>en</strong>ts<br />
per p<strong>art</strong> dels responsables d’aquests suposats<br />
mitjans de comunicació que posseïx<strong>en</strong> la categoria de<br />
serveis públics. Com a ciutadans, però sobretot com<br />
a investigadors i doc<strong>en</strong>ts, hem de fer-nos visibles als<br />
mitjans. Els patrimonis (educatiu, museal, id<strong>en</strong>titari)<br />
han d’estar pres<strong>en</strong>ts a la programació. I m<strong>en</strong>trestant,<br />
no hem de deixar de produir imaginaris que pugu<strong>en</strong><br />
difondre’s també per Internet.<br />
Fom<strong>en</strong>tar els s<strong>en</strong>tits id<strong>en</strong>titaris doc<strong>en</strong>ts.<br />
Els nexes <strong>en</strong>tre els difer<strong>en</strong>ts col·lectius de professionals<br />
de l’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística es pod<strong>en</strong> b<strong>en</strong>eficiar d’un<br />
major reconeixem<strong>en</strong>t id<strong>en</strong>titari. Parlar de nosaltres<br />
mateixos i g<strong>en</strong>erar una imatge pròpia <strong>en</strong>s ajudarà a<br />
conèixer-nos, a reconèixer-nos, i sobretot, a donarnos<br />
a conèixer. Som col·lectius relativam<strong>en</strong>t m<strong>en</strong>uts,<br />
però estem vinculats a institucions molt ess<strong>en</strong>cials i<br />
poderoses: escola, museu, universitat. Hem de buscar<br />
la nostra imatge. Hem de reflexionar sobre la<br />
nostra id<strong>en</strong>titat (tant la individual com la col·lectiva).<br />
Hem de crear xarxes integradores i pot<strong>en</strong>ciar el màxim<br />
d’activitats de reflexió i difusió. Si jo ara mateix us<br />
faig la segü<strong>en</strong>t pregunta: “Quina imatge té un educador<br />
de museu?”, probablem<strong>en</strong>t us ficaré <strong>en</strong> un compromís.<br />
B<strong>en</strong> al contrari passaria si us demanés per<br />
la imatge d’un futbolista, d’un actor de cinema, d’un<br />
metge o d’un empleat de Mercadona. Són col·lectius<br />
que gaudeix<strong>en</strong> d’una imatge, d’un aspecte id<strong>en</strong>titari<br />
que els mostra al món. Haurem d’anar creant aquest<br />
imaginari. Al cap i a la fi, <strong>en</strong>s hem format <strong>en</strong> el coneixem<strong>en</strong>t<br />
de les imatges.
CONCLUSIONS<br />
La nostra aportació l’hem basada <strong>en</strong> l’anàlisi de la<br />
delicada situació que estan causant les retallades<br />
econòmiques <strong>en</strong> els c<strong>en</strong>tres educatius del sistema<br />
val<strong>en</strong>cià d’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t públic. Les dràstiques<br />
mesures que està patint el sistema educatiu han<br />
provocat <strong>en</strong> l’àmbit val<strong>en</strong>cià un conjunt d’actes de<br />
protesta. Aquest malestar s’ha plasmat <strong>en</strong> difer<strong>en</strong>ts<br />
accions, una de les quals consistix a eliminar<br />
les activitats extraescolars, i per tant, a suprimir<br />
les visites a museus. Amb això, el que s’està aconseguint<br />
és fragm<strong>en</strong>tar un mecanisme d’actuacions<br />
combinades que s’havia <strong>art</strong>iculat els darrers<br />
anys <strong>en</strong>tre difer<strong>en</strong>ts institucions: escola, universitat<br />
i museus. I el que provoca aquesta situació,<br />
evid<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, és un perjudici que afecta directam<strong>en</strong>t<br />
la formació estètica de l’alumnat.<br />
Si l’anàlisi del problema de la visibilitat o invisibilitat<br />
dels mestres <strong>en</strong> les visites a museus l’havíem<br />
emmarcat <strong>en</strong> la capacitat d’integrar el professor<br />
<strong>en</strong> les programacions educatives dels dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>ts<br />
pedagògics dels museus, ara la problemàtica<br />
es trasllada a una invisibilitat manifesta pel fet<br />
que ni els mestres ni el seu alumnat no van als museus.<br />
Ent<strong>en</strong>em que la mesura de protesta tindrà<br />
una durada concreta, però tant si aquestes postures<br />
continu<strong>en</strong> <strong>en</strong> el futur com si no, haurem d’anar<br />
introduint nous elem<strong>en</strong>ts d’integració <strong>en</strong>tre les<br />
activitats educatives dels museus, el fom<strong>en</strong>t de<br />
l’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística a les escoles, i la creació de<br />
nous esc<strong>en</strong>aris creatius per p<strong>art</strong> dels investigadors<br />
universitaris. Tots t<strong>en</strong>im raons importants<br />
per involucrar-nos <strong>en</strong> la problemàtica.<br />
Proposem una formació adequada dels educadors<br />
<strong>en</strong> el terr<strong>en</strong>y de l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong>s visuals,<br />
amb una millora quantitativa i qualitativa que<br />
afectaria tant els mestres com els professionals<br />
dels dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>ts educatius de museus. Incidim<br />
<strong>en</strong> l’ús de les imatges i les tecnologies com a possible<br />
argum<strong>en</strong>t integrador d’aquest esperit de<br />
transformació. P<strong>en</strong>sem que argum<strong>en</strong>ts com el cinema,<br />
les TIC, els <strong>en</strong>torns digitals o la reflexió sobre<br />
les id<strong>en</strong>titats doc<strong>en</strong>ts pod<strong>en</strong> ajudar a millorar<br />
aquest panorama. Per portar <strong>en</strong>davant aquestes<br />
propostes cal una implicació més gran dels collectius<br />
i de les administracions.<br />
Ricard Huerta<br />
33
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
34<br />
REfERèNCIES<br />
BIBLIOGRÀfIQUES<br />
alDEroqui, S. (comp.) (2006). Museos y escuelas: socios para<br />
educar. Bu<strong>en</strong>os Aires: Paidós.<br />
alDEroqui, S.; pEDErSoli, c. (2011). La <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> los museos.<br />
De los objetos a los visitantes. Bu<strong>en</strong>os Aires: Paidós.<br />
antúnEz, N. (2008). “Metodologías radicales para la compr<strong>en</strong>-<br />
sión de las <strong>art</strong>es visuales <strong>en</strong> primaria y secundaria <strong>en</strong> contex-<br />
tos museísticos <strong>en</strong> Madrid capital”. Tesi doctoral, Universidad<br />
Complut<strong>en</strong>se de Madrid.<br />
arriaGa, A.; aGuirrE, I. (2010). “Un aparato metodológico para<br />
analizar las ideas de <strong>art</strong>e e interpretación que subyac<strong>en</strong> <strong>en</strong><br />
discursos y prácticas educativas de museos de <strong>art</strong>e”. Revista<br />
Iberoamericana de Educación (53), p. 203-223.<br />
BEnJamin, W. (1982). L’obra d’<strong>art</strong> a l’època de la seva reproductibilitat<br />
tècnica. Barcelona: Edicions 62.<br />
BourDiEu, P.; DarBEl, a. (2003). El amor al <strong>art</strong>e. Barcelona:<br />
Paidós.<br />
calaf, R., fontal, o.; vallE, r. (coord.) (2007). Museos de Arte<br />
y Educación. Construir patrimonios desde la diversidad. Gijón:<br />
Trea.<br />
Duncum, P. (2008). “Holding Aesthetics and Ideology in T<strong>en</strong>-<br />
sion”. Studies in Art Education, vol. 49 (2), p. 122-135.<br />
EiSnEr, E. (2009). “El museo como lugar para la <strong>educació</strong>n”. A:<br />
Actas del Congreso Internacional Los Museos <strong>en</strong> la Educación. La<br />
Formación de Educadores. Madrid: Fundación Thyss<strong>en</strong>-Bornemisza,<br />
p. 13-21.<br />
Fontal, O. (2007). “¿Se están g<strong>en</strong>erando nuevas id<strong>en</strong>tidades?<br />
Del museo cont<strong>en</strong>edor al museo patrimonial”, A: calaf, r.,<br />
fontal, o.; vallE, r. (coord.) Museos de <strong>art</strong>e y <strong>educació</strong>n. Cons-<br />
truir patrimonios desde la diversidad. Gijón: Trea, p. 27-52.<br />
huBarD, O. (2008). “The Act of Looking: Wolfgang Iser’s<br />
Literary Theory and Meaning Making in the Visual Arts”, In-<br />
ternational Journal of Art and Design Education (27), vol. 2, p.<br />
168-180.<br />
huErta, R. (1995). Art i Educació. València: PUV.<br />
huErta, R. (2006). “La ciudad escrita, museo cotodiano”, Aula<br />
de Innovación Educativa (151), p. 35-38.<br />
huErta, R. (2008). “A complicada vida em parella <strong>en</strong>tre mes-<br />
tres e museos”, Revista Galega de Educación, p. 28-32 .<br />
huErta, R. (2008). “Estrategias de los maestros <strong>en</strong> las visitas<br />
a museos”, Actas del 2º Congreso Internacional de Educación Ar-<br />
tística y Visual, Universidad de Granada.<br />
huErta, R. (2009). “Siete años y un día. Formando educado-<br />
res de museos <strong>en</strong> la Universidad de Val<strong>en</strong>cia”, Actas del Con-<br />
greso Internacional Los Museos <strong>en</strong> la Educación. La Formación<br />
de Educadores. Madrid: Fundación Thyss<strong>en</strong>-Bornemisza, p.<br />
316-319.<br />
huErta, R. (2009). “Mirarse como maestras: sistemas id<strong>en</strong>titarios.<br />
La formación de doc<strong>en</strong>tes <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística a<br />
través del video”. A: BEltrán (coord.) Esc<strong>en</strong>arios de Innovacion.<br />
Alzira: Germania, p. 139-154.<br />
huErta, R. (2010). Maestros y museos. Educar desde la invisibilidad.<br />
Val<strong>en</strong>cia: PUV.<br />
huErta, R. (2010). “¿Qué esperan los museos de los maestros?”,<br />
In-Visibilidades (0).<br />
huErta, R. (2010). “Las maestras, los museos y el autobús”,<br />
Aula de Innovación Educativa (196), p. 7-10.
huErta, R. (2011). “Un acercami<strong>en</strong>to desde la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística a los aspectos id<strong>en</strong>titarios id<strong>en</strong>titarios de las maestras<br />
chil<strong>en</strong>as”, BEA Boletín de Educación Artística del Palacio<br />
Nacional de la Moneda de Santiago de Chile (1), p. 5-16.<br />
huErta, R. (2012). Mujeres maestras. Id<strong>en</strong>tidades doc<strong>en</strong>tes <strong>en</strong><br />
iberoamérica, Barcelona: Graó.<br />
huErta, R. (2012). “¡Más <strong>en</strong>laces! Bibliografía web de la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>en</strong> patrimonio”, Aula de Innovación Educativa (208), p.<br />
36-39.<br />
huErta, R.; DE la callE, R. (ed.) (2005). La Mirada Inquieta.<br />
Educación <strong>art</strong>ística y museos. Val<strong>en</strong>cia: PUV.<br />
huErta, R.; DE la callE, R. (ed.) (2007). Espacios Estimulantes.<br />
Museos y <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística. Val<strong>en</strong>cia: PUV.<br />
huErta, R.; DE la callE, R. (ed.) (2008). M<strong>en</strong>tes S<strong>en</strong>sibles. In-<br />
vestigar <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n y <strong>en</strong> museos. Val<strong>en</strong>cia: PUV.<br />
huErta, R., DE la callE, R., riBEra, m. (2007). “Preparing Art<br />
Education Specialists for Museums”, 9th International<br />
Confer<strong>en</strong>ce on Arts and Cultural Managem<strong>en</strong>t (AIMAC).<br />
Jové et al. (2008). “Educ…Arte. Un proyecto de trabajo <strong>en</strong><br />
red <strong>en</strong>tre universidad, c<strong>en</strong>tro de <strong>art</strong>e y c<strong>en</strong>tros educativos”,<br />
A: HuErta y DE la callE (ed.). M<strong>en</strong>tes S<strong>en</strong>sibles. Investigar <strong>en</strong><br />
<strong>educació</strong>n y <strong>en</strong> museos. Val<strong>en</strong>cia, PUV.<br />
lópEz, E. (2010). “Entre el <strong>en</strong>tusiasmo y la inestabilidad: el<br />
vaivén diario de las educadoras de museos”, Revista de Museología<br />
(47), p. 17-24.<br />
marcEllán, Idoia (2009). “Consideraciones sobre las imág<strong>en</strong>es<br />
mediáticas <strong>en</strong> la <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística: un refer<strong>en</strong>te para la<br />
educomunicación”, Revista Iberoamericana de Educación (52),<br />
p. 81-93.<br />
PaDró, C. (2005). “Educación Artística <strong>en</strong> Museos y C<strong>en</strong>tros<br />
de Arte”. A: huErta, r.; DE la callE, r. (ed.). La Mirada Inquieta.<br />
Educación <strong>art</strong>ística y museos. Val<strong>en</strong>cia: PUV, p. 137-152.<br />
SEKulES, V. (2003). “The museum and the teacher”. A: SEKulES<br />
& xanthouDaKi The teacher, the school and the museum, Socrates<br />
Programme of EU. University of East Anglia.<br />
Ricard Huerta<br />
35
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
36<br />
ALBERT<br />
MACAYA
ARTS VISUALS, MESTRES, MUSEUS.<br />
RECORREGUTS POSSIBLES EN UN TERRITORI CANVIANT<br />
Albert Macaya<br />
Professor d’<strong>art</strong> i <strong>educació</strong>. Universitat Rovira i Virgili<br />
La necessària sinergia <strong>en</strong>tre el museu d’<strong>art</strong> i<br />
l’<strong>educació</strong> formal posa <strong>en</strong> esc<strong>en</strong>a situacions i rols<br />
diversos: aules, museus, teories, pràctiques; <strong>art</strong>istes,<br />
educadors, mestres i professors, audiències. Els<br />
doc<strong>en</strong>ts són cada dia més consci<strong>en</strong>ts de la creix<strong>en</strong>t<br />
complexitat de l’<strong>en</strong>comanda que els fem com a<br />
col·lectivitat. Artistes i museus, al seu torn, es reinv<strong>en</strong>t<strong>en</strong><br />
i reformul<strong>en</strong> constantm<strong>en</strong>t el seu quefer. Els<br />
nois i noies que travess<strong>en</strong> el llindar d’aules i sales de<br />
museu <strong>en</strong>s planteg<strong>en</strong> reptes nous cada dia. Als paràgrafs<br />
que segueix<strong>en</strong>, proposarem algunes idees per<br />
a un imprescindible aggiornam<strong>en</strong>to de la formació<br />
dels mestres i professors davant l’<strong>art</strong> i l’univers de<br />
les imatges. Probablem<strong>en</strong>t, l’èxit de la col·laboració<br />
mestre-museu requereix d’una urg<strong>en</strong>t reubicació, a<br />
ulls del doc<strong>en</strong>t, del paper de l’<strong>art</strong> <strong>en</strong> un context més<br />
ampli. I aquesta reubicació no pot obviar els canvis<br />
que han sofert, <strong>en</strong> els darrers temps, tant la creativitat<br />
<strong>art</strong>ística com les vies de distribució i validació de<br />
les imatges. Més <strong>en</strong>cara: no sols vivim <strong>en</strong> un món on<br />
la imatge és ubiqua sinó que, a més, tots som emissors<br />
pot<strong>en</strong>cials d’imatges d’abast (qui sap si) universal.<br />
En aquest context multiforme i curull d’estímuls<br />
poderosíssims cal redefinir la relació <strong>en</strong>tre els sabers<br />
“acadèmics” al voltant de les <strong>art</strong>s visuals i la cultura<br />
popular o els contextos de l’experiència quotidiana.<br />
UN OBJECTE D’ESTUDI ESMUNYEDíS<br />
En els darrers temps s’ha fet palès que una tasca urg<strong>en</strong>t<br />
és rep<strong>en</strong>sar l’<strong>en</strong>caix de l’<strong>art</strong> <strong>en</strong> l’univers de les<br />
imatges. Cal obrir el focus i resituar les <strong>art</strong>s visuals <strong>en</strong><br />
el context més ampli de la visualitat contemporània.<br />
Tot i això, caldrà com<strong>en</strong>çar repassant els canvis que<br />
s’han produït dins el mateix <strong>art</strong>, perquè, <strong>en</strong> alguna<br />
mesura, aquests canvis <strong>en</strong>s ajud<strong>en</strong> a compr<strong>en</strong>dre —<br />
com a causes o com a símptomes— les mutacions que<br />
ha experim<strong>en</strong>tat la mirada <strong>en</strong> la cultura actual. No<br />
podem passar per alt que les <strong>art</strong>s visuals s’<strong>en</strong>front<strong>en</strong><br />
a un canvi qualitatiu que afecta, de manera irreversible,<br />
el mateix acte de mirar. La referència, no per sabuda<br />
m<strong>en</strong>ys inevitable, és la lucidesa gairebé profètica<br />
de B<strong>en</strong>jamin (1973) quan s<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ciava la fi de l’aura<br />
d’unicitat de l’obra <strong>art</strong>ística. Fa gairebé un segle, l’any<br />
1936, B<strong>en</strong>jamin alertava sobre el fet que la reproductibilitat<br />
de l’obra d’<strong>art</strong> comporta una modificació<br />
de la manera com <strong>en</strong>s aproximem a ella. No veiem de<br />
la mateixa manera una imatge que percebem per primer<br />
cop, <strong>en</strong> un <strong>en</strong>contre únic i privilegiat, que quan<br />
veiem aquesta mateixa imatge després d’havernos<br />
topat amb infinitat de reproduccions seves.<br />
L’<strong>en</strong>contre “únic i privilegiat”, doncs, dotat de l’aura<br />
d’unicitat que proposa B<strong>en</strong>jamin, sembla cosa d’un<br />
altre temps. Associat a aquest caràcter d’unicitat trobem<br />
l’èmfasi <strong>en</strong> els aspectes formals de l’<strong>art</strong> que impregna<br />
bona p<strong>art</strong> de la modernitat (i, de retruc, bona<br />
p<strong>art</strong> de l’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística fins abans d’ahir). L’<strong>art</strong>ista<br />
imprimeix el seu segell creatiu —el seu g<strong>en</strong>i, es diria<br />
<strong>en</strong> termes romàntics— a l’obra a través d’una dicció<br />
determinada: l’ús del color, l’expressivitat de les formes,<br />
etc. Dins d’aquesta lògica, el que fa “única” l’obra<br />
<strong>art</strong>ística és el traç “de primera mà” de l’<strong>art</strong>ista g<strong>en</strong>i, es<br />
tracti del rastre del cisell a un marbre de Miquel Àngel<br />
o de la delicada línia de llapis d’un dibuix de Miró.<br />
Albert Macaya<br />
37
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
38<br />
Aquest interès pels aspectes formals, dipositaris de<br />
l’aura de l’obra d’<strong>art</strong>, marqu<strong>en</strong> de forma determinant<br />
la modernitat, com queda perfectam<strong>en</strong>t palès a<br />
l’ideari de la Bauhaus, no <strong>en</strong> va una de les experiències<br />
més influ<strong>en</strong>ts <strong>en</strong> la pedagogia de l’<strong>art</strong> durant dècades.<br />
El mateix èmfasi <strong>en</strong> els aspectes formals ressona<br />
<strong>en</strong>cara <strong>en</strong> el clam “Pintura és pintura!” <strong>en</strong> boca<br />
de Clem<strong>en</strong>t Gre<strong>en</strong>berg i els seus acòlits a l’Amèrica<br />
dels anys cinquanta.<br />
Però B<strong>en</strong>jamin havia sembrat la llavor de la diss<strong>en</strong>sió<br />
i Duchamp la va des<strong>en</strong>volupar <strong>en</strong> termes creatius. El<br />
que era la fi de l’aura <strong>en</strong> un, esdevé m<strong>en</strong>yspreu pels<br />
aspectes “retinians” de l’<strong>art</strong> <strong>en</strong> l’altre. És obvi que el<br />
temps ha donat la raó a B<strong>en</strong>jamin d’una manera espectacular:<br />
la “reproductibilitat tècnica” de l’obra<br />
<strong>art</strong>ística és ara ubiqüitat de la imatge, multiplicació<br />
fins a l’infinit de la seva presència, diversificació viral,<br />
apropiació i mutació.<br />
La qüestió és, ras i curt: té s<strong>en</strong>tit continuar focalitzant<br />
l’at<strong>en</strong>ció <strong>en</strong> el traç, la pinzellada, la matèria, <strong>en</strong><br />
un món <strong>en</strong> què la percepció de les imatges és ràpida,<br />
constant, <strong>en</strong> un context multimèdia?<br />
Un altre dels canvis determinants que han sofert<br />
les <strong>art</strong>s, i que <strong>en</strong>s obliga a rep<strong>en</strong>sar la nostra relació<br />
amb elles com a objecte d’estudi <strong>en</strong> <strong>educació</strong>,<br />
és la redefinició de la relació <strong>en</strong>tre autor i receptor,<br />
<strong>en</strong>tre <strong>art</strong>ista i públics. O, si es prefereix, la crisi de<br />
l’autoria. La coneguda formulació de B<strong>art</strong>hes (1971)<br />
de la “mort de l’autor” <strong>en</strong>s fa consci<strong>en</strong>ts que la verticalitat<br />
de la relació de l’<strong>art</strong>ista com a veu omnisci<strong>en</strong>t<br />
que crea un producte cultural i l’espectador com a<br />
receptor passiu <strong>en</strong>tra <strong>en</strong> una profunda crisi. En el<br />
paradigma romàntic, que impregna bona p<strong>art</strong> de la<br />
modernitat, el g<strong>en</strong>i individual és la força g<strong>en</strong>eradora<br />
de l’expressió <strong>art</strong>ística, que fa a mans de la resta<br />
de mortals la seva creació individual. La historia del<br />
mot creativitat ha estat magistralm<strong>en</strong>t traçada per<br />
Tatarkiewicz (1996): si durant segles el Creador amb<br />
majúscula era Déu pare, que ret<strong>en</strong>ia <strong>en</strong> exclusiva tal<br />
d<strong>en</strong>ominació, l’<strong>art</strong>ista modern és el nou Prometeu<br />
que apropa la flama de l’<strong>art</strong> a la comunitat.<br />
Això explicaria <strong>en</strong> p<strong>art</strong> la sacralitat del museu-mausoleu<br />
i l’actitud rever<strong>en</strong>cial de les primeres propostes<br />
educatives des de la institució museu. B<strong>art</strong>hes, a p<strong>art</strong>ir<br />
de les experiències de Mallarmé, Flaubert o Rim
aud, intueix que l’autor desapareix rere la pròpia escriptura.<br />
L’<strong>en</strong>unciat es fon rere l’<strong>en</strong>unciació. El text es remet a<br />
una infinitat de textos, a una “estereofonia” de veus que<br />
desm<strong>en</strong>teix radicalm<strong>en</strong>t la preeminència de l’autor.<br />
Un text està format per escriptures múltiples, proced<strong>en</strong>ts de<br />
diverses cultures i que, unes amb altres, estableix<strong>en</strong> un diàleg,<br />
una paròdia, una contestació; però hi ha un lloc on es recull tota<br />
aquesta multiplicitat, i aquest lloc no és l’autor, com fins avui s’ha<br />
dit, sinó el lector: el lector és l’espai mateix <strong>en</strong> què s’inscriu<strong>en</strong>,<br />
s<strong>en</strong>se que es perdi ni una, totes les cites que constitueix<strong>en</strong> una<br />
escriptura, la unitat del text no està <strong>en</strong> el seu orig<strong>en</strong>, sinó <strong>en</strong> la<br />
seva destinació. (B<strong>art</strong>hes, 1971:70)<br />
Una comprovació empírica prou s<strong>en</strong>zilla la trobem <strong>en</strong> el<br />
que podríem anom<strong>en</strong>ar la “vida pròpia de les imatges”.<br />
Això és especialm<strong>en</strong>t evid<strong>en</strong>t <strong>en</strong> el cas de les imatges<br />
<strong>art</strong>ístiques que esdev<strong>en</strong><strong>en</strong> icones de la cultura universal.<br />
Un parell d’exemples prou coneguts: l’any 1506 Leonardo<br />
neteja els pinzells després de donar per acabada La<br />
Gioconda, i és del tot punt improbable que sospiti el que<br />
succeirà amb aquell retrat <strong>en</strong> temps a v<strong>en</strong>ir. Una obra <strong>en</strong>voltada<br />
des del seu orig<strong>en</strong> pel misteri. Què vol dir aquell<br />
estrany somriure? Es tracta realm<strong>en</strong>t de la s<strong>en</strong>yora Lisa<br />
Gherardini? És l’amant d’un promin<strong>en</strong>t membre del clan<br />
Mèdici? És la duquessa Constanza d’Avalos? Però no són<br />
els <strong>en</strong>igmes històrics el que <strong>en</strong>s ocupa ara. El cas és que<br />
l’any 1919, Marcel Duchamp afegeix bigotis i barbeta a<br />
una reproducció del quadre i escriu “L. H. O. O. Q.” al peu.<br />
Un acrònim que <strong>en</strong> la seva pronunciació francesa pr<strong>en</strong><br />
un s<strong>en</strong>tit groller que no detallarem ara. I uns anys després,<br />
el 1954, Dalí feia conxorxa amb el fotògraf Philippe<br />
Halsman per <strong>en</strong>taforar el seu propi rostre a una Gioconda<br />
amb bigoti (evid<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t) que sosté a la mà un g<strong>en</strong>erós<br />
grapat de monedes, com <strong>en</strong> una prefiguració leonardiana<br />
d’Avida Dollars, el seu alter ego fem<strong>en</strong>í. S’afegeix<strong>en</strong> al<br />
joc Fernand Léger, Andy Warhol, Robert Rausch<strong>en</strong>berg,<br />
Fernando Botero i una legió d’<strong>art</strong>istes que version<strong>en</strong>,<br />
rellegeix<strong>en</strong>, repropos<strong>en</strong>, esm<strong>en</strong><strong>en</strong> o parodi<strong>en</strong> la pintura<br />
original. La publicitat o el graffiti s’apropi<strong>en</strong> també de la<br />
pintura de Leonardo. La dama flor<strong>en</strong>tina s’ha de veure<br />
anunciant laques per al cabell o xocolata amb 80 % de cacau.<br />
Amb la difusió d’Internet, les relectures de Mona<br />
Lisa es multipliqu<strong>en</strong>, transmutant-la <strong>en</strong> joguina, rossa<br />
maggioratta, extraterrestre o qui sap què. L’obra de<br />
Leonardo ha cobrat vida pròpia, ha escapat absolutam<strong>en</strong>t<br />
del control del seu creador per a esdev<strong>en</strong>ir de<br />
domini públic.<br />
El segon cas d’imatge amb vida pròpia que proposo<br />
té el seu orig<strong>en</strong> a l’Habana, un dia de l’any 1960. Un<br />
accid<strong>en</strong>t amb víctimes mortals al port de la ciutat<br />
cubana és seguit per una sèrie d’actes de dol oficial,<br />
als quals assisteix Ernesto Che Guevara. El fotògraf<br />
Alberto Korda pr<strong>en</strong> un parell d’instantànies del líder<br />
revolucionari. Una d’elles té un peculiar contrapicat i<br />
capta el Che amb una mirada fixa <strong>en</strong> un punt fora de<br />
camp. Aquesta imatge, degudam<strong>en</strong>t re<strong>en</strong>quadrada,<br />
serà no només el retrat més reproduït del Che, sinó un<br />
emblema de bona p<strong>art</strong> dels movim<strong>en</strong>ts d’esquerra de<br />
mig món. Més tard a algú se li acudeix polaritzar la fotografia<br />
i reforçar així tant la seva contundència visual<br />
com la seva reproductibilitat <strong>en</strong> samarretes, c<strong>art</strong>ells i<br />
portades de llibres. Convertida ja <strong>en</strong> icona universal,<br />
la imatge és també reinterpretada per <strong>art</strong>istes com<br />
Warhol. I acaba s<strong>en</strong>t objecte d’usos que, amb tota probabilitat,<br />
indignari<strong>en</strong> el retratat, com quan se n’ha fet<br />
motiu visual de marques comercials.<br />
B<strong>art</strong>hes va formular, doncs, una de les claus que <strong>en</strong>s<br />
ajud<strong>en</strong> a rep<strong>en</strong>sar la nostra tasca com a educadors.<br />
L’<strong>art</strong>ista (l’escriptor) es desdibuixa <strong>en</strong> el text. Tot text<br />
(tota imatge, tot producte cultural) està <strong>en</strong>treteixit<br />
amb altres textos, forma p<strong>art</strong> d’un contínuum infinit<br />
que és, <strong>en</strong> definitva, la història de les imatges. La<br />
consciència del caràcter intertextual de les imatges<br />
<strong>art</strong>ístiques i la fi de la perspectiva autorial com a única<br />
possible aplan<strong>en</strong> el camí cap a una concepció de l’<strong>art</strong><br />
com a producte col·lectiu, com a creació intersubjectiva<br />
i inserida <strong>en</strong> una infinitat de contextos possibles.<br />
Tal plantejam<strong>en</strong>t té a veure amb la idea de l’<strong>art</strong> com<br />
a joc que expressa Gadamer (1991). Cada mirada in-<br />
Albert Macaya<br />
39
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
40<br />
dividual dóna nova vida a l’<strong>art</strong>, i aquest és, <strong>en</strong> conseqüència,<br />
quelcom <strong>en</strong> perman<strong>en</strong>t construcció, sempre<br />
susceptible de ser interpretat des de nous contextos.<br />
La trobada amb l’<strong>art</strong> és un succés inacabat i ell mateix<br />
p<strong>art</strong>eix d’aquest succés. [...] Doncs la història <strong>en</strong>cara no<br />
ha acabat: nosaltres mateixos, com els que l’<strong>en</strong>t<strong>en</strong>em,<br />
estem <strong>en</strong> ella, com a membres condicionats i finits d’una<br />
cad<strong>en</strong>a contínua. (Gadamer, 1991:36)<br />
Les <strong>art</strong>s visuals, com tot producte cultural, form<strong>en</strong><br />
p<strong>art</strong> de la cultura. I la cultura és, <strong>en</strong> paraules de Bruner<br />
(1988), un fòrum de negociació de significats, el resultat<br />
de l’activitat incessant d’una comunitat. Es tracta d’un<br />
esforç comú, <strong>en</strong> què tots som p<strong>art</strong> ess<strong>en</strong>cialm<strong>en</strong>t activa.<br />
Com el cas que La Gioconda exemplifica singularm<strong>en</strong>t,<br />
les imatges es difon<strong>en</strong> i mut<strong>en</strong> a tota velocitat. Aquest<br />
f<strong>en</strong>òm<strong>en</strong>s form<strong>en</strong> p<strong>art</strong> de la nostra vida diària: no <strong>en</strong>s<br />
sorprèn g<strong>en</strong>s, per exemple, que s<strong>en</strong>t Warhol un apropiacionista<br />
empedreït, trobem ara a qualsevol cantonada<br />
comerços de fotografia que “warholitz<strong>en</strong>” la teva<br />
foto a mida pòster per un preu b<strong>en</strong> mòdic. Com tampoc<br />
<strong>en</strong>s sorprèn que pràctiques com la remasterització o el<br />
samplejat de treballs d’altri siguin habituals a les produccions<br />
musicals.<br />
Si s’ha desacralitzat la nostra relació amb l’<strong>art</strong> i<br />
l’autor no és ja l’autoritat única i indiscutible, deix<strong>en</strong><br />
de ser-nos útils alguns dels conceptes que fins fa<br />
poc havi<strong>en</strong> estat c<strong>en</strong>trals <strong>en</strong> els discursos al voltant<br />
de l’<strong>art</strong>. Tornem de nou a B<strong>art</strong>hes (1997): el grau<br />
zero <strong>en</strong> l’escriptura és l’expressió radical que <strong>en</strong>s<br />
proposa per fer-nos consci<strong>en</strong>ts de l’obsolescència<br />
de conceptes com “estil” o “forma”. L’escriptura despullada<br />
de tot ornam<strong>en</strong>t, voluntat d’estil, la imatge<br />
radicalm<strong>en</strong>t austera del blanc sobre blanc de Màlevitx,<br />
la indiferència visual de Duchamp. I, més rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t,<br />
el sil<strong>en</strong>ci de John Cage, l’estil s<strong>en</strong>se estil<br />
de Daniel Bur<strong>en</strong>, l’anti<strong>art</strong> d’Allan Kaprow. De fet,<br />
el vell somni que comp<strong>art</strong>eix<strong>en</strong> dadaistes, Fluxus,<br />
Beuys i tants d’altres, de fusionar <strong>art</strong> i vida, té molt a<br />
veure amb la idea de “grau zero <strong>en</strong> l’escriptura”: els<br />
int<strong>en</strong>ts d’acabar amb l’<strong>art</strong> com a activitat escindida<br />
i integrar-lo a la vida, de materialitzar el somni de<br />
Beuys quan proclamava “tothom és un <strong>art</strong>ista, tota<br />
activitat humana és <strong>art</strong>”, s’han caracteritzat per la<br />
seva radical austeritat, per r<strong>en</strong>egar de l’estil, la formalització<br />
i l’<strong>art</strong>ifici.<br />
La cultura és una construcció col·lectiva <strong>en</strong> què<br />
tots som ag<strong>en</strong>ts actius; l’<strong>art</strong> es desautoritza <strong>en</strong> el<br />
doble s<strong>en</strong>tit possible de l’expressió: perd l’autoria i<br />
l’autoritat. Entrem de ple <strong>en</strong> l’era de la fi dels grans<br />
relats. Prou coneguda és la descripció que <strong>en</strong> fa Lyotard<br />
(2006):<br />
[Los grandes relatos] son aquellos que han marcado la<br />
modernidad: emancipación progresiva de la razón y de<br />
la libertad, emancipación progresiva o catastrófica del<br />
trabajo (fu<strong>en</strong>te de valor ali<strong>en</strong>ado <strong>en</strong> el capitalismo), <strong>en</strong>riquecimi<strong>en</strong>to<br />
de toda la humanidad a través del progreso<br />
de la tecnoci<strong>en</strong>cia capitalista, e incluso, si se cu<strong>en</strong>ta al<br />
cristianismo d<strong>en</strong>tro de la modernidad [...], salvación de las<br />
criaturas por medio de la conversión de almas vía el relato<br />
crístico del amor mártir. La filosofía de Hegel totaliza todos<br />
estos relatos y, <strong>en</strong> este s<strong>en</strong>tido, conc<strong>en</strong>tra <strong>en</strong> sí misma<br />
la modernidad especulativa.
Com veurem b<strong>en</strong> aviat, la conseqüència immediata<br />
serà la coneguda dissolució de fronteres <strong>en</strong>tre l’<strong>art</strong><br />
com a activitat professional, pròpia de l’“alta cultura”,<br />
i les formes visuals de la cultura de masses. Aquest<br />
procés es veurà increm<strong>en</strong>tat expon<strong>en</strong>cialm<strong>en</strong>t per la<br />
disponibilitat i universalitat dels mitjans de producció<br />
i distribució d’imatges.<br />
Albert Macaya<br />
41
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
42<br />
CANVIS EN LA MIRADA<br />
Si els paràgrafs preced<strong>en</strong>ts han servit per repassar<br />
alguns paràmetres de la creació i la recepció<br />
de les <strong>art</strong>s visuals, el dibuix resultant és complex i<br />
de contorns irregulars i difosos: desplaçam<strong>en</strong>t de<br />
l’interès des dels aspectes formals als jocs de significat,<br />
crisi de l’autoria, crisi de la mateixa institució<br />
<strong>art</strong>. Les imatges es propagu<strong>en</strong> <strong>en</strong> totes direccions,<br />
les apropiacions, contaminacions, cites <strong>en</strong>tre formes<br />
visuals, es trob<strong>en</strong> arreu. Desplaçam<strong>en</strong>ts de<br />
“dalt” a “baix” i viceversa: tant <strong>en</strong>s pot sorpr<strong>en</strong>dre,<br />
a la pantalla de l’ordinador, un emmurriat Simpson<br />
pintat a la manera de Van Gogh o Rembrandt, com<br />
podem <strong>en</strong>sopegar, <strong>en</strong> un prestigiós espai d’<strong>art</strong>, amb<br />
un fals huaco precolombí amb la fesomia de Mickey<br />
Mouse, obra de l’<strong>art</strong>ista contemporani Nadín Ospina.<br />
En definitiva: assistim a una reubicació de l’<strong>art</strong><br />
<strong>en</strong> l’univers de les imatges a la qual l’<strong>educació</strong> no pot<br />
restar ali<strong>en</strong>a.<br />
Cal reconèixer-ho: sovint, la creativitat visual més<br />
agosarada i imaginativa, la ironia més esmolada, el<br />
joc visual més puny<strong>en</strong>t, cal cercar-lo fora del que<br />
anom<strong>en</strong>em “<strong>art</strong>”. Ens <strong>en</strong> forneix<strong>en</strong> exemples àmbits<br />
com la publicitat, el diss<strong>en</strong>y, les planes web. Fem una<br />
ullada a les formes de publicitat anom<strong>en</strong>ades bellow<br />
the line. També aquí parlem de formes visuals que<br />
adquireix<strong>en</strong> vida pròpia: l’activisme social s’apropia<br />
de les marques i diss<strong>en</strong>ys per criticar àcidam<strong>en</strong>t la<br />
hipocresia de les grans corporacions transnacionals<br />
<strong>en</strong> l’anom<strong>en</strong>ada contrapublicitat.<br />
El balanç provisional podria ser el segü<strong>en</strong>t: no podem<br />
considerar les <strong>art</strong>s visuals com quelcom deslligat<br />
de la visualitat contemporània. Una visualitat<br />
que és multiforme, polisèmica, creativa, ubiqua;<br />
marcada per la citació, l’apropiació, el remix. I que<br />
és multidireccional: de dalt a baix, de baix a dalt, és<br />
objecte d’una imparable propagació viral. Com <strong>en</strong>s<br />
adverteix Duncum (2001):<br />
Mai abans a la història les imatges havi<strong>en</strong> estat tan rellevants<br />
per a la compilació i distribució del coneixem<strong>en</strong>t. Mai abans<br />
havia estat tan int<strong>en</strong>sa l’estilització estètica dels productes, la<br />
producció i distribució d’imatges tan abundant, ni la tecnologia<br />
de la imatge tan fàcil i assequible.<br />
Ens ocuparem més <strong>en</strong>davant de les conseqüències, de<br />
cara al quefer pedagògic, d’aquest estat de coses, però<br />
és urg<strong>en</strong>t anticipar aquí una important implicació del<br />
que apuntem: tant les imatges com la seva percepció
s’emmarqu<strong>en</strong> <strong>en</strong> un context. És a dir: estan històricam<strong>en</strong>t,<br />
socialm<strong>en</strong>t i políticam<strong>en</strong>t determinades i no pod<strong>en</strong><br />
ser estudiades aïllant-les d’aquests factors. En un<br />
context marcat per la ubiqüitat i la multidireccionalitat<br />
de les imatges, haurem de com<strong>en</strong>çar a prestar at<strong>en</strong>ció<br />
—i molta— als contextos <strong>en</strong> què es cre<strong>en</strong> i/o difon<strong>en</strong><br />
les imatges. Probablem<strong>en</strong>t un dels canvis de rumb més<br />
rellevants <strong>en</strong> <strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística <strong>en</strong> els darrers anys ha<br />
estat deixar de considerar les imatges com a <strong>en</strong>s aïllats,<br />
com a productes d’excel·lència, dotats de valor intrínsec<br />
i isolats de tota pràctica social. Tal actitud és producte<br />
d’una concepció autoritària de l’<strong>art</strong> i la cultura que ha<br />
estat àmpliam<strong>en</strong>t criticada (Bordieu, 1988).<br />
Albert Macaya<br />
43
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
44<br />
QUI HI HA A L’ALTRA BANDA?<br />
Hem assumit que el nostre objecte d’estudi és multiforme,<br />
multidireccional, que ja no és patrimoni exclusiu de<br />
l’autor de torn, que està exposat a múltiples reinterpretacions,<br />
transvasam<strong>en</strong>ts, contaminacions, mutacions. I<br />
que, <strong>en</strong> conseqüència, el paper dels nostres interlocutors<br />
(públics, educands, alumnat, p<strong>art</strong>icipants) ja no serà<br />
mai més el de la recepció passiva d’una veritat revelada.<br />
En el cas de l’<strong>educació</strong> formal, l’alumnat aporta un background<br />
<strong>en</strong> forma de context sociocultural, de pràctiques<br />
socials d’orig<strong>en</strong> (Freedman, 2006), d’habitus (Bourdieu i<br />
Passeron, 1981).<br />
No podem considerar aquí, <strong>en</strong> tota la seva complexitat,<br />
el context d’orig<strong>en</strong> de l’alumnat que s’<strong>en</strong>fronta a les<br />
imatges <strong>art</strong>ístiques. Però sí que podem dedicar unes línies<br />
a anticipar quina és la disposició amb què vindran<br />
al museu o a l’aula els nois i les noies, at<strong>en</strong><strong>en</strong>t a les idees<br />
que, t<strong>en</strong>d<strong>en</strong>cialm<strong>en</strong>t, pes<strong>en</strong> sobre la formació de la id<strong>en</strong>titat<br />
<strong>en</strong> el món contemporani, molt p<strong>art</strong>icularm<strong>en</strong>t a<br />
l’adolescència. I ho fem de la mà de Lipovetsky (1986),<br />
per destacar els conceptes de seducció, narcisisme i<br />
hiperconsum. Lipovetsky <strong>en</strong>s fa consci<strong>en</strong>ts de com la<br />
seducció ha transc<strong>en</strong>dit el camp de les relacions <strong>en</strong>tre<br />
individus per esdev<strong>en</strong>ir un principi d’organització global<br />
a les societats de l’abundància: la seducció és arreu, de<br />
manera molt òbvia a la publicitat, però també a les campanyes<br />
polítiques o als productes audiovisuals.<br />
1.Fotograma de la pel·lícula El vídeo de B<strong>en</strong>ny (1992), dirigida per Michael Haneke<br />
Aquesta preeminència de la seducció es des<strong>en</strong>volupa<br />
<strong>en</strong> paral·lel a una necessitat de satisfacció<br />
immediata dels desitjos, traduïda <strong>en</strong> una dinàmica<br />
social d’hiperconsum. Per Lipovetsky, l’hedonisme nihilista<br />
es tradueix <strong>en</strong> una multiplicació de l’oferta fins a<br />
l’infinit. Els estereotips socials es diversifiqu<strong>en</strong>, però el<br />
mercat i la publicitat s’apropi<strong>en</strong> de t<strong>en</strong>dències, tribus,<br />
actituds, per increm<strong>en</strong>tar la dinàmica d’hiperconsum.<br />
Satisfacció immediata del desig, hedonisme i hiperconsum<br />
que t<strong>en</strong><strong>en</strong> el seu epítom <strong>en</strong> el sovintejat eslògan<br />
publicitari “Ho vols? Ho t<strong>en</strong>s!”.<br />
L’hedonisme nihilista no pot t<strong>en</strong>ir altra conseqüència<br />
que el narcisisme. Com <strong>en</strong> el devastador relat de Michael<br />
Haneke a la pel·lícula El video de B<strong>en</strong>ny, assistim<br />
perplexos a l’aparició d’un nou narcisisme <strong>en</strong>tre els joves,<br />
<strong>en</strong> forma de tancam<strong>en</strong>t egòtic sobre si mateixos.<br />
Un radical individualisme, que no té res a veure amb<br />
l’individualisme humanista, creatiu i polític d’altres<br />
temps. Parlem ara d’un individualisme desproveït de<br />
valors socials. Un individualisme dels joves i adolesc<strong>en</strong>ts<br />
que viu<strong>en</strong> <strong>en</strong> el pres<strong>en</strong>t: com <strong>en</strong> un altre inevitable reclam<br />
publicitari (“Viu el mom<strong>en</strong>t!”) es des<strong>en</strong>t<strong>en</strong><strong>en</strong> del<br />
s<strong>en</strong>tit històric del passat i malfi<strong>en</strong> d’un futur cada cop<br />
més incert.<br />
El fosc retrat que fa Lipovetsky d’adolesc<strong>en</strong>ts i joves <strong>en</strong>s<br />
rebel·la i <strong>en</strong>s impel·leix a p<strong>en</strong>sar contraexemples, com<br />
<strong>en</strong> el cas dels nois i noies que p<strong>art</strong>icip<strong>en</strong> <strong>en</strong> diverses<br />
formes de voluntariat i ONG o que ocup<strong>en</strong> places du-
ant setmanes per d<strong>en</strong>unciar les rodes de molí amb què<br />
combreguem com a col·lectivitat. Però com que el motiu<br />
d’aquestes línies és reflexionar sobre l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> aules<br />
i museus i el pot<strong>en</strong>cial de les <strong>art</strong>s visuals <strong>en</strong> tal empresa,<br />
hem de tornar <strong>en</strong>cara al sociòleg francès. I ho fem per<br />
què l’<strong>educació</strong> no s’escapa als seus foscos vaticinis. El<br />
seu treball més conegut <strong>en</strong>s emmarca <strong>en</strong> l’era del buit,<br />
marcada per la indiferència. I molts doc<strong>en</strong>ts, principalm<strong>en</strong>t<br />
a l’<strong>educació</strong> secundària, es lam<strong>en</strong>t<strong>en</strong> precisam<strong>en</strong>t<br />
de la indiferència del seu alumnat. Probablem<strong>en</strong>t subscriuri<strong>en</strong><br />
les tesis de Lipovetsky quan afirma que <strong>en</strong>lloc és<br />
tan visible la indiferència com a l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, on s’ha<br />
fulminat el prestigi i l’autoritat del mestre i el seu discurs<br />
s’ha banalitzat. L’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t, conclou, s’ha convertit <strong>en</strong><br />
una màquina neutralitzada per l’apatia escolar.<br />
Res més lluny de la meva int<strong>en</strong>ció que oferir una visió<br />
pessimista de les noves g<strong>en</strong>eracions. Cosa que, per altra<br />
banda, seria molt poc original: queixar-nos que els joves<br />
segueix<strong>en</strong> un camí tort és un vici tan antic com el món.<br />
En els darrers anys, vistos els minsos resultats del nostre<br />
sistema educatiu <strong>en</strong> les avaluacions internacionals<br />
de les competències assolides per l’alumnat, algunes<br />
veus advoqu<strong>en</strong> per una “tornada a l’ordre” després d’un<br />
suposat relaxam<strong>en</strong>t excessiu de l’exigència acadèmica.<br />
Aquesta hauria d’anar acompanyada d’una recuperació<br />
de l’autoritat del doc<strong>en</strong>t i una revalorització de la cultura<br />
de l’esforç (Llovet, 2011; Cardús, 2003). Ningú no pot<br />
refutar les òbvies virtuts de l’esforç com a valor, però<br />
contraposar autoritat i mèrit acadèmic a una realitat social<br />
marcada per la seducció, l’hedonisme, el narcisisme<br />
i l’hiperconsum no sembla, a priori, una estratègia amb<br />
gaires garanties d’èxit. L’<strong>educació</strong> no pot adoptar una<br />
actitud resist<strong>en</strong>cial invocant, s<strong>en</strong>se més, els vells valors.<br />
Quina és, doncs, la millor opció?<br />
Albert Macaya<br />
45
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
46<br />
APRENDRE EN UN MÓN PRENYAT D’ESTíMULS.<br />
ART, IMATGES I EDUCACIÓ<br />
Fins aquí he tractat d’esbossar alguns canvis ess<strong>en</strong>cials<br />
que s’han produït <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>en</strong> <strong>educació</strong>,<br />
i que afect<strong>en</strong> s<strong>en</strong>s dubte el nostre quefer com a<br />
<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yants. Per una banda, hem assumit que les<br />
<strong>art</strong>s visuals són un objecte d’estudi mutable, interconnectat<br />
amb altres formes visuals. Per una altra<br />
banda, hem conclòs que l’<strong>art</strong> no pot ser estudiat<br />
com un saber aïllat, perquè <strong>en</strong> la pràctica el trobarem<br />
vinculat a contextos i pràctiques socials. I<br />
que l’alumnat no es composa d’individus de m<strong>en</strong>t<br />
immaculada i neutra on hem d’<strong>en</strong>cabir els sabers<br />
<strong>art</strong>ístics <strong>en</strong> aules i museus, sinó de persones amb<br />
id<strong>en</strong>titat i veu. A més, algunes poderoses dinàmiques<br />
de les societats de l’abundància no port<strong>en</strong><br />
precisam<strong>en</strong>t al desig d’apr<strong>en</strong>dre o a l’esperit crític.<br />
Sembla clar que la nostra feina requereix superar<br />
l’esquema tradicional de la transposició didàctica,<br />
que ha inspirat l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> les didàctiques<br />
específiques durant molts anys. Tal com ho formulava<br />
Chevalard (1998), p<strong>art</strong>im del savoir savant,<br />
‘saber savi’ (és a dir, saber acadèmic, cons<strong>en</strong>suat<br />
<strong>en</strong> el context d’una disciplina) i l’hem de convertir<br />
<strong>en</strong> saber <strong>en</strong>s<strong>en</strong>yat, recontextualitzant-lo i adaptant-lo<br />
a un nivell escolar específic. Ens<strong>en</strong>yar vol<br />
dir establir l’adequada transposició didàctica <strong>en</strong>tre<br />
un i altre mode de sabers.<br />
Aquest principi està <strong>en</strong> sintonia amb una coneguda<br />
asserció de Bruner (1988): “És possible <strong>en</strong>s<strong>en</strong>yar<br />
qualsevol matèria a qualsevol n<strong>en</strong> o n<strong>en</strong>a<br />
d’una manera honesta a qualsevol edat, respectant<br />
la seva etapa o mom<strong>en</strong>t evolutiu”.<br />
Pel que fa a les <strong>art</strong>s, tal principi significaria apropar<br />
a nois i noies els productes d’excel·lència de<br />
museus i espais d’<strong>art</strong>, adaptant l’explicació pertin<strong>en</strong>t<br />
al seu nivell de maduració cognitiva o at<strong>en</strong><strong>en</strong>t<br />
als coneixem<strong>en</strong>ts previs amb què compt<strong>en</strong>.<br />
Així es com han treballat educadors de museu i<br />
doc<strong>en</strong>ts d’aula durant dècades: hem mirat de fer<br />
evid<strong>en</strong>ts, als ulls dels nostres interlocutors, tot<br />
un món de significats i valors que recau<strong>en</strong> <strong>en</strong> les<br />
obres d’<strong>art</strong>; hem volgut facilitar la compr<strong>en</strong>sió de<br />
la riquesa de continguts, afavorir l’apreciació dels<br />
valors formals i estètics al visitant neòfit. Però el<br />
món és mutable, i canvia tant l’objecte d’estudi,<br />
les <strong>art</strong>s i la seva relació amb la cultura visual, com<br />
els interlocutors, habituats avui a la seducció, la<br />
interactivitat i el pampallugueig incessant de les<br />
pantalles.<br />
S<strong>en</strong>t així les coses, cal plantejar algunes objeccions<br />
de pes a la idea de la transposició didàctica<br />
tal com l’hem <strong>en</strong>tesa fins avui. En primer lloc,<br />
posem el focus <strong>en</strong> les disciplines, donant per bo<br />
un currículum comp<strong>art</strong>im<strong>en</strong>tat per àrees de coneixem<strong>en</strong>t<br />
que aïlla els sabers, <strong>en</strong> contrast amb<br />
els contextos de la vida quotidiana, on aquests sabers<br />
s’apliqu<strong>en</strong> conjuntam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> situacions pràctiques.<br />
D’aquí l’actual debat <strong>en</strong>tre la necessitat de<br />
“saber de...” o “ser compet<strong>en</strong>t <strong>en</strong>...”. En segon lloc,<br />
els coneixem<strong>en</strong>ts, l’<strong>art</strong> <strong>en</strong> el cas que <strong>en</strong>s ocupa,<br />
estan contextualitzats <strong>en</strong> el si d’unes pràctiques<br />
culturals. Els nois i les noies a qui volem convèncer<br />
de les excel·lències d’un Rothko pod<strong>en</strong> s<strong>en</strong>tir<br />
que el museu no té res a veure amb ells ni amb els<br />
contextos on es des<strong>en</strong>volupa habitualm<strong>en</strong>t la seva<br />
vida; i aquest s<strong>en</strong>tim<strong>en</strong>t frustrarà o dificultarà<br />
<strong>en</strong>ormem<strong>en</strong>t l’explicació més convinc<strong>en</strong>t. En tercer<br />
lloc, esperem que els nois i les noies acceptin<br />
acríticam<strong>en</strong>t els continguts canònics de la disciplina.<br />
Els oferim un producte acabat, que han de rebre<br />
des d’una posició passiva, de consumidors culturals.<br />
I així donem per fet que el saber és neutral,<br />
i ignorem o sil<strong>en</strong>ciem els discursos implícits, tan<br />
comuns <strong>en</strong> l’<strong>art</strong>, de tipus patriarcal, etnocèntric<br />
o polític. D’aquesta tradicional preocupació de la<br />
Pedagogia Crítica, <strong>en</strong> el cas de l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t de<br />
l’<strong>art</strong>, <strong>en</strong>s <strong>en</strong> dóna alguns exemples excel·l<strong>en</strong>ts Aca-
so (2006). I, <strong>en</strong> qu<strong>art</strong> lloc, des de la perspectiva de<br />
la transposició didàctica, els destinataris de l’acció<br />
educativa no sembl<strong>en</strong> t<strong>en</strong>ir res a dir. La clau del<br />
problema és com adaptem els sabers canònics a la<br />
seva capacitat de compr<strong>en</strong>dre per raó de la seva<br />
edat o nivell de coneixem<strong>en</strong>t.<br />
Però, i els seus interessos, els seus contextos socials<br />
i culturals, la seva id<strong>en</strong>titat? No sembla un problema<br />
m<strong>en</strong>or <strong>en</strong> els temps de la comunicació i la interactivitat<br />
esperar dels n<strong>en</strong>s i adolesc<strong>en</strong>ts un rol de receptors<br />
passius i s<strong>en</strong>se veu pròpia. Tampoc garanteix el des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t<br />
del p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t crític i la creativitat.<br />
Si unes línies més amunt els negres diagnòstics de<br />
Lipovetsky apuntav<strong>en</strong> a la indiferència com un mal<br />
estès a les aules, una tasca urg<strong>en</strong>t serà conjurar<br />
aquesta indiferència amb implicació i p<strong>art</strong>icipació activa.<br />
En una intel·lig<strong>en</strong>t reflexió sobre l’activitat a les<br />
aules, Charlot (2009) <strong>en</strong>s fa adonar de la relació que<br />
hi ha <strong>en</strong>tre activitat, s<strong>en</strong>tit i plaer. Reflexió pl<strong>en</strong>am<strong>en</strong>t<br />
aplicable al camp de les <strong>art</strong>s visuals i la seva didàctica.<br />
Charlot <strong>en</strong>s planteja una qüestió apar<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t òbvia:<br />
apr<strong>en</strong>dre requereix un esforç, i un dedica esforç a<br />
allò que li interessa o li agrada. Un individu s’implica<br />
<strong>en</strong> una activitat si té s<strong>en</strong>tit per a ell. Però les tasques<br />
educatives pod<strong>en</strong> no t<strong>en</strong>ir s<strong>en</strong>tit per a mi; aleshores<br />
les faré (com passa tan sovint) per obligació o per tal<br />
d’evitar “mals majors”. O, si sospeso les conseqüències<br />
i no em sembl<strong>en</strong> gaire temibles, simplem<strong>en</strong>t no les faré.<br />
Charlot afegeix:<br />
Per l’anàlisi d’una activitat, inclosa la de l’alumne/a, un ha<br />
d’estar interessat <strong>en</strong> el significat de l’activitat i la seva eficàcia.<br />
Per què i cap a quin objectiu estudi<strong>en</strong> els alumnes? En la meva<br />
opinió, aquesta és la qüestió de fons, fins i tot quan investiguem<br />
sobre la qüestió de les desigualtats socials o de gènere<br />
a l’escola.[...]<br />
Què és el que fa que els alumnes inverteixin <strong>en</strong>ergies <strong>en</strong> el<br />
seus estudis? Algú pot estar motivat des de l’exterior, però un<br />
es mobilitza a si mateix des de l’interior. En desvetllar la qües-<br />
tió de la mobilització, un es troba amb el problema del desig<br />
[...]. L’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge requereix una activitat intel·lectual. Un<br />
individu només s’implica <strong>en</strong> una activitat que té un significat<br />
per a ella/ell. Quan aquest s<strong>en</strong>tit té certa distància del resultat<br />
desitjat de l’acció d’estudiar, aquest compromís és fràgil. En<br />
contrast, quan el motiu i l’objectiu de l’activitat coincideix<strong>en</strong>,<br />
aquest últim es fa amb una gran quantitat de s<strong>en</strong>tit, la seva<br />
realització es duu a terme amb plaer, <strong>en</strong>cara més <strong>en</strong> la consecució<br />
de l’objectiu. Activitat, s<strong>en</strong>tit, plaer: aquests són els termes<br />
de l’equació pedagògica que ha de ser resolta.<br />
D’aquí sorgeix la formulació d’un problema clau que és<br />
el de la relació amb el saber. Per a un alumne —p<strong>en</strong>sem<br />
<strong>en</strong> una noia o un noi d’una classe social desafavorida—,<br />
quin s<strong>en</strong>tit té anar a l’ESO? Per a ell o ella, quin és el significat<br />
d’estudiar, o negar-se a estudiar? Quin és el s<strong>en</strong>tit<br />
de l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge i la compr<strong>en</strong>sió, ja sigui a l’escola o fora<br />
de l’escola? Què significa per a ell o ella anar a un museu<br />
d’<strong>art</strong>? La relació amb el saber canvia segons el context sociocultural<br />
de l’alumnat, la id<strong>en</strong>titat, l’experiència viscuda.<br />
Deturem-nos a p<strong>en</strong>sar quina relació t<strong>en</strong><strong>en</strong> amb el saber<br />
els nostres alumnes i compr<strong>en</strong>drem perquè decideix<strong>en</strong><br />
apr<strong>en</strong>dre o no apr<strong>en</strong>dre un determinat contingut. D’això<br />
se’n deriva, probablem<strong>en</strong>t, la necessitat de vincular els<br />
sabers acadèmics a les formes culturals de què p<strong>art</strong>icip<strong>en</strong><br />
els nois i les noies, i a la seva experiència viscuda.<br />
En el camp que <strong>en</strong>s ocupa, la relació amb les <strong>art</strong>s visuals<br />
serà més rica i fluida si les <strong>en</strong>t<strong>en</strong>em com a subconjunt de<br />
la cultura visual de què tots som p<strong>art</strong>ícips (des de Burt<br />
Simpson a Rembrandt), més que si bandegem de les aules<br />
la cultura visual de n<strong>en</strong>s i adolesc<strong>en</strong>ts.<br />
Vincular les <strong>art</strong>s a la cultura dels p<strong>art</strong>icipants <strong>en</strong> l’acció<br />
didàctica és un propòsit relacionat amb la pròpia creació<br />
de s<strong>en</strong>tit <strong>en</strong> l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge. A parer de Freedman (2006):<br />
Los alumnos continuam<strong>en</strong>te crean significados personales y<br />
culturales a p<strong>art</strong>ir de la cultura visual, que reflejan conocimi<strong>en</strong>tos,<br />
cre<strong>en</strong>cias y actitudes estimulados por una serie solapada<br />
de imág<strong>en</strong>es que han visto <strong>en</strong> el pasado. Se remit<strong>en</strong> a otras<br />
imág<strong>en</strong>es y a otras formas de cultura <strong>en</strong> el proceso de creación<br />
Albert Macaya<br />
47
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
48<br />
del significado. [...] El conocimi<strong>en</strong>to se deriva de una variedad de<br />
fu<strong>en</strong>tes externas a la escuela. Estas refer<strong>en</strong>cias fragm<strong>en</strong>tarias, a<br />
m<strong>en</strong>udo contradictorias, multidisciplinares e interculturales, pued<strong>en</strong><br />
t<strong>en</strong>er más que ver con la compr<strong>en</strong>sión de una materia escolar<br />
por p<strong>art</strong>e de los alumnos que el currículum basado <strong>en</strong> la disciplina.<br />
La cultura dels p<strong>art</strong>icipants és diversa, depèn del seu<br />
context sociocultural d’orig<strong>en</strong>. També el museu, com<br />
a espai educador, és cada cop més consci<strong>en</strong>t d’aquest<br />
problema. Hooper Gre<strong>en</strong>hill (1999) proposa l’expressió<br />
“comunitat interpretativa” per referir-se a la relació dels<br />
diversos públics amb la creació de s<strong>en</strong>tit:<br />
Els visitants construeix<strong>en</strong> significat <strong>en</strong> els museus utilitzant una<br />
sèrie d’estratègies interpretatives. El significat és personal, relacionat<br />
amb constructes m<strong>en</strong>tals exist<strong>en</strong>ts i amb el patró d’idees<br />
<strong>en</strong> què l’individu basa la seva experiència del món. Però és també<br />
social <strong>en</strong> la mesura que és influït per aquells que són importants<br />
per a l’individu (família, grup de pares, amics, col·legues), que compos<strong>en</strong><br />
la comunitat de constructors de significat a la qual pertany<br />
l’individu. [...] El concepte de comunitat interpretativa pot ser expandit<br />
dins de l’àmbit del museu a tots els que t<strong>en</strong><strong>en</strong> diversos substrats<br />
culturals i diverses posicions a la història. Com<strong>en</strong>cem a compr<strong>en</strong>dre<br />
com reaccion<strong>en</strong> difer<strong>en</strong>ts comunitats culturals, i com una<br />
posició difer<strong>en</strong>t <strong>en</strong> la història afecta la construcció de significat.<br />
La voluntat d’integrar la cultura dels p<strong>art</strong>icipants i<br />
t<strong>en</strong>ir <strong>en</strong> compte els seus contextos socioculturals<br />
d’orig<strong>en</strong> <strong>en</strong> comptes d’imposar una única cultura vàlida<br />
(l’acadèmica), <strong>en</strong>s porta a prestar at<strong>en</strong>ció a un concepte<br />
que va guanyant terr<strong>en</strong>y <strong>en</strong> el debat pedagògic: el de<br />
literacitat. La literacitat no és l’alfabetització, tot i que té<br />
a veure amb la capacitat per llegir i g<strong>en</strong>erar textos. En<br />
primer lloc, la literacitat és múltiple (Gee, 2008). Necessitem<br />
difer<strong>en</strong>ts tipus d’alfabetització per llegir difer<strong>en</strong>ts<br />
tipus de textos, de manera que conflueixin amb els nostres<br />
propòsits p<strong>art</strong>iculars <strong>en</strong> llegir-los.<br />
Cal la literacitat <strong>en</strong> molts àmbits semiòtics difer<strong>en</strong>ts,<br />
i cal ser capaç de “llegir” i “escriure” <strong>en</strong> altres dominis<br />
semiòtics nous al llarg de la vida. Gee s’interessa també<br />
pels medis visuals: <strong>en</strong> el nostre món, el ll<strong>en</strong>guatge no<br />
és <strong>en</strong> absolut l’únic sistema de comunicació disponible.<br />
Hi ha molts tipus d’imatges visuals i símbols que t<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
significats específics, i així “alfabetització visual” o el<br />
concepte d’alfabetització multimodal han de ser considerades<br />
<strong>en</strong>tre les noves alfabetitzacions. Com que la<br />
literacitat d’un individu està vinculada a les seves pràctiques<br />
socials, la literacitat ha de ser crítica: ha de vehicular<br />
el p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t crític més que no pas la submissió a<br />
l’ortodòxia de les disciplines.<br />
Cassany (2011) <strong>en</strong>s fa notar que la literacitat pr<strong>en</strong><br />
noves dim<strong>en</strong>sions <strong>en</strong> l’era d’Internet. Davant joves i<br />
adolesc<strong>en</strong>ts s’obre tot un món de fotologs, webs de<br />
fanfic (narracions inv<strong>en</strong>tades pels p<strong>art</strong>icipants sobre<br />
personatges populars que des<strong>en</strong>volup<strong>en</strong> les grans sagues<br />
televisives o cinematogràfiques), blocs, xarxes.<br />
Cassany esm<strong>en</strong>ta la reveladora paradoxa de nois i noies<br />
amb pèssims resultats acadèmics i que, no obstant això,<br />
gestion<strong>en</strong> espais d’Internet amb elaborades narracions<br />
on es construeix<strong>en</strong> interessants interaccions de text i<br />
imatge. Desplegu<strong>en</strong> la seva rica literacitat multimodal<br />
on els interessa, que no és precisam<strong>en</strong>t la classe de<br />
ll<strong>en</strong>gua o d’<strong>art</strong>s visuals. De nou ve a tomb la reflexió de<br />
Charlot (2009): l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge requereix implicació i<br />
activitat intel·lectual i un només s’implica <strong>en</strong> allò que té<br />
significat per a ell/ella. En línia amb la idea de comunitat<br />
d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge, Cassany destaca com aquestes creacions<br />
multimèdia dels adolesc<strong>en</strong>ts a Internet són comp<strong>art</strong>ides<br />
al WWW i t<strong>en</strong><strong>en</strong> una dim<strong>en</strong>sió social. Esdev<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
comunitats de pràctica, amb rèpliques, intercanvis,<br />
aportacions col·lectives.
Sembla, doncs, prou clar que la verticalitat de la transposició<br />
didàctica està definitivam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> escac i mat.<br />
I que l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge ja no es pot construir <strong>en</strong> un espai<br />
culturalm<strong>en</strong>t neutre. Els contextos i pràctiques socials<br />
de l’alumnat t<strong>en</strong><strong>en</strong> incidència <strong>en</strong> el que aprèn o deixa<br />
d’apr<strong>en</strong>dre. I el mateix objecte d’estudi, <strong>en</strong> el nostre cas<br />
les <strong>art</strong>s, s’ha tornat mutable, esmunyedís i connectat<br />
amb altres formes visuals i intermèdia. La nostra millor<br />
opció, doncs, serà la que plasma la imatge del rizoma.<br />
Wilson (2000) proposa manllevar la coneguda metàfora<br />
de Deleuze i Guattari (2010) per rep<strong>en</strong>sar els currículums<br />
d’<strong>art</strong> i <strong>educació</strong>. La didàctica tradicional té un estructura<br />
d’arbre, amb un tronc principal que connecta<br />
arrels i capçada, saber savi i saber <strong>en</strong>s<strong>en</strong>yat. Com és<br />
sabut, els rizomes són estructures vives s<strong>en</strong>se un tronc<br />
g<strong>en</strong>eral, constituïdes per una sèrie de nodes interconnectats.<br />
La relació <strong>en</strong>tre les p<strong>art</strong>s que el compos<strong>en</strong> no és<br />
jeràrquica, i totes les p<strong>art</strong>s don<strong>en</strong> vida al conjunt. Si assumim<br />
que l’univers de les imatges és ric, ubic, mutable,<br />
interconnectat, i si, a més, esperem que els p<strong>art</strong>icipants<br />
a l’acció didàctica hi aportin el seu bagatge, aleshores<br />
el rizoma és la imatge escai<strong>en</strong>t a la nostra tasca. Al capdavall,<br />
<strong>en</strong>s movem <strong>en</strong> el que Spiro (1991) anom<strong>en</strong>aria<br />
un camp mal estructurat. Algunes disciplines, com les<br />
matemàtiques o les ciències, són camps de saber altam<strong>en</strong>t<br />
estructurats, on és possible establir un currículum<br />
seqü<strong>en</strong>cial i comp<strong>art</strong>im<strong>en</strong>tat. Però altres camps, com el<br />
coneixem<strong>en</strong>t social o les <strong>art</strong>s, són molt m<strong>en</strong>ys estructurats,<br />
de fet pod<strong>en</strong> t<strong>en</strong>ir contorns difosos (com testimonia,<br />
<strong>en</strong> el nostre cas, l’etern debat sobre què és i què no<br />
és <strong>art</strong>, per exemple) o ser intrínsecam<strong>en</strong>t complexos i<br />
multidim<strong>en</strong>sionals. En tals casos parlem de camps mal<br />
estructurats, camps <strong>en</strong> què els int<strong>en</strong>ts d’estructurar<br />
linealm<strong>en</strong>t o jeràrquicam<strong>en</strong>t els sabers acab<strong>en</strong> desvirtuant<br />
o banalitzant els continguts. La seqü<strong>en</strong>ciació lineal<br />
del currículum conv<strong>en</strong>cional no s’escau als coneixem<strong>en</strong>ts<br />
complexos. Per tant, conclou Spiro, la complexitat<br />
del camp mal estructurat s’ha d’abordar com qui recorre<br />
un paisatge. Un únic recorregut lineal no <strong>en</strong>s dóna idea<br />
dels desnivells, muntanyes, conques. El mateix succeeix<br />
amb un paisatge conceptual. L’hem de recórrer <strong>en</strong> mol-<br />
tes direccions per albirar la seva complexitat i evitar que<br />
s’at<strong>en</strong>uï la seva profunditat. Hem de visitar els “llocs” des<br />
de direccions difer<strong>en</strong>ts, p<strong>en</strong>sar-los des de perspectives<br />
difer<strong>en</strong>ts.<br />
Sembla, doncs, que se’ns gira feina. Ens ha tocat viure<br />
temps de canvis ràpids i constants. Temps apassionants,<br />
<strong>en</strong> què factors nous impact<strong>en</strong> cada dia <strong>en</strong> el món que<br />
habitem, obrint-lo a vies insospitades fins abans d’ahir.<br />
Hem assumit que la revolució del coneixem<strong>en</strong>t i la seva<br />
difusió dibuix<strong>en</strong> un camí s<strong>en</strong>se volta <strong>en</strong>rere quant als<br />
models amb què apr<strong>en</strong>em. Vegem-ho com un <strong>en</strong>orme<br />
avantatge. Bé és veritat que l’<strong>educació</strong> es torna una tasca<br />
més complexa cada dia, abocada com està a <strong>en</strong>calçar<br />
el ritme dels temps. Les inèrcies són pertinaces, però<br />
s<strong>en</strong>s dubte el tedi, l’apatia i l’immobilisme només <strong>en</strong>s duran<br />
a increm<strong>en</strong>tar les files del fracàs escolar. És evid<strong>en</strong>t<br />
que la mutabilitat comporta riscos, i que <strong>en</strong> tot procés<br />
de canvis es perd<strong>en</strong> i es guany<strong>en</strong> coses. En el binomi <strong>art</strong> i<br />
<strong>educació</strong>, però, hi ha una herència de dècades de creativitat<br />
i exploració de nous territoris. Aquest esperit sembla<br />
ara més necessari que mai.<br />
Albert Macaya<br />
49
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
50<br />
REfERèNCIES<br />
BIBLIOGRÀfIQUES<br />
acaSo, M. (2006). El l<strong>en</strong>guaje visual. Barcelona: Paidós.<br />
B<strong>art</strong>hES, R. (1971). El susurro del l<strong>en</strong>guaje. Barcelona: Paidós.<br />
B<strong>art</strong>hES, R. (1997). El grado cero de la escritura. Madrid: Siglo<br />
XXI Editores.<br />
BourDiEu, P. (1988). La distinción. Criterios y bases sociales del<br />
gusto. Madrid: Taurus.<br />
BourDiEu, P.; paSSEron, J. C. (1981). La Reproducción: elem<strong>en</strong>-<br />
tos para una teoría del sistema de <strong>en</strong>señanza. Barcelona: Laia.<br />
BEnJamin, W. (1973). Discursos interrumpidos. Madrid:<br />
Taurus.<br />
BrunEr, J. (1988). Realidad m<strong>en</strong>tal y mundos posibles. Barcelona:<br />
Gedisa.<br />
carDúS, S. (2003). B<strong>en</strong> educats. Una def<strong>en</strong>sa útil de les conv<strong>en</strong>cions,<br />
el civisme i l’autoritat. Barcelona: Edicions La Campana.<br />
caSSanY, D. (2011). En_línea: leer y escribir <strong>en</strong> la red. Barcelona:<br />
Anagrama.<br />
charlot, B. (2009). “School and the pupil’s work”. Sisifo (10),<br />
septiembre- diciembre 2009, p. 87-94.<br />
chEvalarD (1998). La transposition didactique: du savoir<br />
savant au savoir <strong>en</strong>seigné. París: P<strong>en</strong>sée sauvage.<br />
DElEuzE, G.; Guattari, F. (2010). Mil mesetas. Capitalismo y<br />
esquizofr<strong>en</strong>ia. Val<strong>en</strong>cia: Pre-textos.<br />
Duncum, P. (2001). “Visual culture: Developm<strong>en</strong>ts, definitions<br />
and directions for <strong>art</strong> education”. Studies in Art Education<br />
(42, 2), p. 101-112.<br />
frEEDman, K. (2006). Enseñar la Cultura Visual. Currículum,<br />
estética y la vida social del <strong>art</strong>e. Barcelona: Octaedro.<br />
GaDamEr (1991). La actualidad de lo bello. Barcelona: Paidós.<br />
GEE, J. P. (2008). Getting over the slump: Innovation strategies<br />
to promote childr<strong>en</strong>’s learning. Nova York: The Joan Ganz Cooney<br />
C<strong>en</strong>ter.<br />
hoopEr-GrEEnhill, E. (1999). The Educational Role of the Museum.<br />
Londres: Routledge.<br />
lipovEtSKY, G. (1986). La Era del vacío: <strong>en</strong>sayos sobre el individualismo<br />
contemporáneo. Barcelona: Anagrama.<br />
lYotarD, J. F. (2006). La condición postmoderna. Madrid: Cátedra.<br />
llovEt, J. (2011). Adéu a la universitat. Barcelona: Galaxia<br />
Gutemberg.<br />
Spiro, R. J.; fEltovich, P. J.; JacoBSon, M. J.; couiSon, R. L.<br />
(1991). “Cognitive flexibility, constructivism and hypertext:<br />
random access instruction for advanced knowledge acquisition<br />
in ill-structured domains”. Educational Technology (5),<br />
p. 24-33.<br />
tatarKiEwicz, W. (1996). Historia de seis ideas: <strong>art</strong>e, belleza,<br />
forma, creatividad, mímesis, experi<strong>en</strong>cia, estética. Madrid: Tecnos.<br />
wilSon, B. (2000). “Of diagrams and rhizomes. Disrupting<br />
the cont<strong>en</strong>t of <strong>art</strong> education”. A: International Visual Arts<br />
Confer<strong>en</strong>ce. Taipei Teachers College.
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
52<br />
ENERITz<br />
LÓPEz MARTíNEz
QUI VA PLANEJAR SER EDUCADORA DE MUSEUS DE GRAN?:<br />
DESAfIAMENTS D’UNA CARRERA PROfESSIONAL EN CONSTRUCCIÓ<br />
Eneritz López M<strong>art</strong>ínez 1<br />
Professional de l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> museus<br />
Quina és la consideració de la tasca de les educadores<br />
de museus <strong>en</strong> la societat i <strong>en</strong> l’àmbit de la museologia?<br />
A quin tipus de perfils respon<strong>en</strong>? Per què la<br />
seva formació continua s<strong>en</strong>t tan difusa i la seva professionalització<br />
sembla tan llunyana? En quines condicions<br />
port<strong>en</strong> a terme les seves pràctiques pedagògiques<br />
als museus? Al llarg d’aquest text, i p<strong>art</strong>int de<br />
les meves experiències com a educadora, investigadora<br />
i usuària de museus, exploraré aquestes i altres<br />
qüestions que em preocup<strong>en</strong> <strong>en</strong> relació amb l’àmbit<br />
de l’<strong>educació</strong> museística, f<strong>en</strong>t èmfasi <strong>en</strong> tot allò relacionat<br />
amb la situació, circumstàncies i expectatives<br />
dels que <strong>en</strong>s dediquem professionalm<strong>en</strong>t a aquest<br />
àmbit. Per això, <strong>en</strong>trecreuaré referències teòriques,<br />
material recollit durant les meves investigacions i<br />
narracions personals, amb l’objectiu de contribuir<br />
a fom<strong>en</strong>tar la reflexió i el debat sobre aquest tema,<br />
que continua resultant tan controvertit.<br />
INTRODUCCIÓ<br />
La ironia de la pregunta amb la qual he titulat aquest<br />
text —“qui va planejar ser educadora de museus de<br />
gran?”—, al·ludeix al fet que sorpr<strong>en</strong><strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t <strong>en</strong>cara<br />
hi ha molts pocs refer<strong>en</strong>ts sobre aquesta professió<br />
a Espanya. En el nostre imaginari col·lectiu no hi ha<br />
la possibilitat de dedicar-se de forma perman<strong>en</strong>t, segura<br />
i professional a ser educadora de museus. Més<br />
aviat les educadores de museus se’ns mostr<strong>en</strong> com<br />
aquestes persones auxiliars que <strong>en</strong>s expliqu<strong>en</strong>, <strong>en</strong>s<br />
gui<strong>en</strong>, <strong>en</strong>s <strong>en</strong>tret<strong>en</strong><strong>en</strong>, <strong>en</strong>s don<strong>en</strong> informació (que<br />
suposem apresa d’algun catàleg), que normalm<strong>en</strong>t<br />
són joves i que molts no sab<strong>en</strong> com tractar ni on ubicar.<br />
Al llarg d’aquest text m’interessa pres<strong>en</strong>tar alguns<br />
dels desafiam<strong>en</strong>ts i de les problemàtiques a què<br />
s’<strong>en</strong>fronta aquesta (pseudo)professió actualm<strong>en</strong>t,<br />
una tasca molt difusa, sovint des<strong>en</strong>volupada per<br />
persones sobresaturades a causa d’exercir funcions<br />
infinites, que <strong>en</strong> pod<strong>en</strong> fer tantes com hores<br />
tingui la jornada. A això cal sumar que és una feina<br />
amb poc prestigi social, escassam<strong>en</strong>t valorada i<br />
amb altes dosis de precarietat, un treball concebut<br />
com a temporal, que es confon amb una vocació,<br />
fet per persones invisibles i considerades<br />
prescindibles, <strong>en</strong>cara que paradoxalm<strong>en</strong>t siguin<br />
les que t<strong>en</strong><strong>en</strong> més coneixem<strong>en</strong>ts, eines i criteri per<br />
parlar sobre les col·leccions i construir programes<br />
per a tot tipus de públics.<br />
1 Eneritz López M<strong>art</strong>ínez (Ortuella, Biscaia, 1980) és doctora <strong>en</strong> Educació Artística per la Universitat de Barcelona i llic<strong>en</strong>ciada <strong>en</strong> Història de l’Art per<br />
la Universitat del País Basc. Les seves principals investigacions s’han c<strong>en</strong>trat <strong>en</strong> la formació, situació i professionalització de les educadores de museus,<br />
tema sobre el qual ha realitzat diverses ponències <strong>en</strong> congressos, així com publicacions <strong>en</strong> llibres i revistes. En paral·lel a la seva carrera universitària, ha<br />
treballat com a comissària d’<strong>educació</strong> i redactora de material educatiu relacionat amb la pràctica <strong>art</strong>ística. La seva activitat professional es rep<strong>art</strong>eix <strong>en</strong>tre<br />
el diss<strong>en</strong>y, gestió i execució de projectes pedagògics per a museus i exposicions i la docència, àmbit <strong>en</strong> el qual ha liderat el curs de formació <strong>en</strong> línia “Del<br />
sil<strong>en</strong>ci a la bullícia: una història de les relacions <strong>en</strong>tre els museus i la societat” (Akanto SL), a més d’haver redactat els continguts de diversos mòduls per al<br />
curs d’Expert <strong>en</strong> Educador de Museus (Universitat d’Alcalá de H<strong>en</strong>ares i Liceus). Actualm<strong>en</strong>t és professora i tutora del postgrau virtual d’Especialització<br />
<strong>en</strong> Educació Artística, Cultura i Ciutadania (Universitat de Valladolid i Organització d’Estats Iberoamericans).<br />
Eneritz López<br />
53
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
A més, considero que és una carrera professional<br />
<strong>en</strong> construcció perquè la formació específica que<br />
actualm<strong>en</strong>t hi ha no està concebuda conjuntam<strong>en</strong>t<br />
des d’universitats i museus, sinó que es tracta<br />
d’una formació <strong>en</strong> eines, aïllada, potser una revisió<br />
de t<strong>en</strong>dències, però gairebé sempre fragm<strong>en</strong>tada<br />
i fins i tot contradictòria, que amb prou feines<br />
promou la reflexió i que tampoc es connecta amb<br />
el que les realitats de l’<strong>educació</strong> museística pod<strong>en</strong><br />
arribar a ser. En qualsevol cas, aquesta manca de<br />
preparació reflexiva, que interconnecti teories<br />
i pràctiques i que sigui de qualitat, obstaculitza<br />
molt la professionalització.<br />
Aquestes són les idees principals que des<strong>en</strong>voluparé<br />
al llarg d’aquest <strong>art</strong>icle, que bàsicam<strong>en</strong>t<br />
es pod<strong>en</strong> resumir <strong>en</strong> la meva preocupació per les<br />
dificultats que hi ha actualm<strong>en</strong>t per des<strong>en</strong>volupar<br />
una carrera coher<strong>en</strong>t i pròspera com a educadora<br />
de museus a Espanya. Aquestes dificultats, òbviam<strong>en</strong>t,<br />
estan ancorades <strong>en</strong> la situació marginal<br />
i desestimada que <strong>en</strong>cara t<strong>en</strong><strong>en</strong> els DEAC dins<br />
l’ecosistema dels museus 2 .<br />
DES D’ON PARLO? PER QUè M’INTERESSA ES-<br />
TUDIAR EL CAMP DE L’EDUCACIÓ MUSEíSTICA?<br />
Abans de com<strong>en</strong>çar, per a mi és important explicitar<br />
des d’on estic escrivint, ja que ho faig des de la complexitat<br />
del meu perfil professional híbrid, tot i que<br />
al mateix temps molt específic dins el camp de l’<strong>educació</strong><br />
<strong>en</strong> museus. El classifico com a “híbrid” perquè<br />
<strong>en</strong> la construcció de la meva id<strong>en</strong>titat professional<br />
conflueix<strong>en</strong> diversos aspectes que es complem<strong>en</strong>t<strong>en</strong><br />
i es contradiu<strong>en</strong>. En primer lloc, treballo com a<br />
educadora de museus i diss<strong>en</strong>yadora de programes<br />
pedagògics que coneix de primera mà l’àmbit de<br />
des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t d’aquesta tasca des del seu pro-<br />
2 Sobre la història i posicionam<strong>en</strong>t dels DEAC <strong>en</strong> els museus espanyols, recomano la lectura del segü<strong>en</strong>t capítol: López, E. i Alcaide, E. (2011). “Una historia<br />
sobre los dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos de <strong>educació</strong>n y las educadoras <strong>en</strong> los museos españoles: mirando atrás para poder seguir adelante”. A: Acaso, M. (2011)<br />
(coord.). Perspectivas. Situación actual de la <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> museos de <strong>art</strong>es visuales. Madrid: Ariel i Fundación Telefónica, pàg. 13-30. [Llibre complet<br />
54 descarregable gratuïtam<strong>en</strong>t a (previ registre): http://www.fundacion.telefonica.com/es/que_hacemos/conocimi<strong>en</strong>to/publicaciones/detalle/98, darrera<br />
consulta: 23.06.2012]<br />
3 López, E. (2009). “¿Profesionales de la <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> el museo? Estudio sobre la formación y la profesionalización de los educadores de museos españoles”<br />
[tesi doctoral], Universitat de Barcelona. La major p<strong>art</strong> de les reflexions que pres<strong>en</strong>to <strong>en</strong> aquest <strong>art</strong>icle estan basades <strong>en</strong> les indagacions que vaig dur<br />
a terme <strong>en</strong> tres museus amb motiu de la investigació per a la realització d’aquesta tesi doctoral.
pi terr<strong>en</strong>y. Paral·lelam<strong>en</strong>t, mantinc una altra faceta<br />
important d’investigadora, que vaig iniciar amb la<br />
realització de la meva tesi doctoral 3 , i que s’estén fins<br />
avui dia, a través de l’elaboració d’<strong>art</strong>icles fruit d’investigacions<br />
més localitzades <strong>en</strong> aspectes concrets de la conformació<br />
d’aquesta professió 4 . A més, la meva condició<br />
d’estudiant eterna, d’assist<strong>en</strong>t a cursos, jornades i congressos<br />
amb afany de continuar formant-me, d’apr<strong>en</strong>dre<br />
coses noves, és una cosa que també és vital per als<br />
meus fonam<strong>en</strong>ts professionals. Per descomptat el meu<br />
dia a dia implica moltes lectures i una gran dosi d’estudi,<br />
no només sobre <strong>art</strong>, <strong>art</strong>istes i altres continguts dels<br />
museus, sinó també sobre estratègies educatives, formes<br />
d’abordatge de noves pràctiques <strong>art</strong>ístiques i maneres<br />
de treballar amb difer<strong>en</strong>ts grups. En al·ludir això<br />
reivindico que la professió de l’educadora de museus no<br />
és una cosa que pugui basar-se només <strong>en</strong> la pràctica, <strong>en</strong><br />
l’assaig-error, <strong>en</strong> l’experim<strong>en</strong>tació diària, sinó que també<br />
implica estudi, recerca de refer<strong>en</strong>ts i reciclatge continu,<br />
aspecte que des de les institucions o empreses no sempre<br />
es comprèn i per al qual no sempre se’ns brinda el<br />
temps i l’espai necessari.<br />
L’últim aspecte <strong>en</strong> el qual vull incidir, i que també contribueix<br />
molt a construir-me com a professional, és<br />
que sóc una assídua usuària, visitant, passejant de<br />
museus <strong>en</strong> els quals observo, escolto, p<strong>art</strong>icipo <strong>en</strong> activitats,<br />
analitzo les seves pràctiques, visito, pregunto,<br />
qüestiono, etc. Aquesta afició tan vinculada amb la<br />
meva pràctica professional l’<strong>en</strong>riqueix amb idees, informacions<br />
i experiències molt valuoses. En conjunt,<br />
aquests quatre aspectes que acabo d’esm<strong>en</strong>tar conform<strong>en</strong><br />
a p<strong>art</strong>s iguals la meva mirada i apunt<strong>en</strong> des<br />
d’on parlo, ja que tots ells construeix<strong>en</strong> la meva id<strong>en</strong>titat<br />
professional, a més de permetre mostrar-me com<br />
una educadora i investigadora versàtil i flexible.<br />
Precisam<strong>en</strong>t per aquest caràcter mixt del meu perfil,<br />
sempre m’ha agradat comprovar que el que estudio<br />
4 Com per exemple: López, E. i Alcaide, E. (2011). “A solas con una educadora de museos: una conversación sobre su trabajo, situación y visión de la<br />
<strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística contemporánea”, Revista digital do LAV, 6 (4), Ramal: UFSM, pàg. 1-12. [Descarregable gratuïtam<strong>en</strong>t a: http://cascavel.ufsm.br/<br />
revistas/ojs-2.2.2/index.php/revislav/<strong>art</strong>icle/viewFile/2645/1561, darrera consulta: 23.06.2012]<br />
Eneritz López<br />
55
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
amb interès no és un procés imparcial, sinó que es tracta<br />
d’un repte que inclou la compr<strong>en</strong>sió d’una p<strong>art</strong> molt<br />
important de la vida de les persones —el seu treball—,<br />
la qual cosa em toca molt de prop i està totalm<strong>en</strong>t <strong>en</strong>trellaçat<br />
amb la meva quotidianitat i les meves expectatives<br />
laborals. A aquest fet s’uneix que hi ha diversos<br />
aspectes que m’impuls<strong>en</strong> a estudiar i treballar <strong>en</strong> el<br />
camp de l’<strong>educació</strong> museística; <strong>en</strong> primer lloc, m’han<br />
inspirat les observacions fetes sobre la pràctica d’algunes<br />
educadores i la reflexió sobre la meva pròpia, que<br />
sempre trobo pl<strong>en</strong>a de contradiccions, mancances i<br />
dilemes, i alhora impulsada per fortes motivacions, bagatge<br />
acadèmic i il·lusions. Aquestes vivències i indagacions<br />
m’han portat sempre a preguntar: com pot ser<br />
que el treball de les educadores estigui tan m<strong>en</strong>yspreat<br />
fins i tot dins de les mateixes institucions, quan són les<br />
<strong>art</strong>iculadores de la relació amb els públics? Aquesta<br />
pregunta m’acompanya des de 2002, quan per prime-<br />
ra vegada vaig <strong>en</strong>trar a treballar <strong>en</strong> un museu a través<br />
d’un contracte <strong>en</strong> pràctiques.<br />
En segon lloc, tinc <strong>en</strong> compte que a través de cursos, congressos<br />
i publicacions sorgeix<strong>en</strong> veus (des de museus,<br />
col·lectius indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>ts i universitats) que s’esforc<strong>en</strong><br />
per donar a conèixer la rellevància del treball de l’educadora<br />
de museus, i m’interessa p<strong>art</strong>icipar <strong>en</strong> aquest debat<br />
obert sobre el seu paper, la seva formació i la seva situació<br />
5 . Finalm<strong>en</strong>t, a p<strong>art</strong>ir de les meves lectures, experiències<br />
i observacions he notat com <strong>en</strong> l’àrea de l’<strong>educació</strong><br />
museística sovint el que es propugna des d’àmbits teòrics<br />
està molt allunyat del que es manté a la pràctica (ja que es<br />
conceb<strong>en</strong> com dos àmbits totalm<strong>en</strong>t oposats); per això<br />
m’ha interessat reflexionar sobre com possibilitar l’adopció<br />
de postures que concebin teoria i pràctica de manera<br />
indissoluble, pot<strong>en</strong>ciant el paper dels intel·lectuals i la<br />
tasca crítica de les educadores, que pod<strong>en</strong> t<strong>en</strong>ir perfils<br />
heterog<strong>en</strong>is i <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre la seva pràctica de forma global.<br />
5<br />
56 Tot i que <strong>en</strong> els últims anys han tingut lloc nombrosos esdev<strong>en</strong>im<strong>en</strong>ts formatius <strong>en</strong> aquesta línia, <strong>en</strong> destaco alguns que considero significatius: el I<br />
Congrés Internacional: Els museus <strong>en</strong> l’<strong>educació</strong>. La formació dels educadors (Museu Thyss<strong>en</strong> Bornemisza, Madrid, 2008), el Congrés Internacional de<br />
Museus i Educació Artística (València, 2005) i la més rec<strong>en</strong>t Trobada de Professionals de l’Educació <strong>en</strong> Museus i C<strong>en</strong>tres d’Art Contemporani (MUSAC<br />
de Lleó i La Casa Enc<strong>en</strong>dida de Madrid, 2010) i el II Congrés Internacional: Els Museus <strong>en</strong> l’Educació. De la reflexió a l’acció (Museu Thyss<strong>en</strong> Bornemisza,<br />
Madrid, 2012).
QüESTIONS CANDENTS EN RELACIÓ AMB LA<br />
IDENTITAT, POSICIÓ, TREBALL I fORMACIÓ<br />
DE LES EDUCADORES DE MUSEUS<br />
Quines són les qüestions principals que m’inquiet<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> aquests mom<strong>en</strong>ts pel que fa a la vida professional<br />
de les educadores de museus? Quins aspectes de la<br />
seva formació i situació laboral es podri<strong>en</strong> rep<strong>en</strong>sar<br />
per donar pas a polítiques més justes i sost<strong>en</strong>ibles?<br />
A continuació <strong>art</strong>icularé algunes de les meves reflexions<br />
sobre aquestes qüestions <strong>en</strong> sis eixos temàtics<br />
que aniré exposant:<br />
PERfILS PROfESSIONALS INDEfINITS<br />
I DEBILITATS<br />
En com<strong>en</strong>çar a explorar la id<strong>en</strong>titat professional<br />
d’aquest col·lectiu, algunes de les meves primeres<br />
preguntes for<strong>en</strong>: qui són les educadores de museus?<br />
Quines característiques s’espera que tinguin?<br />
Segons alguns refer<strong>en</strong>ts que bas<strong>en</strong> la validesa del<br />
treball educatiu <strong>en</strong> la satisfacció del públic, les educadores<br />
de museus t<strong>en</strong><strong>en</strong> un paper imprescindible<br />
<strong>en</strong> la institució perquè interpret<strong>en</strong> les col·leccions i<br />
són les que pod<strong>en</strong> incloure les perspectives i visions<br />
dels visitants, i així donar-los la paraula. Com que treball<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> contacte directe i continu amb els usuaris<br />
del museu, sab<strong>en</strong> les seves demandes i preferències,<br />
id<strong>en</strong>tifiqu<strong>en</strong> problemes i improvis<strong>en</strong> solucions (Munley,<br />
1999, a: Anderson, 2004).<br />
Tanmateix, durant els meus treballs de camp i la meva<br />
experiència de treball m’he trobat amb postures molt<br />
desiguals a l’hora d’explorar quin podria ser el perfil<br />
de l’educadora de museus i quines seri<strong>en</strong> les característiques<br />
adequades per al des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t de la<br />
seva professió. Malgrat els desacords, he observat<br />
que hi ha un cert cons<strong>en</strong>s sobre les característiques<br />
més comunes, necessàries o apropiades de les educadores<br />
de museus. Alguns dels trets més recurr<strong>en</strong>ts<br />
són: bona comunicadora, empàtica, resolutiva, paci<strong>en</strong>t,<br />
creativa, versàtil, positiva, sociable, inquieta,<br />
proactiva, comunicativa, apassionada, reflexiva, dialogant,<br />
compet<strong>en</strong>t, “amb tal<strong>en</strong>t” (té idees i les sap<br />
des<strong>en</strong>volupar), habilitats de gestió, coneix estratègies<br />
per treballar amb objectes, coneix processos i<br />
materials <strong>art</strong>ístics, responsable de ser la imatge del<br />
museu, amb ganes d’apr<strong>en</strong>dre, d’investigar, d’innovar<br />
i experim<strong>en</strong>tar. En paral·lel, altres actituds comunes<br />
al col·lectiu d’educadores de museus són que sol<strong>en</strong><br />
estar <strong>en</strong> constant formació, mant<strong>en</strong><strong>en</strong> experiències<br />
laborals simultànies <strong>en</strong> altres <strong>en</strong>torns educatius, t<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
interès i compromís pel context, desplegu<strong>en</strong> les<br />
seves capacitats de relacionar-se i de construir xarxes<br />
i sol<strong>en</strong> disposar de coneixem<strong>en</strong>t de les condicions<br />
estructurals i polítiques de treball.<br />
P<strong>art</strong>int de tot això, i t<strong>en</strong>int <strong>en</strong> compte que s<strong>en</strong>s dubte<br />
el seu perfil és híbrid, porós, flexible i heterog<strong>en</strong>i,<br />
quan faig la pregunta: quin(s) perfil(s) professional(s)<br />
caldria establir per a les educadores de museus?,<br />
sempre m’he trobat visions contraposades: m<strong>en</strong>tre<br />
algunes veu<strong>en</strong> <strong>en</strong> l’establim<strong>en</strong>t d’un perfil la solució a<br />
la seva precarietat (ja que comportaria millors condicions<br />
laborals) o l’eradicació d’un suposat intrusisme,<br />
altres no ho veu<strong>en</strong> tan clar i es fan preguntes com:<br />
què es necessita realm<strong>en</strong>t per exercir adequadam<strong>en</strong>t<br />
aquesta professió? Qui posaria els criteris? S’hauri<strong>en</strong><br />
d’establir uns mínims de formació?<br />
En resum, és cert que aquest perfil professional està<br />
poc definit i, <strong>en</strong> aquest cas, ¿seria pertin<strong>en</strong>t promoure<br />
la unificació de criteris sobre això i delimitar el seu<br />
perfil professional? Si <strong>en</strong>t<strong>en</strong>em que un perfil professional<br />
és el conjunt de coneixem<strong>en</strong>ts, capacitats,<br />
habilitats, aptituds i actituds per a l’òptim des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t<br />
del treball (és necessari analitzar les característiques<br />
de la professió i de la seva pràctica real),<br />
llavors, considerant la diversitat de coneixem<strong>en</strong>ts,<br />
capacitats, habilitats i aptituds de les persones que<br />
du<strong>en</strong> a terme tasques educatives <strong>en</strong> aquests c<strong>en</strong>tres,<br />
és bastant inapropiat concretar d’<strong>en</strong>trada un perfil<br />
d’educadora de museus estàndard, ja que <strong>en</strong> la seva<br />
Eneritz López<br />
57
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
58<br />
vida professional transit<strong>en</strong> <strong>en</strong>tre terr<strong>en</strong>ys molt difer<strong>en</strong>ts.<br />
A més, no tindria s<strong>en</strong>tit acotar un perfil tancat<br />
al qual totes s’hagin d’ajustar quan hi ha múltiples<br />
maneres de concebre la pràctica educativa <strong>en</strong> els<br />
museus.<br />
Per això, <strong>en</strong> lloc de focalitzar la preocupació a estipular<br />
uns requisits inicials als quals ajustar-se, potser<br />
és més s<strong>en</strong>sat oferir oportunitats reals de formació<br />
contínua de qualitat, fer confiança <strong>en</strong> l’exercici del<br />
seu treball i proporcionar espais per comp<strong>art</strong>ir i reflexionar.<br />
En aquesta formació, s’hauri<strong>en</strong> de t<strong>en</strong>ir<br />
<strong>en</strong> compte aspectes com investigar i avaluar com a<br />
p<strong>art</strong> del treball, t<strong>en</strong>int <strong>en</strong> compte que una educadora<br />
té capacitat crítica i reflexiva, pot construir els seus<br />
propis relats, les seves pròpies versions situades,<br />
és a dir, que no només reprodueix o transmet, sinó<br />
que la seva tasca educativa és també producció<br />
cultural, ja que el pedagògic també és un acte de<br />
creació. Per això, crec que hauríem de p<strong>art</strong>ir de<br />
conformar o buscar un perfil d’educadora com a<br />
intel·lectual, com a “treballadora cultural” (Giroux,<br />
1997), <strong>en</strong>tesa com una professional que construeix<br />
coneixem<strong>en</strong>t, el treball de la qual inclou la innovació,<br />
la transformació i el qüestionam<strong>en</strong>t dels paràmetres<br />
donats.<br />
MANCA DE RECONEIXEMENT: COM ES VEUEN<br />
I COM SÓN VISTES?<br />
Seguint amb la reflexió sobre la visibilitat de la<br />
tasca educativa <strong>en</strong> els museus, m’he preguntat:<br />
des de quan les educadores lluit<strong>en</strong> per visibilitzar<br />
i justificar la vàlua del seu treball? Per què <strong>en</strong>cara<br />
han de reclamar prestigi i consideració? En aquest<br />
s<strong>en</strong>tit, he observat que <strong>en</strong>cara que es veu<strong>en</strong> com a<br />
persones amb recursos, amb <strong>en</strong>ergia, amb formació<br />
i amb ganes d’assumir responsabilitats diverses<br />
dins de la rutina diària, t<strong>en</strong><strong>en</strong> la s<strong>en</strong>sació de<br />
ser vistes com a persones dòcils i submises (que<br />
accept<strong>en</strong> discursos i normes s<strong>en</strong>se vacil·lar). Al<br />
mateix temps, i de forma incongru<strong>en</strong>t, també creu<strong>en</strong><br />
que són vistes com a personal actiu i creatiu<br />
dins del museu, <strong>en</strong>cara que s<strong>en</strong>se poder de decisió<br />
dins de l’organisme.<br />
De fet, un dels primers com<strong>en</strong>taris que les educadores<br />
que treball<strong>en</strong> <strong>en</strong> museus fan sobre l’absència<br />
de reconeixem<strong>en</strong>t social que té aquesta tasca<br />
(tant dins com fora de la professió museològica)<br />
és sobre les faltes d’aprovació o suport explícit<br />
dels altres dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>ts. Per pal·liar aquest fet,<br />
seria conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>t trobar espais on professionals<br />
de l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> museus (no només acadèmics<br />
o teòrics) puguin treballar conjuntam<strong>en</strong>t sobre<br />
idees al voltant dels seus drets i responsabilitats
laborals. D’aquí <strong>en</strong> pot sorgir algun tipus d’associació<br />
o col·legi professional que les pugui protegir<br />
davant problemes laborals, assessorar i regular la<br />
professió.<br />
[…] T<strong>en</strong>im una situació laboral molt difer<strong>en</strong>t a la de la resta de<br />
dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>ts: sempre anem a corre-cuita. Anem pels passadissos<br />
amunt i avall i gairebé tinc la s<strong>en</strong>sació que molestem els altres<br />
treballadors. No s’adon<strong>en</strong> que ells t<strong>en</strong><strong>en</strong> un horari que està<br />
pagat i que, <strong>en</strong> canvi, a nosaltres <strong>en</strong> estressa el fet de no t<strong>en</strong>ir<br />
remunerat el temps <strong>en</strong>tre una visita i una altra. A més, cap de<br />
les educadores que estem al dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>t som imprescindibles.<br />
El dia que marxem no passarà res, perquè <strong>en</strong> vindrà una altra,<br />
farà la nostra feina i ja està. No som persones fixes, amb noms<br />
propis. En aquest s<strong>en</strong>tit jo no em veig valorada6 .<br />
D’altra banda, se s<strong>en</strong>t<strong>en</strong> infravalorades quan veu<strong>en</strong><br />
que moltes vegades s’associa la seva tasca a la d’una<br />
monitora, una cuidadora o la d’algú que només ha<br />
d’“<strong>en</strong>tret<strong>en</strong>ir”. S<strong>en</strong>t<strong>en</strong> que constantm<strong>en</strong>t han de demostrar<br />
que el seu treball és intel·lectual i vital per<br />
a la mateixa institució, que no és una cosa auxiliar o<br />
accessòria. De la resta del personal que treballa al<br />
museu també perceb<strong>en</strong> certa falta de respecte per<br />
la seva tasca, ja que són les que tract<strong>en</strong> amb n<strong>en</strong>s.<br />
També les afecta la cre<strong>en</strong>ça g<strong>en</strong>eralitzada (fins i tot<br />
dins del mateix museu o empresa) que el seu treball<br />
és una cosa passatgera i, per això, considerat com una<br />
tasca fàcil de fer, que qualsevol pot dur a terme s<strong>en</strong>se<br />
preparació prèvia; <strong>en</strong> fi, una tasca inferior a les altres.<br />
Aquesta percepció augm<strong>en</strong>ta perquè normalm<strong>en</strong>t<br />
des de la institució sol<strong>en</strong> t<strong>en</strong>ir <strong>en</strong> compte el nombre<br />
de visitants per any s<strong>en</strong>se valorar qualitativam<strong>en</strong>t<br />
l’<strong>educació</strong> oferta.<br />
MULTIPLICA’T! SOBRE EQUIPS, ROLS I<br />
fUNCIONS DE LES EDUCADORES DE MUSEUS<br />
Pel que fa als mètodes de treball, inèrcies i funcions,<br />
he explorat qüestions com les segü<strong>en</strong>ts: fins<br />
a quin punt actualm<strong>en</strong>t les educadores continu<strong>en</strong><br />
s<strong>en</strong>t simples transmissores de les idees proposades<br />
per comissaris, <strong>art</strong>istes o directors? Quines<br />
són les seves comeses i maneres de treballar? En<br />
moltes lectures que he anat f<strong>en</strong>t, algunes de les<br />
idees més freqü<strong>en</strong>ts que m’he trobat sobre el treball<br />
de les educadores van <strong>en</strong> tres direccions: <strong>en</strong><br />
primer lloc, es diu d’elles que pod<strong>en</strong> crear vehicles<br />
interpretatius per fom<strong>en</strong>tar l’accés al museu de la<br />
major quantitat de públic possible; <strong>en</strong> segon lloc,<br />
hi ha qui diu que el focus del treball de les educadores<br />
és des<strong>en</strong>volupar, implem<strong>en</strong>tar, avaluar i<br />
supervisar els programes educatius (Van M<strong>en</strong>sch,<br />
1989); finalm<strong>en</strong>t, des dels estudis de museus actuals<br />
s’afirma que la seva tasca més important és<br />
promoure la construcció de difer<strong>en</strong>ts interpretacions<br />
i negociar el significat <strong>en</strong>tre visitants i institucions,<br />
i tr<strong>en</strong>car així l’estructura de poder pel que<br />
fa a la producció de coneixem<strong>en</strong>t (Roberts, 1997).<br />
En el context espanyol moltes vegades la seva tasca<br />
(<strong>en</strong>tesa com a funcional) consisteix més aviat a comunicar<br />
o dur a terme activitats estàndard, diss<strong>en</strong>yades<br />
per altres. Normalm<strong>en</strong>t la seva funció no és valorada<br />
<strong>en</strong> la seva complexitat i, a més, es troba supeditada<br />
als vaiv<strong>en</strong>s d’altres professionals, que <strong>en</strong>cara que no<br />
estiguin especialitzats <strong>en</strong> <strong>educació</strong>, t<strong>en</strong><strong>en</strong> la potestat<br />
de gestionar el personal que s’hi dedica. Les educadores,<br />
sovint, només estan autoritzades a “adaptar”<br />
els discursos, ja que es trob<strong>en</strong> inserits <strong>en</strong> una cade-<br />
6 Tot i que aquesta cita dóna una idea de la situació i opinió específica d’una educadora de museus (agafada d’un dels casos que vaig estudiar per a la<br />
redacció de la meva tesi), reflecteix al meu <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre un s<strong>en</strong>tir molt g<strong>en</strong>eralitzat de tot el col·lectiu, provocat per l’estructuració del treball per hores,<br />
l’estrès quotidià, la responsabilitat de ser la cara visible del museu que no sempre es valora, el fet que la major p<strong>art</strong> del personal no valori el seu treball, etc.<br />
Eneritz López<br />
59
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
60<br />
na de nivells experts segons els processos de diss<strong>en</strong>y,<br />
selecció i divulgació dels sabers dels museus, on els<br />
educadors apareix<strong>en</strong> al final, quan l’exposició ja ha estat<br />
decidida, el guió cons<strong>en</strong>suat, la investigació elaborada i<br />
el muntatge instal·lat (Buya, 2002, citat a Padró, 2005).<br />
Tot i que és g<strong>en</strong>eral la situació de trobar-se fora de les<br />
taules de negociació, de no t<strong>en</strong>ir poder de decisió <strong>en</strong><br />
l’elaboració de discursos expositius o el fet de patir falta<br />
de reconeixem<strong>en</strong>t <strong>en</strong> el seu treball diari, hi ha molts rols i<br />
funcions que les educadores pod<strong>en</strong> assumir, potser gràcies<br />
a la mateixa flexibilitat del seu lloc.<br />
Amb pocs mitjans s’ha de fer, i de fet es fa, més del que es pot esperar:<br />
el treballador es multiplica, exerceix funcions o assumeix com<br />
a pròpies tasques que no li correspon<strong>en</strong>, sacrifica les seves <strong>en</strong>ergies<br />
i es roba temps lliure per tal de demostrar la validesa dels seus postulats<br />
(Díaz, 2008: 27).<br />
Les seves múltiples funcions pod<strong>en</strong> anar des de la<br />
conceptualització, redacció, des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t i implem<strong>en</strong>tació<br />
d’activitats, fins a tasques administratives<br />
i de gestió. També pod<strong>en</strong> dedicar-se a organitzar<br />
cursos i publicacions, escriure fullets, textos de paret,<br />
construir projectes amb comunitats, professors<br />
o grups de públics específics. Pod<strong>en</strong> treballar soles,<br />
<strong>en</strong> connexió amb altres ag<strong>en</strong>ts culturals o <strong>en</strong> equips<br />
multidisciplinaris que s’ajunt<strong>en</strong> per debatre, comp<strong>art</strong>ir<br />
i apr<strong>en</strong>dre des de l’autocrítica (<strong>en</strong>cara que això<br />
últim no sol ser habitual). Pod<strong>en</strong> r<strong>en</strong>ovar-se contínuam<strong>en</strong>t<br />
o estar ancorades <strong>en</strong> les mateixes pràctiques<br />
i mètodes des de fa dècades. Hi ha moltes variants<br />
i situacions contraposades, a causa precisam<strong>en</strong>t de<br />
l’amplitud i indefinició de la pràctica laboral <strong>en</strong> <strong>educació</strong><br />
<strong>en</strong> museus: m<strong>en</strong>tre que algunes educadores<br />
treball<strong>en</strong> com a guies transmissores d’un discurs que<br />
no han ideat, altres són veritables revolucionàries<br />
culturals que utilitz<strong>en</strong> pedagogies contemporànies,<br />
investigu<strong>en</strong> i experim<strong>en</strong>t<strong>en</strong>. M<strong>en</strong>tre la primera forma<br />
de treballar es relaciona amb una mera comunicació<br />
o acostam<strong>en</strong>t dels continguts del museu al públic, la<br />
segona forma tracta de tr<strong>en</strong>car barreres <strong>en</strong>tre qui<br />
<strong>en</strong>s<strong>en</strong>ya i qui aprèn, planteja problemes i qüestiona<br />
els continguts de les exposicions. Entre ambdós extrems<br />
hi ha moltes altres formes d’<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre aquesta<br />
tasca. A més, una mateixa persona pot transitar <strong>en</strong>tre<br />
metodologies diverses i fins i tot contradictòries dins<br />
d’una mateixa institució. Encara que és difícil g<strong>en</strong>eralitzar,<br />
algunes característiques molt típiques del dia<br />
a dia de les educadores de museus són la saturació<br />
de funcions, així com els temps curts per executar les<br />
seves tasques.<br />
BATALLES OBERTES: LA SEVA fRÀGIL SITUA-<br />
CIÓ LABORAL I LA SEVA fEBLE PRESèNCIA<br />
INSTITUCIONAL 7<br />
Però, per què aquesta professió (<strong>en</strong>tesa com a tasca)<br />
és irregular, invisible <strong>en</strong> l’àmbit administratiu i<br />
m<strong>en</strong>yspreada fins i tot dins del mateix museu? Què<br />
podem apr<strong>en</strong>dre sobre la precària situació laboral i la<br />
posició a l’<strong>en</strong>titat de les educadores de museus, amb<br />
la finalitat de millorar? Una de les primeres observacions<br />
<strong>en</strong> aquesta línia és que les educadores no t<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
posició de poder a la institució, són pràcticam<strong>en</strong>t<br />
invisibles <strong>en</strong> l’àmbit administratiu, i tampoc t<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
gairebé cap possibilitat de decisió o de promoció laboral.<br />
No obstant això, paradoxalm<strong>en</strong>t sol<strong>en</strong> t<strong>en</strong>ir relativa<br />
llibertat per des<strong>en</strong>volupar el seu treball, ja que<br />
poques vegades se sol supervisar, cosa que minva les<br />
possibilitats de millora.<br />
Així mateix, la seva tasca és infravalorada <strong>en</strong> ser vista<br />
com una cosa que fan les llic<strong>en</strong>ciades rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, les<br />
joves inexpertes, i don<strong>en</strong> sempre a <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre que per<br />
des<strong>en</strong>volupar la seva feina només cal voluntat i paci-<br />
7 Aquest tema l’he tractat més àmpliam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> l’<strong>art</strong>icle: López, E. (2010). “Entre el <strong>en</strong>tusiasmo y la inestabilidad: el vaivén diario de las educadoras de<br />
museos”, Revista de Museología, 47, Madrid: AEM, p. 17-24.
ència, ja que es veu com una tasca informal (vinculada<br />
al món infantil, a les manualitats). A això cal afegir que<br />
és una tasca amb escàs reconeixem<strong>en</strong>t oficial, cosa que<br />
es pot comprovar per exemple <strong>en</strong> els tipus de contractes<br />
vig<strong>en</strong>ts com a auxiliar, monitora, animadora, divulgadora,<br />
etc. o <strong>en</strong> les ofertes de treball com a guia, vigilant de sala,<br />
hostessa, etc. que d<strong>en</strong>ot<strong>en</strong> no només la imprecisió de la<br />
professió, sinó la voluntat d’equiparar-la amb funcions<br />
meram<strong>en</strong>t auxiliars s<strong>en</strong>se cap tipus de connotació intellectual<br />
<strong>en</strong> les seves comeses.<br />
A més, tot i haver-se demostrat la necessitat de les educadores<br />
per mant<strong>en</strong>ir uns nivells d’assistència de públics<br />
imprescindibles per a la supervivència de la institució, el<br />
seu treball continua s<strong>en</strong>t temporal i insegur (són contractades<br />
per hores, per mesos, per visita, per exposicions), i<br />
això provoca que no es consolidin equips estables i que hi<br />
hagi un alt abandonam<strong>en</strong>t prematur de la professió. De<br />
fet, totes aquestes característiques de precarietat que<br />
descric fan que les que accedeix<strong>en</strong> a aquest treball el vegin<br />
com una cosa transitòria i que aquesta provisionalitat<br />
només és un pont cap a altres feines millors (comissària,<br />
gestora, professora) o com una estratègia de treball passatger<br />
m<strong>en</strong>tre s’és jove.<br />
Concretant més, la situació laboral de les educadores<br />
moltes vegades es pot classificar directam<strong>en</strong>t d’inestable,<br />
fràgil i precària a causa de la g<strong>en</strong>eralització d’estratègies<br />
com ara la subcontractació mitjançant empreses de<br />
treball temporal 8 (i alliberar el mateix museu de les seves<br />
responsabilitats com a contractant), l’obligació de donarse<br />
d’alta com a autònomes o de crear una empresa no<br />
r<strong>en</strong>dible per poder treballar, l’establim<strong>en</strong>t d’un acord de<br />
pràctiques de llic<strong>en</strong>ciatura o màster (poc o g<strong>en</strong>s remunerades),<br />
la concessió d’una beca (durant la qual, amb l’excusa<br />
de dur a terme una formació pràctica, s’acaba treballant<br />
igual que la resta), etcètera. Això sovint provoca<br />
que, a causa de l’escassetat de personal, les educadores<br />
de museus estiguin sobreocupades perquè han de fer<br />
múltiples tasques.<br />
Ho vulguin o no, per dur a terme més activitats es necessita més<br />
personal. Ara bé, com que el personal del museu sempre és escàs, es<br />
recorre a la contractació sistemàtica d’una mà d’obra abundant, barata<br />
i desprotegida. […] Becaris, contractats temporals, treballadors<br />
ev<strong>en</strong>tuals, etc. La llista és àmplia. El poder obté b<strong>en</strong>eficis: s’oblida<br />
d’assumptes com l’estabilitat laboral, les cotitzacions socials, les<br />
8 De fet, <strong>en</strong> l’economia-xarxa que impera <strong>en</strong> la societat actual l’externalització està a l’ordre del dia, i s’arriba a substituir la propietat interna de les<br />
activitats per l’accés als recursos i processos oferts per proveïdors externs (Rifkin, 2000).<br />
Eneritz López<br />
61
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
reivindicacions salarials, el reciclatge i la formació contínua del<br />
personal; per descomptat, paga salaris més baixos, i aconsegueix,<br />
<strong>en</strong> apar<strong>en</strong>ça, resultats equiparables als que podria aconseguir amb<br />
un equip més especialitzat i estable (Díaz, 2008:28).<br />
Finalm<strong>en</strong>t, i no per això m<strong>en</strong>ys rellevant, vull destacar<br />
que és tristam<strong>en</strong>t habitual que <strong>en</strong>tre les funcions de les<br />
educadores no s’inclogui ni la reflexió ni la investigació,<br />
cosa que comporta un gran impedim<strong>en</strong>t a l’hora de visibilitzar<br />
el treball, legitimar la seva vàlua i, <strong>en</strong> definitiva,<br />
progressar dins el seu camp. També crec que és just esm<strong>en</strong>tar<br />
que <strong>en</strong> els últims anys sí que hi ha hagut algunes<br />
institucions que s’han interessat per fer publicacions<br />
on educadores de museus escriu<strong>en</strong>, reflexion<strong>en</strong> i comp<strong>art</strong>eix<strong>en</strong><br />
els seus projectes 9 , tot i que la veritat és que,<br />
per manca de temps i/o per la necessitat de respondre a<br />
pressupostos tancats, no els és possible de fer-ho molt<br />
sovint.<br />
Per contrarestar aquesta situació, crec que caldria apostar<br />
per la formació d’educadores <strong>en</strong>teses com a professionals<br />
reflexives (Schön, 1998), i que el seu des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t<br />
professional el determini la pràctica i la seva<br />
reflexió i crítica. Per a això, hi hauria d’haver processos<br />
de millora continus sobre la mateixa pràctica, no assimilats<br />
directam<strong>en</strong>t a les activitats específiques de formació<br />
(Schön, 1992). En aquesta línia, a més de preocupar-se<br />
per com fer judicis sobre l’acció pràctica, caldria també<br />
preguntar quins valors hi ha al darrere i condicion<strong>en</strong> el<br />
fet de fer aquests judicis i no altres, i no c<strong>en</strong>trar-se només<br />
<strong>en</strong> com s’adquireix contingut pedagògic o <strong>en</strong> quines són<br />
les estratègies educatives “efectives”, sinó també t<strong>en</strong>int<br />
<strong>en</strong> compte les disposicions, valors i propòsits educatius<br />
de les educadores (Tickle, 1994).<br />
En el context espanyol, hi ha grups de professionals de<br />
l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> museus que treball<strong>en</strong> <strong>en</strong> tot tipus d’<strong>en</strong>titats,<br />
que des de fa un temps van parlant, publicant, debat<strong>en</strong>t,<br />
discutint i treballant sobre totes aquestes qüestions<br />
a què he al·ludit 10 . Entre altres coses, <strong>en</strong> aquest tipus de<br />
fòrums es van com<strong>en</strong>tar les necessitats i reivindicacions<br />
del col·lectiu d’educadores de museus i, <strong>en</strong>tre les més<br />
freqü<strong>en</strong>ts, van sortir assumptes com: equiparació salarial,<br />
millores contractuals (conv<strong>en</strong>i regulador), ser reco-<br />
9 Com ara el Museu Patio Herreriano de Valladolid, el MUSAC de Lleó, la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, el MAMT de Tarragona, <strong>en</strong>tre d’altres.<br />
Paral·lelam<strong>en</strong>t, també algunes editorials, com per exemple TREA, han com<strong>en</strong>çat a publicar alguns llibres específics sobre temes d’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> museus,<br />
el que s<strong>en</strong>s dubte contribueix al des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t de l’àrea.<br />
62<br />
10 Una primera iniciativa d’aquestes característiques es va realitzar l’any 2010 al MUSAC (Lleó) i La Casa Enc<strong>en</strong>dida (Madrid), on <strong>en</strong> paral·lel a les Jornades<br />
de Producció Cultural Crítica <strong>en</strong> la Pràctica Artística i Educativa Actual (http://musac.es/index.php?ref =102800), va t<strong>en</strong>ir lloc també la I Trobada<br />
de Professionals de l’Educació <strong>en</strong> Museus i C<strong>en</strong>tres d’Art Contemporani (http://educacion.deacmusac.es/). D’aquí van sorgir diversos grups de treball<br />
que, tot i treballar de manera irregular, van conformar la Xarxa de Professionals de l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> museus i c<strong>en</strong>tres d’<strong>art</strong> (RPEMA) i que conjuntam<strong>en</strong>t van<br />
organitzar al Palau de la Virreina (Barcelona) el juliol de 2011 unes jornades titulades “El complex educatiu: (des)<strong>en</strong>contres <strong>en</strong>tre polítiques culturals i<br />
pedagogies” (http://rpemea.wordpress.com/jornadascomplejoeducativo/). Basant-se <strong>en</strong> les experiències comp<strong>art</strong>ides <strong>en</strong>tre els membres d’aquesta xarxa,<br />
el juliol de 2012 dos dels seus membres, Lluc Mayol i Fermín Soria, han pres<strong>en</strong>tat un relat sobre les maneres <strong>en</strong> què la precarietat laboral s’acarnissa<br />
amb les educadores de museus a la Reunió de tribus (Barcelona), una trobada de col·lectius afectats per les retallades pressupostàries <strong>en</strong> cultura (https://<br />
culturaacampadabcn.wordpress.com/category/uncategorized/). [Darrera consulta de totes aquestes webs: 12.07.2012].
neguda com a professional especialitzada i productora<br />
cultural, formar p<strong>art</strong> estable de les plantilles, millores <strong>en</strong><br />
les condicions de producció educativa, t<strong>en</strong>ir veu i poder<br />
de decisió <strong>en</strong> la institució, obt<strong>en</strong>ir valoració de les propostes<br />
que s’ofereix<strong>en</strong>, t<strong>en</strong>ir temps i espai per a aspectes<br />
tan vitals com avaluar, investigar i reflexionar.<br />
INTERESSOS CREUATS EN LA fORMACIÓ<br />
D’EDUCADORES<br />
Tot el que he com<strong>en</strong>tat fins ara es relaciona també amb<br />
la imprecisió que hi ha al voltant de la formació específica<br />
del col·lectiu de professionals de l’<strong>educació</strong> museística,<br />
però a què es deu que no hi hagi una formació<br />
definida per a aquest col·lectiu que s’<strong>en</strong>carrega de rebre<br />
la major p<strong>art</strong> del públic que <strong>en</strong>tra <strong>en</strong> els museus? En<br />
termes g<strong>en</strong>erals, es pot dir que la major p<strong>art</strong> dels que<br />
es dediqu<strong>en</strong> a la gestió, diss<strong>en</strong>y i implem<strong>en</strong>tació de programes<br />
educatius <strong>en</strong> museus són apr<strong>en</strong><strong>en</strong>ts constants i<br />
autodidactes. Això vol dir que es form<strong>en</strong> ja <strong>en</strong> la pràctica<br />
i la seva formació contínua és limitada, la qual cosa produeix<br />
certa desori<strong>en</strong>tació i manca de cohesió <strong>en</strong> els seus<br />
plantejam<strong>en</strong>ts. Passa massa sovint que les educadores<br />
de museus “s’autoform<strong>en</strong>” una vegada han com<strong>en</strong>çat la<br />
seva pràctica professional, amb gairebé cap recurs eco-<br />
nòmic destinat a aquest fi.<br />
El cas és que moltes arrib<strong>en</strong> a la pràctica amb poques<br />
nocions o cap d’<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística (Acaso, 2007), i les<br />
seves titulacions d’orig<strong>en</strong> són història de l’<strong>art</strong> o belles<br />
<strong>art</strong>s amb uns plans d’estudis que no inclou<strong>en</strong> cap matèria<br />
relacionada amb la pedagogia o l’<strong>educació</strong> (Mesías,<br />
2008). Durant els anys vuitanta i noranta, quan es van<br />
com<strong>en</strong>çar a posar <strong>en</strong> marxa iniciatives relacionades amb<br />
l’<strong>educació</strong>, la comunicació o la difusió <strong>en</strong> els museus, els<br />
professionals que havi<strong>en</strong> de dur-les <strong>en</strong>davant van utilitzar<br />
les Jornades DEAC com a estratègia de formació, a<br />
causa de l’absència de programes formatius específics.<br />
Les Jornades DEAC reuneix<strong>en</strong> periòdicam<strong>en</strong>t professionals de<br />
l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong> museus de totes les àrees (no només museus d’<strong>art</strong>),<br />
així com estudiants, professors i investigadors del camp de la pedagogia.<br />
La primera trobada, pionera a Espanya, es va fer el 1980<br />
a Barcelona amb el títol de Jornades de Difusió Museística i va<br />
ser convocada per un grup de treballadors i treballadores de museus<br />
espanyols. […] Així, el sorgim<strong>en</strong>t d’aquestes jornades va ser<br />
assembleari i va aparèixer de la voluntat d’aquest grup de comp<strong>art</strong>ir<br />
les seves problemàtiques i plantejar solucions, apr<strong>en</strong>dre<br />
col·lectivam<strong>en</strong>t, buscar refer<strong>en</strong>ts i construir la incipi<strong>en</strong>t professió<br />
d’educador de museus. La consolidació de les trobades va fer que<br />
els DEAC guanyessin gradualm<strong>en</strong>t <strong>en</strong> dinamisme i <strong>en</strong> consciència<br />
Eneritz López<br />
63
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
del seu paper. Els intercanvis i reunions periòdiques sorgi<strong>en</strong> <strong>en</strong><br />
p<strong>art</strong> com a substitució d’una formació reglada que aleshores no<br />
t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> els integrants dels dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>ts educatius, però també<br />
com a via per assolir una legitimitat que no els arribava des del<br />
mateix museu (Sánchez de Serdio y López, 2011: 211).<br />
De llavors <strong>en</strong>çà s’han fet disset Jornades DEAC, <strong>en</strong><br />
les quals s’han debatut temàtiques cand<strong>en</strong>ts, s’han<br />
comp<strong>art</strong>it problemàtiques i s’han pres<strong>en</strong>tat projectes.<br />
No obstant això, el seu caràcter formatiu s’ha<br />
anat reduint a mesura que han aparegut postgraus<br />
o cursos específics de formació per al col·lectiu que<br />
compleix aquesta funció11 , tot i que <strong>en</strong>cara pod<strong>en</strong><br />
arribar a millorar, especialm<strong>en</strong>t pel que fa a la seva<br />
vinculació amb els museus <strong>en</strong> g<strong>en</strong>eral, fins a arribar<br />
a ser programes formatius veritablem<strong>en</strong>t diss<strong>en</strong>yats<br />
<strong>en</strong> col·laboració <strong>en</strong>tre museus i universitats.<br />
A més de les mancances formatives, a les educadores<br />
de museus les afecta <strong>en</strong>ormem<strong>en</strong>t la falsa<br />
cre<strong>en</strong>ça que la seva tasca s’aprèn només des de la<br />
pràctica i que una serà millor educadora com més<br />
experiència tingui, s<strong>en</strong>se t<strong>en</strong>ir <strong>en</strong> compte que les seves<br />
metodologies pod<strong>en</strong> estar basades <strong>en</strong> idees totalm<strong>en</strong>t<br />
nocives. Les mateixes educadores valor<strong>en</strong><br />
molt el seu apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge experi<strong>en</strong>cial, però sab<strong>en</strong><br />
que és insufici<strong>en</strong>t. Són consci<strong>en</strong>ts que la seva professió<br />
no es pot apr<strong>en</strong>dre només des de la pràctica<br />
(sovint sust<strong>en</strong>tada <strong>en</strong> teories rescatades de forma<br />
fragm<strong>en</strong>tada de la seva pròpia experiència i no revisades).<br />
D’altra banda, també es concep (erròniam<strong>en</strong>t) que<br />
ser educadora és vocacional, un treball que es fa per<br />
gust, la qual cosa resta pes a les seves reivindicacions<br />
laborals i posa traves a les seves expectatives de forma-<br />
ció contínua. De fet, quan es considera l’<strong>educació</strong> com<br />
una vocació, l’educadora és vista com algú que domina<br />
la pràctica i, per tant, com una persona que no respon a<br />
una formació específica. Com a resultat de tot això, les<br />
seves accions educatives es converteix<strong>en</strong> <strong>en</strong> la posada<br />
<strong>en</strong> esc<strong>en</strong>a del saber acumulat per la pràctica i l’experiència,<br />
basant-se sobretot <strong>en</strong> el s<strong>en</strong>tit comú, la intuïció i la<br />
repetició. En aquest s<strong>en</strong>tit, què es podria millorar de la<br />
seva formació que contribuís a revaloritzar el seu paper?<br />
En primer lloc, apostar per la formació de qualitat (postgraus<br />
organitzats <strong>en</strong>tre universitats, museus, col·lectius<br />
i empreses), creant xarxes que comp<strong>art</strong>eixin informació<br />
i fom<strong>en</strong>tant la investigació i l’avaluació com a forma<br />
d’avançar. Això fom<strong>en</strong>taria la creació de coneixem<strong>en</strong>t,<br />
de bases pròpies del camp, amb les seves investigacions<br />
qualitatives pertin<strong>en</strong>ts (p<strong>en</strong>sem que la investigació <strong>en</strong><br />
l’acció posa l’educadora al c<strong>en</strong>tre del procés de producció<br />
de coneixem<strong>en</strong>t). En paral·lel, també és important<br />
promoure, <strong>en</strong>tre les qui treball<strong>en</strong>, la formació contínua,<br />
tant rutinària (dins del seu lloc de treball, multifuncional,<br />
<strong>en</strong>focada a la millora contínua, basada <strong>en</strong> intercanvis, a<br />
la recerca de recursos i refer<strong>en</strong>ts), com extraordinària<br />
(assistència esporàdica a cursos, jornades, congressos,<br />
seminaris específics com a p<strong>art</strong> del seu projecte formatiu<br />
de reciclatge i consolidació professional).<br />
De la mateixa manera, permetre’ls la reflexió sobre la<br />
seva pràctica és fonam<strong>en</strong>tal perquè puguin donar s<strong>en</strong>tit<br />
a la seva experiència i g<strong>en</strong>erar coneixem<strong>en</strong>t útil i significatiu.<br />
Quan un professional reflexiona sobre la seva<br />
acció es converteix <strong>en</strong> un investigador d’una situació<br />
pràctica específica i p<strong>art</strong>icular, i pot situar-la, relacionarla<br />
amb altres pràctiques i plantejar possibles solucions a<br />
ev<strong>en</strong>tuals problemàtiques que a través de la seva inda-<br />
64<br />
11 El primer curs de formació de llarga durada per a aquest col·lectiu va ser el Postgrau d’Educador de Museus que la Universitat de Saragossa va<br />
com<strong>en</strong>çar a oferir al campus d’Osca des de 1989 i que actualm<strong>en</strong>t s’ha convertit <strong>en</strong> el Màster <strong>en</strong> Museus: Educació i Comunicació. Posteriorm<strong>en</strong>t<br />
també van aparèixer altres iniciatives formatives de diversos tipus, des de breus jornades o seminaris fins a programes de doctorat o màsters <strong>en</strong> línia<br />
especialitzats <strong>en</strong> aquest tema.
gació hagi pogut id<strong>en</strong>tificar. Com a resultat d’aquestes<br />
estratègies, l’educadora pot ser <strong>en</strong>tesa com una gestora,<br />
investigadora, creadora de coneixem<strong>en</strong>ts, interpretadora,<br />
intel·lectual transformadora (Giroux, 1990), provocadora<br />
d’interferències i relacions (Aguirre, 2006), amb<br />
poder, visibilitat, responsabilitat i amb diligència per des<strong>en</strong>volupar<br />
discursos contrahegemònics i <strong>en</strong> perman<strong>en</strong>t<br />
actitud crítica.<br />
ELS REPTES DE LA PROfESSIONALITzACIÓ<br />
Després de tot el que s’ha exposat fins ara, em sorgeix<br />
la pregunta: de quina manera les educadores podríem<br />
contribuir a crear noves narratives de l’<strong>educació</strong> museística<br />
per construir-la com a professió? Com ja he com<strong>en</strong>tat<br />
anteriorm<strong>en</strong>t, ser educadora de museus és treballar<br />
<strong>en</strong> una tasca confusa i podria ser <strong>en</strong>tesa com una semiprofessió<br />
(Etzioni, 1969, a: Hoyle i John, 1995). Perquè<br />
fossin considerades professionals, segons autors com<br />
Hoyle i John (1995) o Tickle (1994), necessitari<strong>en</strong>, per<br />
una banda, t<strong>en</strong>ir un cos base de coneixem<strong>en</strong>ts reconeguts<br />
i especialitzats, autonomia per dur a terme el seu<br />
treball, així com llibertat i control sobre l’exercici de responsabilitats<br />
professionals, i d’altra banda, caldria que<br />
deixés de ser vist com un treball temporal i acabar amb<br />
prejudicis com ara que és una tasca fem<strong>en</strong>ina relacionada<br />
amb la cura, per a la qual només cal intuïció i vocació.<br />
Si això és així, la d’educadora serà una professió, <strong>en</strong>tesa<br />
com una ocupació amb una funció social definida, que<br />
comporta unes habilitats i uns coneixem<strong>en</strong>ts específics,<br />
adquirits després d’un llarg període de formació<br />
reglada (durant el qual se socialitza també <strong>en</strong> els valors<br />
professionals). Sota aquest punt de vista la professionalització<br />
comporta dos aspectes: d’una banda, es millora<br />
la qualitat del treball, perfeccionant les habilitats i el coneixem<strong>en</strong>t<br />
dels que el practiqu<strong>en</strong>; d’altra banda, s’aconsegueix<br />
cert estatus, cosa que implica delimitar el camp,<br />
obt<strong>en</strong>ir més cred<strong>en</strong>cials, t<strong>en</strong>ir un cos regulador de coneixem<strong>en</strong>ts,<br />
etc. Tot això hauria de reportar autonomia,<br />
prestigi i remuneració adequada (Hoyle i John, 1995).<br />
En concret, per com<strong>en</strong>çar el seu procés de professionalització<br />
seria conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>t que les educadores adoptessin<br />
una perspectiva crítica, reflexiva i revisionista sobre<br />
la seva pràctica (Tickle, 1994) i que posessin <strong>en</strong> marxa<br />
mecanismes de formació contínua. Això significaria, com<br />
acabem de veure, que les educadores seri<strong>en</strong> investigadores<br />
de les seves pròpies experiències, la qual cosa serviria<br />
per introduir millores <strong>en</strong> la pràctica.<br />
No obstant això, vull destacar altres postures, com la de<br />
Jocelyn Robson (2006), qui <strong>en</strong>tén el terme professió<br />
com un símbol col·lectiu que consisteix <strong>en</strong> un grup de<br />
característiques interrelacionades sobre les quals hi ha<br />
un acord. Segons aquesta professora, la paraula professió<br />
no té un significat fix, ja que, com tots, “professió” és<br />
un terme socialm<strong>en</strong>t construït, dinàmic i rebatut. Com a<br />
tal repres<strong>en</strong>ta trets i requisits que són específics segons<br />
l’època i els contextos, a més de reflectir les difer<strong>en</strong>ts<br />
postures de persones i grups <strong>en</strong> la societat. Per a aquesta<br />
autora la professionalitat és reconeguda com un discurs<br />
regulador, és a dir, una pràctica cultural i social per<br />
organitzar individus i institucions.<br />
A més, des d’una postura postmoderna, es rebutja la noció<br />
d’un cos de coneixem<strong>en</strong>ts fix i neutral i també es pos<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> dubte nocions com autonomia o responsabilitat,<br />
ja que don<strong>en</strong> per fet l’existència d’una persona unitària i<br />
aproblemàtica. En aquesta línia, els autors Ivor Goodson<br />
i Andy Hargreaves (1996) creu<strong>en</strong> que la professionalització<br />
d’educadors <strong>en</strong> una era postmoderna significa:<br />
/ Augm<strong>en</strong>tar les seves oportunitats i responsabilitats<br />
d’emetre judicis sobre aspectes de l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t<br />
(metodologies, continguts, etc.).<br />
/ Mostrar un compromís per treballar amb companys<br />
<strong>en</strong> cultures col·laboratives d’ajuda i suport<br />
com una manera d’utilitzar la seva experiència<br />
comp<strong>art</strong>ida per solucionar problemes de<br />
la pràctica professional.<br />
/ T<strong>en</strong>ir responsabilitat per ocupar-se activam<strong>en</strong>t<br />
dels estudiants i no només donar-los servei,<br />
Eneritz López<br />
65
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
reconeix<strong>en</strong>t la dim<strong>en</strong>sió emocional de l’<strong>educació</strong>.<br />
/ Posicionar-se <strong>en</strong> un procés d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge<br />
continu.<br />
En el cas p<strong>art</strong>icular de les educadores de museus,<br />
la seva professionalització no es pot acotar només<br />
a les institucions: també cal reconèixer una<br />
pluralitat de maneres d’exercir la pràctica educativa<br />
<strong>en</strong> relació amb altres espais.<br />
REfLEXIONS I fUTURS POSSIBLES<br />
“[…] Els educadors i les educadores hauri<strong>en</strong> de ser considerats<br />
professionals reflexius, tant dins de les estructures dels museus<br />
com <strong>en</strong> la seva projecció pública i no monitors, difusors o<br />
gestors de la informació com sovint són repres<strong>en</strong>tats” (Padró,<br />
2006:57).<br />
P<strong>art</strong>int del material obtingut durant els meus<br />
estudis, de les referències esm<strong>en</strong>tades i de les<br />
reflexions comp<strong>art</strong>ides al llarg d’aquest text, m’interessa<br />
destacar que actualm<strong>en</strong>t <strong>en</strong> el nostre context<br />
moltes educadores:<br />
/ Són considerades simples aproximadores de<br />
la cultura experta, reproductores d’un discurs<br />
únic o traductores de les exposicions<br />
(fetes pels veritables experts) a un ll<strong>en</strong>guatge<br />
accessible per a tot tipus de públic.<br />
/ Treball<strong>en</strong> amb passió, per intuïció.<br />
/ Apr<strong>en</strong><strong>en</strong> només des de l’experiència, són autodidactes.<br />
/ Estan infravalorades, considerades només<br />
executores, pràctiques.<br />
/ Pateix<strong>en</strong> precarietat laboral (transitorietat,<br />
sous baixos, temporalitat, etc.).<br />
/ Exerceix<strong>en</strong> una tasca indefinida, carregades<br />
amb tot tipus de tasques.<br />
/ Pertany<strong>en</strong> a un col·lectiu fragm<strong>en</strong>tat: treball<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> soledat, se’ls dificulta comp<strong>art</strong>ir les<br />
seves inquietuds i coneixem<strong>en</strong>ts.<br />
Per tot això, considero que hauríem de plantejar<br />
una doble necessitat:<br />
1. Promoure que les educadores des<strong>en</strong>volupin de<br />
forma explícita i reglada altres funcions, relatives a:<br />
/ La programació i gestió d’activitats dins de la<br />
mateixa <strong>en</strong>titat, evitant relegar el seu treball<br />
a la simple execució.<br />
/ La investigació, l’estudi i la publicació, ja que<br />
des<strong>en</strong>volupar una tasca sistemàtica i a consciència<br />
d’indagació, reflexió i difusió de les<br />
pròpies pràctiques contribueix no només a<br />
g<strong>en</strong>erar reflexió interna, sinó també a construir<br />
el camp d’estudi i la seva legitimació 12 .<br />
/ L’experim<strong>en</strong>tació i creació de noves metodologies,<br />
d’acord amb els seus contextos, a la<br />
institució on des<strong>en</strong>volup<strong>en</strong> el seu treball, els<br />
seus sabers, i disposar de llibertat i acceptació<br />
per dur a terme propostes innovadores.<br />
/ L’intercanvi de tasques i coneixem<strong>en</strong>ts amb<br />
professors, amb altres professionals de la<br />
museologia, amb <strong>art</strong>istes, amb educadores<br />
de museus d’altres contextos, etc.<br />
/ L’establim<strong>en</strong>t de relacions amb ag<strong>en</strong>ts propis<br />
del context on s’ubica la seva pràctica:<br />
difer<strong>en</strong>ts col·lectius de públics, associacions,<br />
66<br />
12 Des de fa dècades sovint ha estat expressada i reivindicada la importància d’investigar <strong>en</strong> <strong>educació</strong> museística, com es deixa constància per exemple<br />
a: Guallar, I. i Burgos, C. (1983). “La investigación pedagógica de museos. Aspectos metodológicos”. A: Actas de las II Jornadas de los Dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos de<br />
Educación <strong>en</strong> los Museos 1981, Saragossa: Museo de Zaragoza, p. 23-42.
c<strong>en</strong>tres educatius, etc. amb la finalitat de<br />
pres<strong>en</strong>tar-se com una p<strong>art</strong> integrada <strong>en</strong> la<br />
comunitat.<br />
2. Com<strong>en</strong>çar a gestar la seva professionalització.<br />
A través de quines estratègies?:<br />
/ No acomodant-se <strong>en</strong> posicions victimistes,<br />
desterrant l’autocompassió i l’autodesvalorització.<br />
/ Creant comunitats d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge amb altres<br />
professionals amb qui s’estableixin vincles<br />
que portin fins i tot a des<strong>en</strong>volupar projectes<br />
de treball conjunt.<br />
/ Construint xarxes, associacions, fòrums de<br />
trobada on difondre les seves aportacions,<br />
debatre, formar-se i créixer professionalm<strong>en</strong>t.<br />
/ Apostant per la seva formació de qualitat: a<br />
més del que s’ha dit abans sobre la implicació<br />
conjunta de la universitat i museus per gestar<br />
programes de formació, també és important<br />
que una educadora de museus conegui<br />
la història del seu àmbit de treball (<strong>educació</strong><br />
<strong>art</strong>ística <strong>en</strong> museus) i que també es familiaritzi<br />
amb el panorama actual: les dues coses<br />
li permetran forjar el seu propi criteri i t<strong>en</strong>ir<br />
refer<strong>en</strong>ts.<br />
/ Fom<strong>en</strong>tant la consolidació d’equips propis<br />
i estables, i afavorir la seva implicació <strong>en</strong> la<br />
institució.<br />
A p<strong>art</strong>ir de tot això, les educadores podran ser<br />
vistes com a investigadores, intel·lectuals, creadores,<br />
treballadores culturals (Giroux, 1997) i<br />
professionals reflexives (Schön, 1992). I, com a<br />
tals, estaran compromeses amb la seva ocupació,<br />
s<strong>en</strong>t qualificades com a expertes i “educadores<br />
amb diligència”, ja que tindran coneixem<strong>en</strong>ts i<br />
habilitats específiques, com a resultat de la seva<br />
formació de qualitat. Per això, seran persones<br />
compet<strong>en</strong>ts, crítiques i mantindran un alt nivell<br />
de motivació: es veuran i seran vistes al mateix nivell<br />
que altres treballadors de museus, treballant<br />
<strong>en</strong> igualtat de condicions contractuals i salarials.<br />
En aquest context el seu treball tindrà seguretat,<br />
prestigi, validesa, estabilitat i reconeixem<strong>en</strong>t basat<br />
<strong>en</strong> la seva especialització, a més que podran<br />
treballar dins d’una xarxa, comp<strong>art</strong>int experiències<br />
i coneixem<strong>en</strong>ts <strong>en</strong> esdev<strong>en</strong>im<strong>en</strong>ts formatius i<br />
associacions.<br />
Eneritz López<br />
67
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
68<br />
REfERèNCIES<br />
BIBLIOGRÀfIQUES<br />
acaSo, m. (2007). “¿Por qué a la <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística<br />
no le gustan los museos? Rep<strong>en</strong>sando los problemas<br />
actuales de la <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística <strong>en</strong> las instituciones<br />
culturales”. A: Calaf, R.; Fontal, O. y Valle, R. (coord.)<br />
(2007). Museos de Arte y Educación, construir patrimonios<br />
desde la diversidad. Gijón: Trea (pp. 75-82).<br />
aGuirrE, i. (2006). “Hacia un imaginario para el futuro<br />
<strong>en</strong> <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística”. A: Actas del Congreso<br />
Internacional de Educación Artística y Visual, Sevilla,<br />
2006.<br />
anDErSon, G. (ed.) (2004). Reinv<strong>en</strong>ting the museum.<br />
Historical and contemporary perspective on the<br />
paradigm shift. Oxford: Altamira Press.<br />
Díaz, i. (2008). La memoria fragm<strong>en</strong>tada. El museo<br />
y sus paradojas. Gijón: Trea.<br />
Giroux, h. (1990). Los profesores como intelectuales.<br />
Hacia una pedagogía crítica del apr<strong>en</strong>dizaje.<br />
Barcelona: Paidós.<br />
Giroux, h. (1997). Cruzando límites. Trabajadores<br />
culturales y políticas educativas. Barcelona: Paidós.<br />
GooDSon, i. i harGrEavES, A. (1996). Teachers’ professional<br />
lives. London: Routledge Falmer.<br />
hoYlE, E. i John, p. D. (1995). Professional Knowledge<br />
and professional practice. Londres y Nueva York: Cassell.<br />
mESíaS, J. m. (2008). “¿Cuál es el perfil profesional<br />
de las educadoras/es de museos de <strong>art</strong>e con temporáneo?”.<br />
A: Actas del II Congreso Internacional<br />
de Educación Artística. Granada, 2007.<br />
paDró, c. (2005). “Educación <strong>en</strong> museos: repres<strong>en</strong>taciones<br />
y discursos”. A: SEmEDo, a. Y tEixEira,J. (2005) (coord.).<br />
Museus, discursos, repres<strong>en</strong>taçoes.<br />
Oporto: Afrontam<strong>en</strong>to (pp. 49-60).<br />
paDró, c. (2006). “Rep<strong>en</strong>sar los museos, la <strong>educació</strong>n<br />
y la historia del <strong>art</strong>e”. A: Belda, C. y Marín, M. T. (2006).<br />
La museología y la historia del <strong>art</strong>e. Murcia:<br />
Universidad de Murcia (pp. 51-74).<br />
rifKin, J. (2000). La era del acceso. La revolución de<br />
la nueva economía. Bu<strong>en</strong>os Aires: Paidós.<br />
roBErtS, l. (1997). From knowledge to narrative.<br />
Educators and the changing museum. Washington<br />
y Londres: Smithsonian Institution.<br />
roBSon, J. (2006). Teacher professionalism in further<br />
and higher education: chall<strong>en</strong>ges to cultura and<br />
practice. London: Routledge.<br />
SánchEz DE SErDio, a. Y lópEz, E. (2011). “Políticas<br />
educativas <strong>en</strong> los museos de <strong>art</strong>e españoles. Los<br />
dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos de <strong>educació</strong>n y acción cultural”.<br />
A: Desacuerdos 6, edita: Arteleku, C<strong>en</strong>tro José<br />
Guerrero, MACBA y UNIA, pp. 205-221. [Descarregable<br />
gratuïtam<strong>en</strong>t a: http://ayp.unia.es/dmdocum<strong>en</strong>ts/<br />
desacuerdos_6.pdf, última consulta: 23.06.2012]<br />
Schön, D. (1992). La formación de profesionales reflexivos.<br />
Hacia un nuevo diseño de la <strong>en</strong>señanza y el<br />
apr<strong>en</strong>dizaje <strong>en</strong> las profesiones. Barcelona: Paidós.<br />
Schön, D. (1998). El profesional reflexivo. Cómo pi<strong>en</strong>san<br />
los profesionales cuando actúan. Barcelona: Paidós.
ticKlE, l. (1994). The induction of new teachers: Reflective<br />
professional practice. Londres i Nova York: Cassell.<br />
van mEnSch, p. (ed.) (1989). Professionalising the<br />
muses. The museum profession in motion.<br />
Amsterdam: AHA Books Art History.<br />
NOTA: Aquest <strong>art</strong>icle, redactat<br />
l’estiu de 2012, consisteix <strong>en</strong> una<br />
versió escrita de la xerrada que vaig<br />
comp<strong>art</strong>ir el 18 d’abril de 2012 al<br />
MAMT (Tarragona) <strong>en</strong> el marc de<br />
les XI Jornades de Pedagogia de<br />
Museus.<br />
Eneritz López<br />
69
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
70<br />
IMANOL<br />
AGUIRRE ARRIAGA
ESCOLA I MUSEUS: ENTRE ACORDS I DESACORDS<br />
Imanol Aguirre Arriaga<br />
Professor Titular de la Universitat Pública de Navarra<br />
Quan em van sol·licitar d’interv<strong>en</strong>ir <strong>en</strong> aquest fòrum<br />
per tractar sobre la qüestió de la relació <strong>en</strong>tre els doc<strong>en</strong>ts<br />
de l’<strong>educació</strong> formal i els museus, el primer que<br />
em va v<strong>en</strong>ir al cap és que hi havia poc a dir, ja que, pel<br />
que he detectat <strong>en</strong>tre col·legues de la universitat i dels<br />
museus, sembla que aquesta relació és gairebé inexist<strong>en</strong>t,<br />
més <strong>en</strong>llà dels contactes esporàdics.<br />
Però immediatam<strong>en</strong>t vaig decidir no fer d’aquest espai,<br />
un cop més, l’avorrit mur de les lam<strong>en</strong>tacions <strong>en</strong><br />
què solem convertir gairebé cada trobada dels que <strong>en</strong>s<br />
dediquem a això de les <strong>art</strong>s i l’<strong>educació</strong>. Vaig decidir no<br />
v<strong>en</strong>ir a queixar-me de la insuficiència d’hores de preparació<br />
de les nostres estudiants —demà mestres—,<br />
del poc que import<strong>en</strong> les <strong>art</strong>s <strong>en</strong> l’<strong>educació</strong> formal, de<br />
com de malam<strong>en</strong>t <strong>en</strong>s tract<strong>en</strong> i com d’incompresos <strong>en</strong>s<br />
s<strong>en</strong>tim. Per contra, vaig p<strong>en</strong>sar que seria bo deixar de<br />
mirar fora i preguntar-nos coses com: realm<strong>en</strong>t la g<strong>en</strong>t<br />
que ara mateix passeja pels carrers de les nostres ciutats<br />
necessita les <strong>art</strong>s? Si la resposta fos un “sí”, es tracta<br />
d’aquestes <strong>art</strong>s que pres<strong>en</strong>tem <strong>en</strong> els nostres programes<br />
i que <strong>en</strong>s v<strong>en</strong><strong>en</strong> al cap quan parlem d’<strong>educació</strong><br />
<strong>art</strong>ística? Es tracta de les que ofereix<strong>en</strong> les institucions<br />
que s’ocup<strong>en</strong> de treure’ls llu<strong>en</strong>tor i espl<strong>en</strong>dor per pres<strong>en</strong>tar-les<br />
conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t empaquetades, de manera<br />
que puguem s<strong>en</strong>tir-nos orgullosos del nostre patrimoni<br />
cultural?<br />
F<strong>en</strong>t-me aquest tipus de preguntes se’m va acudir que<br />
podria ser una bona idea traslladar-les a les meves<br />
estudiants de magisteri, per detectar com havia estat<br />
la seva relació amb les <strong>art</strong>s <strong>en</strong> el seu <strong>en</strong>torn educatiu,<br />
indagar sobre com van viure la seva experiència amb<br />
les <strong>art</strong>s a l’escola i els museus a què van acudir i com<br />
se situ<strong>en</strong> elles avui, futures mestres, davant d’aquesta<br />
qüestió.<br />
Aquesta petita indagació, <strong>en</strong> què van p<strong>art</strong>icipar 51<br />
estudiants (23 <strong>en</strong> euskera i 28 <strong>en</strong> castellà), no pretén<br />
t<strong>en</strong>ir altre valor ci<strong>en</strong>tífic que el d’aportar pistes<br />
que animin a l’especulació i la conjectura (Sebeok &<br />
Umiker-Sebeok, 1987), tot i que és cert que els resultats<br />
han estat més o m<strong>en</strong>ys els que tots hauríem esperat.<br />
El mateix text introductori d’aquestes jornades<br />
ja n’anticipa alguns, quan fa referència a les difer<strong>en</strong>ts<br />
ag<strong>en</strong>des dels museus i l’<strong>educació</strong> formal o la insufici<strong>en</strong>t<br />
complicitat <strong>en</strong>tre ambdós tipus d’institucions i els seus<br />
respectius educadors.<br />
Per això no puc pres<strong>en</strong>tar resultats impactants a p<strong>art</strong>ir<br />
d’aquest assaig, però crec que la iniciativa ha tingut la<br />
seva utilitat, perquè alm<strong>en</strong>ys ha servit per provocar la<br />
meva reflexió i per ord<strong>en</strong>ar la meva interv<strong>en</strong>ció <strong>en</strong> una<br />
sèrie de quadres o vinyetes, que espero que puguin<br />
ajudar a acostar-nos als temes i problemes que se’ns<br />
planteg<strong>en</strong> avui dia.<br />
La meva p<strong>art</strong>icipació aquí constarà de dues p<strong>art</strong>s:<br />
la primera, la pres<strong>en</strong>tació d’aquestes vinyetes que<br />
m’ajudaran a col·locar els problemes que detecto <strong>en</strong><br />
la relació escola-museu que s’analitza <strong>en</strong> les jornades.<br />
La segona, servirà per anticipar un esbós de propostes<br />
que espero que puguin servir per marcar alguna ruta<br />
<strong>en</strong> l’intricat mapa que les vinyetes vagin dibuixant.<br />
Imanol Aguirre<br />
71
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
72<br />
Vinyeta 1. Sobre la situació actual i el fracàs de les polítiques<br />
culturals<br />
Com<strong>en</strong>ço aquesta vinyeta amb la pres<strong>en</strong>tació d’algunes<br />
dades obtingudes <strong>en</strong> la petita indagació. La majoria de<br />
les estudiants preguntades afirm<strong>en</strong> que actualm<strong>en</strong>t no<br />
visit<strong>en</strong> mai museus ni c<strong>en</strong>tres d’<strong>art</strong> o sales d’exposicions.<br />
Moltes manifest<strong>en</strong> que la vivència poc atractiva que van<br />
significar les visites escolars als museus està <strong>en</strong> l’orig<strong>en</strong><br />
del seu actual desinterès per aquesta pràctica cultural.<br />
No obstant això, també hi ha qui té records agradables i<br />
avui manifesta que tampoc és usuària habitual d’aquests<br />
espais, de la mateixa manera que hi ha qui té records poc<br />
grats i, no obstant això, avui visita museus i exposicions.<br />
Crec que d’això es pot deduir que la forma de relació cultural<br />
que estableix<strong>en</strong> amb les <strong>art</strong>s depèn <strong>en</strong> gran mesura<br />
d’altres factors, i no només dels escolars. Així, per exemple,<br />
és freqü<strong>en</strong>t que no visitin els c<strong>en</strong>tres d’<strong>art</strong> de la seva<br />
ciutat, però sí que ho facin quan viatg<strong>en</strong> fora, un hàbit que<br />
té més relació amb la pràctica turística que amb l’<strong>art</strong>ística.<br />
També és significatiu que gairebé la totalitat de les que es<br />
manifest<strong>en</strong> com a visitants habituals don<strong>en</strong> a <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre<br />
que han conreat aquest costum <strong>en</strong> l’<strong>en</strong>torn familiar.<br />
En tot cas, el que resulta evid<strong>en</strong>t és que els millors records<br />
(un perc<strong>en</strong>tatge molt petit, d’altra banda) correspon<strong>en</strong><br />
a aquelles que ja estav<strong>en</strong> predisposades a gaudir<br />
amb allò o, potser, a les que avui fan una lectura positiva<br />
de les visites escolars des d’un posicionam<strong>en</strong>t actual que<br />
valora d’una altra manera el paper de les <strong>art</strong>s <strong>en</strong> la seva<br />
vida.<br />
fRACÀS DE LES POLíTIQUES CULTURALS<br />
Aquesta dificultat per saltar barreres i per g<strong>en</strong>eralitzar<br />
l’accés universal a aquestes formes de la cultura <strong>en</strong>s hauria<br />
de portar, com va passar a França fa unes dècades, a<br />
preguntar per l’eficàcia dels nostres programes de democratització<br />
cultural. En relació amb això, Bernard Darrás<br />
(2008) ass<strong>en</strong>yala que a França les polítiques d’accés<br />
cultural han tingut èxit <strong>en</strong>tre les classes mitjanes altes i<br />
les elits cultes, m<strong>en</strong>tre que han fracassat <strong>en</strong> el seu afany<br />
per ampliar a altres classes socials l’ús de les dotacions<br />
culturals (Bourdieu i Darbel, 1966; Donnat, 1998).
En vista del tipus de públic que constitueix el gruix<br />
d’usuaris de les institucions de la cultura <strong>en</strong>tre nosaltres,<br />
podríem dir que <strong>en</strong>s trobem <strong>en</strong> una situació similar. Els<br />
resultats de les <strong>en</strong>questes que he passat a les meves estudiants<br />
confirm<strong>en</strong> també la ineficiència de la feina que<br />
s’ha fet sobre això, tant des de les institucions com des<br />
de l’escola.<br />
Però resulta que <strong>en</strong> lloc de posar-nos <strong>en</strong> el camí per<br />
analitzar les raons de la resistència i els motius de les reticències,<br />
hem decidit posar tota l’<strong>en</strong>ergia a int<strong>en</strong>sificar<br />
els programes de democratització cultural. Com <strong>en</strong> el cas<br />
francès, hem tractat de solucionar-ho facilitant l’accés a<br />
les dotacions culturals, desplegant-hi tot tipus de dispositius<br />
de mediació i tractant de comp<strong>en</strong>sar el distanciam<strong>en</strong>t<br />
cultural <strong>en</strong>tre classes socials per mitjà de l’escola,<br />
com si aquí es trobés la solució del problema. Tot això<br />
<strong>en</strong> la cre<strong>en</strong>ça, tampoc qüestionada, que la cultura culta<br />
constitueix un b<strong>en</strong>efici <strong>en</strong> si mateixa i <strong>en</strong> el conv<strong>en</strong>cim<strong>en</strong>t<br />
que l’apropiació de les qualitats i valors que port<strong>en</strong> les<br />
millors obres comporta l’elevació moral i intel·lectual dels<br />
seus usuaris.<br />
No obstant això, i continuo reflexionant amb Darrás,<br />
la veritat és que les institucions culturals dedicades a la<br />
difusió de la gran cultura tract<strong>en</strong> amb signes i significats<br />
que només t<strong>en</strong><strong>en</strong> s<strong>en</strong>tit per a les classes més cultes. Malgrat<br />
l’indubtable creixem<strong>en</strong>t del nombre de visitants als<br />
museus, la veritat és que la majoria de la població simplem<strong>en</strong>t<br />
no freqü<strong>en</strong>ta més que circumstancialm<strong>en</strong>t aquests<br />
llocs. I quan ho fa, no per això p<strong>art</strong>icipa de les seves semiosis,<br />
no les necessita per viure i no les troba a faltar <strong>en</strong><br />
absolut (Darrás, 2008).<br />
És més: <strong>en</strong> el cas de les meves alumnes, per exemple, el<br />
fet que, d’acord amb aquests programes democratitzadors<br />
les activitats escolars incloguessin les visites als museus,<br />
no ha servit per <strong>en</strong>ganxar-les <strong>en</strong> aquest nou hàbit,<br />
com s’ha dit. Per contra, els ha g<strong>en</strong>erat indiferència i fins i<br />
tot un rebuig manifest cap a aquests hàbits culturals, fet<br />
que tractant-se d’universitàries que p<strong>en</strong>s<strong>en</strong> dedicar-se a<br />
l’<strong>educació</strong> és força preocupant.<br />
Vinyeta 2. El valor del directe i la dialèctica <strong>en</strong>tre el local<br />
i el canònic<br />
Una altra bona mostra del desajust cultural <strong>en</strong>tre el<br />
tipus de semiosi o significats que utilitza la cultura<br />
culta i la de la població que no pertany a aquest perfil<br />
social la podem trobar <strong>en</strong> com el meu alumnat es<br />
planteja la seva acció doc<strong>en</strong>t <strong>en</strong> relació amb els museus<br />
o c<strong>en</strong>tres d’<strong>art</strong>.<br />
La imm<strong>en</strong>sa majoria, per no dir la totalitat, de les <strong>en</strong>questades<br />
es planteja la visita al museu com una manera<br />
d’anar a ”veure” el que s’ha treballat prèviam<strong>en</strong>t<br />
a classe, com veurem més <strong>en</strong>davant. És gairebé g<strong>en</strong>eral<br />
la seva percepció que l’aspecte més positiu, potser<br />
l’únic, que ofereix<strong>en</strong> les visites escolars als museus<br />
és que proporcion<strong>en</strong> a l’alumnat l’oportunitat<br />
d’observar directam<strong>en</strong>t les obres o els autors estudiats<br />
a classe. Amb aquesta opinió recull<strong>en</strong> la idea<br />
g<strong>en</strong>eralitzada que l’experiència estètica de qualitat<br />
només s’esdevé amb el contacte amb l’obra original i<br />
amb la seva aura imman<strong>en</strong>t. Però aquest p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t<br />
amaga un seriós desajustam<strong>en</strong>t <strong>en</strong>tre el que man<strong>en</strong><br />
els cànons i les possibilitats reals de fer-ho.<br />
IMAGINAR LA SEVA RELACIÓ AMB EL MUSEU<br />
COM A DOCENTS: EL GAP ENTRE EL LOCAL I<br />
EL CANÒNIC<br />
S’ha escrit, seguram<strong>en</strong>t amb raó, que l’experiència<br />
escolar amb les <strong>art</strong>s ha estat sempre mediatitzada<br />
Imanol Aguirre<br />
73
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
74<br />
per l’ús de diapositives o làmines de llibres (sovint<br />
reproduccions de pèssima qualitat), que fins i tot <strong>en</strong><br />
el millor dels casos ”sacrifiqu<strong>en</strong>” tota relació d’escala,<br />
tot rigor cromàtic i, per descomptat, tota s<strong>en</strong>sació de<br />
volum <strong>en</strong> el cas de les obres de tres dim<strong>en</strong>sions.<br />
Per això, no és estrany que es doni valor al contacte directe<br />
amb les obres quan es busca una experiència estètica<br />
int<strong>en</strong>sa, gairebé religiosa, com la que pod<strong>en</strong> oferir els dispositius<br />
d’exhibició d’aquest tipus d’obres. El que resulta<br />
curiós, o si més no poc reflexionat, és que les estudiants<br />
parlin de programar visites als museus, per veure l’obra<br />
dels <strong>art</strong>istes més famosos, des d’una perspectiva completam<strong>en</strong>t<br />
ideal, ali<strong>en</strong>a a la realitat <strong>en</strong> la qual seguram<strong>en</strong>t<br />
treballaran. Vull recordar que parlo d’estudiants d’una<br />
ciutat com Pamplona que sab<strong>en</strong> que des<strong>en</strong>voluparan<br />
la seva tasca professional <strong>en</strong> aquesta ciutat o <strong>en</strong> pobles<br />
molt més petits de la província. Estudiants que <strong>en</strong> el seu<br />
plantejam<strong>en</strong>t didàctic no t<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>en</strong> compte aquest factor<br />
i fan la seva proposta seguint la inèrcia del criteri cultural<br />
sobre la qualitat de l’experiència estètica, s<strong>en</strong>se haver reflexionat<br />
sobre les dificultats de logística que es deriv<strong>en</strong><br />
d’aquest criteri.<br />
Més <strong>en</strong>llà de l’anècdota del detall, el que m’interessa<br />
d’aquest tipus de resposta és que <strong>en</strong>s situa, un cop més,<br />
davant les futurs doc<strong>en</strong>ts imaginant-se <strong>en</strong> un món ideal,<br />
possiblem<strong>en</strong>t creat pels seus propis formadors (nosaltres<br />
mateixos), <strong>en</strong> el qual les situacions didàctiques estan<br />
p<strong>en</strong>sades <strong>en</strong> condicions ideals, de laboratori, més que no<br />
pas <strong>en</strong> els contextos situats <strong>en</strong> l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge real.<br />
Cap de les estudiants col·loca el seu desideràtum de treballar<br />
amb l’obra original davant del fet real que <strong>en</strong> ciutats<br />
com Pamplona, o fins i tot més petites, aquest tipus<br />
de proposta és gairebé inviable quan es tracta de grans<br />
<strong>art</strong>istes. De manera que, o bé s’han d’organitzar uns<br />
viatges que requereix<strong>en</strong> un bon desemborsam<strong>en</strong>t<br />
econòmic i logístic, o bé s’autolimita el que es pretén<br />
fer a classe, trai<strong>en</strong>t de l’ag<strong>en</strong>da i del programa el que<br />
tant les propostes editorials com l’imaginari doc<strong>en</strong>t<br />
preveu<strong>en</strong> per treballar <strong>en</strong> <strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística (Miró,<br />
Kandisnky, etc.).<br />
Per tant, no convé <strong>en</strong>ganyar-se: per molt que aquí (o<br />
<strong>en</strong> els c<strong>en</strong>tres de formació del professorat) puguem<br />
fer fabulacions sobre les bondats d’una <strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística<br />
sust<strong>en</strong>tada <strong>en</strong> la visita a exposicions i museus,<br />
el més probable és que, excepte per als estudiants<br />
de les grans ciutats i el seu <strong>en</strong>torn, aquesta <strong>educació</strong><br />
<strong>art</strong>ística s’hagi de continuar des<strong>en</strong>volupant a través<br />
d’un contacte amb les <strong>art</strong>s m<strong>en</strong>ys ideal.<br />
Per això <strong>en</strong>s trobem davant un problema que poques<br />
vegades s’ha plantejat: és possible una educa-
ció <strong>art</strong>ística que prescindeixi del contacte directe<br />
amb l’obra dels anom<strong>en</strong>ats ”grans mestres”? I, si ho<br />
és, com podem treure el màxim profit a les seves reproduccions?<br />
Com s’<strong>art</strong>icula, o es pot <strong>art</strong>icular, una<br />
<strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística que tregui el màxim profit a les<br />
formes locals (i per això accessibles) de les <strong>art</strong>s? I,<br />
fins i tot, és possible una <strong>educació</strong> <strong>art</strong>ística basada <strong>en</strong><br />
l’experiència directa amb un altre tipus d’<strong>art</strong>efactes<br />
estètics? (Fotografies 4,5,6)<br />
Vinyeta 3. Apr<strong>en</strong>dre és adquirir informació i obt<strong>en</strong>ir dades<br />
Interessat per aquestes qüestions, he preguntat<br />
també a les meves estudiants pel fet de si consider<strong>en</strong><br />
que hi va haver apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge <strong>en</strong> aquelles visites<br />
que van fer <strong>en</strong> la seva vida escolar als museus.<br />
Un nombre força elevat simplem<strong>en</strong>t no recorda res<br />
d’aquelles experiències. Un altre grup recorda no<br />
haver après res i <strong>en</strong>cara unes altres afirm<strong>en</strong> que<br />
creu<strong>en</strong> que van apr<strong>en</strong>dre alguna cosa, però que ho<br />
han oblidat. La resta dels casos recorda haver après<br />
dades i informacions com els noms d’<strong>art</strong>istes i obres,<br />
característiques tècniques, trets estilístics, etc.<br />
L’interessant és que a l’hora de veure’s a si mateixes<br />
com a doc<strong>en</strong>ts l’esquema dels continguts<br />
sobre els quals des<strong>en</strong>volupari<strong>en</strong> la seva activitat<br />
als i amb els museus no canvia, i són aquest mateix<br />
tipus d’informacions les que consider<strong>en</strong> pròpies<br />
de l’<strong>en</strong>torn formatiu del museu. Només <strong>en</strong> un<br />
parell de casos es proposa ori<strong>en</strong>tar l’at<strong>en</strong>ció cap<br />
a l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge de què és el museu o què és l’<strong>art</strong>.<br />
Però per a la imm<strong>en</strong>sa majoria, els apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatges al<br />
museu continu<strong>en</strong> s<strong>en</strong>t els propis de la vella historiografia<br />
de l’<strong>art</strong>, és a dir, coneixem<strong>en</strong>ts mitificats sobre<br />
<strong>art</strong>istes i interpretació de les seves obres.<br />
En tot cas, no és estrany que les meves estudiants<br />
tinguin aquest imaginari doc<strong>en</strong>t. Més <strong>en</strong>llà del que<br />
elles mateixes van viure com a alumnes, el que<br />
veu<strong>en</strong> al seu voltant no fa sinó confirmar la idea que<br />
<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yar a proporcionar informacions i que <strong>en</strong>s<strong>en</strong>yar<br />
<strong>art</strong> és donar a conèixer les obres, les vides i els<br />
trets estilístics dels autors més consagrats (Aguirre,<br />
2010). En això, la seva visió coincideix amb una de<br />
més g<strong>en</strong>eral que s’alim<strong>en</strong>ta des dels mateixos museus<br />
i des d’altres instàncies de formació, com les<br />
editorials, que han multiplicat significativam<strong>en</strong>t els<br />
recursos i les publicacions dirigides a s<strong>en</strong>sibilitzar<br />
o instruir els n<strong>en</strong>s <strong>en</strong> el coneixem<strong>en</strong>t dels grans<br />
mestres de la història de l’<strong>art</strong>. El creix<strong>en</strong>t espai que<br />
aquest tipus de productes ocupa <strong>en</strong> les seccions comercials<br />
de gairebé tots els museus n’és una mostra.<br />
De manera que un imaginari, que abans era principalm<strong>en</strong>t<br />
adult, avui forma p<strong>art</strong> important de la cultura visual<br />
escolar infantil. Avui les imatges dels grans mestres<br />
il·lustr<strong>en</strong> sovint les pàgines de les publicacions adreçades<br />
als més petits o són tema per als seus exercicis escolars,<br />
perquè g<strong>en</strong>eralm<strong>en</strong>t el format d’aquestes publicacions<br />
les col·loca <strong>en</strong>tre l’instructiu i el lúdic, i això les fa molt<br />
atractives per ser usades <strong>en</strong> l’àmbit escolar.<br />
Podríem creure que aquest f<strong>en</strong>om<strong>en</strong> respon a una<br />
operació de pur màrqueting. Però, s<strong>en</strong>se desc<strong>art</strong>ar-ho,<br />
també crec que assistim a la r<strong>en</strong>ovació de les maneres<br />
d’<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre la relació de la infància amb les <strong>art</strong>s, al de-<br />
Imanol Aguirre<br />
75
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
76<br />
clivi del vell esquema <strong>en</strong> què el n<strong>en</strong> és creatiu per<br />
naturalesa i a la recuperació d’una visió disciplinar<br />
segons la qual les <strong>art</strong>s es pod<strong>en</strong> <strong>en</strong>s<strong>en</strong>yar, i l’escola,<br />
al costat del museu, s’han de fer càrrec d’aquesta<br />
tasca. El que preocupa és per què un altre model<br />
s’està substituint.<br />
És molt possible que aquesta revisió de la mirada<br />
tingui l’orig<strong>en</strong> <strong>en</strong> la resposta que movim<strong>en</strong>ts com el<br />
DBAE (Discipline Based Art Education) van oposar<br />
a les t<strong>en</strong>dències pedagògiques fonam<strong>en</strong>tades <strong>en</strong> la<br />
llibertat creadora. De fet, molts d’aquests recursos<br />
bibliogràfics i iconogràfics que actualm<strong>en</strong>t trobem<br />
a les nostres escoles prov<strong>en</strong><strong>en</strong> de les seves propostes.<br />
Però el que sembla inqüestionable és que<br />
aquesta deriva pedagògica respon realm<strong>en</strong>t al mateix<br />
interès socioeconòmic i cultural que ha poblat<br />
els museus de milions de nous visitants i que ha<br />
omplert les seves botigues de succedanis <strong>art</strong>ístics a<br />
punt per <strong>en</strong>dur-nos a casa.<br />
Des d’una perspectiva educativa, m’interessa fixar<br />
l’at<strong>en</strong>ció que aquest tipus de pràctiques culturals,<br />
rere la seva int<strong>en</strong>ció pedagògica, promou<strong>en</strong> la reproducció<br />
dels principis hegemònics de les <strong>art</strong>s i de<br />
la seva historiografia.<br />
Una mirada at<strong>en</strong>ta als recursos editorials i a les<br />
pràctiques escolars que promou<strong>en</strong> <strong>en</strong>s mostra<br />
immediatam<strong>en</strong>t que no es treballa amb qualsevol<br />
<strong>art</strong>ista. Es pot constatar que <strong>en</strong> gairebé totes les<br />
escoles l’elecció dels <strong>art</strong>istes respon a criteris canònics<br />
de la història de l’<strong>art</strong> i, el que és més alarmant,<br />
a unes concepcions pedagògiques i a una concepció<br />
d’infància realm<strong>en</strong>t problemàtica. Artistes com<br />
Matisse, Klee o Mondrian són els preferits per treballar<br />
amb la infància. No només perquè tinguin un<br />
indubtable prestigi <strong>en</strong>tre els experts <strong>en</strong> <strong>art</strong>, sinó<br />
sobretot perquè les característiques dels seus treballs<br />
sol<strong>en</strong> ser considerades com les més adequades<br />
per als n<strong>en</strong>s més petits; perquè es considera<br />
que els colors plans i primaris, les formes bàsiques<br />
i l’amabilitat dels seus temes pod<strong>en</strong> ser <strong>en</strong>tesos per<br />
la m<strong>en</strong>t infantil (Aguirre, 2010).<br />
Aquesta idea està tan arrelada que les meves estudiants,<br />
quan fan algun exercici a classe o quan vol<strong>en</strong><br />
fer alguna proposta formativa que inclogui les <strong>art</strong>s,<br />
recorr<strong>en</strong> indefectiblem<strong>en</strong>t a aquest tipus d’obra.<br />
Vinyeta 4. De la teoria a la pràctica<br />
Gairebé la totalitat de les respostes correspon<strong>en</strong>ts a<br />
la seva imatge com a doc<strong>en</strong>ts que us<strong>en</strong> el museu com<br />
a recurs formatiu passa pel segü<strong>en</strong>t esquema:<br />
Preparació dels n<strong>en</strong>s ”perquè sàpigu<strong>en</strong> el que van a<br />
veure” (es realitza a l’escola).<br />
La realització de la visita pròpiam<strong>en</strong>t dita (es fa al<br />
museu).<br />
(No sempre) Valoració posterior del que s’ha vist (es<br />
realitza a l’escola).<br />
Aquest esquema d’interacció, mecànic i lineal, està<br />
basat <strong>en</strong> el principi que l’experiència directa i pràctica<br />
només adquireix valor quan té com a missió il·lustrar<br />
una teoria o un coneixem<strong>en</strong>t teòric prèviam<strong>en</strong>t adquirit.<br />
Un esquema que em sembla que està molt<br />
sòlidam<strong>en</strong>t instal·lat, no només <strong>en</strong> l’<strong>en</strong>torn escolar,<br />
sinó <strong>en</strong> els mateixos dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>ts pedagògics dels<br />
museus.<br />
En molts casos, fins i tot, es planteja com un esquema<br />
desitjable de col·laboració i interacció <strong>en</strong>tre l’escola i<br />
el museu. Entre altres coses, perquè implica concebre<br />
les sales dels museus com a prolongació de les<br />
aules escolars.<br />
És innegable que comporta un avanç respecte<br />
a la fórmula de la visita-excursió que <strong>en</strong>cara es<br />
practica amb molta més assiduïtat del que seria<br />
desitjable. Però crec que cal explorar altres<br />
formes d’<strong>art</strong>iculació <strong>en</strong>tre teoria i pràctica molt<br />
m<strong>en</strong>ys esclerotitzades, <strong>en</strong> què la interacció <strong>en</strong>tre<br />
les institucions no estigui marcada per una separació<br />
tan radical de funcions, com mostraré més<br />
<strong>en</strong>davant.<br />
Per exemple, cal plantejar-se un tipus d’interacció<br />
<strong>en</strong> què el museu constitueixi un recurs especial<br />
amb el qual establir una relació perman<strong>en</strong>t
d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge. No es tractaria tant de preparar<br />
“per al que van a veure”, sinó d’anar a veure allò<br />
(només allò) que volem posar <strong>en</strong> diàleg amb els<br />
coneixem<strong>en</strong>ts escolars, qüestionant-los, complem<strong>en</strong>tant-los<br />
o desafiant-los mitjançant pràctiques<br />
variades d’interpretació i acostam<strong>en</strong>t a les obres<br />
d’<strong>art</strong> (Arriaga, 2009). Perquè cap de les meves estudiants<br />
es planteja que, davant de la visita puntual<br />
i descontextualitzada, es pot promoure el treball<br />
amb el museu com un treball perman<strong>en</strong>t d’acció<br />
conjunta i coordinada. Un treball que es prepara<br />
a l’escola t<strong>en</strong>int <strong>en</strong> compte els professionals del<br />
museu, al mateix temps que aquests planifiqu<strong>en</strong><br />
les seves activitats t<strong>en</strong>int <strong>en</strong> compte els doc<strong>en</strong>ts.<br />
Un treball cooperatiu <strong>en</strong>tre ambdues institucions<br />
al qual s’hauria de donar c<strong>art</strong>a de naturalesa mitjançant<br />
conv<strong>en</strong>is i propostes conjuntes de recerca<br />
i formació. De manera que l’esquema preparar -<br />
veure - com<strong>en</strong>tar (o fer algun taller) no es tanqui<br />
<strong>en</strong> si mateix, sinó que sigui només un pas de tot un<br />
passeig a realitzar conjuntam<strong>en</strong>t.<br />
Vinyeta 5. Entre explicar, especular i belluguejar<br />
La paraula “explicar” és la més usada <strong>en</strong> les respostes<br />
que m’han proporcionat les estudiants,<br />
tant per descriure l’acció doc<strong>en</strong>t a des<strong>en</strong>volupar<br />
a l’escola, com per referir-se a l’activitat a dur a<br />
terme a les sales del museu.<br />
El seu ús resulta significatiu, ja que són moltes les<br />
estudiants per qui la causa que la visita al museu<br />
vagi associada <strong>en</strong> els seus records a l’“avorrim<strong>en</strong>t”<br />
està precisam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> l’excés d’explicacions amb<br />
què guies o educadors “am<strong>en</strong>itzav<strong>en</strong>” les seves<br />
visites.<br />
També és cert, però, que a conseqüència d’aquest<br />
record algunes de les <strong>en</strong>questades anticip<strong>en</strong> que<br />
<strong>en</strong> la seva tasca doc<strong>en</strong>t promouran accions més<br />
divertides i/o lúdiques, respon<strong>en</strong>t d’aquesta manera<br />
un principi ja instal·lat a la docència segons<br />
el qual perquè l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge sigui significatiu ha<br />
d’anar associat al plaer, i això s’aconseguiria, al seu<br />
<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre, associant-lo al joc. Gairebé cap no ha<br />
concretat com seri<strong>en</strong> aquestes activitats, però <strong>en</strong><br />
Imanol Aguirre<br />
77
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
78<br />
els casos <strong>en</strong> què ho han fet fan referència a “trobar”<br />
detalls o cercar <strong>en</strong> el museu algun objecte o<br />
figura concrets. Un rol indubtablem<strong>en</strong>t actiu, però<br />
innocu des del punt de vista de l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge.<br />
Un tipus d’activitat que reforça el n<strong>en</strong> <strong>en</strong> el seu<br />
rol d’espectador, desviant l’at<strong>en</strong>ció del que podria<br />
constituir motiu d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge i f<strong>en</strong>t deg<strong>en</strong>erar<br />
l’experiència estètica.<br />
El cas és que la imatge de l’educador <strong>en</strong>voltat d’un<br />
grup de n<strong>en</strong>s recorr<strong>en</strong>t les sales dels museus, proveïts<br />
d’algun material per pr<strong>en</strong>dre notes o simplem<strong>en</strong>t<br />
explicant i subministrant dades, és una<br />
imatge que aquestes estudiants afirm<strong>en</strong> que voler<br />
evitar. És també la imatge que, s<strong>en</strong>s dubte, bona<br />
p<strong>art</strong> dels educadors de museus voldri<strong>en</strong> esborrar<br />
de les seves sales.<br />
Per això, seguram<strong>en</strong>t, el que es planteja com a alternativa<br />
a la mediació c<strong>en</strong>trada <strong>en</strong> el discurs de<br />
l’educador, <strong>en</strong> certs <strong>en</strong>torns museístics, és que<br />
sigui el n<strong>en</strong> qui parli, moltes vegades mitjançant<br />
dinàmiques de tipus visual thinking. És com si les<br />
úniques alternatives possibles fossin l’explicació<br />
magistral vertical, l’especulació infantil (que només<br />
es justificaria per les bondats derivades del<br />
mateix fet democratitzador de donar la paraula<br />
als n<strong>en</strong>s) o la conversió del museu <strong>en</strong> un c<strong>en</strong>tre de<br />
suposades av<strong>en</strong>tures on la investigació es redueix<br />
a buscar objectes perduts <strong>en</strong>tre els quadres o dades<br />
als c<strong>art</strong>ellets.<br />
Tot i que ara no puc aturar-me <strong>en</strong> aquest punt,<br />
crec que convindria replantejar-se les cre<strong>en</strong>ces<br />
habituals sobre les difer<strong>en</strong>ts concepcions que alim<strong>en</strong>t<strong>en</strong><br />
cadascuna d’aquestes formes de treball,<br />
perquè no tota classe magistral és rebutjable per<br />
sistema, de la mateixa manera que no sempre donar<br />
la veu al n<strong>en</strong> és la millor opció o que allò lúdic<br />
hagi d’excloure necessàriam<strong>en</strong>t la reflexió o la investigació.<br />
Crec que les tres opcions, sempre que no quedin<br />
reduïdes a la seva caricatura, són igualm<strong>en</strong>t<br />
útils des d’una perspectiva constructivista de<br />
l’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge que tingui <strong>en</strong> compte tant les dim<strong>en</strong>sions<br />
racionals com afectives del fet educatiu,<br />
tant les veus dels que sab<strong>en</strong> com les dels que estan<br />
apr<strong>en</strong><strong>en</strong>t.<br />
Vinyeta 6. El paper dels n<strong>en</strong>s i el rep<strong>art</strong>im<strong>en</strong>t de papers<br />
<strong>en</strong> la distribució s<strong>en</strong>sible<br />
Excepte <strong>en</strong> un sol cas, cap de les estudiants preguntades<br />
es planteja la necessitat de t<strong>en</strong>ir l’opinió<br />
dels n<strong>en</strong>s sobre si vol<strong>en</strong> anar o no al museu. Els<br />
doc<strong>en</strong>ts solem donar per fet que la visita al museu<br />
és interessant per a ells, però al mateix temps no<br />
p<strong>en</strong>sem que <strong>en</strong> aquesta activitat puguin t<strong>en</strong>ir un<br />
altre paper que no sigui el d’espectadors o, com a<br />
molt, el de simular que són creadors, tan <strong>art</strong>istes<br />
com els mateixos <strong>art</strong>istes de qui han contemplat<br />
l’obra, mitjançant alguna activitat de taller que<br />
culmina la visita.<br />
Tot i que s’int<strong>en</strong>ta la r<strong>en</strong>ovació de les estratègies<br />
didàctiques, <strong>en</strong> g<strong>en</strong>eral els n<strong>en</strong>s són concebuts<br />
<strong>en</strong> els museus com a intèrprets, executants de<br />
les activitats que s’organitz<strong>en</strong> al voltant d’una<br />
obra, una exposició o un autor. Poques vegades<br />
se’ls considera realm<strong>en</strong>t autors, i quan és així sol<strong>en</strong><br />
ser-ho <strong>en</strong> el paper d’“imitadors” dels <strong>art</strong>istes<br />
o de productors <strong>en</strong> alguna activitat que segueixi<br />
aquell altre principi pedagògic del learning by<br />
doing, és a dir, que s’aprèn millor f<strong>en</strong>t, com alguna<br />
estudiant afirma <strong>en</strong> la seva <strong>en</strong>questa.
UNA TROBADA, UNA DESAVINENçA I UNA<br />
EXPERIèNCIA<br />
El tema de la separació del creador/productor davant<br />
de l’espectador/intèrpret m’ha interessat darreram<strong>en</strong>t<br />
(Aguirre, 2011), i crec que ve al cas <strong>en</strong> aquest<br />
punt perquè, <strong>en</strong> g<strong>en</strong>eral, <strong>en</strong> el tipus de relació amb les<br />
<strong>art</strong>s que es proposa als n<strong>en</strong>s <strong>en</strong> l’<strong>en</strong>torn dels museus<br />
no es tr<strong>en</strong>ca l’esquema de divisió de papers, de divisió<br />
<strong>en</strong> el règim de distribució s<strong>en</strong>sible a què es refereix<br />
Rancière (2002) 1 . La dinàmica més habitual és que<br />
els educadors “facilit<strong>en</strong>” o “intercedeix<strong>en</strong>” l’accés dels<br />
visitants (és a dir, els que no sab<strong>en</strong>) als discursos dels<br />
comissaris o els historiadors (és a dir, els que sab<strong>en</strong>).<br />
En el cas dels n<strong>en</strong>s aquesta mediació és doble: la que<br />
va de les narratives de l’<strong>art</strong>ista o l’expert fins als educadors<br />
del museu i, <strong>en</strong> una segona traducció, la que va del<br />
discurs pedagògic del museu fins al discurs escolar.<br />
Respecte al rep<strong>art</strong>im<strong>en</strong>t de papers que des de la perspectiva<br />
educativa es dóna <strong>en</strong> els museus, m’agradaria<br />
com<strong>en</strong>tar dos successos contraposats, esdevinguts rec<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t,<br />
i una experiència.<br />
Els dos successos van t<strong>en</strong>ir lloc al País Basc. El primer va<br />
ser la trobada amb una vigilant de sala que, espontàniam<strong>en</strong>t,<br />
“traspassava” les funcions que habitualm<strong>en</strong>t se’ls<br />
<strong>en</strong>comana i feia funcions formatives amb els visitants<br />
interessats que trobava a les sales. Tot això davant la<br />
visita d’una col·lega estrangera experta <strong>en</strong> mediació cultural,<br />
que em va fer adonar de com d‘important és que<br />
sigui tot el personal del museu el que pugui dur a terme<br />
aquest tipus de tasques <strong>en</strong> un mom<strong>en</strong>t donat, i no només<br />
els educadors.<br />
El segon succés, <strong>en</strong> un altre museu, també té a veure amb<br />
traspassar límits. Però <strong>en</strong> aquest cas va ser la meva mà<br />
la que, acompanyant els meus com<strong>en</strong>taris davant d’una<br />
obra de Brancusi, devia traspassar l’àmbit d’acció d’una<br />
alarma distant, i provocar el consegü<strong>en</strong>t toc d’at<strong>en</strong>ció de<br />
la vigilant de la sala. En aquest cas, la vigilant no només<br />
no estava <strong>en</strong> disposició d’interactuar pedagògicam<strong>en</strong>t<br />
amb l’espectador de les obres, sinó que la seva tasca reforçava<br />
claram<strong>en</strong>t la idea imperant del museu com a lloc<br />
del sil<strong>en</strong>ci, dels espais delimitats i dels gestos continguts.<br />
Per molt que l’exposició fos pretesam<strong>en</strong>t temàtica (sobre<br />
això també hi hauria molt a dir), i per molt que pretesam<strong>en</strong>t<br />
els objectius formatius es volguessin anteposar<br />
al propòsit expositiu, l’inesperat i incompr<strong>en</strong>sible toc<br />
d’at<strong>en</strong>ció no era sinó el record perman<strong>en</strong>t que jo només<br />
era l’espectador d’un discurs que la institució havia construït<br />
per a mi i per a altres com jo. Era el record que la interacció<br />
no només té el compr<strong>en</strong>sible límit de no poder<br />
tocar l’obra, sinó que ni tan sols pot traspassar els marges<br />
del dispositiu d’alarma que protegeix la peça de les explicacions<br />
i el diàleg dels espectadors.<br />
A diferència d’aquests successos, l’experiència relativa<br />
a aquest canvi de rols va t<strong>en</strong>ir lloc <strong>en</strong> el context d’una<br />
activitat de formació de professorat ja fa diversos anys.<br />
Una professora d’<strong>educació</strong> infantil em va sol·licitar idees<br />
per organitzar l’exposició final dels treballs dels n<strong>en</strong>s a<br />
l’escola. El meu suggerim<strong>en</strong>t va ser que abordés amb els<br />
mateixos n<strong>en</strong>s un projecte que els permetés apr<strong>en</strong>dre<br />
1 “La divisió d’allò s<strong>en</strong>sible mostra qui pot pr<strong>en</strong>dre p<strong>art</strong> <strong>en</strong> allò comú <strong>en</strong> funció del que fa, del temps i de l’espai <strong>en</strong> què s'exerceix l’activitat [...]. És una delimitació<br />
de temps i espais, del visible i l’invisible, de la paraula i el soroll, del que defineix alhora el lloc i el dilema de la política com a forma d'experiència”<br />
(Rancière, 2002:3).<br />
Imanol Aguirre<br />
79
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
80<br />
a tots (ella inclosa) com s’organitza una exposició. En<br />
aquest cas, el museu local va ser el lloc escollit per ella,<br />
però no per veure les obres sinó per apr<strong>en</strong>dre un altre<br />
tipus de sabers que també circul<strong>en</strong> <strong>en</strong> aquestes institucions<br />
i que sovint s’oblid<strong>en</strong>. L’activitat va g<strong>en</strong>erar molt<br />
d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge, tot i que, potser, l’únic però que es pugui<br />
posar al seu des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t a l’escola és que no van<br />
problematitzar el que van veure, sinó que simplem<strong>en</strong>t ho<br />
van reproduir.<br />
Però pel que fa al que ara estic tractant, és destacable<br />
que aquests n<strong>en</strong>s de 5 anys ja no van anar al museu <strong>en</strong><br />
qualitat d’espectadors, sinó <strong>en</strong> qualitat d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>ts de<br />
processos que després van des<strong>en</strong>volupar a la seva escola,<br />
convertint-se així <strong>en</strong> comissaris, emmarcadors, diss<strong>en</strong>yadors,<br />
c<strong>art</strong>ellistes i fins i tot guies davant la resta dels<br />
seus companys.<br />
Vinyeta 7. Hi ha res que es pugui fer? Dues propostes<br />
En vista de les dades que m’ha proporcionat l’<strong>en</strong>questa i<br />
de les reflexions a què ha donat lloc amb l’ajuda d’altres<br />
autors i textos, crec que és possible afirmar que, igual<br />
que a França, estem davant d’una situació <strong>en</strong> la relació<br />
escola-museu <strong>en</strong> què la primera ha buscat <strong>en</strong> el segon<br />
un recurs formatiu que cobreix una gran llacuna del seu<br />
professorat, m<strong>en</strong>tre que el museu busca ass<strong>en</strong>tar la seva<br />
permanència i el seu s<strong>en</strong>tit de servei social <strong>en</strong> el paper<br />
mediador de l’escola i <strong>en</strong> l’esperança que els n<strong>en</strong>s reverteixin<br />
la situació <strong>en</strong> què es trob<strong>en</strong> les pràctiques culturals<br />
relacionades amb les <strong>art</strong>s.<br />
No obstant això, crec que la qüestió és més complexa i<br />
que no arribarem al fons de la qüestió si no s’analitz<strong>en</strong><br />
les reticències dels públics als quals <strong>en</strong>s volem dirigir, si<br />
no s’analitz<strong>en</strong> els hàbits culturals d’aquests públics i si no<br />
es coneix<strong>en</strong> les pràctiques contemporànies d’interacció<br />
amb la cultura. Ni tan sols <strong>en</strong> el cas de la música, la pràctica<br />
cultural més estesa <strong>en</strong>tre els joves, s’<strong>en</strong>tén per què<br />
aquests mateixos joves mostr<strong>en</strong> un rebuig clar cap a la<br />
música culta (Aguirre, 2006b), sigui clàssica o contemporània.<br />
S’assag<strong>en</strong> int<strong>en</strong>ts de r<strong>en</strong>ovar repertoris <strong>en</strong> els<br />
conservatoris, d’introduir pràctiques de mediació, però<br />
cau<strong>en</strong> <strong>en</strong> els mateixos errors <strong>en</strong> què ho fan les<br />
<strong>art</strong>s visuals.<br />
Per això, una de les tasques més urg<strong>en</strong>ts que t<strong>en</strong>im és<br />
la d’investigar aquests f<strong>en</strong>òm<strong>en</strong>s <strong>en</strong> profunditat. No<br />
es tracta només de r<strong>en</strong>ovar mètodes o idear formes<br />
d’acostar n<strong>en</strong>s i joves als museus. Amb aquest tipus<br />
d’accions, així soltes, només és va a les palp<strong>en</strong>tes, si no<br />
s’analitz<strong>en</strong> les realitats socioculturals des d’una perspectiva<br />
crítica.<br />
Fins i tot una <strong>en</strong>questa tan elem<strong>en</strong>tal, com la que pres<strong>en</strong>to,<br />
pot donar pistes perquè com<strong>en</strong>cem a fer-nos<br />
preguntes: com podem esperar que els nostres n<strong>en</strong>s<br />
s’interessin per les <strong>art</strong>s, si els seus educadors no hi trob<strong>en</strong><br />
respostes a les seves preguntes, recursos per comunicar,<br />
s<strong>en</strong>tir o viure? Com es pot esperar g<strong>en</strong>erar algun<br />
tipus d’interacció amb allò amb el qual s’ha tingut una<br />
experiència d’avorrim<strong>en</strong>t i que no ha aportat res? Com<br />
<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yar sobre allò o amb allò que no s’estima?<br />
SOLUCIÓ DARRáS: DESPLEGAR-LOS AMB CUL-<br />
TURA VISUAL DEL SEU TEMPS PER REACTI-<br />
VAR LES SEMIOSIS PERDUDES DE L’OBJECTE<br />
ARTíSTIC<br />
La proposta de Darrás per respondre a aquest tipus<br />
de preguntes p<strong>art</strong>eix de dues idees. La primera és<br />
que els dispositius de mediació cultural (museus,<br />
c<strong>en</strong>tres d’<strong>art</strong>, escoles, etc.) no són els adequats per<br />
aconseguir que tota la població faci seus els usos<br />
i significats propis de l’aristocràcia cultural, que<br />
és qui ha marcat les línies de qualitat <strong>en</strong> les <strong>art</strong>s.<br />
La segona és la idea que els signes no són <strong>en</strong>titats<br />
simbòliques indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>ts, sinó el resultat de pràctiques<br />
<strong>en</strong>carnades, usos, cre<strong>en</strong>ces i costums situats
històricam<strong>en</strong>t, socialm<strong>en</strong>t i individualm<strong>en</strong>t.<br />
Per a Darrás és precisam<strong>en</strong>t la manca de consciència<br />
sobre aquest caràcter distribuït i situat dels<br />
signes el que fa que els mecanismes culturals de<br />
mediació, com els museus, visquin <strong>en</strong> la il·lusió que<br />
aconsegueix<strong>en</strong> traduir les semiosis pròpies d’una<br />
classe, <strong>en</strong> aquest cas l’aristocràcia cultural, a la resta<br />
de les comunitats.<br />
Entre altres coses no ho aconsegueix<strong>en</strong>, insisteix<br />
Darrás, perquè una de les raons de ser d’aquestes<br />
institucions és g<strong>en</strong>erar la s<strong>en</strong>sació que l’<strong>en</strong>torn del<br />
museu és el nínxol ecològic natural de les obres que<br />
conté, l’únic capaç de donar compte del seu veritable<br />
s<strong>en</strong>tit i significat.<br />
Per això, la solució que proposa Darrás per relativitzar<br />
el caràcter elitista de les semiosis cultes i fer-les<br />
intel·ligibles a tota la població passa per pres<strong>en</strong>tar<br />
les obres mestres com a p<strong>art</strong> del context ecològic de<br />
la cultura visual composta i diversa del seu temps.<br />
Aquesta pres<strong>en</strong>tació conjunta, argum<strong>en</strong>ta Darrás,<br />
explicaria vincles i t<strong>en</strong>sions, distàncies i par<strong>en</strong>tius<br />
que permetri<strong>en</strong> veure millor les p<strong>art</strong>icularitats de<br />
les obres mestres i les raons per les quals adquirir<strong>en</strong><br />
aquesta categoria (Darrás, 2008).<br />
UNA ALTRA OPCIÓ: POSAR L’ACCENT EN<br />
L’EXPERIèNCIA DEL SUBJECTE MéS QUE NO<br />
PAS EN L’OBRA<br />
L’opció que proposa Darrás per aconseguir la pl<strong>en</strong>a<br />
transitivitat <strong>en</strong>tre les semiosis dels difer<strong>en</strong>ts grups socials<br />
continua c<strong>en</strong>trant l’at<strong>en</strong>ció <strong>en</strong> l’objecte de les <strong>art</strong>s i<br />
<strong>en</strong> la manera d’actuar-hi. Ho fa, <strong>en</strong> aquest cas, canviant<br />
la pres<strong>en</strong>tació museística i descontextualitzada del<br />
règim de distribució al qual pertanyia l’obra quan es<br />
va realitzar, per un display que ofereixi un panorama<br />
complet de la totalitat del context ecològic <strong>en</strong> què es va<br />
originar.<br />
En el meu cas, però, crec que pot haver-hi una altra<br />
manera de superar aquests desajustos que, s<strong>en</strong>se ser<br />
incompatible amb la de Darrás, hauria de posar l’acc<strong>en</strong>t<br />
<strong>en</strong> el subjecte-usuari de l’obra d’<strong>art</strong>, més que no pas a<br />
afavorir el coneixem<strong>en</strong>t de l’obra i sobre l’obra. Reconec<br />
que és l’opció de qui no és historiador ni comissari, que<br />
és la de qui es col·loca <strong>en</strong> l’<strong>art</strong> <strong>en</strong> posició d’educador. Sóc<br />
consci<strong>en</strong>t, també, que ho faig s<strong>en</strong>se s<strong>en</strong>tir la pressió de<br />
qui té la tasca de formar públics per als museus o lectors<br />
i compradors per a les editorials, <strong>en</strong>cara que tingui<br />
la responsabilitat, no m<strong>en</strong>or, de formar persones.<br />
Imanol Aguirre<br />
81
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
82<br />
Des d’aquesta posició d’educador em preocupa<br />
que algú com les meves estudiants, futures<br />
doc<strong>en</strong>ts, id<strong>en</strong>tifiquin la visita al museu amb<br />
l’avorrim<strong>en</strong>t o que joves de secundària, amb una<br />
vida cultural molt int<strong>en</strong>sa, es considerin expulsats<br />
de les pràctiques pròpies de les <strong>art</strong>s cultes<br />
(Aguirre, 2006b). Em preocupa que les solucions<br />
passin sempre per atreure a aquests joves cap<br />
a les semiosis cultes, més que no pas per at<strong>en</strong>dre<br />
l’interès de les seves pròpies semiosis. I és<br />
per aquí per on crec que podríem trobar la clau<br />
per aconseguir que aquests n<strong>en</strong>s i joves puguin<br />
treure fruit de la relació amb les <strong>art</strong>s per a la seva<br />
vida personal, s<strong>en</strong>se que això signifiqui obligatòriam<strong>en</strong>t<br />
que hagin de fer seves les pràctiques<br />
de l’aristocràcia cultural que les custodia.<br />
El tema és <strong>en</strong> quina idea d’<strong>educació</strong> i <strong>en</strong> quina idea<br />
d’infància <strong>en</strong>s col·loquem <strong>en</strong> abordar aquesta<br />
qüestió. Per a mi, la raó de ser de l’<strong>educació</strong>, si més<br />
no la infantil i primària, no és la d’apr<strong>en</strong>dre coses.<br />
L’adquisició d’informacions i dades és només una<br />
conseqüència, però no l’eix, del procés de maduració<br />
personal que l’<strong>educació</strong> alim<strong>en</strong>ta. Els currículums<br />
no són més que maneres d’ord<strong>en</strong>ar des<br />
d’on <strong>en</strong>s anem posant al món, compr<strong>en</strong><strong>en</strong>t la seva<br />
naturalesa, els seus perquès i per a quès i apr<strong>en</strong><strong>en</strong>t<br />
a interactuar amb ell. Des d’aquesta perspectiva,<br />
crec que es pot dir que un no acudeix a<br />
l’<strong>art</strong> per apr<strong>en</strong>dre coses, sinó per connectar amb<br />
experiències ali<strong>en</strong>es que contribueixin a <strong>en</strong>riquir<br />
i, si es dóna el cas, a transformar les pròpies. Precisam<strong>en</strong>t<br />
les trobades basades <strong>en</strong> la transferència<br />
d’informacions, com mostra el qüestionari<br />
empl<strong>en</strong>at per les meves estudiants, no només no<br />
<strong>en</strong>riqueix, sinó que afecta negativam<strong>en</strong>t la seva<br />
relació posterior amb les <strong>art</strong>s.<br />
La meva proposta, per tant, es basaria <strong>en</strong> la perspectiva<br />
deweyana que l’<strong>art</strong> és abans que res experiència,<br />
perquè el tot coher<strong>en</strong>t que constitueix<br />
l’acció o l’obra finalitzada conté elem<strong>en</strong>ts de<br />
l’àmbit social, del psíquic, de la política, del material<br />
s<strong>en</strong>sible, de l’emotiu, del biològic, de l’estètica<br />
o de la moral. És a dir, tots els compon<strong>en</strong>ts de<br />
qualsevol procés d’interacció <strong>en</strong>tre l’ésser humà<br />
i la vida (Dewey, 1949).<br />
Des d’un punt de vista educatiu, el que<br />
m’interessaria de l’<strong>art</strong>, concebut com a experiència,<br />
és la seva capacitat per esdev<strong>en</strong>ir detonant de<br />
la transformació personal dels seus usuaris, per<br />
incoar noves experiències igualm<strong>en</strong>t complexes,<br />
si bé no necessàriam<strong>en</strong>t rèpliques d’aquelles de<br />
les quals sorgeix<strong>en</strong>.<br />
No es tractaria tant d’<strong>en</strong>tr<strong>en</strong>ar els escolars <strong>en</strong> els<br />
hàbits i el gust de les aristocràcies propietàries de<br />
la fruïció estètica de les <strong>art</strong>s, sinó d’usar les <strong>art</strong>s<br />
amb un doble propòsit. D’una banda, per ampliar<br />
el propi horitzó personal i, amb això, les possibilitats<br />
de plaer (i disgust) dels seus usuaris. D’altra<br />
banda, per augm<strong>en</strong>tar la capacitat de reconeixem<strong>en</strong>t<br />
de les experiències ali<strong>en</strong>es, de les passions<br />
vitals i el sofrim<strong>en</strong>t dels altres i, amb això, la s<strong>en</strong>sibilitat<br />
cap a la solidaritat social.<br />
És clar que, arribats a aquest punt, la pregunta<br />
que cal fer és: com s’aconsegueix aquest s<strong>en</strong>ti-
m<strong>en</strong>t, aquesta capacitat de concebre un estat de<br />
coses que faci possible la transformació? Què podem<br />
fer per a això des de l’<strong>educació</strong>?<br />
RECONèIXER EL PAPER DE L’EMOCIÓ.<br />
NO PARTIR DEL QUE AVORREIX, SINÓ DE<br />
L’AMOR<br />
En primer lloc, crec que podríem p<strong>art</strong>ir de reconèixer<br />
el paper de l’emoció <strong>en</strong> l’experiència.<br />
Les <strong>en</strong>questes fetes a les meves estudiants m’han<br />
mostrat que <strong>en</strong> la seva infància no se s<strong>en</strong>tir<strong>en</strong><br />
atretes per res del que es proposava <strong>en</strong> les seves<br />
visites als museus, perquè res no les va emocionar<br />
prou com per deixar empremta <strong>en</strong> el seu<br />
record. És difícil que qui hagi tingut aquest tipus<br />
d’experiència tediosa i la s<strong>en</strong>sació de no haver<br />
après res disposi de l’<strong>en</strong>tusiasme necessari per<br />
<strong>art</strong>icular una acció doc<strong>en</strong>t <strong>en</strong>riquidora amb els<br />
seus escolars.<br />
Per això crec que aquest de la vinculació afectiva<br />
amb l’objecte o el medi d’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t és un aspecte<br />
capital de la interacció doc<strong>en</strong>t al museu del<br />
qual no se sol parlar gaire. És cert que, afortuna-<br />
dam<strong>en</strong>t, aquesta empresa és avui possible perquè<br />
cada vegada està més b<strong>en</strong> vist parlar de la importància<br />
de la dim<strong>en</strong>sió emotiva <strong>en</strong> <strong>educació</strong>, un àmbit tradicionalm<strong>en</strong>t<br />
sotmès a la tirania de la raó que, com ass<strong>en</strong>yala<br />
tan gràficam<strong>en</strong>t K<strong>en</strong> Robinson 2 <strong>en</strong> els seus textos i interv<strong>en</strong>cions<br />
públiques, redueix a educadors i educands<br />
a un mer cap (el lloc on resideix l’intel·lecte)<br />
s<strong>en</strong>se cos (el lloc on s’<strong>en</strong>tremescl<strong>en</strong> els afectes i<br />
els s<strong>en</strong>tim<strong>en</strong>ts).<br />
Tanmateix, és important evitar caure <strong>en</strong> la idea<br />
moderna de concebre l’emoció com un estat<br />
d’alteració puram<strong>en</strong>t psíquic. Crec que és important<br />
donar a l’aspecte emocional el paper que<br />
realm<strong>en</strong>t té <strong>en</strong> les nostres vides, especialm<strong>en</strong>t <strong>en</strong><br />
relació amb l’<strong>educació</strong> estètica, reconeix<strong>en</strong>t-com:<br />
/ principi i motor del coneixem<strong>en</strong>t,<br />
/ elem<strong>en</strong>t constitu<strong>en</strong>t de la conformació d’allò<br />
social,<br />
/ elem<strong>en</strong>t conformador del judici (ètic-estètic),<br />
/ elem<strong>en</strong>t bàsic del plaer i el desig.<br />
POTENCIAR LA IMAGINACIÓ SOCIAL<br />
Per a això, caldria introduir estratègies pedagògiques<br />
ori<strong>en</strong>tades a pot<strong>en</strong>ciar la dim<strong>en</strong>sió creativa<br />
de qui tradicionalm<strong>en</strong>t ha estat ubicat com a espectador.<br />
Per exemple, a través de l’ús desinhibit<br />
de l’<strong>art</strong> per a allò que Gre<strong>en</strong>e anom<strong>en</strong>a “imaginació<br />
social”. És a dir, “utilitzar” les obres d’<strong>art</strong> com<br />
una m<strong>en</strong>a de detonadors d’experiència humana,<br />
com a eines que permet<strong>en</strong> “l’adopció de perspectives<br />
rares o desacostumades” i que, <strong>en</strong> conseqüència,<br />
puguin convertir els seus usuaris <strong>en</strong> éssers<br />
“estranys” per a si mateixos, capaços de mirar<br />
a través dels ulls d’altres, de maneres que abans<br />
mai havi<strong>en</strong> mirat (Gre<strong>en</strong>e, 2005:144).<br />
Refer<strong>en</strong>t a això, Rick<strong>en</strong>mann (2009) <strong>en</strong>s recorda<br />
2 Vegeu, per exemple, el vídeo de la seva conferència “Do schools kill creativity?<br />
” a HYPERLINK "http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg" http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg<br />
Imanol Aguirre<br />
83
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
84<br />
que Vigotsky (1925) defineix l’<strong>art</strong> com a “tècnica social<br />
del s<strong>en</strong>tim<strong>en</strong>t” i que el propòsit de l’<strong>art</strong>, així definit, seria<br />
la transformació de l’experiència de l’altre o la transformació<br />
de “si mateix com a altre”.<br />
Crec que per a la nostra acció formativa és interessant<br />
aquest ús “ironista” (Aguirre, 2006a) de l’<strong>art</strong> com a “desubicador”<br />
de posicions assumides com a pròpies, l’ús de<br />
l’<strong>art</strong> com a “ali<strong>en</strong>ador”, és a dir, com una cosa que permet<br />
transmutar-nos <strong>en</strong> “un altre”. Perquè si ho mirem<br />
així, més que col·locar-nos davant el món com una cosa<br />
a compr<strong>en</strong>dre, l’<strong>art</strong> pot situar-nos <strong>en</strong> la perspectiva de<br />
subjectes per als quals el món és una cosa a construir.<br />
ALIMENTAR EL SENTIT DE LA TRANSfERIBI-<br />
LITAT O DE LA POROSITAT<br />
Ara bé, perquè això s’esdevingui, el primer acte educatiu<br />
és aconseguir que els individus se s<strong>en</strong>tin capaços o<br />
impel·lits a usar d’aquesta manera la imaginació. Amb<br />
el que <strong>en</strong>s <strong>en</strong>frontem els que estem <strong>en</strong> posició de mediadors<br />
de significats culturals no són només formes<br />
culturals que han exclòs històricam<strong>en</strong>t una p<strong>art</strong> de la<br />
població, sinó també la incapacitat d’aquesta de posarse<br />
<strong>en</strong> marxa per conèixer-les. És per això que per des<strong>en</strong>volupar<br />
la nostra feina és important preparar prèviam<strong>en</strong>t<br />
el terr<strong>en</strong>y s<strong>en</strong>sible per al canvi, g<strong>en</strong>erar el que<br />
podríem anom<strong>en</strong>ar les condicions de la transferibilitat<br />
o de la porositat. Una cosa així com una primera desubicació,<br />
consist<strong>en</strong>t a col·locar-se com a subjectes <strong>en</strong> un<br />
espai que no exclogui cap possibilitat, una predisposició<br />
a assumir la multiplicitat de veus que actu<strong>en</strong> <strong>en</strong> l’interior<br />
de cada un, una actitud que porti a abordar l’experiència<br />
amb una disposició oberta a deixar-se “tocar” pel fet experim<strong>en</strong>tat.<br />
CANVIS EN LA MANERA DE TREBALLAR I EN LES<br />
RELACIONS INSTITUCIONALS<br />
No es tracta d’oblidar, per descomptat, les condicions<br />
p<strong>art</strong>iculars <strong>en</strong> què es des<strong>en</strong>volup<strong>en</strong> les relacions<br />
institucionals. Refer<strong>en</strong>t a això, perquè les condicions<br />
de relació dels escolars amb les <strong>art</strong>s puguin<br />
acostar-se al que aquí hem proposat és necessari<br />
canviar radicalm<strong>en</strong>t el tipus de “contracte” pedagògic<br />
sobre el qual se sust<strong>en</strong>ta actualm<strong>en</strong>t l’<strong>art</strong>iculació<br />
<strong>en</strong>tre museus o c<strong>en</strong>tres d’<strong>art</strong> i escoles.<br />
Crec que tots estem d’acord que la dinàmica de la<br />
visita guiada no és la resposta, com tampoc no ho<br />
són les pràctiques pseudolúdiques amb què es tracta<br />
de mant<strong>en</strong>ir l’interès i l’at<strong>en</strong>ció dels escolars o el<br />
recopilatori estèril del seu “p<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t visual” (López<br />
i Kivatinetz, 2006). El canvi ha de ser molt més<br />
profund i ha de passar, al meu <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre, per concebre<br />
la relació <strong>en</strong>tre museu i escola com un dispositiu<br />
conjunt d’apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatge. Això significa, <strong>en</strong> la pràctica,<br />
treballar <strong>en</strong> una doble direcció:<br />
/ D’una banda, comp<strong>art</strong>ir i negociar el currículum<br />
escolar de la formació <strong>en</strong> <strong>art</strong>s. Però fer-ho<br />
s<strong>en</strong>se l’habitual resistència que s’ofereix des de<br />
l’escola, sota l’argum<strong>en</strong>t que els educadors de<br />
museus i els teòrics de l’<strong>art</strong> no coneix<strong>en</strong> prou la<br />
realitat escolar.<br />
/ D’altra banda, comp<strong>art</strong>ir i negociar les activitats<br />
i programes de formació <strong>en</strong> <strong>art</strong>s que ofereix<strong>en</strong><br />
els museus. Però fer-ho s<strong>en</strong>se adoptar<br />
la massa sovint posició paternalista, consist<strong>en</strong>t<br />
a no fer p<strong>art</strong>ícips de l’organització i pràctiques
dels dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>ts educatius d’aquestes institucions<br />
als doc<strong>en</strong>ts. En aquest cas, amb l’argum<strong>en</strong>t<br />
que els seus coneixem<strong>en</strong>ts sobre les <strong>art</strong>s<br />
i els museus són limitats.<br />
Es tractaria, <strong>en</strong> definitiva, d’apropar posicions i, per a això,<br />
és fonam<strong>en</strong>tal que les dinàmiques ’interacció no siguin<br />
esporàdiques, com sol<strong>en</strong> ser-ho habitualm<strong>en</strong>t, sinó perman<strong>en</strong>ts,<br />
dialògiques i equilibrades.<br />
Aquesta forma de treballar tr<strong>en</strong>caria la dinàmica instituïda<br />
de la visita (“aquest museu ja l’he vist”, diu<strong>en</strong> algunes de<br />
les meves estudiants per justificar que ja no hi van més)<br />
per la interacció amb l’obra (fixin-se que ho dic <strong>en</strong> singular),<br />
amb l’autor o autora. Passa per establir una relació<br />
més perman<strong>en</strong>t <strong>en</strong> la qual el cafè no és igual per a tots i <strong>en</strong><br />
la qual el museu és un recurs més de l’escola, de la mateixa<br />
manera que l’escola és un recurs més del museu. Ja sé que<br />
perquè això passi realm<strong>en</strong>t han de canviar molt les dues<br />
institucions. En un cas, perquè les dinàmiques de programes,<br />
complim<strong>en</strong>ts curriculars, distribució d’estudiants per<br />
nivells i professorat i horari deix<strong>en</strong> poc marge per a un altre<br />
tipus de relacions perman<strong>en</strong>ts. En l’altre, perquè, tot i<br />
els canvis i les transformacions, l’<strong>educació</strong> dels ciutadans<br />
no és l’aspecte prioritari <strong>en</strong> l’ag<strong>en</strong>da dels museus. Sé que<br />
les inèrcies culturals han assignat a cada institució un rol<br />
social que resulta difícilm<strong>en</strong>t alterable. No tinc poder per<br />
canviar-les, però sí s<strong>en</strong>to i assumeixo la responsabilitat<br />
d’ass<strong>en</strong>yalar els avantatges de fer-ho.<br />
Imanol Aguirre<br />
85
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
86<br />
REfERèNCIES<br />
BIBLIOGRÀfIQUES<br />
aGuirrE, i. (2006a). “Hacia un nuevo imaginario para la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística”. Ponència pres<strong>en</strong>tada al Congreso Internacional<br />
de Educación <strong>art</strong>ística y visual: Ante el reto social; cultura y<br />
territorialidad <strong>en</strong> la investigación <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística. Sevilla.<br />
aGuirrE, i. (2006b). “Los imaginarios visuales y musicales de<br />
los jóv<strong>en</strong>es. Datos para una c<strong>art</strong>ografía de la experi<strong>en</strong>cia estética<br />
juv<strong>en</strong>il y la <strong>educació</strong>n”. A: Actas del Internacional INSEA<br />
Congreso “Interdisciplinary Dialogues in Art Education”. Viseu<br />
(Portugal). Edició digital <strong>en</strong> CD-ROM.<br />
aGuirrE, i. (2010). “Sobre los usos del <strong>art</strong>e <strong>en</strong> la escuela infantil”.<br />
A: GonálEz viDa, r. et alter (ed.). I Congreso Internacional:<br />
Arte, Ilustración y Cultura Visual <strong>en</strong> Educación Infantil<br />
y Primaria: construcción de id<strong>en</strong>tidades, p. 35-46. Universitat<br />
de Granada. ISBN: 978-84-639-7448-1 (CD-Rom).<br />
aGuirrE, i. (2011). “Cultura visual, política da estética e educação<br />
emancipadora”. A: M<strong>art</strong>ins, R. i TOURINHO, I. (orgs.).<br />
Educação da cultura visual. Conceitos e contextos. Santa Maria:<br />
Editora USFM.<br />
arriaGa, a. (2009). “Conceptions of <strong>art</strong> and interpretation<br />
in educational discourses and practises at Tate Britain in<br />
London” (tesi doctoral s<strong>en</strong>se publicar - Universitat Pública<br />
de Navarra).<br />
BourDiEu, p. i DarBEl, p. (1966). L’amour de l’<strong>art</strong>, les musées et<br />
leur public. París: Editions de Minuit.<br />
DarráS, B. (2008). “Del patrimonio <strong>art</strong>ístico a la ecología de<br />
las culturas. La cuestión de la cultura elitista <strong>en</strong> democracia”.<br />
A: Aguirre, I. (dir.). El acceso al patrimonio cultural. Retos y debates.<br />
Pamplona: Cátedra Jorge Oteiza-UPNA.<br />
DEwEY, J. (1949). El <strong>art</strong>e como experi<strong>en</strong>cia. Barcelona: Paidós<br />
(2008).<br />
Donnat, o. (1998). Les pratiques culturelles des Français: <strong>en</strong>-<br />
quête 1997, París: DEP: Ministère de la Culture - La Docum<strong>en</strong>tation<br />
française.<br />
GrEEnE, m. (2005). Liberar la imaginación. Ensayos sobre <strong>educació</strong>n,<br />
<strong>art</strong>e y cambio social. Barcelona: Graó.<br />
lópEz, E. i KivatinEtz, m. (2006). “Estrategias de p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to<br />
visual: ¿Método educativo innovador o efecto placebo<br />
para nuestros museos?”. Arte, Individuo y Sociedad, 18, p.<br />
209-239.<br />
rancièrE, J. (2002). La división de lo s<strong>en</strong>sible. Estética y política,<br />
Salamanca: Consorcio Salamanca. (Hi ha una còpia manuscrita<br />
de la traducció d’Antonio Fernández Lera a Internet:<br />
http://mesetas.net/?q=node/5).<br />
rancièrE, J. (2010). “Desv<strong>en</strong>turas del p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to crítico”.<br />
A: El espectador emancipado. Castelló: Ellago ed.<br />
rancièrE, J. (2005). Sobre políticas estéticas. Barcelona: Museu<br />
d’Art Contemporani de Barcelona: Universitat Autònoma<br />
de Barcelona.<br />
ricKEnmann, r. (2009). “La construction sociale de l’émotion<br />
esthétique: dim<strong>en</strong>sions transactionnelles des rapports à<br />
l’objet culturel <strong>en</strong> classe” (manuscrit s<strong>en</strong>se publicar).<br />
SEBEoK, t. i umiKEr-SEBEoK, J. (1987). Sherlock Holmes y Charles<br />
S. Pierce. El método de la investigación. Barcelona: Paidós.<br />
vYGotSKi, l. S. (1925). Psychologie de l’<strong>art</strong>. Paris: La Dispute<br />
(2005).ww
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
88<br />
SERVEI<br />
EDUCATIU DEL<br />
MUSEU PICASSO
SERVEI EDUCATIU DEL MUSEU PICASSO:<br />
Valoració de quatre anys de trajectòria<br />
Anna Guarro. Cap de Programes Públics<br />
Maria Alcover. Responsable del Servei Educatiu<br />
Museu Picasso de Barcelona<br />
El Servei Educatiu del Museu Picasso és un recurs<br />
molt jove, que amb només quatre anys de vida <strong>en</strong>cara<br />
està <strong>en</strong> fase de des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t i creixem<strong>en</strong>t,<br />
amb molts objectius per posar <strong>en</strong> marxa i molta feina<br />
per fer.<br />
El Servei neix l’any 2008, de la mà del director<br />
<strong>en</strong> aquell mom<strong>en</strong>t, Pepe Serra. Des del principi<br />
s’expressà el desig que el Servei tingués una actitud<br />
oberta a qualsevol mirada i per tant es va plantejar<br />
la seva creació a p<strong>art</strong>ir d’una diversitat d’inputs de<br />
molts àmbits: universitats, c<strong>en</strong>tres educatius, institucions<br />
municipals, serveis educatius d’altres museus,<br />
professionals de la pedagogia de l’<strong>art</strong> i <strong>art</strong>istes, <strong>en</strong>tre<br />
d’altres.<br />
Des de l’inici es van t<strong>en</strong>ir <strong>en</strong> compte els segü<strong>en</strong>ts<br />
plantejam<strong>en</strong>ts a seguir:<br />
/ Defugir d’historiografies tradicionals.<br />
/ Treballar de la mà de Picasso transversalm<strong>en</strong>t i<br />
des del pres<strong>en</strong>t (s. xxi).<br />
/ Utilitzar temàtiques vinculades als currículums i<br />
a les edats dels alumnes.<br />
/ Treballar des de les realitats dels alumnes, extrapolar<br />
a la seva pròpia experiència.<br />
Servei Educatiu del Museu Picasso: Valoració de quatre anys de trajectòria<br />
89
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
90<br />
©Servei Educatiu MPB<br />
©Jordi Mota<br />
©Jordi Mota<br />
©Jordi Mota
Mitjançant reunions amb petits grups o individus<br />
repres<strong>en</strong>tatius dels difer<strong>en</strong>ts àmbits, xerrades, recerques,<br />
preguntes, còpies i col·laboracions, es van<br />
anar recollint inputs amb els quals es va formar un<br />
primer projecte del Servei: com hauria de ser, quins<br />
objectius havia de t<strong>en</strong>ir, quins havi<strong>en</strong> de ser els seus<br />
punts forts, els canvis, els serveis a oferir, els públics<br />
als quals adreçar-se, etcètera.<br />
Una p<strong>art</strong> important d’aquest des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t va<br />
consistir a qüestionar-nos:<br />
/ Per què és important estudiar Picasso?<br />
/ Què sabem/sabeu de Picasso?<br />
/ Té alguna relació amb el nostre pres<strong>en</strong>t?<br />
/ Des de quines assignatures podem treballar<br />
Picasso?<br />
D‘<strong>en</strong>çà de tot això ja han passat quatre cursos escolars,<br />
i el creixem<strong>en</strong>t quantitatiu i qualitatiu no s’atura:<br />
<strong>en</strong> el curs actual parlem de més de 25.000 alumnes<br />
atesos, alumnes de quatre a noranta-nou anys, alumnes<br />
d’escoles, instituts, universitats, c<strong>en</strong>tres especials<br />
d’<strong>educació</strong> i c<strong>en</strong>tres d’ocupació per a persones<br />
amb malaltia m<strong>en</strong>tal. N’hi ha que són parlants de<br />
català, de castellà, i també n’hi ha d’estrangers, que<br />
parl<strong>en</strong> altres ll<strong>en</strong>gües.<br />
Un estudi més detallat de les xifres fa palès que hem<br />
de seguir treballant per aconseguir arribar al públic<br />
més gran de 12 anys. Malgrat que el curs 2011-12 hi<br />
ha hagut un augm<strong>en</strong>t considerable, <strong>en</strong>cara falta força<br />
per arribar a la demanda de Primària.<br />
Alumnes que <strong>en</strong>s han visitat Edats dels alumnes que <strong>en</strong>s han visitat<br />
Servei Educatiu del Museu Picasso: Valoració de quatre anys de trajectòria<br />
91
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
92<br />
Per altra banda, aquest creixem<strong>en</strong>t numèric té també<br />
els seus punts negatius. El Museu Picasso té unes<br />
característiques molt específiques d’arquitectura<br />
patrimonial (sales petites, edificis interconnectats<br />
que g<strong>en</strong>er<strong>en</strong> circuits complexos, etcètera) i un alt<br />
nombre de visitants, sobretot <strong>en</strong> alguns mesos, per<br />
la qual cosa –i sempre prioritzant la qualitat per davant<br />
de la quantitat– s’està plantejant de reduir el<br />
nombre de visites <strong>en</strong> propers cursos per oferir un<br />
servei millor.<br />
La nostra metodologia té com a refer<strong>en</strong>t la cita de<br />
Picasso:<br />
“Un quadre viu la seva vida com un ésser viu, experim<strong>en</strong>ta els<br />
canvis que la vida quotidiana <strong>en</strong>s imposa. Això és b<strong>en</strong> natural<br />
ja que un quadre no viu sinó per aquell que el mira”<br />
Pablo Picasso<br />
Christian Zervos, “Conversation avec Picasso”, a Cahiers<br />
d’<strong>art</strong> Paris<br />
7/10 (1935), p. 173-174.<br />
/ Fom<strong>en</strong>tem l’anàlisi crítica, el debat p<strong>art</strong>icipatiu<br />
i la reflexió al voltant del fet <strong>art</strong>ístic.<br />
/ Observem l’obra davant de l’obra: apr<strong>en</strong>dre a<br />
mirar l’<strong>art</strong>.<br />
/ Prioritzem les especificats del món escolar i el<br />
seu professorat.<br />
©Jordi Mota<br />
LíNIES D’ACTUACIÓ<br />
Actualm<strong>en</strong>t, el Servei Educatiu té tres línies<br />
d’actuació:<br />
/ Treball a curt termini: visites per a grups escolars.<br />
/ Treball a mig termini: projectes de barri.<br />
/ Treball a llarg termini: formació per a mestres.<br />
VISITES PER A GRUPS ESCOLARS<br />
El treball inicial del Servei s’ha c<strong>en</strong>trat <strong>en</strong> aquest grup<br />
d’activitats, <strong>en</strong> resposta a l’alta demanda que hi havia,<br />
però també a l’interès del Museu per oferir un servei<br />
de qualitat a l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t reglat. A aquest àmbit<br />
correspon el primer conjunt d’activitats que hem<br />
elaborat, el primer contacte amb escoles, la primera<br />
visió del Servei que han tingut des de fora, i la nova<br />
mirada del Museu vers l’<strong>educació</strong>.<br />
Vàrem p<strong>art</strong>ir d’unes activitats concretes que han<br />
evolucionat durant aquests quatre anys. Cada curs<br />
els educadors i els responsables de cada una de les<br />
activitats han fet un treball d’autovaloració important,<br />
que hem analitzat amb l’ajut directe o indirecte<br />
de les mateixes escoles: valoracions, opinions,<br />
demandes, necessitats, edats, grups, estadístiques,<br />
etcètera.
Oferim dos tipus d’activitats:<br />
Visita Taller<br />
Visita a sales del Museu <strong>en</strong>torn d’una temàtica específica<br />
on s’observ<strong>en</strong> i analitz<strong>en</strong> quatre o cinc obres,<br />
a més d’un taller que permet als alumnes des<strong>en</strong>volupar<br />
i interpretar els temes tractats durant la visita a<br />
les sales, mitjançant un exercici pràctic.<br />
Per optimitzar el treball, se suggereix la col·laboració<br />
dels doc<strong>en</strong>ts abans de la visita, amb un petit treball<br />
previ a l’activitat per realitzar a les aules.<br />
Visita dinamitzada<br />
Les visites dinamitzades consisteix<strong>en</strong> <strong>en</strong> un recorregut<br />
per les sales del Museu, p<strong>en</strong>sat específicam<strong>en</strong>t<br />
per pot<strong>en</strong>ciar el diàleg davant de sis o vuit obres<br />
escollides, i que afavoreix un rol actiu per p<strong>art</strong> dels<br />
alumnes.<br />
Durant la visita es fan diverses dinamitzacions per<br />
fom<strong>en</strong>tar la p<strong>art</strong>icipació, complem<strong>en</strong>tades amb material<br />
de suport.<br />
©Jordi Mota ©Jordi Mota<br />
Servei Educatiu del Museu Picasso: Valoració de quatre anys de trajectòria<br />
93
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
94<br />
PROJECTES DE BARRI<br />
L’any 2010 el Museu va iniciar una nova línia de treball<br />
adreçada a les escoles i instituts del nostre <strong>en</strong>torn,<br />
amb la voluntat de constituir-se com un recurs<br />
educatiu per a aquestes institucions educatives i les<br />
seves necessitats específi ques, i establir unes relacions<br />
de proximitat amb els n<strong>en</strong>s que són els nostres<br />
veïns.<br />
Com el seu nom indica, els Projectes de barri se circumscriu<strong>en</strong><br />
al nostre <strong>en</strong>torn immediat (districte de<br />
Ciutat Vella), i t<strong>en</strong><strong>en</strong> diversos objectius:<br />
/ Pr<strong>en</strong><strong>en</strong>t Picasso com a punt de p<strong>art</strong>ida, explorar<br />
la creació <strong>art</strong>ística de manera transversal.<br />
/ Des<strong>en</strong>volupar projectes a mig termini (un trimestre),<br />
amb la p<strong>art</strong>icipació activa dels doc<strong>en</strong>ts<br />
<strong>en</strong> el diss<strong>en</strong>y i l’adaptació a les seves necessitats<br />
i especifi citats.<br />
/ Des<strong>en</strong>volupar aquest treball des de la contemporaneïtat,<br />
incorporant també <strong>en</strong> el procés un<br />
<strong>art</strong>ista.<br />
/ Posar l’èmfasi <strong>en</strong> el procés de treball, més que<br />
no pas <strong>en</strong> resultat fi nal.<br />
A més d’aquests objectius, a l’hora de diss<strong>en</strong>yar els<br />
projectes <strong>en</strong>s vàrem c<strong>en</strong>trar principalm<strong>en</strong>t <strong>en</strong> la franja<br />
d’edat de deu a dotze anys (5è i 6è de primària) i de dotze<br />
a setze anys (de 1r a 4t d’ESO), i vàrem posar molt<br />
d’èmfasi a vincular l’experiència <strong>art</strong>ística a l’experiència<br />
viv<strong>en</strong>cial de l’estudiant. Aquesta vinculació permet que<br />
l’alumne s’id<strong>en</strong>tifi qui amb el projecte, facilita que se<br />
l’apropiï i que, alhora, alguns dels apr<strong>en</strong><strong>en</strong>tatges siguin<br />
extrapolables a altres assignatures, sobretot la ll<strong>en</strong>gua.<br />
En g<strong>en</strong>eral, els projectes de barri const<strong>en</strong> d’<strong>en</strong>tre sis a<br />
vuit sessions, una o dues de les quals t<strong>en</strong><strong>en</strong> lloc al Museu<br />
i les altres a l’aula, a fi d’evitar que els alumnes s’hagin de<br />
desplaçar excessivam<strong>en</strong>t i també, sobretot a l’ESO, a fi<br />
de facilitar el màxim aprofi tam<strong>en</strong>t de les hores disponibles<br />
per assignatura. Com a efecte secundari no previst<br />
quan es va establir aquest sistema, els alumnes han valorat<br />
de forma molt positiva la reciprocitat que perceb<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> el fet que no només ells vén<strong>en</strong> al Museu, sinó que el<br />
Museu també va cap a ells.<br />
DE PROJECTE PILOT A PROGRAMA DEL MUSEU:<br />
VARIACIONS SOBRE UN TEMA<br />
Tot sovint, des dels àmbits culturals s’inverteix<strong>en</strong> moltes<br />
<strong>en</strong>ergies a g<strong>en</strong>erar projectes pilot que després no<br />
es consolid<strong>en</strong> i és per això que des de la primera edició<br />
del projecte de barri vàrem posar molt d’interès a:<br />
/ a) Des<strong>en</strong>volupar un projecte assumible pel Museu<br />
i que respongués a les mecàniques i necessitats<br />
dels c<strong>en</strong>tres educatius.<br />
/ b) Recollir la informació g<strong>en</strong>erada tant <strong>en</strong> la fase<br />
prèvia d’adaptació de les propostes a les realitats<br />
específi ques del c<strong>en</strong>tre, com durant el procés i <strong>en</strong><br />
la valoració fi nal.<br />
Variacions sobre un tema, des<strong>en</strong>volupat amb la<br />
col·laboració de la fotògrafa Lídia Carbonell, treballa<br />
el concepte de sèrie <strong>en</strong> fotografi a, a p<strong>art</strong>ir de la sèrie<br />
de pintures de Picasso Las M<strong>en</strong>inas, que pertany<strong>en</strong> a<br />
la col·lecció del Museu.
Treball previ:<br />
/ A l’escola, s’estudia Las M<strong>en</strong>inas de Velázquez.<br />
Al Museu:<br />
/ En una visita a les sales del Museu, es coneix la<br />
sèrie de Las M<strong>en</strong>inas de Picasso.<br />
/ Al taller del Museu, es munta un taller professional<br />
de fotografia.<br />
/ Amb la fotògrafa, es fa una introducció al món<br />
de la fotografia.<br />
A l’escola o institut:<br />
/ Amb el suport de personal del Museu, es treballa<br />
el concepte de sèrie fotogràfica.<br />
/ Els alumnes fan la seva sèrie fotogràfica <strong>en</strong>torn<br />
d’un tema comú i hi reflexion<strong>en</strong>.<br />
©Servei Educatiu MPB<br />
/ Altra vegada amb suport de personal del Museu,<br />
es treballa el concepte de collage i es proposa fer<br />
un collage de síntesi de la seva sèrie.<br />
/ El projecte es conclou amb una pres<strong>en</strong>tació del<br />
treball (la sèrie i el collage) i una def<strong>en</strong>sa per p<strong>art</strong><br />
de l’alumne, ja sigui oral o per escrit: és important<br />
donar un tancam<strong>en</strong>t al procés, ja que permet tant<br />
als alumnes com al professorat i al personal del<br />
Museu concloure l’experiència i extreure’n conclusions.<br />
Servei Educatiu del Museu Picasso: Valoració de quatre anys de trajectòria<br />
95
<strong>Confluències</strong> <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
96<br />
Algunes valoracions dels alumnes:<br />
/ He après a <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre allò que fan els meus companys.<br />
/ M’agradaria t<strong>en</strong>ir més projectes d’aquests perquè<br />
apr<strong>en</strong>em moltes coses.<br />
/ M’ha agradat treballar amb persones amb les<br />
quals no treballo habitualm<strong>en</strong>t.<br />
/ Ha estat una activitat educativa, a més de divertida.<br />
/ M’agradaria repetir.<br />
fORMACIÓ DE PROfESSORAT<br />
La proposta d’oferir cursos de formació als mestres<br />
va sorgir de la nostra pròpia necessitat<br />
d’explicar Picasso d’una manera difer<strong>en</strong>t, allunyada<br />
de la visió de la història de l’<strong>art</strong> tradicional, que<br />
limita el coneixem<strong>en</strong>t sobre l’<strong>art</strong>ista a un seguit de<br />
períodes –rosa, blau i cubista– que resulta empobridora<br />
i que no ajuda l’alumne a <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dre el perquè<br />
de la rellevància de l’obra picassiana.<br />
Així doncs, i a p<strong>art</strong>ir d’aquesta premissa, els objectius<br />
principals dels cursos són:<br />
/ Facilitar el treball sobre Picasso des de la<br />
transversalitat, vinculant-lo amb el seu <strong>en</strong>torn<br />
cultural, històric i ci<strong>en</strong>tífic.<br />
/ Proporcionar eines per incorporar l’<strong>art</strong> <strong>en</strong><br />
l’<strong>en</strong>s<strong>en</strong>yam<strong>en</strong>t i fer-ne un ús des d’altres disciplines.<br />
/ Difondre treballs innovadors <strong>en</strong> aquests<br />
àmbits per tal d’apr<strong>en</strong>dre des de l’exemple.<br />
El propòsit d’aquests cursos és molt pràctic i<br />
p<strong>art</strong>eix d’una doble necessitat: d’una banda, la<br />
d’apropar-nos als mestres des del seu àmbit real<br />
d’acció i treball, alhora que se’ls proporcion<strong>en</strong> eines<br />
i docum<strong>en</strong>tacions per incorporar l’estudi de<br />
l’<strong>art</strong> d’una manera més àmplia i, d’altra banda, la<br />
necessitat de fer un gir als tòpics que abans m<strong>en</strong>cionàvem<br />
sobre l’obra de Picasso.<br />
Com a evolució d’aquestes formacions, <strong>en</strong>s hem<br />
c<strong>en</strong>trat més <strong>en</strong> els aspectes metodològics i conceptuals<br />
darrere la creació de projectes transversals<br />
que p<strong>art</strong>eixin de les <strong>art</strong>s, ja sigui pr<strong>en</strong><strong>en</strong>t<br />
Picasso com a punt de p<strong>art</strong>ida o no.<br />
Tot i que l’experiència <strong>en</strong> aquest àmbit és també<br />
molt curta, ja que es va com<strong>en</strong>çar a treballar <strong>en</strong><br />
formació de mestres fa tres anys, hem des<strong>en</strong>volupat<br />
ja diversos cursos d’estiu que han tingut<br />
molt bona acollida, així com una formació per a<br />
un claustre de professorat d’una escola veïna que<br />
<strong>en</strong>s ho va sol·licitar. També hem p<strong>art</strong>icipat <strong>en</strong> un<br />
projecte d’àmbit municipal de tutories d’<strong>art</strong>, <strong>en</strong> el<br />
qual cada institució tutoritzava una escola <strong>en</strong> un<br />
projecte d’un curs de durada. Es tractava de des<strong>en</strong>volupar<br />
un projecte transversal <strong>en</strong> què l’<strong>art</strong> i les<br />
col·leccions patrimonials de la ciutat er<strong>en</strong> l’eina<br />
per explorar temes de gènere.<br />
Es pot trobar més informació sobre aquests projectes<br />
i sobre el Servei Educatiu al bloc del Museu<br />
Picasso, http://www.blogmuseupicassobcn.org/
Servei Educatiu del Museu Picasso: Valoració de quatre anys de trajectòria<br />
97
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
98<br />
TRADUCCIONS
PRESENTACIÓN<br />
El <strong>art</strong>e ti<strong>en</strong>e una función pedagógica<br />
fundam<strong>en</strong>tal <strong>en</strong> nuestra sociedad y bu<strong>en</strong>a<br />
prueba de ello es el hecho de que <strong>en</strong><br />
todas las culturas el <strong>art</strong>e es un elem<strong>en</strong>to<br />
imprescindible. El <strong>art</strong>e no solo embellece<br />
la sociedad, sino que contribuye a la refl<br />
exión, a la visión crítica y a la comunicación.<br />
Ahora bi<strong>en</strong>, el <strong>art</strong>e, como cualquier<br />
otro patrimonio humano necesita de medios<br />
de comunicación, de accesibilidad a<br />
las personas y al mundo. El <strong>art</strong>e que no se<br />
comunica, que no es accesible, termina<br />
ahogado, debilitado y, fi nalm<strong>en</strong>te, muere.<br />
La pedagogía es el instrum<strong>en</strong>to es<strong>en</strong>cial<br />
<strong>en</strong> el <strong>en</strong>vite divulgador: es el elem<strong>en</strong>to<br />
que ti<strong>en</strong>e por objeto el estudio de la<br />
<strong>educació</strong>n, los principios y las reglas de<br />
la <strong>en</strong>señaza.<br />
La preocupación pedagógica de los museos<br />
y c<strong>en</strong>tros culturales por este tema<br />
es incuestionable, desde siempre, pero<br />
muy especialm<strong>en</strong>te <strong>en</strong> los últimos dec<strong>en</strong>ios,<br />
con la fi nalidad última de <strong>en</strong>riquecer<br />
el p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to social y de atraer al mayor<br />
número de interesados por el <strong>art</strong>e. El<br />
Museo de Arte Moderno de Tarragona<br />
trabaja <strong>en</strong> esta línea, realizando jornadas,<br />
confer<strong>en</strong>cias y, de manera estable, promovi<strong>en</strong>do<br />
actividades de conocimi<strong>en</strong>to<br />
cultural a nivel escolar, de instituto y universitario.<br />
Un bu<strong>en</strong> ejemplo de ello son<br />
las actas de la IX Jornada de Pedagogía<br />
del Arte y Museos realizada bajo el título<br />
de “Confl u<strong>en</strong>cias <strong>en</strong> <strong>art</strong>e y <strong>educació</strong>n. La<br />
<strong>educació</strong>n formal como interlocutora <strong>en</strong><br />
la acción educativa del museo”, que me<br />
complace pres<strong>en</strong>tar. Este volum<strong>en</strong> de<br />
actas, con todo lo que se dijo y propuso<br />
<strong>en</strong> abril del año 2012, es otro elem<strong>en</strong>to<br />
de pedagogía que sirve para expandir sus<br />
cont<strong>en</strong>idos, valores e intereses.<br />
Josep Poblet i Tous<br />
Presid<strong>en</strong>te de la Diputación de Tarragona<br />
99
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
ARTE, MUSEOS, ESCUELA. UN<br />
UNIVERSO DE RELACIONES PO-<br />
SIBLES.<br />
El tema c<strong>en</strong>tral de esta publicación<br />
es la interacción de la labor educativa<br />
del museo con la <strong>educació</strong>n formal.<br />
Este tema hace emerger de inmediato<br />
una serie de cuestiones, algunas de<br />
ellas muy sabidas, para las cuales no<br />
t<strong>en</strong>emos respuestas defi nitivas. ¿Funciona<br />
de forma adecuada la interlocución<br />
de los educadores de museo con<br />
los doc<strong>en</strong>tes de <strong>en</strong>señanza primaria y<br />
secundaria? ¿Cómo podemos mejorar<br />
las sinergias <strong>en</strong>tre museos y c<strong>en</strong>tros<br />
educativos?<br />
Si t<strong>en</strong>emos <strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta los ag<strong>en</strong>tes implicados,<br />
la formación y los espacios<br />
de interés de unos y otros no son<br />
necesariam<strong>en</strong>te coincid<strong>en</strong>tes. Eso es<br />
especialm<strong>en</strong>te obvio <strong>en</strong> el caso de los<br />
maestros de <strong>en</strong>señanza primaria, con<br />
una profesionalización hoy por hoy<br />
todavía c<strong>en</strong>trada <strong>en</strong> una formación<br />
psicopedagógica g<strong>en</strong>eral y un barniz<br />
multidisciplinar <strong>en</strong> forma de didácticas<br />
específi cas. Los educadores<br />
de museos, <strong>en</strong> cambio, <strong>en</strong> principio<br />
parec<strong>en</strong> más relacionados con toda<br />
una familia de profesiones vinculadas<br />
directa o indirectam<strong>en</strong>te a la institución<br />
museo, que podría incluir a<br />
conservadores, investigadores y gestores<br />
culturales, con una formación<br />
inicial más disciplinar (historia del<br />
<strong>art</strong>e, museología, gestión del patrimonio<br />
cultural). Los maestros ti<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
un campo de actividad profesional de<br />
amplio espectro, <strong>en</strong> el que cada día<br />
queremos añadir nuevas demandas.<br />
El educador de museo, por su p<strong>art</strong>e,<br />
ha estado tradicionalm<strong>en</strong>te vinculado<br />
de forma más específi ca al <strong>art</strong>e y a la<br />
constelación de disciplinas conectadas<br />
a él: historia del <strong>art</strong>e, estética,<br />
100 crítica de <strong>art</strong>e, estudios de cultura visual,<br />
semiótica, antropología del <strong>art</strong>e.<br />
También, <strong>en</strong> algunos casos, a la pedagogía.<br />
Y, <strong>en</strong> los últimos tiempos, están<br />
<strong>en</strong>trando <strong>en</strong> esc<strong>en</strong>a perfi les profesionales<br />
nuevos e interesantes como los<br />
inductores de proyectos <strong>en</strong> contexto y<br />
activistas culturales de diversa índole<br />
que utilizan el museo como plataforma<br />
de actuación bajo el paraguas de<br />
la acción educativa.<br />
T<strong>en</strong>emos, pues, una labor común <strong>en</strong><br />
la que p<strong>art</strong>icipan profesionales de<br />
formaciones e intereses apar<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te<br />
diversos. Para pot<strong>en</strong>ciar su interlocución<br />
t<strong>en</strong>emos que considerar<br />
que, probablem<strong>en</strong>te, hablan de temas<br />
coincid<strong>en</strong>tes desde lugares difer<strong>en</strong>tes.<br />
Cada uno p<strong>art</strong>e de una her<strong>en</strong>cia<br />
epistemológica o de una tradición pedagógica<br />
determinada. Las líneas que<br />
sigu<strong>en</strong> quier<strong>en</strong> repasar brevem<strong>en</strong>te<br />
algunos compon<strong>en</strong>tes de estas her<strong>en</strong>cias<br />
y apuntar posibles puntos <strong>en</strong><br />
común, interfer<strong>en</strong>cias, contaminaciones<br />
productivas. Es obvio que la<br />
colaboración escuela-museo debería<br />
ser un intercambio más profundo<br />
que una ev<strong>en</strong>tual visita de un día para<br />
romper la rutina (Trepat y Masegosa,<br />
1991; Pastor, 1992; Hernández,<br />
1998; García, 1994). Intercambio<br />
que, desde una formulación conv<strong>en</strong>cional,<br />
incluye la preparación conjunta<br />
de la visita del grupo por p<strong>art</strong>e<br />
del maestro y el educador del museo,<br />
la conexión de los cont<strong>en</strong>idos de la<br />
visita con el currículo, la elaboración<br />
posterior <strong>en</strong> el aula de los temas trabajados,<br />
etc. Un ejemplo clásico sería<br />
el completísimo y elaborado catálogo<br />
de fi ches de visite del Musée d’Orsay.<br />
Pero la incesante evolución del <strong>art</strong>e,<br />
la redefi nición del rol educativo de los<br />
museos y el creci<strong>en</strong>te interés por la<br />
aproximación crítica al conocimi<strong>en</strong>to<br />
desde las aulas sugier<strong>en</strong> vías de colaboración<br />
nuevas que van mucho más<br />
allá y que justo ahora empezamos a<br />
explorar.<br />
Muchos doc<strong>en</strong>tes de la <strong>educació</strong>n<br />
formal se aproximan a los museos de<br />
<strong>art</strong>e a p<strong>art</strong>ir de las demandas del currículo<br />
de Educación <strong>art</strong>ística: visual y<br />
plástica (aunque, como veremos más<br />
adelante, esta no es la única posibilidad).<br />
La compet<strong>en</strong>cia <strong>art</strong>ística y cultural,<br />
tal como aparece caracterizada<br />
<strong>en</strong> el currículo vig<strong>en</strong>te, hace refer<strong>en</strong>-<br />
cia al <strong>art</strong>e, la cultura y el patrimonio<br />
con expresiones como “apreciación y<br />
disfrute con el <strong>art</strong>e y otras manifestaciones<br />
culturales” o “interés por<br />
p<strong>art</strong>icipar <strong>en</strong> la vida cultural y contribuir<br />
a la conservación del patrimonio<br />
cultural y <strong>art</strong>ístico, tanto de la propia<br />
comunidad como de las otras comunidades<br />
y culturas.” Los compon<strong>en</strong>tes<br />
de la compet<strong>en</strong>cia los <strong>en</strong>contramos<br />
ampliam<strong>en</strong>te desarrollados <strong>en</strong> los objetivos<br />
y cont<strong>en</strong>idos específi cos del<br />
área de <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística. Esta materia<br />
de <strong>en</strong>señanza, <strong>en</strong> su formulación<br />
actual, acumula una larga tradición<br />
pedagógica. Su concreción <strong>en</strong> las aulas<br />
no está ex<strong>en</strong>ta, <strong>en</strong> muchos casos,<br />
de inercias poderosas y resist<strong>en</strong>cias<br />
férreas al cambio —<strong>en</strong> especial <strong>en</strong> la<br />
<strong>educació</strong>n primaria, pero también <strong>en</strong><br />
otros niveles del sistema educativo.<br />
Visitando aulas no es infrecu<strong>en</strong>te<br />
tropezar todavía con la infumable<br />
producción de objetos <strong>en</strong> serie para<br />
adornar álbumes, práctica impermeable<br />
a la sucesión de paradigmas<br />
educativos. A pesar de la perviv<strong>en</strong>cia<br />
de prácticas no fundam<strong>en</strong>tadas, esta<br />
tradición pedagógica que indicábamos<br />
es rica y diversa.<br />
Quedan lejos los primeros modelos<br />
para introducir la actividad <strong>art</strong>ística<br />
<strong>en</strong> la escuela, de matriz claram<strong>en</strong>te<br />
académica. Las academias de <strong>art</strong>e,<br />
las primeras instituciones públicas<br />
dedicadas a la formación de <strong>art</strong>istas<br />
profesionales, surgidas <strong>en</strong> el siglo xviii<br />
como alternativa reglada al apr<strong>en</strong>dizaje<br />
<strong>en</strong> el s<strong>en</strong>o de los gremios, t<strong>en</strong>ían<br />
la mimesis como idea c<strong>en</strong>tral. Y las<br />
metodologías de formación se basaban,<br />
consecu<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te, <strong>en</strong> la copia.<br />
Copia de láminas, copia de obras de<br />
los maestros, copia del natural: tal<br />
era el periplo habitual del alumno. No<br />
es extraño que, hasta bi<strong>en</strong> <strong>en</strong>trado<br />
el siglo xx, la copia de láminas fuese<br />
también la práctica habitual <strong>en</strong> los<br />
c<strong>en</strong>tros de <strong>educació</strong>n obligatoria. A<br />
excepción de algunos precursores,<br />
como Franz Cizek, Arthur Wesley<br />
Dow o, unos años después, Célestin<br />
Freinet. La copia de láminas puede
parecer un fósil pedagógico, pero<br />
pervive aún, disimulado con un diseño<br />
más atractivo, <strong>en</strong> algunas actividades<br />
de los libros de editoriales poco<br />
imaginativas; <strong>en</strong> forma de “fi chas de<br />
trabajo” que no merecerían otro destino<br />
que el cont<strong>en</strong>edor azul.<br />
Bu<strong>en</strong>a p<strong>art</strong>e de la historia reci<strong>en</strong>te<br />
de la <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística <strong>en</strong> el ámbito<br />
formal ha transcurrido paralela a<br />
la evolución del <strong>art</strong>e. Así, a mediados<br />
del siglo xx, las ideas dominantes <strong>en</strong><br />
la <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística <strong>en</strong> las escuelas<br />
de medio mundo eran la creatividad<br />
y la expresión personal. De la misma<br />
manera que la expresión subjetiva y<br />
la creación impregnaban las teorías<br />
y prácticas del <strong>art</strong>e moderno occid<strong>en</strong>tal.<br />
Tanto es así que <strong>en</strong> los años<br />
ses<strong>en</strong>ta y set<strong>en</strong>ta proliferaban por todas<br />
p<strong>art</strong>es <strong>en</strong>sayos sobre la supuesta<br />
afi nidad <strong>en</strong>tre el <strong>art</strong>e informalista o el<br />
expresionismo abstracto y la pintura<br />
infantil prefi gurativa. Por otra p<strong>art</strong>e,<br />
la noción de l<strong>en</strong>guaje plástico, tan<br />
común <strong>en</strong> los currículos de <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística <strong>en</strong> el último tercio del siglo<br />
xx, ti<strong>en</strong>e sus raíces <strong>en</strong> la experi<strong>en</strong>cia<br />
pedagógica de la Bauhaus y el formalismo<br />
estético. Cuando la mancha,<br />
el trazo y la materia estaban <strong>en</strong><br />
el corazón de la creatividad <strong>art</strong>ística<br />
moderna, el punto, la línea y el color<br />
también estaban <strong>en</strong> el c<strong>en</strong>tro de la<br />
ag<strong>en</strong>da educativa.<br />
Como es sabido, el proyecto Discipline<br />
Based Art Education, liderado por<br />
Greer (1997) <strong>en</strong> los Estados Unidos,<br />
marcó un punto de infl exión <strong>en</strong> un<br />
ámbito curricular que parecía excesivam<strong>en</strong>te<br />
disperso y poco <strong>en</strong>cajado<br />
<strong>en</strong> el formato de disciplina escolar.<br />
La propuesta se perfeccionó <strong>en</strong> manos<br />
de Eisner (1995), y ganó peso<br />
la interacción <strong>en</strong>tre mirar y hacer:<br />
unos currículos demasiado c<strong>en</strong>trados<br />
<strong>en</strong> hacer actividades <strong>art</strong>ísticas<br />
habían de ser contrapesados con un<br />
compon<strong>en</strong>te de apreciación del <strong>art</strong>e<br />
y fundam<strong>en</strong>tación del juicio estético.<br />
Todo ello con las aportaciones de la<br />
historia y la crítica del <strong>art</strong>e y la teoría<br />
estética. Hemos hecho el tránsito de<br />
“la expresión plástica” a “la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística” (Hernández, 1991).<br />
Unos años antes, <strong>en</strong> 1967, el pedagogo<br />
brasileño Paulo Freire puso los<br />
fundam<strong>en</strong>tos de lo que sería un proceso<br />
sistemático de cuestionar teorías<br />
y prácticas educativas. Proceso<br />
que, <strong>en</strong> el campo que nos ocupa, pondrá<br />
<strong>en</strong> duda el fundam<strong>en</strong>to mismo<br />
de la nueva disciplina de <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística. La llamada pedagogía crítica<br />
<strong>en</strong>tra <strong>en</strong> esc<strong>en</strong>a para problematizar<br />
la es<strong>en</strong>cia misma del conocimi<strong>en</strong>to y<br />
las disciplinas escolares. Vemos que<br />
los saberes no son neutrales, que llevan<br />
ideologías implícitas y legitiman,<br />
por acción u omisión, determinados<br />
discursos.<br />
La <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística abandona progresivam<strong>en</strong>te<br />
su aislami<strong>en</strong>to <strong>en</strong> la<br />
institución <strong>art</strong>e y <strong>en</strong>ti<strong>en</strong>de las imág<strong>en</strong>es<br />
como algo vinculado a unas coord<strong>en</strong>adas<br />
sociales, históricas, ideológicas.<br />
Explora los s<strong>en</strong>tidos implícitos<br />
y explícitos de las imág<strong>en</strong>es para hacernos<br />
consci<strong>en</strong>tes de ellas. El <strong>art</strong>e,<br />
como objeto de estudio, se pone bajo<br />
sospecha. Descubrimos que hay una<br />
narración ofi cial de la historia de las<br />
imág<strong>en</strong>es, y que unas tradiciones culturales<br />
se han impuesto sobre otras<br />
por motivos que ti<strong>en</strong><strong>en</strong> que ver con el<br />
etnoc<strong>en</strong>trismo o el patriarcalismo de<br />
la cultura occid<strong>en</strong>tal (Duncum, 2001;<br />
Efl and, Freedman, Stuhr, 2003).<br />
Quizás también <strong>en</strong> este punto se puede<br />
trazar un paralelo con lo que sucede<br />
<strong>en</strong> el mundo de las <strong>art</strong>es visuales.<br />
El discurso unívoco de la modernidad<br />
se estanca y la ar<strong>en</strong>a <strong>art</strong>ística vive la<br />
irrupción de voces hasta <strong>en</strong>tonces<br />
soterradas o minorizadas: discursos<br />
de género, multiculturalidad, opciones<br />
sexuales. Foster (2001) <strong>en</strong>uncia<br />
su conocida formulación del <strong>art</strong>ista<br />
como etnógrafo, que transci<strong>en</strong>de los<br />
límites del museo o la galería para<br />
imbricarse <strong>en</strong> un colectivo social. El<br />
<strong>art</strong>ista asume una fuerte dosis de<br />
compromiso y hace suya la voz de<br />
grupos desfavorecidos, colectivos<br />
sil<strong>en</strong>ciados, minorías sin voz. Pone su<br />
trabajo al servicio de la lucha contra<br />
las desigualdades. Aparec<strong>en</strong> conceptos<br />
como Comunity Based Art o Arte<br />
Público.<br />
Por otra p<strong>art</strong>e, a p<strong>art</strong>ir de Warhol,<br />
las rígidas fronteras <strong>en</strong>tre alta y baja<br />
cultura se agrietan y las formas culturales<br />
dialogan <strong>en</strong> un intercambio rico<br />
y multidireccional. El rol mismo del<br />
<strong>art</strong>ista autor queda <strong>en</strong> <strong>en</strong>tredicho y<br />
las imág<strong>en</strong>es pasan a ser patrimonio<br />
del receptor. En <strong>educació</strong>n, el <strong>art</strong>e<br />
deja de ser el único objeto de estudio<br />
posible y aparece la noción de cultura<br />
visual. Ent<strong>en</strong>demos que el apr<strong>en</strong>dizaje<br />
se ubica, que responde a unos<br />
contextos determinados y que ti<strong>en</strong>e<br />
que contar con los p<strong>art</strong>icipantes y su<br />
cultura.<br />
La línea argum<strong>en</strong>tal seguida hasta<br />
aquí asume que los doc<strong>en</strong>tes acud<strong>en</strong><br />
al museo de <strong>art</strong>e con su alumnado<br />
para cubrir las demandas de un cuerpo<br />
de cont<strong>en</strong>idos disciplinares, relacionados<br />
sobretodo con la didáctica<br />
de las <strong>art</strong>es visuales o con el conocimi<strong>en</strong>to<br />
social. También habría que<br />
objetar esta suposición y destacar el<br />
interés creci<strong>en</strong>te, <strong>en</strong> las aulas, por el<br />
trabajo de carácter interdisciplinario.<br />
El debate pedagógico, de p<strong>en</strong>etración<br />
l<strong>en</strong>ta <strong>en</strong> las aulas pero ori<strong>en</strong>tativo de<br />
t<strong>en</strong>d<strong>en</strong>cias, parece desplazar el interés<br />
del apr<strong>en</strong>dizaje de cont<strong>en</strong>idos<br />
disciplinarios hacia la compet<strong>en</strong>cia,<br />
<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dida como capacidad para movilizar<br />
el conocimi<strong>en</strong>to <strong>en</strong> situaciones<br />
prácticas. Situaciones que son afi nes<br />
a la realidad vivida por el alumnado.<br />
Eso implica que el conocimi<strong>en</strong>to no<br />
se debe abordar sólo <strong>en</strong> forma de<br />
saberes abstractos y comp<strong>art</strong>im<strong>en</strong>tados,<br />
sino que se debe aplicar <strong>en</strong><br />
situaciones multidim<strong>en</strong>sionales. De<br />
manera que el alumnado debe gestionar<br />
el conocimi<strong>en</strong>to de forma autónoma.<br />
Algunas de las concreciones<br />
metodológicas más conocidas son el<br />
trabajo por proyectos o el apr<strong>en</strong>dizaje<br />
basado <strong>en</strong> problemas. Entre los<br />
101
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
museos de <strong>art</strong>e emerg<strong>en</strong> propuestas<br />
educativas c<strong>en</strong>tradas <strong>en</strong> temas transversales<br />
y no <strong>en</strong> obras o colecciones.<br />
Es el caso del programa “Value of Art”<br />
y de algunas experi<strong>en</strong>cias del programa<br />
“Verbal Eyes” de la Tate Modern,<br />
o del C<strong>en</strong>tro de Arte Moderna de la<br />
Fundación Gulb<strong>en</strong>kian, de Lisboa.<br />
Bu<strong>en</strong>a p<strong>art</strong>e de los cambios que estamos<br />
esbozando afectan también<br />
al otro compon<strong>en</strong>te de la tríada que<br />
nos ocupa, los museos de <strong>art</strong>e. El<br />
museo conv<strong>en</strong>cional, que preserva<br />
un determinado patrimonio que hemos<br />
privilegiado como comunidad,<br />
cobra conci<strong>en</strong>cia casi ab origine de su<br />
función educativa. Los primeros dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos<br />
educativos de museos<br />
<strong>en</strong>ti<strong>en</strong>d<strong>en</strong> su labor desde una m<strong>en</strong>talidad<br />
ilustrada: difund<strong>en</strong> el saber<br />
y nos inician <strong>en</strong> el conocimi<strong>en</strong>to de<br />
la obra de los maestros. En muchos<br />
museos actuales <strong>en</strong>contraríamos<br />
ejemplos (algunos, por otra p<strong>art</strong>e, excel<strong>en</strong>tes<br />
<strong>en</strong> su propósito) de tal línea<br />
de trabajo. Es el caso de algunos programas<br />
como “Œuvres à la loupe” del<br />
Louvre, los dosieres didácticos del<br />
Musée d’Orsay, el Prado o el MACBA.<br />
En tiempos más reci<strong>en</strong>tes, han alcanzado<br />
mucha difusión algunas<br />
propuestas que introduc<strong>en</strong> la preocupación<br />
por la compr<strong>en</strong>sión, pero sin<br />
problematizar el objeto de estudio. La<br />
exploración visual se sistematiza o se<br />
<strong>en</strong>riquece, como la colección L’Art <strong>en</strong> Jeu<br />
del C<strong>en</strong>tre Pompidou de París. La compr<strong>en</strong>sión<br />
y el razonami<strong>en</strong>to del alumno<br />
progresan, el juicio estético se fundam<strong>en</strong>ta<br />
mejor (Hous<strong>en</strong>, 2001; Y<strong>en</strong>awine,<br />
1998). Pero el <strong>art</strong>e continúa pareci<strong>en</strong>do<br />
neutral e inmaculado y nuestra posición<br />
ante las “grandes obras” es la de receptor,<br />
<strong>en</strong> ningún caso cop<strong>art</strong>ícipe. La concreción<br />
acaba si<strong>en</strong>do una “estrategia de<br />
p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to” universal, aplicable como<br />
102 una plantilla a toda clase de contextos,<br />
individuos y situaciones (Kivatinetz y<br />
López, 2006).<br />
La llamada museología crítica vi<strong>en</strong>e a<br />
cambiar este estado de cosas abogando<br />
por un rol más activo de los visitantes.<br />
En paralelo a los postulados de la pedagogía<br />
crítica, nos hace percibir que el<br />
conocimi<strong>en</strong>to producido y expuesto <strong>en</strong><br />
los museos está cultural, social, política<br />
y económicam<strong>en</strong>te determinado. No<br />
vale, pues, la aceptación acrítica de unas<br />
colecciones escogidas y puestas <strong>en</strong> valor<br />
por los expertos (Reese, 2003; Hooper-<br />
Gre<strong>en</strong>hill, 2003).<br />
Por otra p<strong>art</strong>e, la necesidad de <strong>en</strong>raizarse<br />
<strong>en</strong> el territorio se convierte <strong>en</strong> una<br />
preocupación creci<strong>en</strong>te <strong>en</strong> la museología<br />
de las últimas décadas. La vinculación<br />
al lugar ti<strong>en</strong>e que ver con la captación de<br />
públicos o la propia temática de la institución,<br />
como <strong>en</strong> el caso de los ecomuseos,<br />
pero puede ser también una opción<br />
programática. En el caso de los museos<br />
de <strong>art</strong>e, la vinculación al territorio toma<br />
la forma de trabajo con comunidades,<br />
barrios, colectivos. Entre los muchos<br />
ejemplos posibles podríamos m<strong>en</strong>cionar<br />
programas del Victory and Albert<br />
Museum como “Black British Style”, las<br />
actividades del Nevada Art Museum, el<br />
CityArts de Dublin, el South Texas Institute<br />
for the Arts o el proyecto “Hipatia”<br />
<strong>en</strong> el MUSAC. El cambio de <strong>en</strong>foque no<br />
es banal: las <strong>art</strong>es no se <strong>en</strong>ti<strong>en</strong>d<strong>en</strong> (sólo)<br />
como productos acabados que el museo<br />
debe cont<strong>en</strong>er y conservar, sino como<br />
prácticas que nos pued<strong>en</strong> ser útiles para<br />
refl exionar, cuestionar la desigualdad y<br />
transformar la realidad. La labor educativa<br />
del museo de <strong>art</strong>e, <strong>en</strong> consecu<strong>en</strong>cia,<br />
asume un rol emancipador.<br />
La inusitada ampliación del campo de<br />
intereses de la actividad <strong>art</strong>ística abre<br />
posibilidades nuevas, a las que algunos<br />
museos dan respuestas innovadoras<br />
rep<strong>en</strong>sando radicalm<strong>en</strong>te su función.<br />
También la <strong>educació</strong>n formal recoge la<br />
her<strong>en</strong>cia de décadas de investigación<br />
y r<strong>en</strong>ovación pedagógica y se esfuerza<br />
por <strong>en</strong>cajar <strong>en</strong> el ritmo de una sociedad<br />
compleja y mutante. La sinergia <strong>en</strong>tre<br />
escuela y museo, con el nexo común de<br />
las <strong>art</strong>es visuales, puede hoy ser mucho<br />
más rica y productiva que la mera visita<br />
a las colecciones y la iniciación <strong>en</strong> el <strong>art</strong>e<br />
como cont<strong>en</strong>ido de apr<strong>en</strong>dizaje. Algunas<br />
experi<strong>en</strong>cias pioneras demuestran que<br />
la implicación de los grupos escolares<br />
puede ir más allá de responder cuestionarios<br />
o p<strong>art</strong>icipar <strong>en</strong> talleres. P<strong>art</strong>icipación<br />
activa no signifi ca, como nos advierte<br />
Fontal (2009), didáctica del pastiche.<br />
Las ideas esbozadas <strong>en</strong> los parágrafos<br />
preced<strong>en</strong>tes apuntan a la cooperación,<br />
el <strong>en</strong>raizami<strong>en</strong>to <strong>en</strong> la comunidad, la dinámica<br />
del p<strong>art</strong>nership. En bu<strong>en</strong>a medida,<br />
la historia posible de esta sinergia es, todavía,<br />
una página <strong>en</strong> blanco que nos reta<br />
a escribirla.<br />
Albert Macaya<br />
Professor d’<strong>art</strong> i <strong>educació</strong><br />
Universitat Rovira i Virgili<br />
Coordinador de les Jornades<br />
Refer<strong>en</strong>cias bibliográfi cas<br />
Duncum, P. (1991). On Knowing: Art and<br />
Visual Culture. Christchurch: Canterbury<br />
University Press.<br />
EflanD, A. D.; frEEDman, K.; Stuhr, P.<br />
(2003). La <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> el <strong>art</strong>e posmoderno.<br />
Barcelona: Paidós.<br />
EiSnEr, E. W. (1995). Educar la visión <strong>art</strong>ística.<br />
Barcelona: Paidós.<br />
fontal, O. (2009). “Didáctica <strong>en</strong> los museos<br />
de <strong>art</strong>e”. Cuadernos de Pedagogías<br />
(394), p. 63-66.<br />
foStEr, H. (2001). El retorno de lo real. Madrid:<br />
Akal.<br />
García, A. (1994). Didáctica del museo.<br />
El descubrimi<strong>en</strong>to de los objetos. Madrid:<br />
Ed. de la Torre.<br />
GrEEr, W. D. (1997). Art As a Basic: The<br />
Reform in Art Education. Bloomington:<br />
Phi Delta Kappa Educational Foundation.<br />
hoopEr-GrEEnhill, E. (2003). Museums<br />
and the Interpretation of Visual Culture.<br />
Londres: Routledge.<br />
hErnánDEz, F. (1998). Museología. Madrid:<br />
Síntesis.
hErnánDEz, F.; JoDar, A.; marín, R.<br />
(eds.) (1991). ¿Qué es la <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística?<br />
Barcelona: S<strong>en</strong>dai.<br />
houSEn, A. (2001). “Voices of Viewers.<br />
Iterative Research, Theory and Practice”.<br />
Arts and Learning (17), p. 1-21.<br />
KivatinEtz, M.; lópEz, E. (2006). “Las<br />
estrategias de p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to visual:<br />
¿método educativo innovador o efecto<br />
placebo para nuestros museos?”.<br />
Arte, Individuo y Sociedad (18).<br />
paStor, M. I. (1992). El museo y la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>en</strong> la comunidad. Barcelona:<br />
CEAC.<br />
rEESE, E. (2003). “Engaging the narratives<br />
of community members through<br />
interpretative exhibition processes<br />
and programing”. Art Education (56),<br />
p. 33-39.<br />
trEpat, J.; maSEGoSa, J. J. (1991). Como<br />
visitar un museo. Barcelona: CEAC.<br />
YEnawinE, P. (1998).<br />
“Visual <strong>art</strong> and stud<strong>en</strong>t-c<strong>en</strong>tered discussions”.<br />
Theory into Practice (37).<br />
College of Education, The Ohio State<br />
University, p. 314-321.<br />
IX JORNADA DE PEDAGOGIA<br />
D’ART I MUSEUS<br />
18 de abril de 2012<br />
CONfLUENCIAS EN ARTE<br />
Y EDUCACIÓN<br />
La <strong>educació</strong>n formal como<br />
interlocutora <strong>en</strong> la acción<br />
educativa del museo<br />
Desde los dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos de <strong>educació</strong>n<br />
de los museos, siempre se ha<br />
contemplado la <strong>educació</strong>n formal<br />
como un p<strong>art</strong>ner necesario <strong>en</strong> la tarea<br />
de mediación y acción educativa.<br />
La creación de sinergias y complicidades<br />
<strong>en</strong>tre museo y c<strong>en</strong>tro escolar,<br />
<strong>en</strong>tre el/la educador/a del museo y<br />
el profesorado de <strong>en</strong>señanza infantil,<br />
primaria y secundaria, da frutos interesantes:<br />
fom<strong>en</strong>ta la aproximación de<br />
nuevos públicos, posibilita la p<strong>art</strong>icipación<br />
y el intercambio, amplía el foro<br />
público de la cultura como espacio de<br />
conocimi<strong>en</strong>to comp<strong>art</strong>ido.<br />
Pero es evid<strong>en</strong>te que <strong>en</strong> este camino<br />
de colaboración exist<strong>en</strong> también difi -<br />
cultades. Los museos de <strong>art</strong>e c<strong>en</strong>tran<br />
su tarea educativa <strong>en</strong> la difusión del<br />
trabajo de los <strong>art</strong>istas profesionales,<br />
<strong>en</strong> la mediación cognitiva para la compr<strong>en</strong>sión<br />
de las <strong>art</strong>es o se av<strong>en</strong>turan<br />
<strong>en</strong> proyectos <strong>en</strong> pro de la inclusividad<br />
social y la incid<strong>en</strong>cia <strong>en</strong> la comunidad.<br />
El profesorado de <strong>educació</strong>n formal,<br />
por su p<strong>art</strong>e, ve su labor más <strong>en</strong>marcada<br />
por prescripciones institucionales<br />
<strong>en</strong> forma de currículos, horarios,<br />
grupos, programas. A m<strong>en</strong>udo las <strong>art</strong>es<br />
son (con suerte) una p<strong>art</strong>e más de<br />
un d<strong>en</strong>so y complejo currículo para la<br />
que, a veces, cu<strong>en</strong>tan con una escasa<br />
preparación.<br />
En las Jornades de Pedagogia de l’Art<br />
i Museus, nos hemos ocupado habitualm<strong>en</strong>te<br />
del quehacer de los DEAC<br />
de los museos de <strong>art</strong>e y de las refl exiones<br />
teóricas <strong>en</strong> torno a la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística <strong>en</strong> la que basan su trabajo.<br />
Hemos albergado teorías y experi<strong>en</strong>cias<br />
que se <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tran <strong>en</strong>tre las más<br />
infl uy<strong>en</strong>tes <strong>en</strong> los últimos tiempos.<br />
Sin embargo, este año queremos poner<br />
el foco <strong>en</strong> un interlocutor natural<br />
de los DEAC: los doc<strong>en</strong>tes de la <strong>educació</strong>n<br />
formal. A p<strong>art</strong>ir de la inevitable<br />
pregunta “¿cómo podemos mejorar la<br />
cooperación museo-escuela?”, tantearemos<br />
temas como la formación<br />
de los doc<strong>en</strong>tes, el pot<strong>en</strong>cial de las<br />
<strong>art</strong>es <strong>en</strong> la <strong>en</strong>señanza formal y su<br />
concreción, lo que pued<strong>en</strong> aportar<br />
los museos, la creación de redes que<br />
conectan museo/escuela/comunidad;<br />
<strong>en</strong> defi nitiva, las vías para r<strong>en</strong>ovar y<br />
profundizar la comunicación y la colaboración.<br />
LA VISIBILIDAD DE LOS MAES-<br />
TROS EN LAS VISITAS ESCOLA-<br />
RES A MUSEOS<br />
Ricard Huerta<br />
Secretari de l’Institut Universitari<br />
de Creativitat i<br />
Innovacions<br />
educatives. Universitat de<br />
València<br />
El papel destacado de los maestros<br />
<strong>en</strong> el fom<strong>en</strong>to de la <strong>educació</strong>n estética<br />
constituye un elem<strong>en</strong>to social y<br />
educativo de gran impacto pero poco<br />
visibilizado. A través de nuestras investigaciones,<br />
a lo largo de los años<br />
hemos int<strong>en</strong>tado dejar constancia<br />
de la labor tan importante que realizan<br />
los doc<strong>en</strong>tes <strong>en</strong> este s<strong>en</strong>tido. Los<br />
doc<strong>en</strong>tes son aliados de la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística que se g<strong>en</strong>era <strong>en</strong> los espacios<br />
museísticos, y hay que fom<strong>en</strong>tar<br />
y concretar estas acciones. Debemos<br />
aprovechar este mom<strong>en</strong>to de cambios,<br />
que propicia la revisión de muchas<br />
prácticas debido a la situación<br />
de crisis económica, para dar a conocer<br />
estas prácticas.<br />
El delicado mom<strong>en</strong>to actual <strong>en</strong><br />
las escuelas val<strong>en</strong>cianas<br />
La situación del alumnado y de la<br />
<strong>en</strong>señanza <strong>en</strong> esta coyuntura económica<br />
actual es difícil y delicada. Durante<br />
el curso 2011-2012 estamos<br />
asisti<strong>en</strong>do al des<strong>en</strong>cad<strong>en</strong>ami<strong>en</strong>to de<br />
una serie de medidas drásticas, especialm<strong>en</strong>te<br />
de recortes económicos,<br />
103
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
que afectan de manera signifi cativa<br />
el sector de la <strong>en</strong>señanza pública.<br />
Todavía no han llegado una serie de<br />
acciones mucho más incisivas destinadas<br />
a reducir el apoyo económico<br />
a los colegios, acciones que disminuirán<br />
las prestaciones <strong>en</strong> material<br />
y personal de las escuelas y que<br />
afectarán de forma signifi cativa el<br />
funcionami<strong>en</strong>to de los c<strong>en</strong>tros públicos<br />
y concertados.<br />
Ante esta escalada de medidas económicas<br />
de ajuste y de este baile de<br />
cifras a la baja, los c<strong>en</strong>tros educativos<br />
val<strong>en</strong>cianos han g<strong>en</strong>erado un<br />
auténtico movimi<strong>en</strong>to reivindicativo<br />
<strong>en</strong> respuesta a los recortes. La<br />
forma de <strong>art</strong>icular el rechazo a las<br />
decisiones políticas se ha vertebrado<br />
<strong>en</strong> torno a algunos elem<strong>en</strong>tos a<br />
t<strong>en</strong>er <strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta, tales como:<br />
. Cada c<strong>en</strong>tro ha g<strong>en</strong>erado un<br />
movimi<strong>en</strong>to asambleario y ha<br />
impulsado decisiones desde los<br />
consejos escolares.<br />
. Maestros, padres y alumnos han<br />
unido esfuerzos <strong>en</strong> cada colegio<br />
para analizar la situación y tomar<br />
medidas de acción.<br />
. Las redes sociales han servido<br />
para mant<strong>en</strong>er informados difer<strong>en</strong>tes<br />
colectivos con el fi n de<br />
involucrar c<strong>en</strong>tros de todas las<br />
comarcas.<br />
Entre el colectivo de los maestros,<br />
una de las medidas que más malestar<br />
ha provocado ha sido la eliminación<br />
de los d<strong>en</strong>ominados sex<strong>en</strong>ios.<br />
Un sex<strong>en</strong>io <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n infantil,<br />
primaria y secundaria es un período<br />
de doc<strong>en</strong>cia de seis años que, de<br />
acuerdo con una serie de criterios<br />
de calidad, favorece una mejora salarial.<br />
En tanto que inc<strong>en</strong>tivos para<br />
la mejora de la calidad, los sex<strong>en</strong>ios<br />
104 habían provocado un desarrollo de<br />
las actividades de actualización, y<br />
con ello habían reforzado los d<strong>en</strong>ominados<br />
Cefi res o c<strong>en</strong>tros de formación<br />
continuada del profesorado.<br />
Si desaparec<strong>en</strong> los sex<strong>en</strong>ios como<br />
alici<strong>en</strong>te, de algún modo también<br />
desaparece la motivación para la formación<br />
perman<strong>en</strong>te del profesorado.<br />
No debemos perder de vista que la<br />
eliminación de los sex<strong>en</strong>ios afecta, de<br />
manera progresiva, el profesorado<br />
con más años de trabajo.<br />
También se ha puesto de manifi esto<br />
una minoración de los recursos humanos<br />
<strong>en</strong> los colegios, al haberse eliminado<br />
muchas unidades de apoyo, al<br />
tiempo que se ha reducido el número<br />
de interinidades y de profesorado<br />
para cubrir las bajas <strong>en</strong> periodos cortos.<br />
Otro foco de malestar ha repercutido<br />
<strong>en</strong> el funcionami<strong>en</strong>to diario de<br />
los c<strong>en</strong>tros, ya que la falta de recursos<br />
ha supuesto que <strong>en</strong> algunos casos<br />
no se puedan asumir ni siquiera los<br />
gastos de calefacción.<br />
Ante esta situación de progresiva<br />
precariedad, desde el inicio del actual<br />
curso los consejos escolares de los<br />
c<strong>en</strong>tros optaron por manifestar su<br />
rechazo a los recortes. Las acciones<br />
de protesta han sido muy diversas.<br />
Lo que resulta nuevo es la forma tan<br />
rápida como se fueron g<strong>en</strong>erando estas<br />
acciones. Una de las propuestas<br />
consistía <strong>en</strong> manifestarse por las calles<br />
cercanas al c<strong>en</strong>tro educativo un<br />
día por semana (habitualm<strong>en</strong>te cada<br />
jueves al mediodía), para mostrar al<br />
vecindario la situación delicada de<br />
cada colegio.<br />
Durante meses pudimos ver <strong>en</strong> la<br />
puerta de los c<strong>en</strong>tros educativos las<br />
conc<strong>en</strong>traciones de maestros, familias<br />
y alumnos que, de forma pacífi ca,<br />
mostraban su preocupación ante los<br />
recortes. Estas medidas de protesta<br />
se fueron amplifi cando, y la situación<br />
se visibilizó de forma rotunda durante<br />
una de esas manifestaciones. El 21<br />
de febrero de 2012 los estudiantes<br />
del Instituto de Secundaria Lluís Vives<br />
de la ciudad de Val<strong>en</strong>cia se manifestaron<br />
<strong>en</strong> contra de los recortes.<br />
Este c<strong>en</strong>tro educativo está <strong>en</strong> un<br />
lugar privilegiado de la ciudad, a pocos<br />
metros de la Estación del Norte,<br />
y muy cerca del edifi cio y la plaza del<br />
Ayuntami<strong>en</strong>to. Un dispositivo policial<br />
se desplegó ante los manifestantes y<br />
provocó una auténtica situación de<br />
pánico. La actuación desmesurada de<br />
la policía se registró <strong>en</strong> una serie de<br />
imág<strong>en</strong>es que <strong>en</strong> pocos minutos dieron<br />
la vuelta al mundo a través de las<br />
redes sociales.<br />
El movimi<strong>en</strong>to ciudadano de repulsa<br />
ante estas actuaciones de la policía<br />
g<strong>en</strong>eró lo que se ha llegado a d<strong>en</strong>ominar<br />
“la primavera val<strong>en</strong>ciana”.<br />
Unas acciones reivindicativas que<br />
se habían iniciado para cond<strong>en</strong>ar los<br />
recortes <strong>en</strong> los c<strong>en</strong>tros públicos, se<br />
convirtieron <strong>en</strong> un movimi<strong>en</strong>to social<br />
que g<strong>en</strong>eró manifestaciones multitudinarias<br />
de repulsa contra las actuaciones<br />
policiales. Las imág<strong>en</strong>es de los<br />
corresponsales anónimos que colapsaron<br />
Internet durante unos días nos<br />
dejaron un verdadero imaginario de<br />
la protesta. Una manifestación de estudiantes<br />
con libros <strong>en</strong> la mano fr<strong>en</strong>te<br />
a las armas de la policía, así como numerosos<br />
escritos y eslóganes, pintadas<br />
y c<strong>art</strong>eles, han puesto a Val<strong>en</strong>cia<br />
una vez más <strong>en</strong> el foco de la at<strong>en</strong>ción<br />
mediática.<br />
Si he optado por ext<strong>en</strong>der esta p<strong>art</strong>e<br />
introductoria, es porque una de las<br />
medidas de protesta que han tomado<br />
la mayoría de los consejos escolares<br />
de las escuelas val<strong>en</strong>cianas afecta<br />
directam<strong>en</strong>te la temática de esta<br />
jornada. Me refi ero a la relación <strong>en</strong>tre<br />
la escuela y el museo. Pues bi<strong>en</strong>,<br />
si las escuelas públicas (y una p<strong>art</strong>e<br />
importante de las privadas concertadas)<br />
están sufri<strong>en</strong>do recortes económicos<br />
que afectan el funcionami<strong>en</strong>to<br />
cotidiano de los c<strong>en</strong>tros, debéis saber<br />
que una de las medidas que se han<br />
tomado consiste <strong>en</strong> eliminar las actividades<br />
extraescolares, y por lo tanto,<br />
eliminar las visitas a los museos.<br />
Desde <strong>en</strong>ero de 2012, y como medida<br />
de protesta por los recortes, una<br />
gran p<strong>art</strong>e de los c<strong>en</strong>tros escolares<br />
públicos val<strong>en</strong>cianos han decidido
manifestar su malestar suprimi<strong>en</strong>do<br />
las actividades extraescolares. Esta<br />
decisión ha supuesto una reducción<br />
signifi cativa del alumnado <strong>en</strong> los museos<br />
más importantes. Pero también<br />
ha evid<strong>en</strong>ciado una falta de público<br />
escolar <strong>en</strong> los teatros, las granjas escuela<br />
o las visitas a parajes naturales.<br />
Reproducimos un extracto de un docum<strong>en</strong>to<br />
informativo que se distribuyó<br />
<strong>en</strong> un c<strong>en</strong>tro:<br />
“Desde el Consejo Escolar y como<br />
medida por los recortes que se están<br />
produci<strong>en</strong>do <strong>en</strong> la <strong>en</strong>señanza pública<br />
[...] os comunicamos que para expresar<br />
nuestro desacuerdo y como medida<br />
provisional, NO SE REALIZARÁ<br />
NINGUNA ACTIVIDAD EXTRAES-<br />
COLAR O COMPLEMENTARIA EN<br />
ESTE SEGUNDO TRIMESTRE: fallas,<br />
semana cultural, teatro, Ciudad de<br />
las Ci<strong>en</strong>cias, Tribunal de las Aguas,<br />
audición musical <strong>en</strong> el palacio y visita<br />
a museo.”<br />
La muestra del malestar de los sectores<br />
implicados (maestros, padres,<br />
alumnos) se ha materializado <strong>en</strong> una<br />
propuesta que afecta directam<strong>en</strong>te<br />
las visitas escolares a los museos,<br />
ya que las elimina del cal<strong>en</strong>dario de<br />
actividades extraescolares. Hemos<br />
hablado con algunos maestros y, si<br />
bi<strong>en</strong> es cierto que muchos de ellos no<br />
están de acuerdo, asum<strong>en</strong> la decisión<br />
de la mayoría. Lo que resulta evid<strong>en</strong>te<br />
es que han disminuido signifi cativam<strong>en</strong>te<br />
las visitas y, por el mom<strong>en</strong>to,<br />
esta situación se mant<strong>en</strong>drá durante<br />
el resto del curso.<br />
No es un bu<strong>en</strong> año para la economía,<br />
ni tampoco para hacer planes de futuro<br />
<strong>en</strong> todo lo que concierne a las<br />
visitas escolares a museos. Y ante un<br />
esc<strong>en</strong>ario tan extraño como este, o<br />
quizá precisam<strong>en</strong>te porque sufrimos<br />
una situación tan delicada, se ha creado<br />
la Asociación Val<strong>en</strong>ciana de Educadores<br />
de Museos y Patrimonios<br />
(AVALEM).<br />
El nacimi<strong>en</strong>to de AVALEM, la<br />
Asociación Val<strong>en</strong>ciana de<br />
Educadores de Museos y Patrimonios<br />
La Universidad de Val<strong>en</strong>cia dispone<br />
de una titulación propia d<strong>en</strong>tro de su<br />
oferta de postgrado. El diploma Educación<br />
Artística y Gestión de Museos<br />
es una titulación de postgrado que<br />
imp<strong>art</strong>e ininterrumpidam<strong>en</strong>te desde<br />
2001. Llevamos, por tanto, once ediciones<br />
consecutivas del diploma. Esta<br />
importante labor formativa a nivel universitario<br />
ha supuesto la preparación<br />
de más de 300 especialistas <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística y museos. Yo mismo<br />
soy el director del curso, junto con el<br />
profesor Romà de la Calle.<br />
Hemos desarrollado otras tareas de<br />
investigación y difusión <strong>en</strong> torno a esta<br />
temática de la formación de los educadores<br />
de museos y de la formación de<br />
maestros <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística. En la<br />
Universidad de Val<strong>en</strong>cia hemos organizado<br />
tres congresos internacionales:<br />
Los Valores del Arte <strong>en</strong> la Enseñanza,<br />
<strong>en</strong> el año 2000; Museos y Educación<br />
Artística, <strong>en</strong> el 2005, y más reci<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te<br />
el que titulamos Arte, Maestros<br />
y Museos, <strong>en</strong> el 2010. También hemos<br />
organizado tres ediciones de las Jornadas<br />
de Investigación <strong>en</strong> Educación<br />
Artística (<strong>en</strong> los años 1997, 2003 y<br />
2008). Tanto <strong>en</strong> los congresos como<br />
<strong>en</strong> las jornadas siempre han t<strong>en</strong>ido un<br />
papel determinante las temáticas referidas<br />
a la <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> museos. Actualm<strong>en</strong>te<br />
estamos preparando las IV<br />
Jornadas para el próximo mes de noviembre<br />
de 2012, y esperamos poder<br />
llevarlas adelante, a pesar de la difícil<br />
situación económica que estamos padeci<strong>en</strong>do.<br />
También desde el Instituto<br />
Universitario de Creatividad e Innovaciones<br />
Educativas se han lanzado<br />
iniciativas <strong>en</strong> este s<strong>en</strong>tido, como la<br />
publicación de libros sobre <strong>educació</strong>n<br />
<strong>en</strong> museos (Huerta y De la Calle, 2005,<br />
2007 y 2008) o también el número de<br />
2011 de la revista EARI (Educación Artística<br />
Revista de Investigación) dedicado<br />
íntegram<strong>en</strong>te a la temática Arte,<br />
Maestros y Museos.<br />
El diploma Educación Artística y<br />
Gestión de Museos también nos ha<br />
permitido g<strong>en</strong>erar una fructífera<br />
labor con los museos de la ciudad,<br />
instituciones donde el alumnado<br />
del postgrado realiza sus prácticas.<br />
Precisam<strong>en</strong>te el acercami<strong>en</strong>to a las<br />
instituciones y a la sociedad ha supuesto<br />
para el curso de postgrado<br />
un reconocimi<strong>en</strong>to público, ya que<br />
ha sido galardonado con el Premio<br />
Universidad-Empresa del Consejo<br />
Social. El alumnado del curso provi<strong>en</strong>e<br />
básicam<strong>en</strong>te de la lic<strong>en</strong>ciatura<br />
de historia del <strong>art</strong>e, aunque también<br />
se matriculan estudiantes de otras<br />
especialidades como bellas <strong>art</strong>es,<br />
pedagogía, magisterio, fi losofía, diseño<br />
y humanidades. Debido a que la<br />
mayoría de alumnos han estudiado<br />
previam<strong>en</strong>te historia del <strong>art</strong>e, hemos<br />
detectado que lo que realm<strong>en</strong>te esperan<br />
de las clases del postgrado es<br />
una mayor formación <strong>en</strong> cuanto a los<br />
aspectos educativos. Esta necesidad<br />
nos ha llevado a reforzar esta verti<strong>en</strong>te<br />
educativa, lo cual nos ha permitido<br />
t<strong>en</strong>er <strong>en</strong>tre el profesorado a<br />
especialistas del área de <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística como Roser Juanola, Ricardo<br />
Marín, Olaia Fontal, Carla Padró,<br />
Loli Soto, María Jesús Agra, Lidón<br />
Beltrán, Juan Carlos Arañó, Marc Ribera,<br />
Noelia Antúnez, etc. Quisiera<br />
aprovechar la ocasión para recordar<br />
a una de las profesoras de nuestro<br />
curso, que reci<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te nos ha dejado.<br />
Se trata de Andrea García, una<br />
de las precursoras de los DEAC <strong>en</strong><br />
los museos de Cataluña y una de las<br />
colaboradoras más <strong>en</strong>tusiastas de<br />
nuestro curso. La muerte de Andrea<br />
García supone una verdadera pérdida<br />
para el colectivo de profesionales<br />
que nos esforzamos día a día para<br />
sacar adelante las tareas educativas<br />
<strong>en</strong> los museos.<br />
Uno de los objetivos primordiales<br />
del postgrado Educación Artística<br />
y Gestión de Museos consiste <strong>en</strong><br />
preparar a profesionales especialistas<br />
para dotar a las instituciones de<br />
105
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
equipos comprometidos y efi ci<strong>en</strong>tes,<br />
con personas que ayud<strong>en</strong> a mejorar<br />
la oferta educativa de los museos, y<br />
que también deberán redefi nir el papel<br />
de los mismos museos <strong>en</strong> nuestra<br />
sociedad, con modelos mucho más<br />
porosos, fronterizos y suger<strong>en</strong>tes.<br />
Además, el diploma instituye la fi gura<br />
del educador de museos, un profesional<br />
formado a nivel universitario.<br />
Este título capacita a las personas y<br />
compromete a las instituciones.<br />
Con la creación de esta titulación<br />
universitaria visibilizamos la fi gura<br />
del educador de museos de <strong>art</strong>e. El<br />
programa del curso está basado <strong>en</strong><br />
cuatro <strong>en</strong>tornos de cont<strong>en</strong>idos: una<br />
introducción al rol educativo de los<br />
museos de <strong>art</strong>e, una revisión de las<br />
formas de educar <strong>en</strong> los museos,<br />
un relato del hecho <strong>art</strong>ístico como<br />
transmisión de valores estéticos, y<br />
un acercami<strong>en</strong>to a las industrias culturales<br />
desde difer<strong>en</strong>tes ámbitos (comunicativo,<br />
político, social y tecnológico).<br />
Los especialistas <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística <strong>en</strong> museos son consci<strong>en</strong>tes<br />
de su papel <strong>en</strong> la formación estética<br />
de los ciudadanos, empezando por la<br />
formación de los públicos escolares.<br />
También resulta evid<strong>en</strong>te la relación<br />
que debe impulsarse <strong>en</strong>tre los educadores<br />
de museos y los maestros de<br />
escuela.<br />
Me he referido a esta trayectoria<br />
universitaria volcada <strong>en</strong> la investigación<br />
y la doc<strong>en</strong>cia sobre la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>en</strong> museos porque el nacimi<strong>en</strong>to de<br />
la Asociación AVALEM está directam<strong>en</strong>te<br />
vinculado con el curso de<br />
postgrado del cual hemos hablando, y<br />
relacionado con todas las actividades<br />
que g<strong>en</strong>eramos desde de la Universidad<br />
de Val<strong>en</strong>cia. Desde hace unos<br />
años, al inicio de cada curso, durante<br />
el acto de pres<strong>en</strong>tación que hacemos<br />
106 los directores y una p<strong>art</strong>e del profesorado<br />
del curso, una de las iniciativas<br />
que se proponían al alumnado del<br />
postgrado era la de crear una asociación<br />
de educadores de museos. Hasta<br />
ahora esta propuesta no había pros-<br />
perado. Pero este año han confl uido<br />
una serie de factores que han ayudado<br />
a formar la asociación. En este<br />
mom<strong>en</strong>to (y <strong>en</strong> esta Jornada se hace<br />
público por primera vez) ya podemos<br />
decir que existe la Asociación Val<strong>en</strong>ciana<br />
de Educadores de Museos y<br />
Patrimonios, AVALEM.<br />
La asociación se ha creado <strong>en</strong> un mom<strong>en</strong>to<br />
complicado. A la coyuntura<br />
económica desfavorable y a la falta<br />
de posibilidades laborales, hay que<br />
añadir el elem<strong>en</strong>to descrito al inicio:<br />
el hecho de que los consejos escolares<br />
optan por eliminar las actividades<br />
extraescolares y, por tanto, las visitas<br />
a museos. Ante este panorama desfavorable,<br />
y posiblem<strong>en</strong>te por este motivo,<br />
debemos estar más unidos que<br />
nunca. Las iniciativas del colectivo<br />
siempre t<strong>en</strong>drán una mayor posibilidad<br />
de futuro si existe una fuerza del<br />
conjunto, más allá de los problemas<br />
personales o las soluciones p<strong>art</strong>iculares.<br />
En cualquier caso, y desde la universidad,<br />
continuaremos at<strong>en</strong>tos a lo<br />
que va pasando, tanto <strong>en</strong> los museos<br />
como <strong>en</strong> las escuelas, y evid<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te,<br />
continuaremos formando tanto a<br />
los maestros como a los educadores<br />
de museos.<br />
El interés por los museos de<br />
un profesor universitario de<br />
<strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística<br />
Desde hace veintidós dos años soy<br />
profesor de <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística <strong>en</strong> la<br />
Facultad de Magisterio de la Universidad<br />
de Val<strong>en</strong>cia. Antes ejercí cinco<br />
años como profesor de clarinete <strong>en</strong><br />
el Conservatorio. Son historias personales<br />
que van íntimam<strong>en</strong>te ligadas,<br />
ya que estoy conv<strong>en</strong>cido de que mi<br />
pasión por los museos está marcada<br />
por las visitas que hacía de pequeño,<br />
cada semana, al Museo Paleontológico<br />
de Val<strong>en</strong>cia. El Museo Paleontológico<br />
estaba ubicado <strong>en</strong> el edifi -<br />
cio del Almudín medieval, al lado del<br />
Conservatorio Superior de Música<br />
de la plaza de San Esteban, el único<br />
Conservatorio que había <strong>en</strong> ese mo-<br />
m<strong>en</strong>to <strong>en</strong> Val<strong>en</strong>cia. Desde los ocho<br />
años fui alumno. Si hago un repaso,<br />
mi infancia está marcada por dos<br />
museos de historia natural: el Museo<br />
Paleontológico de Val<strong>en</strong>cia (actualm<strong>en</strong>te<br />
desaparecido) y el Museo de<br />
Ci<strong>en</strong>cias Naturales de Onda. Estos<br />
dos museos disponían de colecciones<br />
muy atractivas para cualquier niño,<br />
ya que los animales (a pesar de estar<br />
disecados) son elem<strong>en</strong>tos seductores<br />
para la imaginación infantil. El primer<br />
museo de <strong>art</strong>e que recuerdo haber<br />
visitado fue el Museo del Prado, <strong>en</strong><br />
Madrid, y fue precisam<strong>en</strong>te <strong>en</strong> una visita<br />
escolar. Mis padres nunca me llevaron<br />
a un museo. Pero yo iba, ya que<br />
siempre me han g<strong>en</strong>erado una fuerte<br />
atracción. Fueron los maestros, como<br />
ocurre la mayoría de veces, qui<strong>en</strong>es<br />
me acercaron a los museos.<br />
Como profesor universitario de <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística siempre int<strong>en</strong>to acercarme<br />
a los intereses del estudiante<br />
con qui<strong>en</strong> comp<strong>art</strong>o la doc<strong>en</strong>cia.<br />
Habitualm<strong>en</strong>te inicio las clases con<br />
conversaciones, <strong>en</strong> las que animo al<br />
grupo a p<strong>art</strong>icipar. También cuando<br />
empiezan las clases les paso una<br />
<strong>en</strong>cuesta, un cuestionario anónimo,<br />
para conocer mejor sus gustos y sus<br />
prefer<strong>en</strong>cias. Además, t<strong>en</strong>i<strong>en</strong>do <strong>en</strong><br />
cu<strong>en</strong>ta que nuestra materia no ti<strong>en</strong>e<br />
una continuidad defi nida a lo largo<br />
de los estudios, ya que se trata de<br />
un elem<strong>en</strong>to curricular intermit<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong> las difer<strong>en</strong>tes etapas, siempre he<br />
considerado muy oportuno poder<br />
iniciar los cursos pres<strong>en</strong>ciales p<strong>art</strong>i<strong>en</strong>do<br />
de un recorrido por aquellas<br />
geografías que pued<strong>en</strong> ser más cercanas<br />
al alumnado. Desde la primera<br />
edición del postgrado <strong>en</strong> Educación<br />
Artística y Gestión de Museos he<br />
pasado cada año una <strong>en</strong>cuesta individual<br />
a los p<strong>art</strong>icipantes. Conservo<br />
los cuestionarios y compruebo que<br />
me han resultado muy útiles para detectar<br />
la evolución de sus intereses.<br />
La información que me proporcionan<br />
los cuestionarios es al mismo tiempo<br />
un barómetro sobre ciertos usos,<br />
hábitos y costumbres que ha vivido
el alumnado <strong>en</strong> las difer<strong>en</strong>tes etapas<br />
de sus vidas, <strong>en</strong> relación con su experi<strong>en</strong>cia<br />
<strong>en</strong> los museos.<br />
El cuestionario empieza con la pregunta<br />
“¿Cuál fue el primer museo que<br />
recuerdas haber visitado?”. El alumnado<br />
del curso 2001 respondió mayoritariam<strong>en</strong>te<br />
que recordaba haber<br />
estado por primera vez <strong>en</strong> el Museo<br />
de Ci<strong>en</strong>cias Naturales de Onda. En<br />
realidad no recordaban el nombre de<br />
la institución, pero sí t<strong>en</strong>ían muy pres<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong> su memoria que aquel lugar<br />
les había impactado. Este museo era<br />
muy visitado por escolares val<strong>en</strong>cianos<br />
hace unas décadas. Se trataba de<br />
un recorrido por dioramas <strong>en</strong> los que<br />
se veían animales disecados de distintas<br />
p<strong>art</strong>es del mundo. Lo que más<br />
llamaba la at<strong>en</strong>ción de aquel lugar era<br />
una sección que todos recordaban<br />
porque había expuestos una serie de<br />
animales a los que probablem<strong>en</strong>te el<br />
taxidermista había colocado piezas<br />
que le sobraban <strong>en</strong> el taller: una gallina<br />
con dos cabezas, una cabra con<br />
cinco patas, etc. Resulta signifi cativo<br />
comprobar que a los niños les había<br />
marcado la p<strong>art</strong>e que ellos d<strong>en</strong>ominaban<br />
“los monstruos”, cuando <strong>en</strong><br />
realidad se trataba de una broma de<br />
mal gusto del mismo taxidermista que<br />
embalsamaba aquellos animales.<br />
Esta provocación sugiere una lectura<br />
que nos puede servir <strong>en</strong> relación<br />
con los públicos infantiles, ya que el<br />
ancestral gabinete de curiosidades<br />
constituye un elem<strong>en</strong>to clave para<br />
atraer la at<strong>en</strong>ción de los niños y las<br />
niñas. En el cuestionario del curso<br />
de 2005, la respuesta a la primera<br />
pregunta que ganó por goleada fue<br />
el IVAM, que es el c<strong>en</strong>tro que <strong>en</strong> Val<strong>en</strong>cia<br />
inició la tradición de los talleres<br />
didácticos a gran escala. La mayoría<br />
de estudiantes recordaban que había<br />
sido su primera visita a un museo,<br />
aunque no recordaban de quién era<br />
la exposición o sobre qué trataba. En<br />
cualquier caso, les dejó huella un museo<br />
de <strong>art</strong>e moderno, cuyos talleres<br />
siempre resultaron muy atractivos<br />
porque permitían a los visitantes<br />
llevarse a casa un objeto o un dibujo<br />
diseñado por ellos mismos <strong>en</strong> el taller.<br />
Más reci<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te, el alumnado ha<br />
respondido a esta primera cuestión<br />
con numerosos lugares distintos<br />
(Museo del Prado, Museo de las Ci<strong>en</strong>cias<br />
de Barcelona, Museo de Historia<br />
de Val<strong>en</strong>cia, Museo de Bellas Artes<br />
de Asturias, Museo del Almudín de<br />
Xàtiva, el museo del campo de conc<strong>en</strong>tración<br />
de Majolanek <strong>en</strong> Polonia,<br />
el Museo del Carnaval del Diablo <strong>en</strong><br />
Riosucio de Caldas <strong>en</strong> Colombia, el<br />
IVAM, el Museo de Bellas Artes de<br />
Val<strong>en</strong>cia, el Museo Dalí de Figueres,<br />
etc.). Han pasado escasam<strong>en</strong>te diez<br />
años y parece que ya nadie se acuerda<br />
de aquel Museo de Ci<strong>en</strong>cias Naturales<br />
de Onda que habían visitado y<br />
recordaban las g<strong>en</strong>eraciones anteriores.<br />
De hecho, las visitas <strong>en</strong> Onda han<br />
derivado hacia otro espacio, el Museo<br />
del Azulejo, donde Marc Ribera, que<br />
fue alumno de la primera edición del<br />
diploma de postgrado, trabaja como<br />
responsable de las actividades didácticas.<br />
Aunque sean iniciales, estos<br />
datos apuntan hacia la t<strong>en</strong>d<strong>en</strong>cia g<strong>en</strong>eralizada<br />
<strong>en</strong>tre los museos de acercarse<br />
a los usuarios, especialm<strong>en</strong>te al<br />
público escolar.<br />
Cuando preguntamos <strong>en</strong> el mismo<br />
cuestionario qué museos de la ciudad<br />
les interesan más, la mayoría de estudiantes<br />
del postgrado se decantan<br />
por museos con manifestaciones de<br />
<strong>art</strong>e más reci<strong>en</strong>tes, y con una int<strong>en</strong>sa<br />
actividad programada, más allá<br />
de las exposiciones temporales. Muy<br />
por debajo <strong>en</strong> las prefer<strong>en</strong>cias está el<br />
Museo de Bellas Artes o el Museo de<br />
Cerámica González M<strong>art</strong>í. De hecho,<br />
cuando hac<strong>en</strong> sus prácticas como<br />
educadores de museos, la mayoría<br />
prefi ere c<strong>en</strong>tros de <strong>art</strong>e moderno o<br />
contemporáneo. Cuando les preguntamos<br />
por sus prefer<strong>en</strong>cias internacionales,<br />
aparec<strong>en</strong> c<strong>en</strong>tros principalm<strong>en</strong>te<br />
clásicos como el Louvre, el<br />
Orsay, el Bristish Museum, el Prado o<br />
el Thyss<strong>en</strong>, aunque no falta qui<strong>en</strong> se<br />
decanta por el MACBA, la Tate Modern,<br />
el MNCARS o el C<strong>en</strong>tro Pompidou.<br />
Respecto a la frecu<strong>en</strong>cia de sus<br />
visitas, el alumnado visita un museo<br />
cada quince días por término medio.<br />
Al inicio del curso el estudiante no<br />
conoce los talleres didácticos que se<br />
realizan <strong>en</strong> los museos de la ciudad,<br />
y tampoco los materiales que se editan<br />
con esta fi nalidad. Este tipo de<br />
informaciones acaba convirtiéndose<br />
<strong>en</strong> uno de nuestros retos para que<br />
conozcan las prácticas educativas y<br />
museísticas que se llevan a cabo <strong>en</strong><br />
las difer<strong>en</strong>tes instituciones.<br />
Para la formación de un educador<br />
de museos consideramos primordial<br />
que sea consci<strong>en</strong>te de la importancia<br />
que ti<strong>en</strong>e el colectivo de los maestros<br />
como eje integrador de muchas<br />
cuestiones educativas que acabarán<br />
repercuti<strong>en</strong>do tanto <strong>en</strong> las prácticas<br />
del museo como <strong>en</strong> el alumnado que<br />
visita las exposiciones. P<strong>en</strong>samos que<br />
<strong>en</strong>tre los educadores de museos y<br />
los maestros se podría adoptar un<br />
criterio de acercami<strong>en</strong>to, más allá<br />
del intercambio de suger<strong>en</strong>cias. Ambos<br />
colectivos deberían trabajar <strong>en</strong><br />
colaboración para poder gestionar<br />
adecuadam<strong>en</strong>te los intereses del<br />
alumnado infantil y adolesc<strong>en</strong>te. Pero<br />
también como un verdadero proceso<br />
de énfasis personal y profesional.<br />
En nuestras investigaciones, y durante<br />
años, nos hemos planteado la<br />
problemática desde la perspectiva<br />
del educador. P<strong>art</strong>íamos de la hipótesis<br />
según la cual la relación <strong>en</strong>tre<br />
los maestros y los museos no era la<br />
idónea. La fi gura del maestro como<br />
un gatekeeper, tal y como planteó<br />
esta fi gura Lasswell <strong>en</strong> su teoría de la<br />
comunicación, remite a la idea de un<br />
profesorado muy activo <strong>en</strong> relación<br />
con las actividades extraescolares, y<br />
<strong>en</strong> g<strong>en</strong>eral con la actividad educativa<br />
de carácter no formal. Son los maestros<br />
qui<strong>en</strong>es organizan las visitas a<br />
los museos. Aunque nadie les obliga<br />
a realizar estas visitas, se trata de<br />
una práctica muy frecu<strong>en</strong>te <strong>en</strong> los<br />
107
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
c<strong>en</strong>tros escolares. Hemos indagado<br />
<strong>en</strong> las motivaciones y peculiaridades<br />
que estimulan estos procesos. Siempre<br />
hemos considerado que lo más<br />
conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>te era conocer lo que opinaban<br />
los profesionales, los doc<strong>en</strong>tes.<br />
Por eso se trataba de escuchar<br />
la voz de qui<strong>en</strong>es están más directam<strong>en</strong>te<br />
implicados <strong>en</strong> estas prácticas<br />
tan cotidianas: los maestros. Hemos<br />
organizado la investigación a p<strong>art</strong>ir<br />
de unos cuestionarios muy completos,<br />
elaborados con el asesorami<strong>en</strong>to<br />
de especialistas de difer<strong>en</strong>tes áreas<br />
(pedagogos, psicólogos, sociólogos<br />
y directores de museos). Al mismo<br />
tiempo, hemos analizado el colectivo<br />
de los maestros, incluidos los estudiantes<br />
de magisterio, a p<strong>art</strong>ir de <strong>en</strong>trevistas<br />
personales. Las <strong>en</strong>trevistas<br />
p<strong>art</strong><strong>en</strong> de una <strong>en</strong>cuesta confeccionada<br />
de manera específi ca para cada<br />
caso. El contraste de las difer<strong>en</strong>tes<br />
perspectivas favorece una mirada<br />
más amplia hacia la problemática. Podéis<br />
<strong>en</strong>contrar los resultados de estas<br />
investigaciones <strong>en</strong> la bibliografía<br />
que adjuntamos.<br />
Sobre la invisibilidad de<br />
los maestros <strong>en</strong> las visitas<br />
a museos<br />
En los c<strong>en</strong>tros escolares de primaria<br />
y secundaria no hay especialistas <strong>en</strong><br />
<strong>art</strong>es visuales, pero siempre <strong>en</strong>contramos<br />
algún maestro o maestra que<br />
se decanta por la actividad <strong>art</strong>ística.<br />
Se trata de doc<strong>en</strong>tes que asum<strong>en</strong><br />
voluntariam<strong>en</strong>te como responsabilidad<br />
propia las tareas derivadas de la<br />
producción plástica escolar, con una<br />
sorpr<strong>en</strong>d<strong>en</strong>te disponibilidad hacia<br />
las temáticas y los <strong>en</strong>granajes de las<br />
<strong>art</strong>es visuales. Habitualm<strong>en</strong>te se trata<br />
de profesorado con interés por la<br />
creación plástica, personas inquietas<br />
que incluso han optado por estudiar<br />
108 también la carrera de historia del <strong>art</strong>e<br />
o de bellas <strong>art</strong>es. Son doc<strong>en</strong>tes con<br />
una s<strong>en</strong>sibilidad especial hacia las<br />
producciones gráfi cas, y que <strong>en</strong> muchos<br />
casos también pintan o dibujan,<br />
hac<strong>en</strong> fotografías o diseñan cerámica,<br />
incluso organizan exposiciones con<br />
sus trabajos. Gracias a este “voluntariado<br />
doc<strong>en</strong>te de las <strong>art</strong>es visuales”<br />
se promuev<strong>en</strong> muchas de las actividades<br />
extracurriculares vinculadas<br />
a las <strong>art</strong>es <strong>en</strong> los colegios, como exposiciones,<br />
murales, esc<strong>en</strong>ografías<br />
y talleres con <strong>art</strong>istas, etcétera. Y<br />
evid<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te estos doc<strong>en</strong>tes son<br />
amantes del <strong>art</strong>e, maestros que se implican<br />
<strong>en</strong> la organización de las visitas<br />
a museos, de manera especial cuando<br />
se inicia la época de programar las actividades<br />
del año, lo que suele ocurrir<br />
<strong>en</strong> las primeras semanas del curso<br />
escolar.<br />
Los profesionales doc<strong>en</strong>tes implicados<br />
<strong>en</strong> las <strong>art</strong>es visuales constituy<strong>en</strong><br />
el grupo idóneo con que contamos<br />
para realizar nuestras investigaciones<br />
sobre maestros y museos, sin<br />
desc<strong>art</strong>ar nunca el resto de profesionales<br />
involucrados <strong>en</strong> la trama escolar.<br />
Ciertam<strong>en</strong>te son los maestros<br />
motivados los que suel<strong>en</strong> aceptar<br />
nuestras propuestas de <strong>en</strong>trevistas,<br />
los que nos ati<strong>en</strong>d<strong>en</strong> <strong>en</strong> nuestras visitas<br />
a los c<strong>en</strong>tros educativos para<br />
tratar estas problemáticas, y los que<br />
están muy at<strong>en</strong>tos a la celebración de<br />
seminarios, talleres, cursos y congresos,<br />
tanto si son ev<strong>en</strong>tos organizados<br />
por la universidad como si se trata<br />
de iniciativas que nac<strong>en</strong> desde los<br />
propios museos, empresas privadas<br />
o <strong>en</strong>tidades ofi ciales. Este es el profesorado<br />
que más nos ha ayudado <strong>en</strong><br />
nuestras investigaciones: los maestros<br />
y las maestras del colectivo que<br />
ama las <strong>art</strong>es.<br />
Los que serán maestros <strong>en</strong>tregados<br />
a la <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística demuestran<br />
ya su interés e inquietudes desde la<br />
etapa formativa universitaria. Una<br />
alumna de magisterio nos contaba<br />
reci<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te que desde siempre le<br />
había gustado pintar y dibujar, que<br />
había asistido durante años a las clases<br />
de una academia de pintura donde<br />
se <strong>en</strong>contraba muy a gusto, incluso<br />
se planteaba si no hubiera sido mejor<br />
estudiar bellas <strong>art</strong>es, historia del<br />
<strong>art</strong>e, diseño o publicidad. Todas estas<br />
facetas creativas le habían fascinado,<br />
aunque fi nalm<strong>en</strong>te optó por formarse<br />
como maestra, ya que no acababa de<br />
decidirse por ninguna de las ofertas<br />
parciales de cada una de las titulaciones<br />
<strong>art</strong>ísticas. Esta futura maestra<br />
sería un bu<strong>en</strong> ejemplo del tipo de<br />
doc<strong>en</strong>tes al que nos referimos. En su<br />
familia y <strong>en</strong> su <strong>en</strong>torno inmediato no<br />
hay profesionales del <strong>art</strong>e. T<strong>en</strong>i<strong>en</strong>do<br />
<strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta que nuestros estudiantes<br />
acced<strong>en</strong> a la Facultad de Magisterio<br />
de la universidad pública con unas<br />
notas de corte altas, parece obvio<br />
que nuestra alumna, al igual que algunas<br />
de sus compañeras, constituy<strong>en</strong><br />
el m<strong>en</strong>cionado reducto sobresali<strong>en</strong>te<br />
de maestros que promoverán las<br />
actividades <strong>art</strong>ísticas <strong>en</strong> los colegios<br />
donde trabajarán.<br />
El grupo CREATIVA de Investigación<br />
<strong>en</strong> Arte, Filosofía y Creatividad ha recopilado<br />
durante los últimos años las<br />
impresiones de los maestros respecto<br />
a las visitas a museos, habiéndose<br />
interesado por las actividades <strong>art</strong>ísticas<br />
que se programan <strong>en</strong> los c<strong>en</strong>tros<br />
educativos. También investigamos la<br />
evolución que se produce <strong>en</strong> el ámbito<br />
educativo <strong>en</strong> relación con los nuevos<br />
caminos y opciones que g<strong>en</strong>eran<br />
las manifestaciones del <strong>art</strong>e. Para<br />
ello hemos utilizado básicam<strong>en</strong>te las<br />
<strong>en</strong>trevistas, a través de cuestionarios<br />
de carácter anónimo, y también las<br />
conversaciones. Los resultados de las<br />
<strong>en</strong>cuestas y el conjunto del trabajo<br />
han ido creci<strong>en</strong>do, al mismo tiempo<br />
que se ha ampliado su campo de acción,<br />
y se ha convertido <strong>en</strong> la base de<br />
nuestras refl exiones. La voz de los<br />
maestros es la que mejor repres<strong>en</strong>ta<br />
la realidad educativa que se vive<br />
<strong>en</strong> los c<strong>en</strong>tros escolares. D<strong>en</strong>tro del<br />
colectivo amplio de los educadores,<br />
aquellos que se esfuerzan por los aspectos<br />
de las <strong>art</strong>es merec<strong>en</strong> nuestro<br />
mayor reconocimi<strong>en</strong>to y apoyo. Son<br />
los responsables de la <strong>educació</strong>n estética<br />
de los más jóv<strong>en</strong>es, por el hecho<br />
de implicarse de forma activa y<br />
decidida <strong>en</strong> la ampliación del bagaje
<strong>art</strong>ístico y del capital cultural —que<br />
diría Bourdieu— de su alumnado.<br />
Nosotros def<strong>en</strong>demos el papel del<br />
maestro como sujeto, fr<strong>en</strong>te a la estampa<br />
tan habitual del maestro como<br />
objeto. En cuanto a las visitas a museos,<br />
planteamos la oportunidad de<br />
redefi nir los maestros no como un objeto<br />
(intermediarios), sino como un auténtico<br />
sujeto, una persona de quién<br />
t<strong>en</strong>dremos <strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta los intereses, las<br />
responsabilidades, los planteami<strong>en</strong>tos<br />
y las posibles defi ci<strong>en</strong>cias sobre cuestiones<br />
concretas. Todos estamos de<br />
acuerdo <strong>en</strong> que <strong>en</strong> una situación formativa<br />
como la actual no podemos exigir<br />
que todo el profesorado de infantil<br />
y primaria sea experto <strong>en</strong> <strong>art</strong>e. Es por<br />
ello que hay que mimar aquellos maestros<br />
que demuestran una cierta s<strong>en</strong>sibilidad<br />
por las cuestiones <strong>art</strong>ísticas y<br />
favorecer su proceso de formación <strong>en</strong><br />
<strong>art</strong>es visuales.<br />
El maestro <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dido como objeto<br />
(aquel que organiza la visita pero que<br />
no decide ni se implica como educador<br />
<strong>en</strong> la actividad del museo) estaría id<strong>en</strong>tifi<br />
cado con una serie de rituales que,<br />
<strong>en</strong> realidad, nadie le exige como profesional<br />
de la <strong>en</strong>señanza. Es muy escasa<br />
la normativa institucional referida a las<br />
obligaciones doc<strong>en</strong>tes <strong>en</strong> materia de<br />
actividades extraescolares. Lo que resulta<br />
evid<strong>en</strong>te es que <strong>en</strong>tre estas actividades<br />
destacan las visitas a los museos.<br />
Observamos que <strong>en</strong> muchas ocasiones<br />
se actúa por inercia. Los maestros interesados<br />
<strong>en</strong> los aspectos del <strong>art</strong>e asum<strong>en</strong><br />
una serie de responsabilidades, y<br />
por supuesto int<strong>en</strong>tan llevarlas adelante<br />
con el máximo interés. Hemos comprobado<br />
que siempre lo consigu<strong>en</strong> con<br />
efi cacia, ya que la mayoría de los que<br />
se implican <strong>en</strong> las visitas a museos son<br />
doc<strong>en</strong>tes muy motivados. Una vez instalados<br />
<strong>en</strong> estas dinámicas activas, resulta<br />
muy injusto que <strong>en</strong>tre las medidas<br />
adoptadas se haya optado por eliminar<br />
precisam<strong>en</strong>te aquellas actividades que<br />
acercaban el alumnado a los museos y<br />
al patrimonio.<br />
Por el hecho de haberlas organizado<br />
<strong>en</strong> alguna ocasión, los maestros más<br />
implicados <strong>en</strong> esta modalidad de actividades<br />
pasan a formar p<strong>art</strong>e de las fi -<br />
las del profesorado que habitualm<strong>en</strong>te<br />
sigue asumi<strong>en</strong>do esta responsabilidad.<br />
Estoy conv<strong>en</strong>cido de que nuestras<br />
compañeras del MAMT Pedagógico<br />
nos podrían dar el nombre de dec<strong>en</strong>as<br />
de maestros que habitualm<strong>en</strong>te llevan<br />
su alumnado al museo y p<strong>art</strong>icipan<br />
activam<strong>en</strong>te <strong>en</strong> las actividades que se<br />
les propon<strong>en</strong>. El MAMT, <strong>en</strong>tidad organizadora<br />
de esta jornada, demuestra<br />
que es posible instaurar un modelo<br />
de contacto integrador y provechoso<br />
<strong>en</strong>tre la escuela y el museo. Se trata de<br />
un espíritu refl exivo y de acción que<br />
también podemos ver <strong>en</strong> los dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos<br />
educativos del C<strong>en</strong>tro de<br />
Arte La Panera de Lleida, del MNAC,<br />
del MACBA, del IVAM, del Museo de<br />
Bellas Artes de Val<strong>en</strong>cia, del EACC, de<br />
la Fundación Miró, del CaixaForum,<br />
etc. La lista es larga, y se ha ext<strong>en</strong>dido<br />
de forma cualitativa y cuantitativa<br />
<strong>en</strong> relativam<strong>en</strong>te pocos años. Cada<br />
c<strong>en</strong>tro se ha esforzado para sacar adelante<br />
una táctica p<strong>art</strong>icular, a p<strong>art</strong>ir de<br />
sus dotaciones, sus necesidades y sus<br />
públicos. Toda nuestra labor y los esfuerzos<br />
que hemos realizado pued<strong>en</strong><br />
desintegrarse si no tomamos medidas<br />
acertadas ante una situación de crisis<br />
económica que puede transformarse<br />
<strong>en</strong> una verdadera crisis de valores.<br />
Basar la visibilidad <strong>en</strong> la invisibilidad<br />
se convierte <strong>en</strong> una táctica peligrosa,<br />
sobre todo para un <strong>en</strong>granaje tan s<strong>en</strong>sible<br />
como es la red integradora <strong>en</strong>tre<br />
la actividad educativa de los museos y<br />
la p<strong>art</strong>icipación de las escuelas.<br />
La visibilización de los<br />
maestros ha sido provocada<br />
por la negativa de los claustros<br />
a realizar actividades<br />
extraescolares<br />
La visibilización de los maestros<br />
como organizadores de visitas escolares<br />
a los museos ha sido posible<br />
durante este curso precisam<strong>en</strong>te por<br />
la desaparición de las actividades extraescolares<br />
<strong>en</strong> bu<strong>en</strong>a p<strong>art</strong>e de los<br />
c<strong>en</strong>tros educativos val<strong>en</strong>cianos. Los<br />
museos necesitan públicos <strong>en</strong> sus<br />
instalaciones. El público escolar es<br />
uno de los colectivos que con más<br />
frecu<strong>en</strong>cia visita los museos, lo que se<br />
hace pat<strong>en</strong>te <strong>en</strong> la realidad cotidiana<br />
de estas instituciones patrimoniales<br />
y educativas. Son los maestros qui<strong>en</strong>es<br />
organizan y gestionan de forma<br />
habitual este tipo de actividades<br />
extraescolares. Las visitas a museos<br />
son de las más g<strong>en</strong>eralizadas <strong>en</strong> el<br />
ámbito escolar, junto con las visitas<br />
a repres<strong>en</strong>taciones teatrales y a las<br />
d<strong>en</strong>ominadas granjas escuela. Nosotros<br />
hemos investigado sobre la<br />
capacidad educativa y comunicativa<br />
de los museos, y nos interesa especialm<strong>en</strong>te<br />
cómo se establece la relación<br />
<strong>en</strong>tre los maestros y los museos.<br />
Consideramos que la forma de plantear<br />
esta investigación debe t<strong>en</strong>er<br />
muy <strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta la vinculación <strong>en</strong>tre<br />
los maestros y los educadores de museos,<br />
y debe revisar la p<strong>art</strong>icipación<br />
de ambos colectivos implicados <strong>en</strong> las<br />
actividades que se llevan a cabo.<br />
Retomando lo que habíamos explicado<br />
al inicio de este trabajo, nos gustaría<br />
que mejorara la actual situación<br />
precaria del sistema de <strong>en</strong>señanza<br />
pública. Esperamos que la actitud de<br />
los claustros de los colegios públicos<br />
val<strong>en</strong>cianos se revise <strong>en</strong> positivo de<br />
cara al próximo curso, ya que estas<br />
tácticas de presión son medidas que<br />
conduc<strong>en</strong> a eliminar las actividades<br />
extraescolares, y por tanto, a suprimir<br />
las visitas a museos. P<strong>en</strong>samos que<br />
con estas medidas qui<strong>en</strong>es realm<strong>en</strong>te<br />
acaban sufri<strong>en</strong>do esta “crisis” son los<br />
alumnos de infantil, primaria y secundaria,<br />
ya que les estamos quitando<br />
uno de los alici<strong>en</strong>tes más atractivos:<br />
el de la visita a un espacio patrimonial.<br />
Se hace difícil exigir un esfuerzo<br />
a los maestros, el colectivo profesional<br />
que más está sufri<strong>en</strong>do el efecto<br />
de los recortes. Pero lo que resulta<br />
evid<strong>en</strong>te es que si desaparec<strong>en</strong> los<br />
públicos escolares de los museos, la<br />
repercusión negativa de esta acción<br />
se pondrá de manifi esto <strong>en</strong> un corto<br />
109
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
plazo. El hecho de sacar los públicos<br />
infantiles de los museos hace visible<br />
el disgusto que manifi estan los consejos<br />
escolares, pero acabará afectando<br />
negativam<strong>en</strong>te todo un <strong>en</strong>granaje diversifi<br />
cado, ya que:<br />
. Impedirá la creación de nuevas<br />
actividades educativas <strong>en</strong> los museos.<br />
. Reducirá la necesidad de gabinetes<br />
educativos <strong>en</strong> los museos.<br />
. Sancionará al alumnado con una<br />
falta de contacto con los museos.<br />
. Provocará un efecto dominó que<br />
repercute <strong>en</strong> empresas de transportes<br />
y servicios, que han estado<br />
vinculadas desde siempre a estas<br />
actividades (autobuses, animadores<br />
culturales, etc.).<br />
. Eliminará un factor clave de la<br />
<strong>educació</strong>n estética basada <strong>en</strong> el<br />
conocimi<strong>en</strong>to de los patrimonios.<br />
. Des<strong>art</strong>iculará el débil <strong>en</strong>granaje<br />
de investigación que ha vinculado<br />
<strong>en</strong> los últimos años instituciones<br />
como la escuela, el museo y la universidad.<br />
Si hasta ahora habíamos reivindicado<br />
una mayor visibilidad y pres<strong>en</strong>cia de<br />
los maestros <strong>en</strong> la organización de<br />
las visitas a museos, <strong>en</strong>t<strong>en</strong>demos que<br />
ante una situación de crisis económica<br />
como la actual debemos estar muy<br />
at<strong>en</strong>tos a los pasos que damos. Convi<strong>en</strong>e<br />
<strong>art</strong>icular y pot<strong>en</strong>ciar el tejido<br />
formativo y la red de relaciones <strong>en</strong>tre<br />
los difer<strong>en</strong>tes colectivos de educadores:<br />
los educadores de los museos, los<br />
profesionales de los c<strong>en</strong>tros educativos<br />
y los doc<strong>en</strong>tes investigadores de<br />
los c<strong>en</strong>tros de investigación. Con esta<br />
coordinación nos podríamos plantear<br />
un mayor fom<strong>en</strong>to de la armonía que<br />
hay que instaurar <strong>en</strong>tre las escuelas y<br />
los museos. Si promovemos una sólida<br />
integración de intereses propiciare-<br />
110 mos una mejor formación estética de<br />
los públicos escolares.<br />
Algunas propuestas para visibilizar<br />
las <strong>art</strong>es visuales y<br />
acercar la escuela al museo<br />
Más allá de la situación precaria <strong>en</strong> la<br />
que nos <strong>en</strong>contramos actualm<strong>en</strong>te, y<br />
sin restar importancia a los efectos<br />
perniciosos que la coyuntura de la<br />
crisis económica acabará instaurando<br />
<strong>en</strong> el p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to y las acciones de<br />
los educadores, hay que revisar todo<br />
el pot<strong>en</strong>cial que podríamos aprovechar<br />
para int<strong>en</strong>tar reinv<strong>en</strong>tar un modelo<br />
crítico de <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> museos,<br />
<strong>en</strong> el que deb<strong>en</strong> t<strong>en</strong>er la palabra todos<br />
los colectivos implicados de los<br />
que hemos hablado hasta ahora. Tampoco<br />
hay que perder de vista las posibilidades<br />
que ofrec<strong>en</strong> las imág<strong>en</strong>es,<br />
<strong>en</strong> un panorama digital y virtual que<br />
puede resultar atractivo y estimulante<br />
tanto para los públicos más jóv<strong>en</strong>es<br />
como para el resto de los usuarios.<br />
Proponemos pot<strong>en</strong>ciar los vínculos<br />
<strong>en</strong>tre colectivos profesionales a través<br />
de elem<strong>en</strong>tos integradores como<br />
el cine o las imág<strong>en</strong>es vinculadas a las<br />
TIC, mediante las páginas web de los<br />
museos y, sobre todo, creando canales<br />
de difusión de nuestras investigaciones.<br />
El cine. Las políticas culturales deberían<br />
pot<strong>en</strong>ciar el cine. Gracias a las<br />
películas disponemos de un <strong>en</strong>granaje<br />
cultural que nos permite traspasar<br />
fronteras tanto <strong>en</strong> el tiempo como<br />
<strong>en</strong> las geografías id<strong>en</strong>titarias. En una<br />
de las primeras reflexiones sobre el<br />
papel de la creación de imág<strong>en</strong>es <strong>en</strong><br />
serie y sobre las posibilidades del<br />
cine como elem<strong>en</strong>to propagandístico<br />
de gran alcance, Walter B<strong>en</strong>jamin<br />
alertaba del peligro que suponía<br />
para una sociedad dejar <strong>en</strong> manos de<br />
un régim<strong>en</strong> totalitario la capacidad<br />
de g<strong>en</strong>erar el imaginario colectivo<br />
basado <strong>en</strong> la producción cinematográfica<br />
(B<strong>en</strong>jamin, 1982). Debemos<br />
asumir que la <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística se<br />
está transformando a p<strong>art</strong>ir de una<br />
nueva epistemología que desde los<br />
ámbitos de las ci<strong>en</strong>cias humanas y<br />
sociales g<strong>en</strong>eró la aparición de los<br />
estudios culturales, los estudios visuales<br />
y de cultura visual o la pedagogía<br />
crítica, con lo que se ha propiciado<br />
una posibilidad de revisión de<br />
nuestro ámbito educativo. Entre las<br />
transformaciones observadas podríamos<br />
destacar la incorporación<br />
de las imág<strong>en</strong>es mediáticas como objeto<br />
de estudio <strong>en</strong> la <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística.<br />
En este s<strong>en</strong>tido, las propuestas<br />
de <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística ori<strong>en</strong>tadas al<br />
estudio de la cultura visual integran<br />
evid<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te el estudio del cine<br />
y propician nuevas perspectivas <strong>en</strong><br />
relación con el estudio de las imág<strong>en</strong>es<br />
y la narración cinematográfica.<br />
Asimismo, refuerzan, complem<strong>en</strong>tan<br />
y <strong>en</strong>riquec<strong>en</strong> las formas de estudio<br />
que se pres<strong>en</strong>taban desde las propuestas<br />
de alfabetización visual.<br />
Es una lástima que nuestro alumnado<br />
universitario no domine mejor<br />
este l<strong>en</strong>guaje de las imág<strong>en</strong>es que<br />
es el cine, y solo por eso deberíamos<br />
ocuparnos seriam<strong>en</strong>te de la tarea<br />
de incluir el cine <strong>en</strong> el currículo<br />
de <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> <strong>art</strong>es visuales. El<br />
<strong>art</strong>e y los museos han sido, desde<br />
siempre, elem<strong>en</strong>tos atractivos para<br />
las producciones cinematográficas.<br />
Conocemos muchos <strong>art</strong>istas<br />
gracias a biopics, algunos tan celebrados<br />
como los dedicados a Van<br />
Gogh, Toulouse-Lautrec, Basquiat o<br />
Pollock. Para el cine comercial, que<br />
es lo que se consume de manera<br />
prefer<strong>en</strong>te <strong>en</strong> nuestra sociedad, el<br />
<strong>art</strong>ista sigue si<strong>en</strong>do, incluso hoy <strong>en</strong><br />
día, un elem<strong>en</strong>to marginal. Más allá<br />
de la incompr<strong>en</strong>sión g<strong>en</strong>eral hacia su<br />
obra, esta concepción uniforme de<br />
la idea de <strong>art</strong>ista ha t<strong>en</strong>ido <strong>en</strong> la historia<br />
del cine ejemplos distinguidos.<br />
Algunos de los filmes clásicos que<br />
más han destacado <strong>en</strong> este s<strong>en</strong>tido<br />
son los que han provocado una idea<br />
g<strong>en</strong>eralizada del <strong>art</strong>e y los <strong>art</strong>istas<br />
como <strong>en</strong>tidades de carácter marginal.<br />
Pero también t<strong>en</strong>emos ejemplos<br />
reci<strong>en</strong>tes de cine comercial que nos<br />
pued<strong>en</strong> ayudar (Noche <strong>en</strong> el museo,<br />
La sonrisa de Mona Lisa, El Código da<br />
Vinci).
La imag<strong>en</strong> virtual vinculada con las<br />
TIC. Los dispositivos tecnológicos<br />
deberían estar a nuestro servicio <strong>en</strong><br />
tanto que mecanismos de creación<br />
y de conexión. El alumnado de todas<br />
las edades está <strong>en</strong> contacto diario<br />
con aparatos que permit<strong>en</strong> g<strong>en</strong>erar<br />
imág<strong>en</strong>es y comp<strong>art</strong>irlas. En lugar de<br />
aprovechar este pot<strong>en</strong>cial los c<strong>en</strong>tros<br />
educativos han demonizado las tecnologías<br />
tomando medidas correctivas<br />
como prohibir los móviles, a la<br />
vez que exig<strong>en</strong> una mayor dotación<br />
económica para adquirir ord<strong>en</strong>adores<br />
y equipos. Este desajuste de intereses<br />
no hace más que distanciar la<br />
escuela de las viv<strong>en</strong>cias exteriores, y<br />
alejar el imaginario de los jóv<strong>en</strong>es de<br />
una realidad escolar que cada vez es<br />
más distante del sofi sticado embrollo<br />
tecnológico <strong>en</strong> el que vive el alumnado<br />
de forma cotidiana. Estamos <strong>en</strong> un<br />
mom<strong>en</strong>to de revisión del papel de los<br />
educadores <strong>en</strong> el conjunto del <strong>en</strong>tramado.<br />
Los procesos de construcción<br />
colaborativa del conocimi<strong>en</strong>to están<br />
redefi ni<strong>en</strong>do todos los ámbitos<br />
educativos. Ante esta situación efervesc<strong>en</strong>te,<br />
los educadores <strong>en</strong> <strong>art</strong>es<br />
visuales deberíamos implicarnos al<br />
máximo <strong>en</strong> una necesaria revisión<br />
<strong>en</strong> profundidad de nuestros hábitos.<br />
Hay que acercar las TIC a las necesidades<br />
actuales de la formación estética<br />
del alumnado. Ya no podemos<br />
dejar de lado ni a Barbie ni a Zelda.<br />
En este s<strong>en</strong>tido, los trabajos de Paul<br />
Duncum deberían inspirarnos para<br />
<strong>en</strong>contrar nuevos caminos doc<strong>en</strong>tes<br />
y de investigación.<br />
Las webs de los museos. Vamos ya por<br />
la tercera g<strong>en</strong>eración de sitios web<br />
vinculados a museos, y aún no hemos<br />
terminado de descifrar el pot<strong>en</strong>cial<br />
que une la versión virtual del museo<br />
con el expon<strong>en</strong>te pres<strong>en</strong>cial de los<br />
objetos, el edifi cio y los públicos de<br />
cada institución museística. Dejando<br />
a un lado los museos virtuales, que<br />
respond<strong>en</strong> a otro ord<strong>en</strong> interpretativo,<br />
t<strong>en</strong>dremos que conv<strong>en</strong>ir que las<br />
versiones virtuales de nuestros museos<br />
nos ayudan a refl exionar sobre<br />
el pot<strong>en</strong>cial educativo de los patrimonios.<br />
Creo que tanto las actividades<br />
que se propon<strong>en</strong> desde muchos<br />
museos a través del <strong>en</strong>torno virtual,<br />
como la posibilidad de preparar una<br />
visita pres<strong>en</strong>cial gracias a la web,<br />
podrían utilizarse como mecanismos<br />
de integración. La gestión creativa de<br />
este pot<strong>en</strong>cial se <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tra ahora <strong>en</strong><br />
nuestras manos y convi<strong>en</strong>e que no se<br />
confunda con las sutiles interv<strong>en</strong>ciones<br />
empresariales que siempre son<br />
detectables por el espectacular aparato<br />
publicitario que las rodea. El aura<br />
b<strong>en</strong>jaminiana de la obra original podría<br />
convertirse <strong>en</strong> un punto de p<strong>art</strong>ida<br />
para analizar la cuestión <strong>en</strong>tre el<br />
binomio virtual-pres<strong>en</strong>cial, tanto <strong>en</strong><br />
lo refer<strong>en</strong>te a las <strong>en</strong>tidades museos<br />
como a los pot<strong>en</strong>ciales educativos de<br />
sus gabinetes pedagógicos.<br />
Más investigación y mayor difusión de<br />
las investigaciones. El hecho de que<br />
el MAMT ya lleve nueve años ofreci<strong>en</strong>do<br />
ediciones consecutivas de<br />
esta Jornada de Pedagogía del Arte y<br />
Museos es una muestra evid<strong>en</strong>te de<br />
que estas cuestiones ti<strong>en</strong><strong>en</strong> su público<br />
e interesan a los profesionales.<br />
Lo mismo podríamos decir de las actividades<br />
que hemos programado <strong>en</strong><br />
la Universidad de Val<strong>en</strong>cia, junto con<br />
todas aquellas que ya ti<strong>en</strong><strong>en</strong> también<br />
una ext<strong>en</strong>sa historia reci<strong>en</strong>te <strong>en</strong> c<strong>en</strong>tros<br />
universitarios como Barcelona,<br />
Autónoma de Barcelona, Complut<strong>en</strong>se,<br />
Santiago de Compostela, Málaga,<br />
etc. Desde las universidades y desde<br />
los museos debemos acercar intereses<br />
e impulsar redes. Esto nos hará<br />
siempre más visibles y más fuertes.<br />
Pero también t<strong>en</strong>dremos que empezar<br />
a reivindicar nuestra pres<strong>en</strong>cia<br />
<strong>en</strong> la televisión, así como <strong>en</strong> el resto<br />
de los medios de comunicación que<br />
hace demasiados años que nos ignoran<br />
y nos invisibilizan. Debemos reclamar<br />
espacios educativos propios<br />
<strong>en</strong> televisión, con contund<strong>en</strong>cia, sin<br />
admitir gestos condesc<strong>en</strong>di<strong>en</strong>tes por<br />
p<strong>art</strong>e de los responsables de estos<br />
supuestos medios de comunicación<br />
que pose<strong>en</strong> la categoría de servicios<br />
públicos. Como ciudadanos, pero<br />
sobre todo como investigadores y<br />
doc<strong>en</strong>tes, debemos hacernos visibles<br />
<strong>en</strong> los medios. Los patrimonios (educativo,<br />
museal, id<strong>en</strong>titario) deb<strong>en</strong><br />
estar pres<strong>en</strong>tes <strong>en</strong> la programación.<br />
Y mi<strong>en</strong>tras tanto, no debemos dejar<br />
de producir imaginarios que puedan<br />
difundirse también por Internet.<br />
Fom<strong>en</strong>tar los s<strong>en</strong>tidos id<strong>en</strong>titarios doc<strong>en</strong>tes.<br />
Los nexos <strong>en</strong>tre los difer<strong>en</strong>tes<br />
colectivos de profesionales de la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística se pued<strong>en</strong> b<strong>en</strong>efi ciar<br />
de un mayor reconocimi<strong>en</strong>to id<strong>en</strong>titario.<br />
Hablar de nosotros mismos y<br />
g<strong>en</strong>erar una imag<strong>en</strong> propia nos ayudará<br />
a conocernos, a reconocernos,<br />
y sobre todo, a darnos a conocer.<br />
Somos colectivos relativam<strong>en</strong>te pequeños,<br />
pero estamos vinculados a<br />
instituciones muy es<strong>en</strong>ciales y poderosas:<br />
escuela, museo, universidad.<br />
Debemos buscar nuestra imag<strong>en</strong>.<br />
Debemos refl exionar sobre nuestra<br />
id<strong>en</strong>tidad (tanto la individual como<br />
la colectiva). Debemos crear redes<br />
integradoras y pot<strong>en</strong>ciar el máximo<br />
de actividades de refl exión y difusión.<br />
Si yo ahora mismo os hago la sigui<strong>en</strong>te<br />
pregunta: “¿Qué imag<strong>en</strong> ti<strong>en</strong>e un<br />
educador de museo?”, probablem<strong>en</strong>te<br />
os pondré <strong>en</strong> un compromiso. Muy al<br />
contrario pasaría si os pidiera por la<br />
imag<strong>en</strong> de un futbolista, de un actor<br />
de cine, de un médico o de un empleado<br />
de Mercadona. Son colectivos<br />
que disfrutan de una imag<strong>en</strong>, de un<br />
aspecto id<strong>en</strong>titario que los muestra<br />
al mundo. T<strong>en</strong>dremos que ir creando<br />
este imaginario. Al fi n y al cabo, nos<br />
hemos formado <strong>en</strong> el conocimi<strong>en</strong>to<br />
de las imág<strong>en</strong>es.<br />
Conclusiones<br />
Hemos basado nuestra aportación<br />
<strong>en</strong> el análisis de la delicada situación<br />
que están causando los recortes económicos<br />
<strong>en</strong> los c<strong>en</strong>tros educativos<br />
del sistema val<strong>en</strong>ciano de <strong>en</strong>señanza<br />
pública. Las drásticas medidas que<br />
está sufri<strong>en</strong>do el sistema educativo<br />
han provocado un conjunto de actos<br />
111
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
de protesta <strong>en</strong> el ámbito val<strong>en</strong>ciano.<br />
Este malestar se ha plasmado <strong>en</strong> difer<strong>en</strong>tes<br />
acciones, una de las cuales<br />
consiste <strong>en</strong> eliminar las actividades<br />
extraescolares, y por tanto, suprimir<br />
las visitas a museos. Con ello, lo que<br />
se está consigui<strong>en</strong>do es fragm<strong>en</strong>tar<br />
un mecanismo de actuaciones combinadas<br />
que se había <strong>art</strong>iculado <strong>en</strong><br />
los últimos años <strong>en</strong>tre difer<strong>en</strong>tes<br />
instituciones: escuela, universidad y<br />
museos. Y lo que provoca esta situación,<br />
evid<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te, es un perjuicio<br />
que afecta directam<strong>en</strong>te la formación<br />
estética del alumnado.<br />
Si el análisis del problema de la visibilidad<br />
o invisibilidad de los maestros<br />
<strong>en</strong> las visitas a museos lo habíamos<br />
<strong>en</strong>marcado <strong>en</strong> la capacidad de integrar<br />
el profesor <strong>en</strong> las programaciones<br />
educativas de los dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos<br />
pedagógicos de los museos, ahora<br />
la problemática se traslada a una invisibilidad<br />
manifi esta porque ni los<br />
maestros ni su alumnado visitan los<br />
museos. Ent<strong>en</strong>demos que la medida<br />
de protesta t<strong>en</strong>drá una duración<br />
concreta, pero tanto si estas posturas<br />
continúan <strong>en</strong> el futuro como si<br />
no, t<strong>en</strong>dremos que ir introduci<strong>en</strong>do<br />
nuevos elem<strong>en</strong>tos de integración <strong>en</strong>tre<br />
las actividades educativas de los<br />
museos, el fom<strong>en</strong>to de la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística <strong>en</strong> las escuelas y la creación<br />
de nuevos esc<strong>en</strong>arios creativos por<br />
p<strong>art</strong>e de los investigadores universitarios.<br />
Todos t<strong>en</strong>emos razones importantes<br />
para involucrarnos <strong>en</strong> la<br />
problemática.<br />
Proponemos una formación adecuada<br />
de los educadores <strong>en</strong> el terr<strong>en</strong>o<br />
de la <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> <strong>art</strong>es visuales, con<br />
una mejora cuantitativa y cualitativa<br />
que afectaría tanto los maestros<br />
como los profesionales de los dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos<br />
educativos de museos. Inci-<br />
112 dimos <strong>en</strong> el uso de las imág<strong>en</strong>es y las<br />
tecnologías como posible argum<strong>en</strong>to<br />
integrador de este espíritu de transformación.<br />
P<strong>en</strong>samos que argum<strong>en</strong>tos<br />
como el cine, las TIC, los <strong>en</strong>tornos<br />
digitales o la refl exión sobre las<br />
id<strong>en</strong>tidades doc<strong>en</strong>tes pued<strong>en</strong> ayudar<br />
a mejorar este panorama. Para llevar<br />
adelante estas propuestas, es necesaria<br />
una mayor implicación de los<br />
colectivos y de las administraciones.<br />
Refer<strong>en</strong>cias bibliográfi cas<br />
alDEroqui, S. (comp.) (2006). Museos<br />
y escuelas: socios para educar. Bu<strong>en</strong>os<br />
Aires: Paidós.<br />
alDEroqui, S.; pEDErSoli, c. (2011). La<br />
<strong>educació</strong>n <strong>en</strong> los museos. De los objetos<br />
a los visitantes. Bu<strong>en</strong>os Aires: Paidós.<br />
antúnEz, N. (2008). “Metodologías<br />
radicales para la compr<strong>en</strong>sión de las<br />
<strong>art</strong>es visuales <strong>en</strong> primaria y secundaria<br />
<strong>en</strong> contextos museísticos <strong>en</strong> Madrid<br />
capital”. Tesis doctoral, Universidad<br />
Complut<strong>en</strong>se de Madrid.<br />
arriaGa, A.; aGuirrE, I. (2010). “Un<br />
aparato metodológico para analizar<br />
las ideas de <strong>art</strong>e e interpretación que<br />
subyac<strong>en</strong> <strong>en</strong> discursos y prácticas<br />
educativas de museos de <strong>art</strong>e”. Revista<br />
Iberoamericana de Educación (53), p.<br />
203-223.<br />
BEnJamin, W. (1982). L’obra d’<strong>art</strong> a<br />
l’època de la seva reproductibilitat tècnica.<br />
Barcelona: Edicions 62.<br />
BourDiEu, P.; DarBEl, a. (2003). El<br />
amor al <strong>art</strong>e. Barcelona: Paidós.<br />
calaf, R.; fontal, o.; vallE, r. (coord.)<br />
(2007). Museos de Arte y Educación.<br />
Construir patrimonios desde la diversidad.<br />
Gijón: Trea.<br />
Duncum, P. (2008). “Holding Aesthetics<br />
and Ideology in T<strong>en</strong>sion”. Studies<br />
in Art Education, vol. 49 (2), p. 122-<br />
135.<br />
EiSnEr, E. (2009). “El museo como lugar<br />
para la <strong>educació</strong>n”. En: Actas del<br />
Congreso Internacional Los Museos <strong>en</strong><br />
la Educación. La Formación de Educadores.<br />
Madrid: Fundación Thyss<strong>en</strong>-<br />
Bornemisza, p. 13-21.<br />
Fontal, O. (2007). “¿Se están g<strong>en</strong>erando<br />
nuevas id<strong>en</strong>tidades? Del museo<br />
cont<strong>en</strong>edor al museo patrimonial”. En:<br />
calaf, r.; fontal, o.; vallE, r. (coord.).<br />
Museos de <strong>art</strong>e y <strong>educació</strong>n. Construir<br />
patrimonios desde la diversidad. Gijón:<br />
Trea, p. 27-52.<br />
huBarD, O. (2008). “The Act of Looking:<br />
Wolfgang Iser’s Literary Theory<br />
and Meaning Making in the Visual<br />
Arts”, International Journal of Art and<br />
Design Education (27), vol. 2, p. 168-<br />
180.<br />
huErta, R. (1995). Art i Educació. València:<br />
PUV.<br />
huErta, R. (2006). “La ciudad escrita,<br />
museo cotodiano”, Aula de Innovación<br />
Educativa (151), p. 35-38.<br />
huErta, R. (2008). “A complicada vida<br />
em parella <strong>en</strong>tre mestres e museos”,<br />
Revista Galega de Educación, p. 28-32.<br />
huErta, R. (2008). “Estrategias de los<br />
maestros <strong>en</strong> las visitas a museos”. En:<br />
Actas del 2º Congreso Internacional de<br />
Educación Artística y Visual, Universidad<br />
de Granada.<br />
huErta, R. (2009). “Siete años y un día.<br />
Formando educadores de museos <strong>en</strong><br />
la Universidad de Val<strong>en</strong>cia”. En: Actas<br />
del Congreso Internacional Los Museos<br />
<strong>en</strong> la Educación. La Formación de Educadores.<br />
Madrid: Fundación Thyss<strong>en</strong>-<br />
Bornemisza, p. 316-319.<br />
huErta, R. (2009). “Mirarse como<br />
maestras: sistemas id<strong>en</strong>titarios. La<br />
formación de doc<strong>en</strong>tes <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística a través del video”. En: BEltrán<br />
(coord.). Esc<strong>en</strong>arios de Innovacion.<br />
Alzira: Germania, p. 139-154.<br />
huErta, R. (2010). Maestros y museos.<br />
Educar desde la invisibilidad. Val<strong>en</strong>cia:<br />
PUV.<br />
huErta, R. (2010). “¿Qué esperan los<br />
museos de los maestros?”, In-Visibilidades<br />
(0).
huErta, R. (2010). “Las maestras, los<br />
museos y el autobús”, Aula de Innovación<br />
Educativa (196), p. 7-10.<br />
huErta, R. (2011). “Un acercami<strong>en</strong>to<br />
desde la <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística a los aspectos<br />
id<strong>en</strong>titarios de las maestras<br />
chil<strong>en</strong>as”, BEA Boletín de Educación<br />
Artística del Palacio Nacional de la Moneda<br />
de Santiago de Chile (1), p. 5-16.<br />
huErta, R. (2012). Mujeres maestras.<br />
Id<strong>en</strong>tidades doc<strong>en</strong>tes <strong>en</strong> iberoamérica,<br />
Barcelona: Graó.<br />
huErta, R. (2012). “¡Más <strong>en</strong>laces!<br />
Bibliografía web de la <strong>educació</strong>n <strong>en</strong><br />
patrimonio”, Aula de Innovación Educativa<br />
(208), p. 36-39.<br />
huErta, R.; DE la callE, R. (ed.) (2005).<br />
La Mirada Inquieta. Educación <strong>art</strong>ística<br />
y museos. Val<strong>en</strong>cia: PUV.<br />
huErta, R.; DE la callE, R. (ed.) (2007).<br />
Espacios Estimulantes. Museos y <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística. Val<strong>en</strong>cia: PUwV.<br />
huErta, R.; DE la callE, R. (ed.) (2008).<br />
M<strong>en</strong>tes S<strong>en</strong>sibles. Investigar <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n<br />
y <strong>en</strong> museos. Val<strong>en</strong>cia: PUV.<br />
huErta, R.; DE la callE, R.; riBEra, m.<br />
(2007). “Preparing Art Education<br />
Specialists for Museums”. En: 9 th International<br />
Confer<strong>en</strong>ce on Arts and Cultural<br />
Managem<strong>en</strong>t (AIMAC).<br />
Jové et al. (2008). “Educ…Arte. Un<br />
proyecto de trabajo <strong>en</strong> red <strong>en</strong>tre<br />
universidad, c<strong>en</strong>tro de <strong>art</strong>e y c<strong>en</strong>tros<br />
educativos”, En: huErta, r.; DE la callE,<br />
r. (ed.). M<strong>en</strong>tes S<strong>en</strong>sibles. Investigar<br />
<strong>en</strong> <strong>educació</strong>n y <strong>en</strong> museos. Val<strong>en</strong>cia,<br />
PUV.<br />
lópEz, E. (2010). “Entre el <strong>en</strong>tusiasmo<br />
y la inestabilidad: el vaivén diario de<br />
las educadoras de museos”, Revista de<br />
Museología (47), p. 17-24.<br />
marcEllán, I. (2009). “Consideraciones<br />
sobre las imág<strong>en</strong>es mediáticas <strong>en</strong><br />
la <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística: un refer<strong>en</strong>te<br />
para la educomunicación”, Revista<br />
Iberoamericana de Educación (52), p.<br />
81-93.<br />
PaDró, C. (2005). “Educación Artística<br />
<strong>en</strong> Museos y C<strong>en</strong>tros de Arte”.<br />
En: huErta, r.; DE la callE, r. (ed.). La<br />
Mirada Inquieta. Educación <strong>art</strong>ística y<br />
museos. Val<strong>en</strong>cia: PUV, p. 137-152.<br />
SEKulES, V. (2003). “The museum<br />
and the teacher”. En: SEKulES & xanthouDaKi.<br />
The teacher, the school and<br />
the museum, Socrates Programme of<br />
EU. University of East Anglia.<br />
ARTES VISUALES, MAESTROS,<br />
MUSEOS. RECORRIDOS POSIBLES<br />
EN UN TERRITORIO CAMBIANTE<br />
Albert Macaya<br />
Professor d’<strong>art</strong> i <strong>educació</strong>.<br />
Universitat Rovira i Virgili<br />
La necesaria sinergia <strong>en</strong>tre el museo<br />
de <strong>art</strong>e y la <strong>educació</strong>n formal pone<br />
<strong>en</strong> esc<strong>en</strong>a situaciones y roles diversos:<br />
aulas, museos, teorías, prácticas;<br />
<strong>art</strong>istas, educadores, maestros y<br />
profesores, audi<strong>en</strong>cias. Los doc<strong>en</strong>tes<br />
son cada día más consci<strong>en</strong>tes de la<br />
creci<strong>en</strong>te complejidad del <strong>en</strong>cargo<br />
que les hacemos como colectividad.<br />
Artistas y museos, a su vez, se reinv<strong>en</strong>tan<br />
y reformulan constantem<strong>en</strong>te<br />
su quehacer. Los chicos y las chicas<br />
que atraviesan el lindar de las aulas y<br />
salas de museo nos plantean nuevos<br />
retos cada día. En los párrafos que<br />
sigu<strong>en</strong>, propondremos algunas ideas<br />
para un imprescindible aggiornam<strong>en</strong>to<br />
de la formación de los maestros y<br />
profesores fr<strong>en</strong>te al <strong>art</strong>e y al universo<br />
de las imág<strong>en</strong>es. Probablem<strong>en</strong>te, el<br />
éxito de la colaboración maestro-museo<br />
requiere de una urg<strong>en</strong>te reubicación,<br />
a los ojos del doc<strong>en</strong>te, del papel<br />
del <strong>art</strong>e <strong>en</strong> un contexto más amplio. Y<br />
esta reubicación no puede obviar los<br />
cambios que han experim<strong>en</strong>tado, <strong>en</strong><br />
los últimos tiempos, tanto la creativi-<br />
dad <strong>art</strong>ística como las vías de distribución<br />
y validación de las imág<strong>en</strong>es.<br />
Más aún: no solo vivimos <strong>en</strong> un mundo<br />
donde la imag<strong>en</strong> es ubicua sino<br />
que, además, todos somos emisores<br />
pot<strong>en</strong>ciales de imág<strong>en</strong>es de alcance<br />
(qui<strong>en</strong> sabe si) universal. En este<br />
contexto multiforme y repleto de estímulos<br />
poderosísimos es necesario<br />
redefi nir la relación <strong>en</strong>tre los saberes<br />
“académicos” <strong>en</strong>torno a las <strong>art</strong>es visuales<br />
y la cultura popular o los contextos<br />
de la experi<strong>en</strong>cia cotidiana.<br />
Un objeto de estudio escurridizo<br />
En los últimos tiempos se ha hecho<br />
evid<strong>en</strong>te que una labor urg<strong>en</strong>te es<br />
rep<strong>en</strong>sar el <strong>en</strong>caje del <strong>art</strong>e <strong>en</strong> el universo<br />
de las imág<strong>en</strong>es. Es necesario<br />
abrir el foco y resituar las <strong>art</strong>es visuales<br />
<strong>en</strong> el contexto más amplio de<br />
la visualidad contemporánea. Aunque<br />
habrá que empezar a repasar los<br />
cambios que se han producido d<strong>en</strong>tro<br />
del propio <strong>art</strong>e, porque, de alguna<br />
manera, estos cambios nos ayudan a<br />
compr<strong>en</strong>der —como causas o como<br />
síntomas— las mutaciones que ha<br />
experim<strong>en</strong>tado la mirada <strong>en</strong> la cultura<br />
actual. No podemos pasar por alto<br />
que las <strong>art</strong>es visuales se <strong>en</strong>fr<strong>en</strong>tan a<br />
un cambio cualitativo que afecta, de<br />
forma irreversible, al propio acto de<br />
mirar. La refer<strong>en</strong>cia, no por sabida<br />
m<strong>en</strong>os inevitable, es la lucidez casi<br />
profética de B<strong>en</strong>jamin (1973) cuando<br />
s<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ciaba el fi n del aura de unicidad<br />
de la obra <strong>art</strong>ística. Hace casi un<br />
siglo, <strong>en</strong> el año 1936, B<strong>en</strong>jamin alertaba<br />
sobre el hecho que la reproductibilidad<br />
de la obra de <strong>art</strong>e comporta<br />
una modifi cación de la forma como<br />
nos acercamos a ella. No vemos de la<br />
misma manera una imag<strong>en</strong> que percibimos<br />
por primera vez, <strong>en</strong> un <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro<br />
único y privilegiado, que cuando<br />
vemos esta misma imag<strong>en</strong> después<br />
de habernos topado con infi nidades<br />
de reproducciones suyas. El <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro<br />
“único y privilegiado”, <strong>en</strong>tonces,<br />
dotado del aura de unicidad que propone<br />
B<strong>en</strong>jamin, parece cosa de otro<br />
113
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
tiempo. Asociado a este carácter de<br />
unicidad <strong>en</strong>contramos el énfasis <strong>en</strong><br />
los aspectos formales del <strong>art</strong>e que<br />
impregna bu<strong>en</strong>a p<strong>art</strong>e de la modernidad<br />
(y, de paso, bu<strong>en</strong>a p<strong>art</strong>e de la<br />
<strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística hasta hace muy<br />
poco). El <strong>art</strong>ista imprime su sello<br />
creativo —su g<strong>en</strong>io, se diría <strong>en</strong> términos<br />
románticos— <strong>en</strong> la obra a través<br />
de una dicción determinada: el<br />
uso del color, la expresividad de las<br />
formas, etc. D<strong>en</strong>tro de esta lógica,<br />
lo que hace “única” a la obra <strong>art</strong>ística<br />
es el trazo “de primera mano” del<br />
<strong>art</strong>ista g<strong>en</strong>io, se trate del rastro del<br />
cincel <strong>en</strong> un mármol de Miguel Ángel<br />
o de la delicada línea de lápiz de<br />
un dibujo de Miró. Este interés por<br />
los aspectos formales, depositarios<br />
del aura de la obra de <strong>art</strong>e, marcan<br />
de forma determinante la modernidad,<br />
como queda perfectam<strong>en</strong>te refl<br />
ejado <strong>en</strong> el ideario de la Bauhaus,<br />
no <strong>en</strong> vano una de las experi<strong>en</strong>cias<br />
más infl uy<strong>en</strong>tes <strong>en</strong> la pedagogía<br />
del <strong>art</strong>e durante décadas. El mismo<br />
énfasis <strong>en</strong> los aspectos formales<br />
resu<strong>en</strong>a aun <strong>en</strong> el grito “¡Pintura<br />
es pintura!” <strong>en</strong> boca de Clem<strong>en</strong>t<br />
Gre<strong>en</strong>berg y sus acólitos <strong>en</strong> la América<br />
de los años cincu<strong>en</strong>ta.<br />
Pero B<strong>en</strong>jamin había sembrado la<br />
semilla de la dis<strong>en</strong>sión y Duchamp<br />
la desarrolló <strong>en</strong> términos creativos.<br />
Lo que para uno era el fi n del aura,<br />
<strong>en</strong> el otro sería m<strong>en</strong>osprecio por<br />
los aspectos “retinianos” del <strong>art</strong>e.<br />
Es obvio que los tiempos han dado<br />
la razón a B<strong>en</strong>jamin de una manera<br />
espectacular: la “reproductibilidad<br />
técnica” de la obra <strong>art</strong>ística es ahora<br />
ubicuidad de la imag<strong>en</strong>, multiplicación<br />
hasta el infi nito de su pres<strong>en</strong>cia,<br />
diversifi cación viral, apropiación<br />
y mutación.<br />
La cuestión es, lisa y llanam<strong>en</strong>te:<br />
114 ¿ti<strong>en</strong>e s<strong>en</strong>tido continuar focalizando<br />
la at<strong>en</strong>ción <strong>en</strong> el trazo, la pincelada,<br />
la materia, <strong>en</strong> un mundo <strong>en</strong><br />
que la percepción de las imág<strong>en</strong>es<br />
es rápida, constante, <strong>en</strong> un contexto<br />
multimedia?<br />
Otro de los cambios determinantes<br />
que han experim<strong>en</strong>tado las <strong>art</strong>es, y<br />
que nos obliga a rep<strong>en</strong>sar nuestra<br />
relación con las mismas como objeto<br />
de estudio <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n, es la redefi<br />
nición de la relación <strong>en</strong>tre autor y<br />
receptor, <strong>en</strong>tre <strong>art</strong>ista y públicos. O,<br />
si se prefi ere, la crisis de la autoría.<br />
La conocida formulación de B<strong>art</strong>hes<br />
(1971) de la “muerte del autor” nos<br />
hace consci<strong>en</strong>tes que la verticalidad<br />
de la relación del <strong>art</strong>ista como voz<br />
omnisci<strong>en</strong>te que crea un producto<br />
cultural y el espectador como receptor<br />
pasivo está <strong>en</strong>trando <strong>en</strong> una profunda<br />
crisis. En el paradigma romántico,<br />
que impregna bu<strong>en</strong>a p<strong>art</strong>e de<br />
la modernidad, el g<strong>en</strong>io individual es<br />
la fuerza g<strong>en</strong>eradora de la expresión<br />
<strong>art</strong>ística, que ofrece al resto de los<br />
mortales su creación individual. La<br />
historia del concepto creatividad ha<br />
estado magistralm<strong>en</strong>te trazado por<br />
Tatarkiewicz (1996): si durante siglos<br />
el Creador con mayúsculas era Dios<br />
padre, que det<strong>en</strong>taba <strong>en</strong> exclusiva tal<br />
d<strong>en</strong>ominación, el <strong>art</strong>ista moderno es<br />
el nuevo Prometeo que acerca la llama<br />
del <strong>art</strong>e a la comunidad.<br />
Esto explicaría <strong>en</strong> p<strong>art</strong>e la sacralidad<br />
del museo-mausoleo y la actitud rever<strong>en</strong>cial<br />
de las primeras propuestas<br />
educativas desde la institución<br />
museo. B<strong>art</strong>hes, a p<strong>art</strong>ir de las experi<strong>en</strong>cias<br />
de Mallarmé, Flaubert o Rimbaud,<br />
intuye que el autor desaparece<br />
detrás de la propia escritura. El <strong>en</strong>unciado<br />
se funde bajo la <strong>en</strong>unciación.<br />
El texto se remite a una infi nidad de<br />
textos, a una “estereofonía” de voces<br />
que desmi<strong>en</strong>te radicalm<strong>en</strong>te la preemin<strong>en</strong>cia<br />
del autor.<br />
Un texto está formado por escrituras<br />
múltiples, proced<strong>en</strong>tes de diversas culturas<br />
y que, unas con otras, establec<strong>en</strong><br />
un diálogo, una parodia, una contestación;<br />
pero hay un lugar donde se recog<strong>en</strong><br />
toda esta multiplicidad, y este lugar no<br />
es el autor, como hasta hoy se ha dicho,<br />
sino el lector: el lector es el espacio mismo<br />
<strong>en</strong> que se inscrib<strong>en</strong>, sin que se pierda<br />
ni una, todas las citas que constituy<strong>en</strong><br />
una escritura, la unidad del texto no<br />
está <strong>en</strong> su orig<strong>en</strong>, sino <strong>en</strong> su destinación.<br />
(B<strong>art</strong>hes, 1971:70)<br />
Una comprobación empírica bastante<br />
s<strong>en</strong>cilla la <strong>en</strong>contramos <strong>en</strong> lo que<br />
podríamos llamar la “vida propia de<br />
las imág<strong>en</strong>es”. Esto es especialm<strong>en</strong>te<br />
evid<strong>en</strong>te <strong>en</strong> el caso de las imág<strong>en</strong>es<br />
<strong>art</strong>ísticas que se conviert<strong>en</strong> <strong>en</strong> iconos<br />
de la cultura universal. Un par de<br />
ejemplos muy conocidos: <strong>en</strong> el año<br />
1506 Leonardo limpia los pinceles<br />
después de dar por acabada La Gioconda,<br />
y es del todo improbable que<br />
sospeche lo que sucederá con aquel<br />
retrato <strong>en</strong> los tiempos v<strong>en</strong>ideros.<br />
Una obra <strong>en</strong>vuelta desde su orig<strong>en</strong><br />
por el misterio. ¿Qué quiere decir<br />
aquella extraña sonrisa? ¿Se trata<br />
realm<strong>en</strong>te de la señora Lisa Gherardini?<br />
¿Es la amante de un promin<strong>en</strong>te<br />
miembro del clan Médici? ¿Es la<br />
duquesa Constanza de Ávalos? Pero<br />
no son los <strong>en</strong>igmas históricos lo que<br />
nos ocupa ahora. El caso es que <strong>en</strong> el<br />
año 1919, Marcel Duchamp le añade<br />
bigotes y perilla a una reproducción<br />
del cuadro y escribe al pie: “L. H. O.<br />
O. Q.” Un acrónimo que <strong>en</strong> su pronunciación<br />
francesa toma un s<strong>en</strong>tido<br />
grosero que no detallaremos ahora.<br />
Y unos años más tarde, <strong>en</strong> 1954, Dalí<br />
se conchababa con el fotógrafo Philippe<br />
Halsman para <strong>en</strong>castar su propio<br />
rostro <strong>en</strong> una Gioconda con bigote<br />
(evid<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te) que sosti<strong>en</strong>e <strong>en</strong> la<br />
mano un puñado de monedas, como<br />
<strong>en</strong> una prefi guración leonardiana de<br />
Avida Dollars, su alter ego fem<strong>en</strong>ino.<br />
Se añad<strong>en</strong> al juego Fernand Léger,<br />
Andy Warhol, Robert Rausch<strong>en</strong>berg,<br />
Fernando Botero y una legión de <strong>art</strong>istas<br />
que versionan, rele<strong>en</strong>, repropon<strong>en</strong>,<br />
retocan o parodian la pintura<br />
original. La publicidad o el graffi ti se<br />
apropian también de la pintura de<br />
Leonardo. La dama fl or<strong>en</strong>tina se ti<strong>en</strong>e<br />
que ver anunciando lacas para el<br />
cabello o chocolate con 80% de cacao.<br />
Con la difusión de Internet, las<br />
relecturas de Mona Lisa se multiplican,<br />
la transmutan <strong>en</strong> juguete, rubia<br />
maggioratta, extraterrestre o quién
sabe qué. La obra de Leonardo ha cobrado<br />
vida propia, ha escapado absolutam<strong>en</strong>te<br />
del control de su creador<br />
para pasar a dominio público.<br />
El segundo caso de imag<strong>en</strong> con vida<br />
propia que propongo ti<strong>en</strong>e su orig<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> La Habana, un día del año 1960.<br />
Un accid<strong>en</strong>te con víctimas mortales<br />
<strong>en</strong> el puerto de la ciudad cubana seguido<br />
de una serie de actos de duelo<br />
ofi cial, <strong>en</strong> los que asiste Ernesto<br />
“Che” Guevara. El fotógrafo Alberto<br />
Korda toma un par de instantáneas<br />
del líder revolucionario. Una de ellas<br />
ti<strong>en</strong>e un peculiar contrapicado y capta<br />
al Che con una mirada fi ja <strong>en</strong> un<br />
punto fuera de campo. Esta imag<strong>en</strong>,<br />
debidam<strong>en</strong>te re<strong>en</strong>cuadrada, será no<br />
solo el retrato más reproducido del<br />
Che, sino un emblema de bu<strong>en</strong>a p<strong>art</strong>e<br />
de los movimi<strong>en</strong>tos de izquierda de<br />
medio mundo. Más tarde se le ocurre<br />
a algui<strong>en</strong> polarizar la fotografía y<br />
reforzar así tanto su contund<strong>en</strong>cia visual<br />
como su reproducibilidad <strong>en</strong> camisetas,<br />
c<strong>art</strong>eles y portadas de libros.<br />
Convertida ya <strong>en</strong> icono universal, la<br />
imag<strong>en</strong> es también reinterpretada<br />
por <strong>art</strong>istas como Warhol. Y acaba<br />
si<strong>en</strong>do objeto de usos que, con toda<br />
probabilidad, indignarían al retratado,<br />
como cuando se ha hecho motivo<br />
visual de marcas comerciales.<br />
B<strong>art</strong>hes formuló, pues, una de las claves<br />
que nos ayudan a rep<strong>en</strong>sar nuestra<br />
labor como educadores. El <strong>art</strong>ista<br />
(el escritor) se desdibuja <strong>en</strong> el texto.<br />
Todo texto (toda imag<strong>en</strong>, todo producto<br />
cultural) está <strong>en</strong>tretejido con<br />
otros textos, forma p<strong>art</strong>e de un continuo<br />
infi nito que es, <strong>en</strong> defi nitiva, la<br />
historia de las imág<strong>en</strong>es. La conci<strong>en</strong>cia<br />
del carácter intertextual de las<br />
imág<strong>en</strong>es <strong>art</strong>ísticas y el fi n de la perspectiva<br />
de autoría como única posible<br />
allanan el camino hacia una concepción<br />
del <strong>art</strong>e como producto colectivo,<br />
como creación intersubjetiva e inserida<br />
<strong>en</strong> una infi nidad de contextos<br />
posibles. Tal planteami<strong>en</strong>to ti<strong>en</strong>e que<br />
ver con la idea del <strong>art</strong>e como juego<br />
que expresa Gadamer (1991). Cada<br />
mirada individual da nueva vida al<br />
<strong>art</strong>e, y este es, <strong>en</strong> consecu<strong>en</strong>cia, algo<br />
<strong>en</strong> perman<strong>en</strong>te construcción, siempre<br />
susceptible de ser interpretado<br />
desde nuevos contextos.<br />
El <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro con el <strong>art</strong>e es un suceso<br />
inacabado y él mismo p<strong>art</strong>e de este<br />
suceso. [...] Entonces la historia aun<br />
no ha acabado: nosotros mismos,<br />
como los que la <strong>en</strong>t<strong>en</strong>demos, estamos<br />
<strong>en</strong> ella, como miembros condicionados<br />
y fi nitos de una cad<strong>en</strong>a continua.<br />
(Gadamer, 1991:36)<br />
Las <strong>art</strong>es visuales, como todo producto<br />
cultural, forman p<strong>art</strong>e de la cultura.<br />
Y la cultura es, <strong>en</strong> palabras de Bruner<br />
(1988), un fórum de negociación de<br />
signifi cados, el resultado de la actividad<br />
incesante de una comunidad.<br />
Se trata de un esfuerzo común, <strong>en</strong> el<br />
que todos somos p<strong>art</strong>e es<strong>en</strong>cialm<strong>en</strong>te<br />
activa.<br />
Como el caso que La Gioconda ejemplifi<br />
ca singularm<strong>en</strong>te, las imág<strong>en</strong>es se<br />
difund<strong>en</strong> y mutan a toda velocidad.<br />
Estos f<strong>en</strong>óm<strong>en</strong>os forman p<strong>art</strong>e de<br />
nuestra vida diaria: no nos sorpr<strong>en</strong>de<br />
nada, por ejemplo, que si<strong>en</strong>do Warhol<br />
un apropiacionista empedernido,<br />
nos <strong>en</strong>contremos ahora <strong>en</strong> cualquier<br />
esquina comercios de fotografía que<br />
“warholic<strong>en</strong>” tu foto a tamaño póster<br />
por un módico precio. Como tampoco<br />
nos sorpr<strong>en</strong>de que prácticas como la<br />
remasterización o el sampleado de<br />
trabajos de otros sean habituales <strong>en</strong><br />
las producciones musicales.<br />
Si se ha desacralizado nuestra relación<br />
con el <strong>art</strong>e y el autor no es ya la<br />
autoridad única e indiscutible, dejan<br />
de sernos útiles algunos de los conceptos<br />
que hasta hace poco habían<br />
sido c<strong>en</strong>trales <strong>en</strong> los discursos <strong>en</strong>torno<br />
al <strong>art</strong>e. Volvamos de nuevo a<br />
B<strong>art</strong>hes (1997): el grado cero <strong>en</strong> la<br />
escritura es la expresión radical que<br />
nos propone hacernos consci<strong>en</strong>tes<br />
de la obsolesc<strong>en</strong>cia de conceptos<br />
como “estilo” o “forma”. La escritura<br />
despojada de todo ornam<strong>en</strong>to, volun-<br />
tad de estilo, la imag<strong>en</strong> radicalm<strong>en</strong>te<br />
austera del blanco sobre blanco de<br />
Malévich, la indifer<strong>en</strong>cia visual de<br />
Duchamp. Y, más reci<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te, el<br />
sil<strong>en</strong>cio de John Cage, el estilo sin<br />
estilo de Daniel Bur<strong>en</strong>, el anti<strong>art</strong>e de<br />
Allan Kaprow. De hecho, el viejo sueño<br />
que comp<strong>art</strong><strong>en</strong> dadaístas, Fluxus,<br />
Beuys y tantos otros de fusionar <strong>art</strong>e<br />
y vida ti<strong>en</strong>e mucho que ver con la idea<br />
de “grado cero <strong>en</strong> la escritura”: los<br />
int<strong>en</strong>tos de acabar con el <strong>art</strong>e como<br />
actividad escindida e integrarlo a<br />
la vida, de materializar el sueño de<br />
Beuys cuando proclamaba “todo el<br />
mundo es un <strong>art</strong>ista, toda actividad<br />
humana es <strong>art</strong>e”, se han caracterizado<br />
por su radical austeridad, por r<strong>en</strong>egar<br />
del estilo, la formalización y el<br />
<strong>art</strong>ifi cio.<br />
La cultura es una construcción colectiva<br />
<strong>en</strong> la que todos somos ag<strong>en</strong>tes<br />
activos; el <strong>art</strong>e se desautoriza <strong>en</strong> el<br />
doble s<strong>en</strong>tido posible de la expresión:<br />
pierde la autoría y la autoridad.<br />
Entramos de ll<strong>en</strong>o <strong>en</strong> la era del fi n de<br />
los grandes relatos. Muy conocida es la<br />
descripción que hace Lyotard (2006):<br />
[Los grandes relatos] son aquellos que<br />
han marcado la modernidad: emancipación<br />
progresiva de la razón y de<br />
la libertad, emancipación progresiva<br />
o catastrófi ca del trabajo (fu<strong>en</strong>te de<br />
valor ali<strong>en</strong>ado <strong>en</strong> el capitalismo), <strong>en</strong>riquecimi<strong>en</strong>to<br />
de toda la humanidad a<br />
través del progreso de la tecnoci<strong>en</strong>cia<br />
capitalista, e incluso, si se cu<strong>en</strong>ta al<br />
cristianismo d<strong>en</strong>tro de la modernidad<br />
[...], salvación de las criaturas por medio<br />
de la conversión de almas vía el relato<br />
crístico del amor mártir. La fi losofía de<br />
Hegel totaliza todos estos relatos y, <strong>en</strong><br />
este s<strong>en</strong>tido, conc<strong>en</strong>tra <strong>en</strong> sí misma la<br />
modernidad especulativa.<br />
Como veremos muy pronto, la consecu<strong>en</strong>cia<br />
inmediata será la conocida<br />
disolución de fronteras <strong>en</strong>tre el <strong>art</strong>e<br />
como actividad profesional, propia de<br />
la “alta cultura”, y las formas visuales<br />
de la cultura de masas. Este proceso<br />
se verá increm<strong>en</strong>tado expon<strong>en</strong>cial-<br />
115
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
m<strong>en</strong>te por la disponibilidad e universalidad<br />
de los medios de producción<br />
y distribución de imág<strong>en</strong>es.<br />
Cambios <strong>en</strong> la mirada<br />
Si los párrafos preced<strong>en</strong>tes han servido<br />
para repasar algunos parámetros<br />
de la creación y recepción de las<br />
<strong>art</strong>es visuales, el dibujo resultante<br />
es complejo y de contornos irregulares<br />
y difusos: desplazami<strong>en</strong>to del<br />
interés desde los aspectos formales a<br />
los juegos de signifi cados, crisis de la<br />
autoría, crisis de la propia institución<br />
<strong>art</strong>e. Las imág<strong>en</strong>es se propagan <strong>en</strong><br />
todas direcciones, las apropiaciones,<br />
contaminaciones, citas <strong>en</strong>tre formas<br />
visuales, se <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tran por todas<br />
p<strong>art</strong>es. Desplazami<strong>en</strong>tos de “abajo”<br />
hacia “arriba” y viceversa: tanto nos<br />
puede sorpr<strong>en</strong>der, <strong>en</strong> la pantalla del<br />
ord<strong>en</strong>ador, un <strong>en</strong>furruñado Simpson<br />
pintado a la manera de Van Gogh o<br />
Rembrandt, como podemos tropezar<br />
<strong>en</strong> un prestigioso espacio de <strong>art</strong>e<br />
con un falso huaco precolombino con<br />
la fi sonomía de Mickey Mouse, obra<br />
del <strong>art</strong>ista contemporáneo Nadín<br />
Ospina. En defi nitiva: asistimos a una<br />
reubicación del <strong>art</strong>e <strong>en</strong> el universo de<br />
las imág<strong>en</strong>es <strong>en</strong> la que la <strong>educació</strong>n<br />
no puede quedar aj<strong>en</strong>a.<br />
Es necesario reconocerlo: a m<strong>en</strong>udo<br />
hay que buscar fuera de lo que llamamos<br />
“<strong>art</strong>e” a la creatividad visual más<br />
osada e imaginativa, la ironía más<br />
afi lada, el juego visual más mordaz.<br />
Nos proporcionan ejemplos ámbitos<br />
como la publicidad, el diseño, las páginas<br />
web. Demos una ojeada a las<br />
formas de la publicidad llamadas bellow<br />
the line. También aquí hablamos<br />
de formas visuales que adquier<strong>en</strong><br />
vida propia: el activismo social se<br />
apropia de las marcas y del diseño<br />
para criticar ácidam<strong>en</strong>te la hipocre-<br />
116 sía de las grandes corporaciones<br />
transnacionales <strong>en</strong> la llamada contrapublicidad.<br />
El balance provisional podría ser el<br />
sigui<strong>en</strong>te: no podemos considerar las<br />
<strong>art</strong>es visuales como algo desligado<br />
de la visualidad contemporánea. Una<br />
visibilidad que es multiforme, polisémica,<br />
creativa, ubicua; marcada por<br />
la citación, la apropiación, el remix.<br />
Y que es multidireccional: de arriba<br />
hacia abajo, de abajo hacia arriba, es<br />
objeto de una imparable propagación<br />
viral. Como nos advierte Duncum<br />
(2001):<br />
Nunca antes <strong>en</strong> la historia las imág<strong>en</strong>es<br />
habían sido tan relevantes para la compilación<br />
y distribución del conocimi<strong>en</strong>to.<br />
Nunca antes había sido tan int<strong>en</strong>sa la<br />
estilización estética de los productos, la<br />
producción y distribución de imág<strong>en</strong>es<br />
tan abundante, ni la tecnología de la<br />
imag<strong>en</strong> tan fácil y asequible.<br />
Nos ocuparemos más adelante de<br />
las consecu<strong>en</strong>cias, <strong>en</strong> relación con el<br />
quehacer pedagógico, de este estado<br />
de cosas, pero es urg<strong>en</strong>te anticipar<br />
aquí una importante implicación de<br />
lo que estamos apuntando: tanto<br />
las imág<strong>en</strong>es como su percepción se<br />
<strong>en</strong>marcan <strong>en</strong> un contexto. Es decir:<br />
están histórica, social y políticam<strong>en</strong>te<br />
determinadas y no pued<strong>en</strong> ser<br />
estudiadas aislándolas de estos factores.<br />
En un contexto marcado por<br />
la ubicuidad y la multidireccionalidad<br />
de las imág<strong>en</strong>es, deberemos empezar<br />
a prestar at<strong>en</strong>ción —y mucha— a los<br />
contextos <strong>en</strong> que se crean y/o difund<strong>en</strong><br />
las imág<strong>en</strong>es. Probablem<strong>en</strong>te<br />
uno de los cambios de rumbo más<br />
relevantes <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística de<br />
los últimos años ha sido el dejar de<br />
considerar las imág<strong>en</strong>es como <strong>en</strong>tes<br />
aislados, como productos de excel<strong>en</strong>cia,<br />
dotados de valor intrínseco y<br />
aislados de toda práctica social. Tal<br />
actitud es producto de una concepción<br />
autoritaria del <strong>art</strong>e y de la cultura<br />
que ha sido ampliam<strong>en</strong>te criticada<br />
(Bordieu, 1988).<br />
¿Quién hay al otro lado?<br />
Hemos asumido que nuestro objeto<br />
de estudio es multiforme, multidi-<br />
reccional, que ya no es patrimonio<br />
exclusivo del autor de turno, que está<br />
expuesto a múltiples reinterpretaciones,<br />
trasvases, contaminaciones,<br />
mutaciones. Y que, <strong>en</strong> consecu<strong>en</strong>cia,<br />
el papel de nuestros interlocutores<br />
(públicos, educandos, alumnado, p<strong>art</strong>icipantes)<br />
ya no será nunca más el de<br />
la recepción pasiva de verdad revelada.<br />
En el caso de la <strong>educació</strong>n formal,<br />
el alumnado aporta un background <strong>en</strong><br />
forma de contexto sociocultural, de<br />
prácticas sociales de orig<strong>en</strong> (Freedman,<br />
2006), de habitus (Bourdieu y<br />
Passeron, 1981).<br />
No podemos considerar aquí <strong>en</strong> toda<br />
su complejidad el contexto de orig<strong>en</strong><br />
del alumnado que se <strong>en</strong>fr<strong>en</strong>ta a las<br />
imág<strong>en</strong>es <strong>art</strong>ísticas. Pero sí podemos<br />
dedicar unas líneas a anticipar cual es<br />
la disposición con la que v<strong>en</strong>drán al<br />
museo o al aula los chicos y las chicas,<br />
at<strong>en</strong>di<strong>en</strong>do a las ideas que, t<strong>en</strong>d<strong>en</strong>cialm<strong>en</strong>te,<br />
pesan sobre la formación<br />
de la id<strong>en</strong>tidad <strong>en</strong> el mundo contemporáneo,<br />
muy p<strong>art</strong>icularm<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong> la adolesc<strong>en</strong>cia. Y lo hacemos de<br />
la mano de Lipovetsky (1986), para<br />
destacar los conceptos de seducción,<br />
narcisismo e hiperconsumo. Lipovetsky<br />
nos hace consci<strong>en</strong>tes de como la<br />
seducción ha transc<strong>en</strong>dido el campo<br />
de las relaciones <strong>en</strong>tre individuos<br />
para convertirse <strong>en</strong> un principio de<br />
organización global <strong>en</strong> las sociedades<br />
de la abundancia: la seducción está<br />
<strong>en</strong> todas p<strong>art</strong>es, de forma muy obvia<br />
<strong>en</strong> la publicidad, pero también <strong>en</strong> las<br />
campañas políticas o <strong>en</strong> los productos<br />
audiovisuales.<br />
Esta preemin<strong>en</strong>cia de la seducción<br />
se desarrolla <strong>en</strong> paralelo a una necesidad<br />
de satisfacción inmediata<br />
de los deseos, traducida <strong>en</strong> una dinámica<br />
social de hiperconsumo. Para<br />
Lipovetsky, el hedonismo nihilista se<br />
traduce <strong>en</strong> una multiplicación de la<br />
oferta hasta el infi nito. Los estereotipos<br />
sociales se diversifi can, pero el<br />
mercado y la publicidad se apropian<br />
de t<strong>en</strong>d<strong>en</strong>cias, tribus, actitudes, para<br />
increm<strong>en</strong>tar la dinámica de hipercon
sumo. Satisfacción inmediata del deseo,<br />
hedonismo e hiperconsumo que<br />
ti<strong>en</strong><strong>en</strong> su epítome <strong>en</strong> el m<strong>en</strong>udeado<br />
eslogan publicitario “¿Lo quieres?<br />
¡Aquí lo ti<strong>en</strong>es!”.<br />
El hedonismo nihilista no puede t<strong>en</strong>er<br />
otra consecu<strong>en</strong>cia que el narcisismo.<br />
Como <strong>en</strong> el devastador relato de Michael<br />
Haneke <strong>en</strong> la película El video de<br />
B<strong>en</strong>ny, asistimos perplejos a la aparición<br />
de un nuevo narcisismo <strong>en</strong>tre<br />
los jóv<strong>en</strong>es, <strong>en</strong> forma de cerrami<strong>en</strong>to<br />
egótico sobre sí mismos. Un radical<br />
individualismo, que no ti<strong>en</strong>e nada que<br />
ver con el individualismo humanista,<br />
creativo y político de otros tiempos.<br />
Nos referimos ahora a un individualismo<br />
desprovisto de valores sociales.<br />
Un individualismo de los jóv<strong>en</strong>es y<br />
adolesc<strong>en</strong>tes que viv<strong>en</strong> <strong>en</strong> el pres<strong>en</strong>te:<br />
como <strong>en</strong> otro inevitable anuncio<br />
publicitario (“¡Vive el mom<strong>en</strong>to!”) se<br />
des<strong>en</strong>ti<strong>en</strong>d<strong>en</strong> del s<strong>en</strong>tido histórico<br />
del pasado y desconfían de un futuro<br />
cada vez más incierto.<br />
El sombrío retrato que hace Lipovetsky<br />
de adolesc<strong>en</strong>tes y jóv<strong>en</strong>es nos rebela<br />
y nos impulsa a p<strong>en</strong>sar contraejemplos,<br />
como <strong>en</strong> el caso de los chicos<br />
y las chicas que p<strong>art</strong>icipan <strong>en</strong> diversas<br />
formas de voluntariado y ONG o que<br />
ocupan plazas durante semanas para<br />
d<strong>en</strong>unciar como nos dejamos <strong>en</strong>gañar<br />
como colectividad. Pero puesto<br />
que el motivo de estas líneas es refl<br />
exionar sobre la <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> aulas<br />
y museos y el pot<strong>en</strong>cial de las <strong>art</strong>es<br />
visuales <strong>en</strong> tal empresa, debemos volver<br />
una vez más al sociólogo francés.<br />
Y lo hacemos porque la <strong>educació</strong>n no<br />
se escapa a sus sombríos vaticinios.<br />
Su trabajo más conocido nos <strong>en</strong>marca<br />
<strong>en</strong> la era del vacío, marcada por la indifer<strong>en</strong>cia.<br />
Y muchos doc<strong>en</strong>tes, principalm<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong> la <strong>educació</strong>n secundaria,<br />
se lam<strong>en</strong>tan precisam<strong>en</strong>te de la<br />
indifer<strong>en</strong>cia de su alumnado. Probablem<strong>en</strong>te<br />
subscribirían las tesis de<br />
Lipovetsky cuando afi rma que <strong>en</strong> ningún<br />
lugar es tan visible la indifer<strong>en</strong>cia<br />
como <strong>en</strong> la <strong>en</strong>señanza, donde se ha<br />
fulminado el prestigio y la autoridad<br />
del maestro y su discurso se ha banalizado.<br />
La <strong>en</strong>señanza, concluye, se ha<br />
convertido <strong>en</strong> una máquina neutralizada<br />
por la apatía escolar.<br />
Nada más lejos de mi int<strong>en</strong>ción que<br />
el ofrecer una visión pesimista de las<br />
nuevas g<strong>en</strong>eraciones. Cosa que, por<br />
otra p<strong>art</strong>e, sería muy poco original:<br />
quejarnos de que los jóv<strong>en</strong>es sigu<strong>en</strong><br />
un camino erróneo es un vicio tan antiguo<br />
como el mundo.<br />
En los últimos años, vistos los escasos<br />
resultados de nuestro sistema educativo<br />
<strong>en</strong> las evaluaciones internacionales<br />
de las compet<strong>en</strong>cias adquiridas<br />
por el alumnado, algunas voces abogan<br />
por una “vuelta al ord<strong>en</strong>” después<br />
de un supuesto relajami<strong>en</strong>to excesivo<br />
de la exig<strong>en</strong>cia académica. Ésta debería<br />
ir acompañada de una recuperación<br />
de la autoridad del doc<strong>en</strong>te<br />
y una revalorización de la cultura<br />
del esfuerzo (Llovet, 2011; Cardús,<br />
2003). Nadie puede refutar las obvias<br />
virtudes del esfuerzo como valor,<br />
pero contraponer autoridad y mérito<br />
académico a una realidad social marcada<br />
por la seducción, el hedonismo,<br />
el narcisismo y el hiperconsumo no<br />
parece, a priori, una estrategia con<br />
sufi ci<strong>en</strong>tes garantías de éxito. La <strong>educació</strong>n<br />
no puede adoptar una actitud<br />
resist<strong>en</strong>cial invocando, sin más, los<br />
antiguos valores. ¿Cuál es, <strong>en</strong>tonces,<br />
la mejor opción?<br />
Apr<strong>en</strong>der <strong>en</strong> un mundo colmado<br />
de estímulos. Arte, imág<strong>en</strong>es<br />
y <strong>educació</strong>n<br />
Hasta aquí he tratado de esbozar algunos<br />
cambios es<strong>en</strong>ciales que se han<br />
producido <strong>en</strong> <strong>art</strong>e y <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n, y<br />
que afectan sin duda nuestro quehacer<br />
como <strong>en</strong>señantes. Por una p<strong>art</strong>e,<br />
hemos asumido que las <strong>art</strong>es visuales<br />
son un objeto de estudio mutable, interconectado<br />
con otras formas visuales.<br />
Por otra, hemos concluido que el<br />
<strong>art</strong>e no puede ser estudiado como un<br />
saber aislado, porque <strong>en</strong> la práctica lo<br />
<strong>en</strong>contraremos vinculado a contextos<br />
y prácticas sociales. Y que el alumnado<br />
no se compone de individuos de<br />
m<strong>en</strong>te inmaculada y neutra <strong>en</strong> la que<br />
t<strong>en</strong>emos que introducir los saberes<br />
<strong>art</strong>ísticos <strong>en</strong> aulas y museos, sino de<br />
personas con id<strong>en</strong>tidad y voz. Además,<br />
algunas poderosas dinámicas<br />
de las sociedades de la abundancia no<br />
conduc<strong>en</strong> precisam<strong>en</strong>te al deseo de<br />
apr<strong>en</strong>der o al espíritu crítico.<br />
Parece claro que nuestro trabajo requiere<br />
superar el esquema tradicional<br />
de la transposición didáctica, que ha<br />
inspirado la <strong>en</strong>señanza <strong>en</strong> las didácticas<br />
específi cas durante muchos años.<br />
Tal y como lo formulaba Chevalard<br />
(1998), p<strong>art</strong>imos del savoir savant, ‘saber<br />
sabio’ (es decir, saber académico,<br />
cons<strong>en</strong>suado <strong>en</strong> el contexto de una<br />
disciplina) y lo t<strong>en</strong>emos que convertir<br />
<strong>en</strong> saber <strong>en</strong>señado, recontextualizándolo<br />
y adaptándolo a un nivel escolar<br />
específi co. Enseñar quiere decir establecer<br />
la adecuada transposición<br />
didáctica <strong>en</strong>tre uno y otro modo de<br />
saberes.<br />
Este principio está <strong>en</strong> sintonía con<br />
una conocida aserción de Bruner<br />
(1988): “Es posible <strong>en</strong>señar cualquier<br />
materia a cualquier niño o niña de<br />
una forma honesta a cualquier edad,<br />
respetando su etapa o mom<strong>en</strong>to evolutivo”.<br />
En relación con las <strong>art</strong>es, tal principio<br />
signifi caría acercar a chicos y chicas<br />
los productos de excel<strong>en</strong>cia de museos<br />
y espacios de <strong>art</strong>e, adaptando<br />
la explicación pertin<strong>en</strong>te a su nivel de<br />
maduración cognitiva o at<strong>en</strong>di<strong>en</strong>do<br />
a los conocimi<strong>en</strong>tos previos con que<br />
cu<strong>en</strong>tan. Así es como han trabajado<br />
educadores de museos y doc<strong>en</strong>tes<br />
de aula durante décadas: hemos int<strong>en</strong>tado<br />
hacer evid<strong>en</strong>tes, a los ojos<br />
de nuestros interlocutores, todo un<br />
mundo de signifi cados y valores que<br />
reca<strong>en</strong> <strong>en</strong> las obras de <strong>art</strong>e; hemos<br />
querido facilitar la compr<strong>en</strong>sión de<br />
la riqueza de cont<strong>en</strong>idos, favorecer la<br />
apreciación de los valores formales y<br />
117
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
estéticos al visitante neófi to. Pero el<br />
mundo es mutable, y cambian tanto<br />
el objeto de estudio, las <strong>art</strong>es y su relación<br />
con la cultura visual, como los<br />
interlocutores, habituados hoy a la<br />
seducción, la interactividad y el destello<br />
incesante de las pantallas.<br />
Si<strong>en</strong>do así las cosas, es necesario<br />
plantear algunas objeciones de peso<br />
a la idea de la transposición didáctica<br />
tal y como la hemos <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dido hasta<br />
hoy. En primer lugar, ponemos el foco<br />
<strong>en</strong> las disciplinas, dando por bu<strong>en</strong>o<br />
un currículo comp<strong>art</strong>im<strong>en</strong>tado por<br />
áreas de conocimi<strong>en</strong>to que aísla los<br />
saberes, <strong>en</strong> contraste con los contextos<br />
de la vida cotidiana, <strong>en</strong> la que estos<br />
saberes se aplican conjuntam<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong> situaciones prácticas. De ahí el<br />
actual debate <strong>en</strong>tre la necesidad de<br />
“saber de...” o “ser compet<strong>en</strong>te <strong>en</strong>...”.<br />
En segundo lugar, los conocimi<strong>en</strong>tos,<br />
el <strong>art</strong>e <strong>en</strong> el caso que nos ocupa, están<br />
contextualizados <strong>en</strong> el s<strong>en</strong>o de<br />
unas prácticas culturales. Los chicos<br />
y las chicas a los que queremos conv<strong>en</strong>cer<br />
de las excel<strong>en</strong>cias de un Rothko<br />
pued<strong>en</strong> s<strong>en</strong>tir que el museo no<br />
ti<strong>en</strong>e nada que ver con ellos ni con los<br />
contextos donde se desarrolla habitualm<strong>en</strong>te<br />
su vida; y este s<strong>en</strong>timi<strong>en</strong>to<br />
frustrará o difi cultará <strong>en</strong>ormem<strong>en</strong>te<br />
la explicación más convinc<strong>en</strong>te.<br />
En tercer lugar, esperamos que los<br />
chicos y las chicas acept<strong>en</strong> acríticam<strong>en</strong>te<br />
los cont<strong>en</strong>idos canónicos de la<br />
disciplina. Les ofrecemos un producto<br />
acabado, que deb<strong>en</strong> recibir desde<br />
una posición pasiva, de consumidores<br />
culturales, y así damos por hecho<br />
que el saber es neutral, e ignoramos<br />
o sil<strong>en</strong>ciamos los discursos implícitos,<br />
tan comunes <strong>en</strong> el <strong>art</strong>e, de tipo<br />
patriarcal, etnocéntrico o político.<br />
De esta tradicional preocupación de<br />
la pedagogía crítica, <strong>en</strong> el caso de la<br />
<strong>en</strong>señanza del <strong>art</strong>e, nos da algunos<br />
118 ejemplos excel<strong>en</strong>tes Acaso (2006). Y,<br />
<strong>en</strong> cu<strong>art</strong>o lugar, desde la perspectiva<br />
de la transposición didáctica, los destinatarios<br />
de la acción educativa no<br />
parec<strong>en</strong> t<strong>en</strong>er nada que decir. La clave<br />
del problema es como adaptamos<br />
los saberes canónicos a su capacidad<br />
de compr<strong>en</strong>der por razón de su edad<br />
o nivel de conocimi<strong>en</strong>to.<br />
Pero, ¿y sus intereses, sus contextos<br />
sociales y culturales y su id<strong>en</strong>tidad?<br />
No parece un problema m<strong>en</strong>or <strong>en</strong><br />
los tiempos de la comunicación y la<br />
interactividad esperar de los niños<br />
y adolesc<strong>en</strong>tes un rol de receptores<br />
pasivos y sin voz propia. Tampoco garantiza<br />
el desarrollo del p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to<br />
crítico y la creatividad.<br />
Si <strong>en</strong> unas líneas anteriores los sombríos<br />
diagnósticos de Lipovetsky<br />
apuntaban a la indifer<strong>en</strong>cia como un<br />
mal ext<strong>en</strong>dido <strong>en</strong> las aulas, una labor<br />
urg<strong>en</strong>te será conjurar esta indifer<strong>en</strong>cia<br />
con implicación y p<strong>art</strong>icipación<br />
activa. En una intelig<strong>en</strong>te refl exión<br />
sobre la actividad <strong>en</strong> las aulas, Charlot<br />
(2009) nos habla acerca de la<br />
relación que existe <strong>en</strong>tre actividad,<br />
s<strong>en</strong>tido y placer. Refl exión pl<strong>en</strong>am<strong>en</strong>te<br />
aplicable al campo de las <strong>art</strong>es<br />
visuales y a su didáctica. Charlot nos<br />
plantea una cuestión apar<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te<br />
obvia: apr<strong>en</strong>der requiere un esfuerzo,<br />
y uno dedica esfuerzo a lo que<br />
le interesa o le agrada. Un individuo<br />
se implica <strong>en</strong> una actividad si ti<strong>en</strong>e<br />
s<strong>en</strong>tido para él. Pero las tareas educativas<br />
pued<strong>en</strong> no t<strong>en</strong>er s<strong>en</strong>tido para<br />
mi; <strong>en</strong>tonces las haré (como ocurre a<br />
m<strong>en</strong>udo) por obligación o a fi n de evitar<br />
“males mayores”. O, si sopeso las<br />
consecu<strong>en</strong>cias y no me parec<strong>en</strong> muy<br />
temibles, simplem<strong>en</strong>te no las haré.<br />
Charlot añade:<br />
Para el análisis de una actividad, incluida<br />
la del alumno/a, uno ti<strong>en</strong>e que<br />
estar interesado <strong>en</strong> el signifi cado de la<br />
actividad y su efi cacia. ¿Por qué y hacia<br />
cuál objetivo estudian los alumnos? En<br />
mi opinión, esta es la cuestión de fondo,<br />
incluso cuando investigamos sobre la<br />
cuestión de las desigualdades sociales o<br />
de género <strong>en</strong> la escuela. […]<br />
¿Qué es lo que hace que los alumnos<br />
inviertan <strong>en</strong>ergía <strong>en</strong> sus estudios? Alguno<br />
puede estar motivado desde el exte-<br />
rior, pero se moviliza a sí mismo desde<br />
su interior. En revelar la cuestión de la<br />
movilización, uno se <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tra con el<br />
problema del deseo [...]. El apr<strong>en</strong>dizaje<br />
requiere una actividad intelectual. Un<br />
individuo sólo se implica <strong>en</strong> una actividad<br />
que ti<strong>en</strong>e signifi cado para ella/<br />
él. Cuando este s<strong>en</strong>tido adquiere cierta<br />
distancia del resultado deseado de la<br />
acción de estudiar, este compromiso<br />
es frágil. En contraste, cuando el motivo<br />
y objetivo de la actividad coincid<strong>en</strong>,<br />
este último se hace con una gran cantidad<br />
de s<strong>en</strong>tido, su realización se lleva<br />
a cabo con placer, y todavía más <strong>en</strong> la<br />
consecución del objetivo. Actividad,<br />
s<strong>en</strong>tido, placer: estos son los términos<br />
de la ecuación pedagógica que debe ser<br />
resuelta.<br />
De aquí surge la formulación de un<br />
problema clave que es el de la relación<br />
con el saber. Para un alumno<br />
—p<strong>en</strong>semos <strong>en</strong> una chica o un chico<br />
de una clase social desfavorecida—,<br />
¿qué s<strong>en</strong>tido ti<strong>en</strong>e <strong>en</strong> la ESO? Para<br />
él o ella ¿cuál es el significado de<br />
estudiar, o de negarse a estudiar?<br />
¿Cuál es el s<strong>en</strong>tido del apr<strong>en</strong>dizaje y<br />
la compr<strong>en</strong>sión, ya sea <strong>en</strong> la escuela<br />
o fuera de ella? ¿Qué significa para<br />
él o ella ir a un museo de <strong>art</strong>e? La<br />
relación con el saber cambia según<br />
el contexto sociocultural del alumnado,<br />
la id<strong>en</strong>tidad, la experi<strong>en</strong>cia<br />
vivida. Parémonos a p<strong>en</strong>sar qué relación<br />
ti<strong>en</strong><strong>en</strong> con el saber nuestros<br />
alumnos y compr<strong>en</strong>deremos por<br />
qué decid<strong>en</strong> apr<strong>en</strong>der o no apr<strong>en</strong>der<br />
un determinado cont<strong>en</strong>ido. De<br />
aquí se deriva, probablem<strong>en</strong>te, la<br />
necesidad de vincular los saberes<br />
académicos a las formas culturales<br />
<strong>en</strong> que p<strong>art</strong>icipan los chicos y las<br />
chicas, y su experi<strong>en</strong>cia vivida. En<br />
el campo que nos ocupa, la relación<br />
con las <strong>art</strong>es visuales será más rica<br />
y fluida si la <strong>en</strong>t<strong>en</strong>demos como un<br />
subconjunto de la cultura visual<br />
de la cual todos somos p<strong>art</strong>ícipes<br />
(desde Burt Simpson a Rembrandt),<br />
más que si ap<strong>art</strong>amos de las aulas la<br />
cultura visual de los niños y los adolesc<strong>en</strong>tes.
Vincular las <strong>art</strong>es a la cultura de los<br />
p<strong>art</strong>icipantes <strong>en</strong> la acción didáctica<br />
es un propósito relacionado con<br />
la propia creación de s<strong>en</strong>tido <strong>en</strong> el<br />
apr<strong>en</strong>dizaje. En palabras de Freedman<br />
(2006):<br />
Los alumnos continuam<strong>en</strong>te crean signifi<br />
cados personales y culturales a p<strong>art</strong>ir<br />
de la cultura visual, que refl ejan conocimi<strong>en</strong>tos,<br />
cre<strong>en</strong>cias y actitudes estimulados<br />
por una serie solapada de imág<strong>en</strong>es<br />
que han visto <strong>en</strong> el pasado. Se remit<strong>en</strong><br />
a otras imág<strong>en</strong>es y a otras formas de<br />
cultura <strong>en</strong> el proceso de creación del signifi<br />
cado. [...] El conocimi<strong>en</strong>to se deriva<br />
de una variedad de fu<strong>en</strong>tes externas a<br />
la escuela. Estas refer<strong>en</strong>cias fragm<strong>en</strong>tarias,<br />
a m<strong>en</strong>udo contradictorias, multidisciplinares<br />
e interculturales, pued<strong>en</strong><br />
t<strong>en</strong>er más que ver con la compr<strong>en</strong>sión<br />
de una materia escolar por p<strong>art</strong>e de los<br />
alumnos que el currículum basado <strong>en</strong> la<br />
disciplina.<br />
La cultura de los p<strong>art</strong>icipantes es diversa,<br />
dep<strong>en</strong>de de su contexto sociocultural<br />
de orig<strong>en</strong>. También el museo,<br />
como espacio educador, es cada vez<br />
más consci<strong>en</strong>te de este problema.<br />
Hooper Gre<strong>en</strong>hill (1999) propone la<br />
expresión “comunidad interpretativa”<br />
para referirse a la relación de los<br />
diversos públicos con la creación de<br />
s<strong>en</strong>tido:<br />
Los visitantes construy<strong>en</strong> signifi cado <strong>en</strong><br />
los museos utilizando una serie de estrategias<br />
interpretativas. El signifi cado<br />
es personal, relacionado con constructos<br />
m<strong>en</strong>tales exist<strong>en</strong>tes y con el patrón<br />
de ideas sobre las cuales el individuo<br />
basa su experi<strong>en</strong>cia <strong>en</strong> el mundo. Pero<br />
es también social <strong>en</strong> la medida <strong>en</strong> que es<br />
infl uido por aquellas que son importantes<br />
para el individuo (familia, grupo de<br />
padres, amigos, colegas), que compon<strong>en</strong><br />
la comunidad de constructores de signifi<br />
cado a la cual pert<strong>en</strong>ece el individuo.<br />
[...] El concepto de comunidad interpretativa<br />
puede ser expandido d<strong>en</strong>tro<br />
del ámbito del museo a todos los que<br />
ti<strong>en</strong><strong>en</strong> diversos substratos culturales y<br />
difer<strong>en</strong>tes posiciones <strong>en</strong> la historia. Es-<br />
tamos empezando a compr<strong>en</strong>der como<br />
reaccionan difer<strong>en</strong>tes comunidades culturales,<br />
y como una posición difer<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong> la historia afecta a la construcción de<br />
signifi cado.<br />
La voluntad de integrar la cultura de<br />
los p<strong>art</strong>icipantes y t<strong>en</strong>er <strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta<br />
sus contextos socioculturales de orig<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> vez de imponer una única cultura<br />
válida (la académica), nos lleva a<br />
prestar at<strong>en</strong>ción a un concepto que<br />
está ganando terr<strong>en</strong>o <strong>en</strong> el debate<br />
pedagógico, como es el de literacidad.<br />
La literacidad no es la alfabetización,<br />
aunque ti<strong>en</strong>e que ver con la capacidad<br />
para leer y g<strong>en</strong>erar textos. En<br />
primer lugar, la literacidad es múltiple<br />
(Gee, 2008). Necesitamos difer<strong>en</strong>tes<br />
tipos de alfabetización para leer difer<strong>en</strong>tes<br />
tipos de textos, de manera que<br />
confl uyan con nuestros propósitos<br />
p<strong>art</strong>iculares <strong>en</strong> leerlos.<br />
La literacidad es necesaria <strong>en</strong> muchos<br />
ámbitos semióticos difer<strong>en</strong>tes,<br />
y debemos ser capaces de “leer” y<br />
“escribir” <strong>en</strong> otros dominios semióticos<br />
nuevos a lo largo de la vida. Gee<br />
se interesa también por medios visuales:<br />
<strong>en</strong> nuestro mundo, el l<strong>en</strong>guaje<br />
no es <strong>en</strong> absoluto el único sistema<br />
de comunicación disponible. Exist<strong>en</strong><br />
muchos tipos de imág<strong>en</strong>es visuales y<br />
símbolos que ti<strong>en</strong><strong>en</strong> signifi cados específi<br />
cos, y así “alfabetización visual”<br />
o el concepto de alfabetización multimodal<br />
deb<strong>en</strong> ser consideradas <strong>en</strong>tre<br />
las nuevas alfabetizaciones. Puesto<br />
que la literacidad de un individuo está<br />
vinculada a sus prácticas sociales, la<br />
literacidad debe ser crítica: ti<strong>en</strong>e que<br />
vehicular el p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to crítico antes<br />
que la sumisión a la ortodoxia de<br />
las disciplinas.<br />
Cassany (2011) nos hace notar que<br />
la literacidad adopta nuevas dim<strong>en</strong>siones<br />
<strong>en</strong> la era de internet. Fr<strong>en</strong>te a<br />
jóv<strong>en</strong>es y adolesc<strong>en</strong>tes se abre todo<br />
un mundo de fotologs, webs de fanfi<br />
c (narraciones inv<strong>en</strong>tadas por los<br />
p<strong>art</strong>icipantes sobre personajes populares<br />
que desarrollan las grandes<br />
sagas televisivas o cinematográfi cas),<br />
blogs, redes. Cassany m<strong>en</strong>ciona la reveladora<br />
paradoja de chicos y chicas<br />
con pésimos resultados académicos y<br />
que, no obstante, gestionan espacios<br />
de internet con elaboradas narraciones<br />
donde se construy<strong>en</strong> interesantes<br />
interacciones de texto e imag<strong>en</strong>.<br />
Despliegan su rica literacidad multimodal<br />
donde les interesa, que no<br />
es precisam<strong>en</strong>te la clase de l<strong>en</strong>gua o<br />
de <strong>art</strong>es visuales. De nuevo nos vi<strong>en</strong>e<br />
a la m<strong>en</strong>te la refl exión de Charlot<br />
(2009): el apr<strong>en</strong>dizaje requiere implicación<br />
y actividad intelectual y uno<br />
sólo se implica <strong>en</strong> aquello que ti<strong>en</strong>e<br />
signifi cado para él/ella. En línea con<br />
la idea de comunidad de apr<strong>en</strong>dizaje,<br />
Cassany destaca como estas creaciones<br />
multimedia de los adolesc<strong>en</strong>tes<br />
<strong>en</strong> internet son comp<strong>art</strong>idas <strong>en</strong> la<br />
WWW y ti<strong>en</strong><strong>en</strong> una dim<strong>en</strong>sión social.<br />
Se conviert<strong>en</strong> <strong>en</strong> comunidades de<br />
práctica, con réplicas, intercambios,<br />
aportaciones colectivas.<br />
Parece sufi ci<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te claro, <strong>en</strong>tonces,<br />
que la verticalidad de la transposición<br />
didáctica está defi nitivam<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong> jaque mate y que el apr<strong>en</strong>dizaje ya<br />
no se puede construir <strong>en</strong> un espacio<br />
culturalm<strong>en</strong>te neutro. Los contextos<br />
y prácticas sociales del alumnado ti<strong>en</strong><strong>en</strong><br />
incid<strong>en</strong>cia <strong>en</strong> lo que apr<strong>en</strong>d<strong>en</strong> o<br />
dejan de apr<strong>en</strong>der, y el propio objeto<br />
de estudio, <strong>en</strong> nuestro caso las <strong>art</strong>es,<br />
se ha vuelto mutable, escurridizo y<br />
conectado con otras formas visuales<br />
e intermedia. Nuestra mejor opción,<br />
pues, será la que plasma la imag<strong>en</strong><br />
del rizoma. Wilson (2000) propone<br />
tomar prestada la conocida metáfora<br />
de Deleuze y Guattari (2010) para<br />
rep<strong>en</strong>sar los currículos de <strong>art</strong>e y <strong>educació</strong>n.<br />
La didáctica tradicional ti<strong>en</strong>e<br />
una estructura de árbol, con un tronco<br />
principal que conecta sus raíces<br />
con la copa, saber sabio y saber <strong>en</strong>señado.<br />
Como es sabido, los rizomas<br />
son estructuras vivas sin un tronco<br />
g<strong>en</strong>eral, constituidas por una serie de<br />
nódulos interconectados. La relación<br />
<strong>en</strong>tre las p<strong>art</strong>es que lo compon<strong>en</strong> no<br />
es jerárquica, y todas las p<strong>art</strong>es dan<br />
119
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
vida al conjunto. Si asumimos que<br />
el universo de las imág<strong>en</strong>es es rico,<br />
ubicuo, mutable, interconectado, y<br />
si, además, esperamos que los p<strong>art</strong>icipantes<br />
<strong>en</strong> la acción didáctica aport<strong>en</strong><br />
su bagaje, <strong>en</strong>tonces el rizoma<br />
es la imag<strong>en</strong> adecuada para nuestra<br />
labor. Al fi n y al cabo, nos movemos<br />
<strong>en</strong> lo que Spiro (1991) d<strong>en</strong>ominaría<br />
un campo mal estructurado. Algunas<br />
disciplinas, como las matemáticas<br />
o las ci<strong>en</strong>cias, son campos de saber<br />
altam<strong>en</strong>te estructurados, donde es<br />
posible establecer un currículo secu<strong>en</strong>ciado<br />
y comp<strong>art</strong>im<strong>en</strong>tado. Pero<br />
otros campos, como el conocimi<strong>en</strong>to<br />
social o las <strong>art</strong>es, son mucho m<strong>en</strong>os<br />
estructurados, de hecho pued<strong>en</strong><br />
t<strong>en</strong>er contornos difusos (como testimonia,<br />
<strong>en</strong> nuestro caso, el eterno<br />
debate sobre qué es y qué no es <strong>art</strong>e,<br />
por ejemplo) o ser intrínsecam<strong>en</strong>te<br />
complejos y multidim<strong>en</strong>sionales. En<br />
tales casos hablamos de campos mal<br />
estructurados, campos <strong>en</strong> los que<br />
los int<strong>en</strong>tos de estructurar lineal o<br />
jerárquicam<strong>en</strong>te los saberes acaban<br />
desvirtuando o banalizando los cont<strong>en</strong>idos.<br />
La secu<strong>en</strong>ciación lineal del<br />
currículo conv<strong>en</strong>cional no se adecua<br />
a los conocimi<strong>en</strong>tos complejos. Por<br />
tanto, concluye Spiro, la complejidad<br />
del campo mal estructurado se debe<br />
abordar como qui<strong>en</strong> recorre un paisaje.<br />
Un único recorrido lineal no nos<br />
da la idea de los desniveles, montañas,<br />
cu<strong>en</strong>cas. Lo mismo sucede con<br />
un paisaje conceptual. Debemos recorrerlo<br />
<strong>en</strong> muchas direcciones para<br />
divisar su complejidad y evitar que se<br />
ac<strong>en</strong>túe su profundidad. Debemos<br />
visitar los “lugares” desde direcciones<br />
difer<strong>en</strong>tes, p<strong>en</strong>sarlos desde perspectivas<br />
difer<strong>en</strong>tes.<br />
Parece, pues, que t<strong>en</strong>emos trabajo<br />
por delante. Nos ha tocado vivir tiempos<br />
de cambios rápidos y constantes.<br />
120 Tiempos apasionantes, <strong>en</strong> los que<br />
factores nuevos impactan cada día <strong>en</strong><br />
el mundo que habitamos, abriéndolo<br />
a vías insospechadas hasta anteayer.<br />
Hemos asumido que la revolución del<br />
conocimi<strong>en</strong>to y su difusión dibujan<br />
un camino sin vuelta atrás <strong>en</strong> cuanto<br />
a los modelos con los que apr<strong>en</strong>demos.<br />
Veámoslo como una <strong>en</strong>orme<br />
v<strong>en</strong>taja. Ciertam<strong>en</strong>te, la <strong>educació</strong>n se<br />
vuelve una labor más compleja cada<br />
día, abocada como está a <strong>en</strong>cajar <strong>en</strong><br />
el ritmo de los tiempos. Las inercias<br />
son pertinaces, pero sin duda el tedio,<br />
la apatía y el inmovilismo sólo<br />
nos llevarán a increm<strong>en</strong>tar las fi las<br />
del fracaso escolar. Es evid<strong>en</strong>te que<br />
la mutabilidad comporta riesgos, y<br />
que <strong>en</strong> todo proceso de cambios se<br />
pierd<strong>en</strong> y se ganan cosas. En el binomio<br />
<strong>art</strong>e y <strong>educació</strong>n, pero, hay una<br />
her<strong>en</strong>cia de décadas de creatividad<br />
y exploración de nuevos territorios.<br />
Este espíritu parece ahora más necesario<br />
que nunca.<br />
Refer<strong>en</strong>cias bibliográfi cas<br />
acaSo, M. (2006). El l<strong>en</strong>guaje visual.<br />
Barcelona: Paidós.<br />
B<strong>art</strong>hES, R. (1971). El susurro del l<strong>en</strong>guaje.<br />
Barcelona: Paidós.<br />
B<strong>art</strong>hES, R. (1997). El grado cero de la<br />
escritura. Madrid: Siglo XXI Editores.<br />
BourDiEu, P. (1988). La distinción. Criterios<br />
y bases sociales del gusto. Madrid:<br />
Taurus.<br />
BourDiEu, P.; paSSEron, J. C. (1981).<br />
La Reproducción: elem<strong>en</strong>tos para una<br />
teoría del sistema de <strong>en</strong>señanza. Barcelona:<br />
Laia.<br />
BEnJamin, W. (1973). Discursos interrumpidos.<br />
Madrid: Taurus.<br />
BrunEr, J. (1988). Realidad m<strong>en</strong>tal y<br />
mundos posibles. Barcelona: Gedisa.<br />
carDúS, S. (2003). B<strong>en</strong> educats. Una<br />
def<strong>en</strong>sa útil de les conv<strong>en</strong>cions, el civisme<br />
i l’autoritat. Barcelona: Edicions La<br />
Campana.<br />
caSSanY, D. (2011). En_línea: leer y escribir<br />
<strong>en</strong> la red. Barcelona: Anagrama.<br />
charlot, B. (2009). “School and the<br />
pupil’s work”. Sisifo (10), septiembre-<br />
diciembre 2009, p. 87-94.<br />
chEvalarD (1998). La transposition<br />
didactique: du savoir savant au savoir<br />
<strong>en</strong>seigné. París: P<strong>en</strong>sée sauvage.<br />
DElEuzE, G.; Guattari, F. (2010). Mil<br />
mesetas. Capitalismo y esquizofr<strong>en</strong>ia.<br />
Val<strong>en</strong>cia: Pre-textos.<br />
Duncum, P. (2001). “Visual culture:<br />
Developm<strong>en</strong>ts, defi nitions and directions<br />
for <strong>art</strong> education”. Studies in Art<br />
Education (42, 2), p. 101-112.<br />
frEEDman, K. (2006). Enseñar la Cultura<br />
Visual. Currículum, estética y la vida<br />
social del <strong>art</strong>e. Barcelona: Octaedro.<br />
GaDamEr (1991). La actualidad de lo<br />
bello. Barcelona: Paidós.<br />
GEE, J. P. (2008). Getting over the<br />
slump: Innovation strategies to promote<br />
childr<strong>en</strong>’s learning. Nova York: The<br />
Joan Ganz Cooney C<strong>en</strong>ter.<br />
hoopEr-GrEEnhill, E. (1999). The<br />
Educational Role of the Museum. Londres:<br />
Routledge.<br />
lipovEtSKY, G. (1986). La Era del vacío:<br />
<strong>en</strong>sayos sobre el individualismo contemporáneo.<br />
Barcelona: Anagrama.<br />
lYotarD, J. F. (2006). La condición<br />
postmoderna. Madrid: Cátedra.<br />
llovEt, J. (2011). Adéu a la universitat.<br />
Barcelona: Galaxia Gutemberg.<br />
Spiro, R. J.; fEltovich, P. J.; JacoBSon,<br />
M. J.; couiSon, R. L. (1991). “Cognitive<br />
fl exibility, constructivism and<br />
hypertext: random access instruction<br />
for advanced knowledge acquisition<br />
in ill-structured domains”. Educational<br />
Technology (5), p. 24-33.<br />
tatarKiEwicz, W. (1996). Historia de<br />
seis ideas: <strong>art</strong>e, belleza, forma, creatividad,<br />
mí mesis, experi<strong>en</strong>cia, estética.
Madrid: Tecnos.<br />
wilSon, B. (2000). “Of diagrams and<br />
rhizomes. Disrupting the cont<strong>en</strong>t of<br />
<strong>art</strong> education”. En: International Visual<br />
Arts Confer<strong>en</strong>ce. Taipei Teachers<br />
College.<br />
“¿QUIéN PLANEÓ SER DE MAYOR<br />
EDUCADORA DE MUSEOS?:<br />
DESAfíOS DE UNA CARRERA PROfESIONAL<br />
EN CONSTRUCCIÓN”<br />
Eneritz López M<strong>art</strong>ínez 1<br />
Professional de l’<strong>educació</strong> <strong>en</strong><br />
museus<br />
¿Cuál es la consideración de la labor<br />
de las educadoras de museos<br />
<strong>en</strong> la sociedad y <strong>en</strong> el ámbito de la<br />
museología? ¿A qué tipos de perfi les<br />
respond<strong>en</strong>? ¿Por qué su formación<br />
sigue si<strong>en</strong>do tan difusa y su profesionalización<br />
parece tan lejana? ¿En<br />
qué condiciones llevan a cabo sus<br />
prácticas pedagógicas <strong>en</strong> los museos?<br />
A lo largo de este texto, y p<strong>art</strong>i<strong>en</strong>do<br />
de mis experi<strong>en</strong>cias como educadora,<br />
investigadora y usuaria de museos,<br />
exploraré estas y otras cuestiones<br />
que me preocupan <strong>en</strong> relación con<br />
el ámbito de la <strong>educació</strong>n museística,<br />
haci<strong>en</strong>do hincapié <strong>en</strong> lo relacionado<br />
con la situación, circunstancias y expectativas<br />
de qui<strong>en</strong>es nos dedicamos<br />
profesionalm<strong>en</strong>te a este ámbito. Para<br />
ello, <strong>en</strong>trecruzaré refer<strong>en</strong>cias teóricas,<br />
material recogido durante mis<br />
investigaciones y narraciones personales,<br />
con el objetivo de contribuir a<br />
fom<strong>en</strong>tar la refl exión y el debate sobre<br />
este tema, que sigue resultando<br />
tan controvertido.<br />
Introducción<br />
La ironía de la pregunta con la que<br />
he titulado este texto —“¿quién planeó<br />
ser de mayor educadora de<br />
museos?”—, alude a que sorpr<strong>en</strong>d<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te<br />
aún hay muy pocos refer<strong>en</strong>tes<br />
sobre esta profesión <strong>en</strong> España.<br />
En nuestro imaginario colectivo no<br />
existe la posibilidad de dedicarse de<br />
forma perman<strong>en</strong>te, segura y profe-<br />
sional a ser educadora de museos.<br />
Más bi<strong>en</strong> las educadoras de museos<br />
se nos muestran como esas personas<br />
auxiliares que nos explican, nos guían,<br />
nos <strong>en</strong>treti<strong>en</strong><strong>en</strong>, nos dan información<br />
(que suponemos apr<strong>en</strong>dida de algún<br />
catálogo), qui<strong>en</strong>es son normalm<strong>en</strong>te<br />
jóv<strong>en</strong>es, y que muchos no sab<strong>en</strong><br />
cómo tratar ni dónde ubicar.<br />
A lo largo de este texto me interesa<br />
pres<strong>en</strong>tar algunos de los desafíos y<br />
problemáticas a los que se <strong>en</strong>fr<strong>en</strong>ta<br />
esta (pseudo)profesión actualm<strong>en</strong>te,<br />
una labor muy difusa, desarrollada<br />
a m<strong>en</strong>udo por personas sobresaturadas<br />
al desempeñar funciones<br />
infi nitas, que pued<strong>en</strong> abarcar tantas<br />
como horas t<strong>en</strong>ga la jornada. A eso<br />
se le suma que es un trabajo con poco<br />
prestigio social, escasam<strong>en</strong>te valorado<br />
y con altas dosis de precariedad,<br />
un trabajo concebido como temporal,<br />
que se confunde con una vocación,<br />
realizado por personas invisibles y<br />
consideradas prescindibles, aunque<br />
paradójicam<strong>en</strong>te sean qui<strong>en</strong>es más<br />
conocimi<strong>en</strong>tos, herrami<strong>en</strong>tas y criterio<br />
t<strong>en</strong>gan para hablar sobre las colecciones<br />
y construir programas para<br />
todo tipo de públicos.<br />
Además, considero que es una carrera<br />
profesional <strong>en</strong> construcción porque<br />
la formación específi ca actualm<strong>en</strong>te<br />
exist<strong>en</strong>te no está concebida<br />
conjuntam<strong>en</strong>te desde universidades<br />
y museos, tratándose de una formación<br />
<strong>en</strong> herrami<strong>en</strong>tas, aislada, quizás<br />
una revisión de t<strong>en</strong>d<strong>en</strong>cias, pero casi<br />
siempre fragm<strong>en</strong>tada e incluso contradictoria,<br />
que ap<strong>en</strong>as promueve la<br />
refl exión ni se conecta con lo que las<br />
realidades de la <strong>educació</strong>n museística<br />
pued<strong>en</strong> llegar a ser. En cualquier<br />
caso, esta car<strong>en</strong>cia de preparación<br />
refl exiva, que interconecte teorías y<br />
prácticas y que sea de calidad, obstaculiza<br />
mucho la profesionalización.<br />
Estas son las ideas principales que<br />
iré desarrollando a lo largo de este<br />
<strong>art</strong>ículo, que básicam<strong>en</strong>te se pued<strong>en</strong><br />
cond<strong>en</strong>sar <strong>en</strong> mi preocupación por<br />
las difi cultades exist<strong>en</strong>tes actualm<strong>en</strong>-<br />
te de desarrollar una carrera coher<strong>en</strong>te<br />
y próspera como educadora de<br />
museos <strong>en</strong> España. Estas difi cultades,<br />
obviam<strong>en</strong>te, están ancladas <strong>en</strong> la situación<br />
marginal y desestimada que<br />
aún ti<strong>en</strong><strong>en</strong> los DEAC d<strong>en</strong>tro del ecosistema<br />
de los museos 2 .<br />
¿Desde dónde hablo? ¿Por qué<br />
me interesa estudiar el campo<br />
de la <strong>educació</strong>n museística?<br />
Antes de com<strong>en</strong>zar, para mí es importante<br />
explicitar desde dónde estoy<br />
escribi<strong>en</strong>do, ya que lo hago desde la<br />
complejidad de mi perfi l profesional<br />
híbrido, aunque al mismo tiempo<br />
muy específi co d<strong>en</strong>tro del campo de<br />
la <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> museos. Lo clasifi co<br />
como “híbrido” porque <strong>en</strong> la construcción<br />
de mi id<strong>en</strong>tidad profesional<br />
confl uy<strong>en</strong> varios aspectos que<br />
se complem<strong>en</strong>tan y se contradic<strong>en</strong>.<br />
En primer lugar, trabajo como educadora<br />
de museos y diseñadora de<br />
programas pedagógicos conoci<strong>en</strong>do<br />
de primera mano el ámbito de desarrollo<br />
de esta labor desde su propio<br />
terr<strong>en</strong>o. Paralelam<strong>en</strong>te, mant<strong>en</strong>go<br />
otra faceta importante de investigadora,<br />
que inicié con la realización de<br />
mi tesis doctoral 3 , y que se exti<strong>en</strong>de<br />
hasta la actualidad, a través de la elaboración<br />
de <strong>art</strong>ículos fruto de investigaciones<br />
más localizadas <strong>en</strong> aspectos<br />
concretos de la conformación de esta<br />
profesión 4 . Además, mi condición de<br />
estudiante eterna, de asist<strong>en</strong>te a cursos,<br />
jornadas y congresos con afán<br />
de seguir formándome, de apr<strong>en</strong>der<br />
cosas nuevas, es algo que también<br />
es vital para mis cimi<strong>en</strong>tos profesionales.<br />
Por supuesto mi día a día<br />
implica muchas lecturas y una gran<br />
dosis de estudio, no sólo sobre <strong>art</strong>e,<br />
<strong>art</strong>istas y otros cont<strong>en</strong>idos de los museos,<br />
sino también sobre estrategias<br />
educativas, formas de abordaje de<br />
nuevas prácticas <strong>art</strong>ísticas y maneras<br />
de trabajar con distintos grupos. Al<br />
aludir esto reivindico que la profesión<br />
de la educadora de museos no<br />
es algo que pueda basarse solam<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong> la práctica, <strong>en</strong> el <strong>en</strong>sayo-error, <strong>en</strong><br />
121
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
la experim<strong>en</strong>tación diaria, sino que<br />
también implica estudio, búsqueda<br />
de refer<strong>en</strong>tes y reciclaje continuo,<br />
aspecto que desde las instituciones<br />
o empresas no siempre es compr<strong>en</strong>dido<br />
y para el que no siempre se nos<br />
brinda el tiempo/espacio necesario.<br />
El último aspecto <strong>en</strong> el quiero incidir,<br />
y que también contribuye fuertem<strong>en</strong>te<br />
a construirme como profesional,<br />
es que soy una asidua usuaria,<br />
visitante, paseante de museos <strong>en</strong> los<br />
cuales observo, escucho, p<strong>art</strong>icipo<br />
<strong>en</strong> actividades, analizo sus prácticas,<br />
visito, pregunto, cuestiono. Esta afi -<br />
ción tan vinculada con mi práctica<br />
profesional la <strong>en</strong>riquece con ideas,<br />
informaciones y experi<strong>en</strong>cias muy<br />
valiosas. En conjunto, estos cuatro<br />
aspectos que acabo de m<strong>en</strong>cionar<br />
conforman a p<strong>art</strong>es iguales mi mirada<br />
y apuntan desde donde estoy hablando,<br />
ya que todos ellos construy<strong>en</strong><br />
mi id<strong>en</strong>tidad profesional, además de<br />
que permit<strong>en</strong> mostrarme como una<br />
educadora e investigadora versátil y<br />
fl exible.<br />
Precisam<strong>en</strong>te por este carácter mixto<br />
de mi perfi l, siempre me ha gustado<br />
comprobar que lo que estudio con<br />
interés no es un proceso imparcial,<br />
sino que se trata de un reto que incluye<br />
la compr<strong>en</strong>sión de una p<strong>art</strong>e<br />
muy importante de la vida de las<br />
personas —su trabajo-—, lo cual me<br />
toca muy de cerca y está totalm<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong>trelazado con mi cotidianeidad y<br />
mis expectativas laborales. A ello se<br />
une que hay varios aspectos que me<br />
impulsan a estudiar y trabajar <strong>en</strong> el<br />
campo de la <strong>educació</strong>n museística;<br />
<strong>en</strong> primer lugar, me han inspirado<br />
las observaciones realizadas sobre<br />
la práctica de algunas educadoras y<br />
la refl exión sobre la mía propia, que<br />
siempre <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro ll<strong>en</strong>a de contradicciones,<br />
car<strong>en</strong>cias y dilemas, al<br />
122 mismo tiempo que impulsada por<br />
fuertes motivaciones, bagaje académico<br />
e ilusiones. Estas viv<strong>en</strong>cias e<br />
indagaciones me han llevado siempre<br />
a preguntarme: ¿cómo puede ser<br />
que el trabajo de las educadoras esté<br />
tan ninguneado incluso d<strong>en</strong>tro de las<br />
propias instituciones cuando son las<br />
<strong>art</strong>iculadoras de la relación con los<br />
públicos? Esta pregunta vi<strong>en</strong>e acompañándome<br />
desde el año 2002, cuando<br />
por primera vez <strong>en</strong>tré a trabajar<br />
<strong>en</strong> un museo a través de un contrato<br />
<strong>en</strong> prácticas.<br />
En segundo lugar, t<strong>en</strong>go <strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta<br />
que a través de cursos, congresos y<br />
publicaciones están surgi<strong>en</strong>do voces<br />
(desde museos, colectivos indep<strong>en</strong>di<strong>en</strong>tes<br />
y universidades) que se<br />
esfuerzan por dar a conocer la relevancia<br />
del trabajo de la educadora de<br />
museos, interesándome p<strong>art</strong>icipar <strong>en</strong><br />
este debate abierto sobre su papel, su<br />
formación, su situación 5 . Finalm<strong>en</strong>te,<br />
a p<strong>art</strong>ir de mis lecturas, experi<strong>en</strong>cias<br />
y observaciones he notado cómo <strong>en</strong><br />
el área de la <strong>educació</strong>n museística a<br />
m<strong>en</strong>udo lo que se propugna desde<br />
ámbitos teóricos está muy alejado de<br />
lo que se manti<strong>en</strong>e desde la práctica<br />
(ya que se concib<strong>en</strong> como dos ámbitos<br />
totalm<strong>en</strong>te opuestos); por ello<br />
me ha interesado refl exionar sobre<br />
cómo posibilitar la adopción de posturas<br />
que conciban teoría y práctica<br />
de forma indisoluble, pot<strong>en</strong>ciando el<br />
papel de intelectuales y la labor crítica<br />
de las educadoras, qui<strong>en</strong>es pued<strong>en</strong><br />
t<strong>en</strong>er perfi les heterogéneos y<br />
<strong>en</strong>t<strong>en</strong>der su práctica de forma global.<br />
Cuestiones cand<strong>en</strong>tes <strong>en</strong> relación<br />
con la id<strong>en</strong>tidad, posición,<br />
trabajo y formación<br />
de las educadoras de museos<br />
¿Cuáles son las cuestiones principales<br />
que me inquietan <strong>en</strong> estos<br />
mom<strong>en</strong>tos <strong>en</strong> cuanto a la vida profesional<br />
de las educadoras de museos?<br />
¿Qué aspectos de su formación y su<br />
situación laboral podrían rep<strong>en</strong>sarse<br />
para dar paso a políticas más justas y<br />
sost<strong>en</strong>ibles? A continuación <strong>art</strong>icularé<br />
algunas de mis refl exiones sobre<br />
estas cuestiones <strong>en</strong> seis ejes temáticos<br />
que iré desgranado:<br />
Perfi les profesionales indefi -<br />
nidos y debilitados<br />
Al com<strong>en</strong>zar a explorar la id<strong>en</strong>tidad<br />
profesional de este colectivo, algunas<br />
de mis primeras preguntas fueron:<br />
¿Quiénes son las educadoras de<br />
museos? ¿Cuáles son los rasgos que<br />
se buscan <strong>en</strong> ellas? Según algunos<br />
refer<strong>en</strong>tes que basan la validez del<br />
trabajo educativo <strong>en</strong> la satisfacción<br />
del público, las educadoras de museos<br />
ti<strong>en</strong><strong>en</strong> un papel imprescindible<br />
<strong>en</strong> la institución porque interpretan<br />
las colecciones y son qui<strong>en</strong>es pued<strong>en</strong><br />
incluir las perspectivas y visiones<br />
de los visitantes, dándoles así voz.<br />
Como trabajan <strong>en</strong> contacto directo y<br />
continuo con los usuarios del museo,<br />
sab<strong>en</strong> sus demandas y prefer<strong>en</strong>cias,<br />
id<strong>en</strong>tifi can problemas e improvisan<br />
soluciones (Munley, 1999, <strong>en</strong> Anderson,<br />
2004).<br />
No obstante, durante mis trabajos<br />
de campo y mi experi<strong>en</strong>cia de trabajo<br />
me he <strong>en</strong>contrado con posturas muy<br />
desiguales a la hora de explorar cuál<br />
podría ser el perfi l de la educadora de<br />
museos y qué características serían<br />
adecuadas para el desarrollo de su<br />
profesión. A pesar de los desacuerdos,<br />
sí que he observado cierto cons<strong>en</strong>so<br />
sobre las características más<br />
comunes, necesarias o apropiadas de<br />
las educadoras de museos. Algunos<br />
de los rasgos más recurr<strong>en</strong>tes son:<br />
bu<strong>en</strong>a comunicadora, empática, resolutiva,<br />
paci<strong>en</strong>te, creativa, versátil,<br />
positiva, sociable, inquieta, proactiva,<br />
comunicativa, apasionada, refl exiva,<br />
dialogante, compet<strong>en</strong>te, “con tal<strong>en</strong>to”<br />
(ti<strong>en</strong>e ideas y sabe desarrollarlas),<br />
habilidades de gestión, sabe estrategias<br />
para trabajar con objetos, conoce<br />
procesos y materiales <strong>art</strong>ísticos, responsable<br />
de ser la imag<strong>en</strong> del museo,<br />
con ganas de apr<strong>en</strong>der, de investigar,<br />
de innovar y experim<strong>en</strong>tar. En paralelo<br />
otras actitudes que son comunes<br />
al colectivo de educadoras de museos<br />
es que suel<strong>en</strong> estar <strong>en</strong> constante<br />
formación, manti<strong>en</strong><strong>en</strong> experi<strong>en</strong>cias<br />
laborales paralelas <strong>en</strong> otros <strong>en</strong>tornos<br />
educativos, ti<strong>en</strong><strong>en</strong> interés por el contexto<br />
y compromiso con él, despliegan<br />
sus capacidades de relacionarse y de
construir redes y suel<strong>en</strong> contar con<br />
conocimi<strong>en</strong>to de las condiciones estructurales<br />
y políticas de trabajo.<br />
P<strong>art</strong>i<strong>en</strong>do de todo esto y t<strong>en</strong>i<strong>en</strong>do <strong>en</strong><br />
cu<strong>en</strong>ta que sin duda su perfi l es híbrido,<br />
poroso, fl exible, heterogéneo,<br />
al lanzar la pregunta: ¿Qué perfi l(es)<br />
profesional(es) deberían establecerse<br />
para las educadoras de museos?,<br />
siempre me he <strong>en</strong>contrado visiones<br />
contrapuestas: mi<strong>en</strong>tras algunas v<strong>en</strong><br />
<strong>en</strong> el establecimi<strong>en</strong>to de un perfi l la<br />
solución a su precariedad (ya que<br />
conllevaría mejores condiciones laborales)<br />
o la erradicación de un supuesto<br />
intrusismo, otras reparan más<br />
<strong>en</strong> la difi cultad de hacerlo p<strong>en</strong>sando<br />
<strong>en</strong>: ¿qué se necesita realm<strong>en</strong>te para<br />
ejercer adecuadam<strong>en</strong>te esta profesión?<br />
¿Quién pondría los criterios?<br />
¿Se deberían establecer unos mínimos<br />
de formación?<br />
En resum<strong>en</strong>, es cierto que este perfi l<br />
profesional está poco defi nido y, <strong>en</strong><br />
este caso, ¿sería pertin<strong>en</strong>te promover<br />
la unifi cación de criterios al respecto<br />
y delimitar su perfi l profesional? Si<br />
<strong>en</strong>t<strong>en</strong>demos que un perfi l profesional<br />
es el conjunto de conocimi<strong>en</strong>tos,<br />
capacidades, habilidades, aptitudes y<br />
actitudes para el óptimo desempeño<br />
del trabajo (si<strong>en</strong>do necesario analizar<br />
las características de la profesión y<br />
de su práctica real), <strong>en</strong>tonces, considerando<br />
la diversidad de conocimi<strong>en</strong>tos,<br />
capacidades, habilidades y aptitudes<br />
de las personas que realizan<br />
labores educativas <strong>en</strong> estos c<strong>en</strong>tros,<br />
resulta bastante inapropiado concretar<br />
de <strong>en</strong>trada un perfi l de educadora<br />
de museos estándar, ya que <strong>en</strong> su vida<br />
profesional transitan <strong>en</strong>tre terr<strong>en</strong>os<br />
muy distintos. Además, no t<strong>en</strong>dría<br />
s<strong>en</strong>tido acotar un perfi l cerrado al<br />
que todas deban ajustarse cuando<br />
hay múltiples maneras de concebir la<br />
práctica educativa <strong>en</strong> los museos.<br />
Por ello, quizás <strong>en</strong> vez de focalizar la<br />
preocupación <strong>en</strong> estipular unos requisitos<br />
iniciales a los que ajustarse,<br />
quizás es más s<strong>en</strong>sato ofrecer oportunidades<br />
reales de formación continua<br />
de calidad, brindarles confi anza<br />
<strong>en</strong> el ejercicio de su trabajo y proporcionarles<br />
espacios para comp<strong>art</strong>ir<br />
y refl exionar. En esta formación, se<br />
deberían t<strong>en</strong>er <strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta aspectos<br />
como investigar y evaluar como p<strong>art</strong>e<br />
del trabajo, t<strong>en</strong>i<strong>en</strong>do <strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta que<br />
una educadora ti<strong>en</strong>e capacidad crítica<br />
y refl exiva, puede construir sus<br />
propios relatos, sus propias versiones<br />
situadas, es decir, que no sólo reproduce<br />
o transmite, sino que su labor<br />
educativa es también producción cultural,<br />
ya que lo pedagógico también<br />
es un acto de creación. Por ello, creo<br />
que deberíamos p<strong>art</strong>ir de conformar<br />
o buscar un perfi l de educadora como<br />
intelectual, como “trabajadora cultural”<br />
(Giroux, 1997), <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dida como<br />
una profesional que construye conocimi<strong>en</strong>to,<br />
y cuyo trabajo incluye la innovación,<br />
la transformación y la puesta<br />
<strong>en</strong> cuestión de parámetros dados.<br />
falta de reconocimi<strong>en</strong>to:<br />
¿cómo se v<strong>en</strong> y cómo son<br />
vistas?<br />
Sigui<strong>en</strong>do con la refl exión sobre la visibilidad<br />
de la labor educativa <strong>en</strong> los<br />
museos, me he preguntado: ¿desde<br />
cuándo las educadoras luchan por<br />
visibilizar y justifi car la valía de su<br />
trabajo? ¿Por qué todavía han de reclamar<br />
prestigio y consideración? En<br />
este s<strong>en</strong>tido, he observado que aunque<br />
se v<strong>en</strong> como personas con recursos,<br />
con <strong>en</strong>ergía, con formación y con<br />
ganas de asumir responsabilidades<br />
varias d<strong>en</strong>tro de la rutina diaria, notan<br />
ser vistas como personas dóciles<br />
y sumisas (que aceptan discursos y<br />
normas sin vacilar), pero a la vez de<br />
forma incongru<strong>en</strong>te las v<strong>en</strong> también<br />
como personal activo y creativo d<strong>en</strong>tro<br />
del museo, aunque sin poder de<br />
decisión d<strong>en</strong>tro del organismo.<br />
De hecho, uno de los primeros com<strong>en</strong>tarios<br />
que las educadoras que<br />
trabajan <strong>en</strong> museos hac<strong>en</strong> al hilo de<br />
la aus<strong>en</strong>cia de reconocimi<strong>en</strong>to social<br />
que ti<strong>en</strong>e esta labor (tanto d<strong>en</strong>tro<br />
como fuera de la profesión museológica)<br />
es sobre las faltas de aprobación<br />
o apoyo explícito por p<strong>art</strong>e de otros<br />
dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos. Para paliar este hecho,<br />
sería conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>te <strong>en</strong>contrar<br />
espacios donde profesionales de la<br />
<strong>educació</strong>n <strong>en</strong> museos (no sólo académicos<br />
o teóricos) puedan trabajar<br />
conjuntam<strong>en</strong>te sobre ideas acerca<br />
de sus derechos y responsabilidades<br />
laborales. De ello puede surgir algún<br />
tipo de asociación o colegio profesional<br />
que pueda proteger ante problemas<br />
laborales, asesorar y regular la<br />
profesión.<br />
[…] t<strong>en</strong>emos una situación laboral muy<br />
difer<strong>en</strong>te a la del resto de dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos:<br />
siempre andamos deprisa y corri<strong>en</strong>do.<br />
Vamos por los pasillos como un torbellino<br />
y casi me da la s<strong>en</strong>sación de que<br />
molestamos a los otros trabajadores.<br />
Ellos no se dan cu<strong>en</strong>ta de que ti<strong>en</strong><strong>en</strong> un<br />
horario que está pagado y a nosotras,<br />
el no t<strong>en</strong>er remunerado el tiempo <strong>en</strong>tre<br />
una visita y otra, nos hace estar estresadas.<br />
Además, ninguna de las educadoras<br />
que estamos <strong>en</strong> el dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>to somos<br />
imprescindibles. El día que nos vayamos<br />
no pasa nada, porque vi<strong>en</strong>e otra y hace<br />
nuestro trabajo y ya está. No somos personas<br />
fi jas, con nombres propios. En ese<br />
s<strong>en</strong>tido yo no me veo valorada 6 .<br />
Por otro lado, se si<strong>en</strong>t<strong>en</strong> infravaloradas,<br />
al ver que muchas veces su labor<br />
se asocia a la de una monitora, una<br />
cuidadora o algui<strong>en</strong> que sólo debe “<strong>en</strong>tret<strong>en</strong>er”.<br />
Si<strong>en</strong>t<strong>en</strong> que constantem<strong>en</strong>te<br />
ti<strong>en</strong><strong>en</strong> que estar demostrando que<br />
su trabajo es intelectual y vital para la<br />
propia institución, que no es algo auxiliar<br />
o accesorio. Por p<strong>art</strong>e del resto del<br />
personal que trabaja <strong>en</strong> el museo, también<br />
percib<strong>en</strong> cierta falta de respeto<br />
por su labor, debido a que son las que<br />
tratan con niños. También les afecta la<br />
cre<strong>en</strong>cia g<strong>en</strong>eralizada (incluso d<strong>en</strong>tro<br />
del propio museo o empresa) de que<br />
su trabajo es algo pasajero y considerado<br />
por ello una labor fácil de realizar,<br />
que cualquiera puede hacer sin<br />
prepararse previam<strong>en</strong>te para ello, <strong>en</strong><br />
fi n, una labor inferior a las demás. Esto<br />
es acrec<strong>en</strong>tado porque normalm<strong>en</strong>te<br />
desde la institución suel<strong>en</strong> t<strong>en</strong>erse<br />
<strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta el número de visitantes por<br />
123
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
año sin valorar cualitativam<strong>en</strong>te la<br />
<strong>educació</strong>n ofrecida.<br />
¡Multiplícate!: acerca de<br />
equipos, roles y funciones de<br />
las educadoras de museos<br />
En cuanto a métodos de trabajo,<br />
inercias y funciones, he explorado<br />
cuestiones como las sigui<strong>en</strong>tes:<br />
¿hasta qué punto actualm<strong>en</strong>te las<br />
educadoras sigu<strong>en</strong> si<strong>en</strong>do meras<br />
124<br />
transmisoras de las ideas propuestas<br />
por comisarios, <strong>art</strong>istas o directores?<br />
¿Cuáles son sus modos de trabajar y<br />
cometidos? En muchas lecturas que<br />
he ido realizando algunas de las ideas<br />
más frecu<strong>en</strong>tes que me he <strong>en</strong>contrado<br />
sobre el trabajo de las educadoras<br />
van <strong>en</strong> tres direcciones: <strong>en</strong> primer lugar,<br />
se habla de que son qui<strong>en</strong>es pued<strong>en</strong><br />
crear vehículos interpretativos<br />
para fom<strong>en</strong>tar el acceso al museo de<br />
la mayor cantidad de público posible.<br />
En segundo lugar, hay qui<strong>en</strong>es hablan<br />
de que el foco del trabajo de las educadoras<br />
es desarrollar, implem<strong>en</strong>tar,<br />
evaluar y supervisar los programas<br />
educativos (Van M<strong>en</strong>sch, 1989). Por<br />
último, desde los estudios de museos<br />
actuales se afi rma que su tarea más<br />
importante es promover la construcción<br />
de distintas interpretaciones y<br />
negociar el signifi cado <strong>en</strong>tre visitantes<br />
e instituciones, quebrantando así<br />
la estructura de poder <strong>en</strong> cuanto a<br />
la producción de conocimi<strong>en</strong>to (Roberts,<br />
1997).<br />
En el contexto español muchas veces<br />
su labor (<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dida como funcional)<br />
consiste más bi<strong>en</strong> <strong>en</strong> comunicar o<br />
llevar a cabo actividades estándar, diseñadas<br />
por otros. Normalm<strong>en</strong>te su<br />
función no es valorada <strong>en</strong> su complejidad<br />
y además está supeditada a los<br />
vaiv<strong>en</strong>es de otros profesionales, que<br />
aunque no estén especializados <strong>en</strong><br />
<strong>educació</strong>n, ti<strong>en</strong><strong>en</strong> la potestad de manejar<br />
al personal que a ello se dedica.<br />
Las educadoras, a m<strong>en</strong>udo, sólo son<br />
autorizadas a “adaptar” los discursos,<br />
ya que se hallan insertos <strong>en</strong> una cad<strong>en</strong>a<br />
de niveles expertos según los<br />
procesos de diseño, selección y divul-<br />
gación de los saberes de los museos,<br />
donde los educadores aparec<strong>en</strong> al<br />
fi nal, cuando la exposición ya ha sido<br />
decidida, el guión cons<strong>en</strong>suado, la<br />
investigación elaborada y el montaje<br />
instalado (Buya, 2002, citado <strong>en</strong> Padró,<br />
2005). A pesar de ser g<strong>en</strong>eral la<br />
situación de <strong>en</strong>contrarse fuera de las<br />
mesas de negociación, de no t<strong>en</strong>er<br />
poder de decisión <strong>en</strong> la elaboración<br />
de discursos expositivos o el hecho<br />
de sufrir falta de reconocimi<strong>en</strong>to <strong>en</strong><br />
su trabajo diario, hay muchos roles<br />
y funciones que las educadoras pued<strong>en</strong><br />
asumir, quizás por la propia fl exibilidad<br />
de su puesto.<br />
Con pocos medios se debe hacer, y se<br />
hace de hecho, más de lo que cabe esperar:<br />
el trabajador se multiplica, desempeña<br />
funciones o asume como propias<br />
labores que no le correspond<strong>en</strong>, sacrifi<br />
ca sus <strong>en</strong>ergías y se roba tiempo libre,<br />
con el fi n de demostrar la validez de sus<br />
postulados (Díaz, 2008: 27).<br />
Sus múltiples funciones pued<strong>en</strong> ir<br />
desde la conceptualización de actividades,<br />
su redacción, desarrollo e<br />
implem<strong>en</strong>tación, hasta labores administrativas<br />
y de gestión. También<br />
pued<strong>en</strong> dedicarse a organizar cursos<br />
y publicaciones, escribir folletos,<br />
textos de pared, construir proyectos<br />
con comunidades, profesores o grupos<br />
de públicos específi cos. Pued<strong>en</strong><br />
trabajar <strong>en</strong> soledad, <strong>en</strong> conexión con<br />
otros ag<strong>en</strong>tes culturales o <strong>en</strong> equipos<br />
multidisciplinares que se juntan<br />
para debatir, comp<strong>art</strong>ir y apr<strong>en</strong>der<br />
desde la autocrítica (aunque esto<br />
último no suele ser lo habitual). Pued<strong>en</strong><br />
r<strong>en</strong>ovarse continuam<strong>en</strong>te o estar<br />
ancladas <strong>en</strong> las mismas prácticas<br />
y métodos desde hace décadas. Hay<br />
muchas variantes y situaciones contrapuestas,<br />
debido precisam<strong>en</strong>te a<br />
la amplitud e indefi nición de la práctica<br />
laboral <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> museos:<br />
mi<strong>en</strong>tras que algunas educadoras<br />
trabajan como guías transmisoras<br />
de un discurso que no han ideado,<br />
otras son verdaderas revolucionarias<br />
culturales que utilizan pedagogías<br />
contemporáneas, investigan y experim<strong>en</strong>tan.<br />
Mi<strong>en</strong>tras la primera forma<br />
de trabajar se relaciona con una mera<br />
comunicación o acercami<strong>en</strong>to de los<br />
cont<strong>en</strong>idos del museo al público, la<br />
segunda forma trata de romper barreras<br />
<strong>en</strong>tre qui<strong>en</strong> <strong>en</strong>seña y qui<strong>en</strong><br />
apr<strong>en</strong>de, plantea problemas y cuestiona<br />
los cont<strong>en</strong>idos de las exposiciones.<br />
Entre ambos extremos hay muchas<br />
otras formas de <strong>en</strong>t<strong>en</strong>der esta<br />
labor. Además, una misma persona<br />
puede transitar <strong>en</strong>tre metodologías<br />
diversas e incluso contradictorias<br />
d<strong>en</strong>tro de una misma institución.<br />
Aunque es difícil g<strong>en</strong>eralizar, algunas<br />
características muy típicas del día a<br />
día de las educadoras de museos son<br />
la saturación de funciones, así como<br />
los tiempos cortos para ejecutar sus<br />
cometidos.<br />
Batallas abiertas: su frágil<br />
situación laboral y débil<br />
pres<strong>en</strong>cia institucional 7<br />
Pero, ¿por qué esta profesión (<strong>en</strong>t<strong>en</strong>dida<br />
como labor) es irregular,<br />
invisible a nivel administrativo y<br />
m<strong>en</strong>ospreciada incluso d<strong>en</strong>tro del<br />
propio museo? ¿Qué podemos apr<strong>en</strong>der<br />
sobre la precaria situación laboral<br />
y la posición <strong>en</strong> la <strong>en</strong>tidad de las<br />
educadoras de museos, con el fi n de<br />
mejorarla? Una de las primeras observaciones<br />
<strong>en</strong> esta línea es que las<br />
educadoras no ti<strong>en</strong><strong>en</strong> posición de<br />
poder <strong>en</strong> la institución, son prácticam<strong>en</strong>te<br />
invisibles a nivel administrativo,<br />
al igual que carec<strong>en</strong> prácticam<strong>en</strong>te<br />
de posibilidades de decisión<br />
o de promoción laboral. Sin embargo,<br />
paradójicam<strong>en</strong>te suel<strong>en</strong> contar con<br />
relativa libertad para desarrollar su<br />
trabajo, ya que pocas veces se suele<br />
supervisar, lo que merma las posibilidades<br />
de mejora.<br />
Asimismo, su labor es infravalorada<br />
al ser vista como algo que hac<strong>en</strong> las<br />
recién lic<strong>en</strong>ciadas, las jóv<strong>en</strong>es inexpertas,<br />
dando siempre a <strong>en</strong>t<strong>en</strong>der<br />
que para desarrollar su trabajo sólo<br />
hace falta voluntad y paci<strong>en</strong>cia, ya
que se ve como un quehacer informal<br />
(vinculado al mundo infantil, a las<br />
manualidades). A eso se une que es<br />
una labor con escaso reconocimi<strong>en</strong>to<br />
ofi cial, lo que puede comprobarse<br />
por ejemplo <strong>en</strong> los tipos de contratos<br />
vig<strong>en</strong>tes como auxiliar, monitora,<br />
animadora, divulgadora, etc. o <strong>en</strong> las<br />
ofertas de trabajo como guía, vigilante<br />
de sala, azafata, etc. que d<strong>en</strong>otan<br />
no sólo la imprecisión de la profesión,<br />
sino la voluntad de equipararla con<br />
funciones meram<strong>en</strong>te auxiliares sin<br />
ningún tipo de connotación intelectual<br />
<strong>en</strong> sus cometidos.<br />
Además, a pesar de haberse demostrado<br />
la necesidad de las educadoras<br />
para mant<strong>en</strong>er unos niveles de asist<strong>en</strong>cia<br />
de públicos imprescindibles<br />
para la superviv<strong>en</strong>cia de la institución,<br />
su trabajo sigue si<strong>en</strong>do temporal<br />
e inseguro (si<strong>en</strong>do contratadas<br />
por horas, por meses, por visita, por<br />
exposiciones), lo que provoca que no<br />
se consolid<strong>en</strong> equipos estables y que<br />
exista un alto abandono prematuro<br />
de la profesión. De hecho, todas estas<br />
características de precariedad que<br />
estoy describi<strong>en</strong>do hac<strong>en</strong> que sea<br />
visto por p<strong>art</strong>e de qui<strong>en</strong>es acced<strong>en</strong><br />
a este trabajo como algo transitorio,<br />
<strong>en</strong>t<strong>en</strong>diéndose su provisionalidad<br />
como un pu<strong>en</strong>te hacia otros puestos<br />
mejores (comisaria, gestora, profesora)<br />
o como una estrategia de trabajo<br />
pasajero mi<strong>en</strong>tras se es jov<strong>en</strong>.<br />
Más concretam<strong>en</strong>te, la situación laboral<br />
de las educadoras se puede muchas<br />
veces clasifi car directam<strong>en</strong>te de<br />
inestable, frágil y precaria, debido a<br />
la g<strong>en</strong>eralización de estrategias tales<br />
como su subcontratación mediante<br />
empresas de trabajo temporal 8 (librándose<br />
el propio museo de sus responsabilidades<br />
como contratante),<br />
la obligación de darse de alta como<br />
autónomas o de crear una empresa<br />
no r<strong>en</strong>table para poder trabajar, el<br />
establecimi<strong>en</strong>to de un acuerdo de<br />
prácticas de lic<strong>en</strong>ciatura o máster<br />
(poco o nada remuneradas), la concesión<br />
de una beca (durante la cual con<br />
la excusa de realizar una formación<br />
práctica, se termina trabajando como<br />
uno más), <strong>en</strong>tre otras. Esto g<strong>en</strong>era a<br />
m<strong>en</strong>udo que las educadoras de museos<br />
se <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tr<strong>en</strong> sobreocupadas,<br />
debido a que deb<strong>en</strong> realizar múltiples<br />
tareas, por la propia escasez de personal.<br />
Lo quieran o no, para realizar más actividades<br />
se necesita más personal.<br />
Ahora bi<strong>en</strong>, como el personal del museo<br />
siempre es exiguo, se recurre a la contratación<br />
sistemática de una mano de<br />
obra abundante, barata y desprotegida.<br />
[…] Becarios, contratados temporales,<br />
trabajadores ev<strong>en</strong>tuales… La lista es<br />
amplia. El poder obti<strong>en</strong>e b<strong>en</strong>efi cios: se<br />
olvida de asuntos como la estabilidad<br />
laboral, las cotizaciones sociales, las<br />
reivindicaciones salariales, el reciclaje<br />
y la formación continua del personal;<br />
paga, por supuesto, salarios más bajos;<br />
y consigue, <strong>en</strong> apari<strong>en</strong>cia, resultados<br />
equiparables a los que podría lograr con<br />
un equipo más especializado y estable<br />
(Díaz, 2008:28).<br />
Finalm<strong>en</strong>te, y no por ello m<strong>en</strong>os relevante,<br />
quiero destacar que es tristem<strong>en</strong>te<br />
habitual que <strong>en</strong>tre las funciones<br />
de las educadoras no se incluya la<br />
refl exión ni la investigación, lo que supone<br />
un gran impedim<strong>en</strong>to a la hora<br />
de visibilizar el trabajo, legitimar su<br />
valía y, <strong>en</strong> defi nitiva, progresar d<strong>en</strong>tro<br />
del campo. También creo que es justo<br />
m<strong>en</strong>cionar que <strong>en</strong> los últimos años<br />
sí que hay algunas instituciones que<br />
se han interesado por hacer publicaciones<br />
donde educadoras de museos<br />
escrib<strong>en</strong>, refl exionan y comp<strong>art</strong><strong>en</strong><br />
sus proyectos 9 , aunque lo cierto es<br />
que a m<strong>en</strong>udo por falta de tiempo y/o<br />
por la necesidad de responder a presupuestos<br />
cerrados, no les es posible<br />
hacerlo.<br />
Para contrarrestar esta situación,<br />
creo que sería necesario apostar por<br />
la formación de educadoras <strong>en</strong>t<strong>en</strong>didas<br />
como profesionales refl exivas<br />
(Schön, 1998), cuyo desarrollo profesional<br />
v<strong>en</strong>ga determinado no sólo<br />
por la práctica, sino también por la<br />
refl exión y crítica sobre ella. Para<br />
ello, t<strong>en</strong>drían que existir procesos de<br />
mejora continuados sobre la propia<br />
práctica, no asimilados directam<strong>en</strong>te<br />
a las actividades específi cas de formación<br />
(Schön, 1992). En esta línea,<br />
además de preocuparse por cómo<br />
hacer juicios sobre la acción práctica,<br />
se debería también preguntar<br />
qué valores subyac<strong>en</strong> y condicionan<br />
el hecho de hacer esos juicios y no<br />
otros, no c<strong>en</strong>trándose sólo <strong>en</strong> cómo<br />
se adquiere cont<strong>en</strong>ido pedagógico o<br />
<strong>en</strong> cuáles son las estrategias educativas<br />
“efectivas”, sino también t<strong>en</strong>i<strong>en</strong>do<br />
<strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta las disposiciones, valores y<br />
propósitos educativos de las educadoras<br />
(Tickle, 1994).<br />
En el contexto español, hay grupos<br />
de profesionales de la <strong>educació</strong>n <strong>en</strong><br />
museos que trabajan <strong>en</strong> todo tipo de<br />
<strong>en</strong>tidades, que vi<strong>en</strong><strong>en</strong> desde hace un<br />
tiempo hablando, publicando, debati<strong>en</strong>do,<br />
discuti<strong>en</strong>do y trabajando <strong>en</strong><br />
relación con todas estas cuestiones<br />
que he ido aludi<strong>en</strong>do 10 . Entre otras<br />
cosas, <strong>en</strong> este tipo de foros se com<strong>en</strong>taron<br />
las necesidades y reivindicaciones<br />
del colectivo de educadoras de<br />
museos y, <strong>en</strong>tre las más frecu<strong>en</strong>tes,<br />
salieron asuntos como: equiparación<br />
salarial, mejoras contractuales<br />
(conv<strong>en</strong>io regulador), ser reconocida<br />
como profesional especializada<br />
y productora cultural, formar p<strong>art</strong>e<br />
estable de las plantillas, mejoras <strong>en</strong><br />
las condiciones de producción educativa,<br />
t<strong>en</strong>er poder de decisión y voz <strong>en</strong><br />
la institución, obt<strong>en</strong>er valoración de<br />
las propuestas que se ofrec<strong>en</strong>, t<strong>en</strong>er<br />
tiempo y espacio para aspectos tan<br />
vitales como evaluar, investigar y refl<br />
exionar.<br />
Intereses cruzados <strong>en</strong> la formación<br />
de educadoras<br />
Todo lo que v<strong>en</strong>go com<strong>en</strong>tando hasta<br />
el mom<strong>en</strong>to, se relaciona también con<br />
la imprecisión exist<strong>en</strong>te <strong>en</strong> cuanto a<br />
la formación específi ca del colectivo<br />
de profesionales de la <strong>educació</strong>n museística,<br />
pero ¿a qué se debe que no<br />
125
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
exista una formación defi nida para<br />
este colectivo que se <strong>en</strong>carga de<br />
recibir a la mayor p<strong>art</strong>e del público<br />
que <strong>en</strong>tra <strong>en</strong> los museos? En términos<br />
g<strong>en</strong>erales, se puede decir que la<br />
mayor p<strong>art</strong>e de qui<strong>en</strong>es se dedican a<br />
la gestión, diseño e implem<strong>en</strong>tación<br />
de programas educativos <strong>en</strong> museos<br />
son apr<strong>en</strong>dices constantes y autodidactas.<br />
Esto quiere decir que se forman<br />
una vez ya <strong>en</strong> la práctica y su formación<br />
continua es limitada, lo que<br />
produce cierta desori<strong>en</strong>tación y falta<br />
de cohesión <strong>en</strong> sus planteami<strong>en</strong>tos.<br />
Sigue si<strong>en</strong>do demasiado común que<br />
las educadoras de museos se “autoform<strong>en</strong>”<br />
una vez que ya han accedido<br />
al ejercicio de su práctica profesional,<br />
con casi ningún recurso económico<br />
destinado a este fi n.<br />
El caso es que muchas llegan a la<br />
práctica con pocas o ninguna noción<br />
de <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística (Acaso, 2007),<br />
si<strong>en</strong>do sus titulaciones de orig<strong>en</strong><br />
historia del <strong>art</strong>e o bellas <strong>art</strong>es, cuyos<br />
planes de estudios no incluy<strong>en</strong> ninguna<br />
materia relacionada con la pedagogía<br />
o la <strong>educació</strong>n (Mesías, 2008).<br />
Durante los años 80 y 90, cuando se<br />
empezaron a poner <strong>en</strong> marcha iniciativas<br />
relacionadas con la <strong>educació</strong>n,<br />
la comunicación o la difusión <strong>en</strong> los<br />
museos, los profesionales que t<strong>en</strong>ían<br />
que sacarlas adelante utilizaron las<br />
jornadas DEAC como estrategia de<br />
formación, debido a la aus<strong>en</strong>cia de<br />
programas formativos específi cos.<br />
Las Jornadas DEAC reún<strong>en</strong> periódicam<strong>en</strong>te<br />
a profesionales de la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>en</strong> museos de todas las áreas (no sólo<br />
museos de <strong>art</strong>e), así como a estudiantes,<br />
profesores e investigadores afi nes<br />
al campo de la pedagogía. El primer <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro,<br />
pionero <strong>en</strong> España, se celebró<br />
<strong>en</strong> 1980 <strong>en</strong> Barcelona con el título de<br />
Jornadas de Difusión Museística y fue<br />
convocado por un grupo de trabajado-<br />
126 res y trabajadoras de museos españoles.<br />
[…] Así, el surgimi<strong>en</strong>to de estas jornadas<br />
fue asambleario y p<strong>art</strong>ió de la voluntad<br />
de este grupo de comp<strong>art</strong>ir sus problemáticas<br />
y plantear soluciones, apr<strong>en</strong>der<br />
colectivam<strong>en</strong>te, buscar refer<strong>en</strong>tes<br />
y construir la incipi<strong>en</strong>te profesión de<br />
educador de museos. La consolidación<br />
de los <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tros hizo que los DEAC<br />
ganaran gradualm<strong>en</strong>te <strong>en</strong> dinamismo<br />
y <strong>en</strong> conci<strong>en</strong>cia de su papel. Los intercambios<br />
y reuniones periódicas surgían<br />
<strong>en</strong> p<strong>art</strong>e como sustitución de una<br />
formación reglada de la que carecían<br />
los integrantes de los dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos<br />
educativos <strong>en</strong> aquel mom<strong>en</strong>to, pero<br />
también como vía para alcanzar una<br />
legitimidad que no les llegaba desde el<br />
propio museo (Sánchez de Serdio y López,<br />
2011: 211).<br />
Desde <strong>en</strong>tonces hasta ahora se han<br />
celebrado diecisiete jornadas DEAC,<br />
<strong>en</strong> las cuales se han ido debati<strong>en</strong>do<br />
temáticas cand<strong>en</strong>tes, comp<strong>art</strong>i<strong>en</strong>do<br />
problemáticas y pres<strong>en</strong>tando proyectos.<br />
Sin embargo su carácter formativo<br />
ha ido si<strong>en</strong>do m<strong>en</strong>or <strong>en</strong> cuanto<br />
han ido apareci<strong>en</strong>do posgrados o<br />
cursos específi cos de formación para<br />
el colectivo que cumpl<strong>en</strong> esta función<br />
11 , aunque todavía pued<strong>en</strong> llegar<br />
a mejorar, especialm<strong>en</strong>te <strong>en</strong> cuanto<br />
a su vinculación con los museos <strong>en</strong><br />
g<strong>en</strong>eral, llegando a ser programas<br />
formativos verdaderam<strong>en</strong>te diseñados<br />
<strong>en</strong> colaboración <strong>en</strong>tre museos y<br />
universidades.<br />
Además de las car<strong>en</strong>cias formativas,<br />
a las educadoras de museos les afecta<br />
<strong>en</strong>ormem<strong>en</strong>te la falsa cre<strong>en</strong>cia de<br />
que su labor se apr<strong>en</strong>de sólo desde la<br />
práctica y que una será mejor educadora<br />
cuanta más experi<strong>en</strong>cia t<strong>en</strong>ga,<br />
sin t<strong>en</strong>er <strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta que sus metodologías<br />
pued<strong>en</strong> estar basadas <strong>en</strong> ideas<br />
totalm<strong>en</strong>te nocivas. Las propias educadoras<br />
valoran mucho su apr<strong>en</strong>dizaje<br />
experi<strong>en</strong>cial, pero sab<strong>en</strong> que es insufi<br />
ci<strong>en</strong>te. Son consci<strong>en</strong>tes de que su<br />
profesión no se puede apr<strong>en</strong>der sólo<br />
desde la práctica (a m<strong>en</strong>udo sust<strong>en</strong>tada<br />
<strong>en</strong> teorías rescatadas de forma<br />
fragm<strong>en</strong>tada de su propia experi<strong>en</strong>cia<br />
y no revisadas).<br />
Por otro lado, se concibe también<br />
(erróneam<strong>en</strong>te) que ser educadora<br />
es vocacional, un trabajo que se<br />
hace por gusto, lo cual resta peso a<br />
sus reivindicaciones laborales y pone<br />
cortapisas a sus expectativas de formación<br />
continua. De hecho, cuando<br />
se considera la <strong>educació</strong>n como una<br />
vocación, la educadora es vista como<br />
algui<strong>en</strong> que domina la práctica y por<br />
ello como una persona que no responde<br />
a una formación específi ca.<br />
Como resultado de todo ello sus acciones<br />
educativas se conviert<strong>en</strong> <strong>en</strong> la<br />
puesta <strong>en</strong> esc<strong>en</strong>a del saber acumulado<br />
por la práctica y la experi<strong>en</strong>cia,<br />
basándose sobre todo <strong>en</strong> el s<strong>en</strong>tido<br />
común, la intuición y la repetición. En<br />
este s<strong>en</strong>tido, ¿qué se podría mejorar<br />
<strong>en</strong> cuanto a su formación que contribuyera<br />
a revalorizar su papel?<br />
En primer lugar, apostar por la formación<br />
de calidad (posgrados organizados<br />
<strong>en</strong>tre universidades, museos,<br />
colectivos y empresas), creando<br />
redes que comp<strong>art</strong>an información<br />
y fom<strong>en</strong>tando la investigación y la<br />
evaluación como forma de avanzar.<br />
Esto fom<strong>en</strong>taría la creación de conocimi<strong>en</strong>to,<br />
de bases propias del<br />
campo, con sus investigaciones cualitativas<br />
pertin<strong>en</strong>tes (p<strong>en</strong>semos que<br />
la investigación <strong>en</strong> la acción pone a la<br />
educadora <strong>en</strong> el c<strong>en</strong>tro del proceso<br />
de producción de conocimi<strong>en</strong>to). En<br />
paralelo, también es importante promover,<br />
<strong>en</strong>tre qui<strong>en</strong>es están trabajando,<br />
la formación continua, tanto rutinaria<br />
(d<strong>en</strong>tro de su puesto de trabajo,<br />
multifuncional, <strong>en</strong>focada a la mejora<br />
continua, basada <strong>en</strong> intercambios,<br />
<strong>en</strong> búsqueda de recursos y refer<strong>en</strong>tes),<br />
como extraordinaria (asist<strong>en</strong>cia<br />
esporádica a cursos, jornadas, congresos,<br />
seminarios específi cos como<br />
p<strong>art</strong>e de su proyecto formativo de reciclaje<br />
y consolidación profesional).<br />
Igualm<strong>en</strong>te permitirles la refl exión<br />
sobre su práctica es fundam<strong>en</strong>tal<br />
para que puedan dar s<strong>en</strong>tido a su<br />
experi<strong>en</strong>cia y g<strong>en</strong>erar conocimi<strong>en</strong>to<br />
útil y signifi cativo. Cuando un profesional<br />
refl exiona sobre su acción<br />
se convierte <strong>en</strong> un investigador de<br />
una situación práctica específi ca y<br />
p<strong>art</strong>icular, pudi<strong>en</strong>do situarla, relacio
narla con otras prácticas y plantear<br />
posibles soluciones a ev<strong>en</strong>tuales problemáticas<br />
que a través de su indagación<br />
haya podido id<strong>en</strong>tifi car. Como<br />
resultado de estas estrategias, la<br />
educadora podrá ser <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dida como<br />
una gestora, investigadora, creadora<br />
de conocimi<strong>en</strong>tos, interpretadora,<br />
intelectual transformadora (Giroux,<br />
1990), provocadora de interfer<strong>en</strong>cias<br />
y relaciones (Aguirre, 2006), con poder,<br />
visibilidad, responsabilidad y con<br />
ag<strong>en</strong>cia para desarrollar discursos<br />
contrahegemónicos y <strong>en</strong> perman<strong>en</strong>te<br />
actitud crítica.<br />
Los retos de la profesionalización<br />
Tras todo lo expuesto hasta el mom<strong>en</strong>to,<br />
me surge la pregunta: ¿de qué<br />
manera podríamos las educadoras<br />
contribuir a crear nuevas narrativas<br />
de la <strong>educació</strong>n museística para construirla<br />
como profesión? Como ya he<br />
com<strong>en</strong>tado anteriorm<strong>en</strong>te, ser educadora<br />
de museos es trabajar <strong>en</strong> una<br />
labor confusa y podría ser <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dida<br />
como una semi-profesión (Etzioni,<br />
1969 <strong>en</strong>: Hoyle y John, 1995). Para<br />
que fueran consideradas profesionales,<br />
según autores como Hoyle y John<br />
(1995) o Tickle (1994), necesitarían,<br />
por un lado, t<strong>en</strong>er un cuerpo base de<br />
conocimi<strong>en</strong>tos reconocidos y especializados,<br />
autonomía para realizar<br />
su trabajo, así como libertad y control<br />
sobre el ejercicio de responsabilidades<br />
profesionales; y por otro lado, sería<br />
necesario que dejara de ser visto<br />
como un trabajo temporal y acabar<br />
con prejuicios tales como que es un<br />
quehacer fem<strong>en</strong>ino relacionado con<br />
el cuidado, para el que sólo hace falta<br />
intuición y vocación.<br />
Si<strong>en</strong>do así, la de educadora será una<br />
profesión, <strong>en</strong>t<strong>en</strong>dida como una ocupación<br />
con una función social defi -<br />
nida, que supone unas habilidades<br />
y unos conocimi<strong>en</strong>tos específi cos,<br />
adquiridos tras un largo periodo de<br />
formación reglada (durante el cual se<br />
socializa también <strong>en</strong> los valores pro-<br />
fesionales). Bajo este punto de vista<br />
la profesionalización conlleva dos<br />
aspectos: por un lado, se mejora la calidad<br />
del trabajo, mejorando las habilidades<br />
y el conocimi<strong>en</strong>to de qui<strong>en</strong>es<br />
lo practican; mi<strong>en</strong>tras, por otro lado,<br />
se consigue cierto estatus, lo que supone<br />
delimitar el campo, obt<strong>en</strong>er más<br />
cred<strong>en</strong>ciales, t<strong>en</strong>er un cuerpo regulador<br />
de conocimi<strong>en</strong>tos, etc. Todo<br />
ello debería reportar autonomía,<br />
prestigio y remuneración adecuada<br />
(Hoyle y John, 1995). En concreto,<br />
para com<strong>en</strong>zar su proceso de profesionalización<br />
sería conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>te que<br />
las educadoras adoptaran una perspectiva<br />
crítica, refl exiva y revisionista<br />
sobre su práctica (Tickle, 1994) y que<br />
pusieran <strong>en</strong> marcha mecanismos de<br />
formación continua. Esto supondría,<br />
como acabamos de ver, que las educadoras<br />
serían investigadoras de sus<br />
propias experi<strong>en</strong>cias, que les serviría<br />
para introducir mejoras <strong>en</strong> la práctica.<br />
Sin embargo, quiero destacar otras<br />
posturas, como la de Jocelyn Robson<br />
(2006), qui<strong>en</strong> <strong>en</strong>ti<strong>en</strong>de el término<br />
profesión como un símbolo colectivo<br />
que consiste <strong>en</strong> un grupo de características<br />
interrelacionadas sobre<br />
las que hay un acuerdo. Según esta<br />
profesora, la palabra profesión no<br />
ti<strong>en</strong>e un signifi cado fi jo, ya que, como<br />
todos, “profesión” es un término socialm<strong>en</strong>te<br />
construido, dinámico y rebatido.<br />
Como tal repres<strong>en</strong>ta rasgos y<br />
requisitos que son específi cos según<br />
tiempos y contextos, además que refl<br />
eja las difer<strong>en</strong>tes posturas de personas<br />
y grupos <strong>en</strong> la sociedad. Para<br />
ella la profesionalidad es reconocida<br />
como un discurso regulador, es decir,<br />
una práctica cultural y social para organizar<br />
individuos e instituciones.<br />
Además, desde una postura posmoderna,<br />
se rechaza la noción de<br />
un cuerpo de conocimi<strong>en</strong>tos fi jo y<br />
neutral y también se pon<strong>en</strong> <strong>en</strong> duda<br />
nociones como autonomía o responsabilidad,<br />
ya que están dando por<br />
s<strong>en</strong>tado la exist<strong>en</strong>cia de una persona<br />
unitaria y aproblemática. En esta lí-<br />
nea, los autores Ivor Goodson y Andy<br />
Hargreaves (1996) cre<strong>en</strong> que la profesionalización<br />
de educadores <strong>en</strong> una<br />
era posmoderna signifi ca:<br />
. Aum<strong>en</strong>tar sus oportunidades y<br />
responsabilidades de emitir juicios<br />
sobre aspectos de la <strong>en</strong>señanza<br />
(metodologías, cont<strong>en</strong>idos,<br />
etc.).<br />
. Mostrar un compromiso para<br />
trabajar con compañeros <strong>en</strong> culturas<br />
colaborativas de ayuda y<br />
apoyo como un modo de usar su<br />
experi<strong>en</strong>cia comp<strong>art</strong>ida para solucionar<br />
problemas de la práctica<br />
profesional.<br />
. T<strong>en</strong>er responsabilidad para ocuparse<br />
activam<strong>en</strong>te de los estudiantes<br />
y no sólo darles servicio,<br />
reconoci<strong>en</strong>do la dim<strong>en</strong>sión emocional<br />
de la <strong>educació</strong>n.<br />
. Posicionarse <strong>en</strong> un proceso de<br />
continuo apr<strong>en</strong>dizaje.<br />
. En el caso p<strong>art</strong>icular de las educadoras<br />
de museos, su profesionalización<br />
no se puede acotar sólo a<br />
las instituciones: también es necesario<br />
reconocer una pluralidad<br />
de modos de ejercer la práctica<br />
educativa <strong>en</strong> relación con otros<br />
espacios.<br />
Refl exiones y futuros posibles<br />
“[…] Los educadores y educadoras deberían<br />
ser considerados profesionales<br />
refl exivos, tanto d<strong>en</strong>tro de las estructuras<br />
de los museos, como <strong>en</strong><br />
su proyección pública y no monitores,<br />
difusores o gestores de<br />
la información como a m<strong>en</strong>udo son repres<strong>en</strong>tados”<br />
(Padró, 2006:57)<br />
P<strong>art</strong>i<strong>en</strong>do del material obt<strong>en</strong>ido durante<br />
mis estudios, de las refer<strong>en</strong>cias<br />
m<strong>en</strong>cionadas y de las refl exiones<br />
comp<strong>art</strong>idas a lo largo de este texto,<br />
me interesa destacar que actualm<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong> nuestro contexto muchas educadoras:<br />
. Son consideradas meras aproximadoras<br />
de la cultura experta, reproductoras<br />
de un discurso único<br />
o traductoras de las exposiciones<br />
127
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
(hechas por los verdaderos expertos)<br />
a l<strong>en</strong>guaje accesible a<br />
todo tipo de públicos.<br />
. Trabajan con pasión, por intuición.<br />
. Apr<strong>en</strong>d<strong>en</strong> sólo desde la experi<strong>en</strong>cia,<br />
son autodidactas.<br />
. Son infravaloradas, consideradas<br />
sólo ejecutoras, prácticas.<br />
. Aufr<strong>en</strong> precariedad laboral (transitoriedad,<br />
bajos sueldos, temporalidad,<br />
etc.).<br />
. Ejerc<strong>en</strong> una labor indefi nida,<br />
128<br />
si<strong>en</strong>do cargadas con todo tipo de<br />
tareas.<br />
. Pert<strong>en</strong>ec<strong>en</strong> a un colectivo fragm<strong>en</strong>tado:<br />
trabajan <strong>en</strong> soledad,<br />
se les difi culta el comp<strong>art</strong>ir sus<br />
inquietudes y conocimi<strong>en</strong>tos.<br />
Por todo ello, considero que deberíamos<br />
plantearnos una doble necesidad:<br />
1ª) Promover que las educadoras<br />
desempeñ<strong>en</strong> de forma explícita y reglada<br />
otras funciones, relativas a:<br />
. La programación y gestión de actividades<br />
d<strong>en</strong>tro de la propia <strong>en</strong>tidad,<br />
evitando relegar su trabajo a<br />
la simple ejecución.<br />
. La investigación, el estudio y la<br />
publicación, ya que desarrollar<br />
una labor sistemática y conci<strong>en</strong>zuda<br />
de indagación, refl exión y<br />
difusión de las propias prácticas<br />
contribuye no sólo a g<strong>en</strong>erar refl<br />
exión interna, sino también a<br />
construir el campo de estudio y<br />
su legitimación 12 .<br />
. La experim<strong>en</strong>tación y creación<br />
de nuevas metodologías, acordes<br />
a sus contextos, a la institución<br />
donde desarrollan su trabajo, a<br />
sus saberes, pudi<strong>en</strong>do contar con<br />
libertad y aceptación para llevar a<br />
término propuestas innovadoras.<br />
. El intercambio de tareas y conocimi<strong>en</strong>tos<br />
con profesores, con<br />
otros profesionales de la museología,<br />
con <strong>art</strong>istas, con educadoras<br />
de museos de otros contextos,<br />
etc.<br />
. El establecimi<strong>en</strong>to de relaciones<br />
con ag<strong>en</strong>tes propios del contexto<br />
donde se ubica su práctica: di-<br />
fer<strong>en</strong>tes colectivos de públicos,<br />
asociaciones, c<strong>en</strong>tros educativos,<br />
etc. con el fi n de pres<strong>en</strong>tarse<br />
como una p<strong>art</strong>e integrada <strong>en</strong> la<br />
comunidad.<br />
2ª) Com<strong>en</strong>zar a gestar su profesionalización,<br />
¿a través de qué estrategias?:<br />
. No acomodándose <strong>en</strong> posiciones<br />
victimistas, desterrando la autocompasión<br />
y la autodesvalorización.<br />
. Creando comunidades de apr<strong>en</strong>dizaje<br />
con otros profesionales<br />
con qui<strong>en</strong>es se establezcan vínculos<br />
que llev<strong>en</strong> incluso a desarrollar<br />
proyectos de trabajo conjunto.<br />
. Construy<strong>en</strong>do redes, asociaciones,<br />
foros de <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro donde<br />
difundir sus aportaciones, debatir,<br />
formarse y crecer profesionalm<strong>en</strong>te.<br />
. Apostando por su formación de<br />
calidad: además de lo m<strong>en</strong>cionado<br />
antes sobre la implicación conjunta<br />
de la universidad y museos<br />
para gestar programas de formación,<br />
también es importante que<br />
una educadora de museos conozca<br />
la historia de su ámbito de trabajo<br />
(<strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística <strong>en</strong> museos)<br />
y que también se familiarice<br />
con el panorama actual: ambas<br />
cosas le permitirán forjarse su<br />
propio criterio y t<strong>en</strong>er refer<strong>en</strong>tes.<br />
. Fom<strong>en</strong>tando la consolidación de<br />
equipos propios y estables, favoreci<strong>en</strong>do<br />
su implicación <strong>en</strong> la<br />
institución.<br />
.<br />
A p<strong>art</strong>ir de todo ello, las educadoras<br />
podrán ser vistas como investigadoras,<br />
intelectuales, creadoras, trabajadoras<br />
culturales (Giroux, 1997),<br />
profesionales refl exivas (Schön,<br />
1992). Y, como tales, estarán comprometidas<br />
con su ocupación, si<strong>en</strong>do<br />
califi cadas como expertas y “educadoras<br />
con ag<strong>en</strong>cia”, ya que poseerán<br />
conocimi<strong>en</strong>tos y habilidades específi -<br />
cas, como resultado de su formación<br />
de calidad. Por ello, serán personas<br />
compet<strong>en</strong>tes, críticas y mant<strong>en</strong>drán<br />
un alto nivel de motivación, viéndose<br />
y si<strong>en</strong>do vistas al mismo nivel que<br />
otros trabajadores de museos, trabajando<br />
<strong>en</strong> igualdad de condiciones<br />
contractuales y salariales. En este<br />
contexto su trabajo t<strong>en</strong>drá seguridad,<br />
prestigio, validez, estabilidad y<br />
reconocimi<strong>en</strong>to basado <strong>en</strong> su especialización,<br />
además de que podrán<br />
trabajar d<strong>en</strong>tro de una red, comp<strong>art</strong>i<strong>en</strong>do<br />
experi<strong>en</strong>cias y conocimi<strong>en</strong>tos<br />
<strong>en</strong> ev<strong>en</strong>tos formativos y asociaciones.<br />
Notas<br />
1.Eneritz López M<strong>art</strong>ínez (Ortuella, Bizkaia,<br />
1980) es doctora <strong>en</strong> Educación<br />
Artística por la Universidad de Barcelona<br />
y lic<strong>en</strong>ciada <strong>en</strong> Historia del Arte por<br />
la Universidad del País Vasco. Sus principales<br />
investigaciones se han c<strong>en</strong>trado<br />
<strong>en</strong> la formación, situación y profesionalización<br />
de las educadoras de museos,<br />
tema sobre el que ha realizado varias<br />
pon<strong>en</strong>cias <strong>en</strong> congresos, así como publicaciones<br />
<strong>en</strong> libros y revistas. En paralelo<br />
a su carrera universitaria, ha trabajado<br />
como comisaria de <strong>educació</strong>n y redactora<br />
de material educativo relacionado<br />
con la práctica <strong>art</strong>ística. Su actividad<br />
profesional se rep<strong>art</strong>e <strong>en</strong>tre el diseño,<br />
gestión y ejecución de proyectos pedagógicos<br />
para museos y exposiciones y la<br />
doc<strong>en</strong>cia, ámbito <strong>en</strong> el cual ha liderado<br />
el curso de formación online “Del sil<strong>en</strong>cio<br />
al bullicio: una historia de las relaciones<br />
<strong>en</strong>tre los museos y la sociedad”<br />
(Akanto S.L.), además de haber redactado<br />
los cont<strong>en</strong>idos de varios módulos<br />
para el curso de Experto <strong>en</strong> Educador<br />
de Museos (Universidad de Alcalá de<br />
H<strong>en</strong>ares y Liceus). Actualm<strong>en</strong>te es profesora<br />
y tutora del posgrado virtual de<br />
Especialización <strong>en</strong> Educación Artística,<br />
Cultura y Ciudadanía (Universidad de<br />
Valladolid y Organización de Estados<br />
Iberoamericanos).<br />
2.Sobre la historia y posicionami<strong>en</strong>to<br />
de los DEAC <strong>en</strong> los museos españoles,<br />
recomi<strong>en</strong>do la lectura del sigui<strong>en</strong>te capítulo:<br />
López, E. y Alcaide, E. (2011).<br />
“Una historia sobre los dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos
de <strong>educació</strong>n y las educadoras <strong>en</strong> los<br />
museos españoles: mirando atrás para<br />
poder seguir adelante”. En: Acaso, M.<br />
(2011) (coord.). Perspectivas. Situación<br />
actual de la <strong>educació</strong>n <strong>en</strong> museos de <strong>art</strong>es<br />
visuales. Madrid: Ariel y Fundación<br />
Telefónica, pp. 13-30. [Libro completo<br />
descargable gratuitam<strong>en</strong>te <strong>en</strong> (previo<br />
registro): http://www.fundacion.telefonica.com/es/que_hacemos/conocimi<strong>en</strong>to/publicaciones/detalle/98,<br />
última<br />
consulta: 23.06.2012]<br />
3.López, E. (2009). “¿Profesionales de la<br />
<strong>educació</strong>n <strong>en</strong> el museo? Estudio sobre la<br />
formación y la profesionalización de los<br />
educadores de museos españoles” [tesis<br />
doctoral], Universidad de Barcelona. La<br />
mayor p<strong>art</strong>e de las refl exiones que pres<strong>en</strong>to<br />
<strong>en</strong> este <strong>art</strong>ículo están basadas <strong>en</strong><br />
las indagaciones que llevé a cabo <strong>en</strong> tres<br />
museos con motivo de la investigación<br />
para la realización de esta tesis doctoral.<br />
4.Como por ejemplo: López, E. y Alcaide,<br />
E. (2011). “A solas con una educadora<br />
de museos: una conversación sobre su<br />
trabajo, situación y visión de la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística contemporánea”, Revista<br />
digital do LAV, 6 (4), Ramal: UFSM,<br />
pp. 1-12. [Descargable gratuitam<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong>: http://cascavel.ufsm.br/revistas/<br />
ojs-2.2.2/index.php/revislav/<strong>art</strong>icle/<br />
viewFile/2645/1561, última consulta:<br />
23.06.2012]<br />
5.Aunque <strong>en</strong> los últimos años se han sucedido<br />
numerosos ev<strong>en</strong>tos formativos<br />
<strong>en</strong> esta línea, destaco algunos que considero<br />
signifi cativos: el I Congreso Internacional:<br />
Los museos <strong>en</strong> la <strong>educació</strong>n.<br />
La formación de los educadores (Museo<br />
Thyss<strong>en</strong> Bornemisza, Madrid, 2008),<br />
el Congreso Internacional de Museos y<br />
Educación Artística (Val<strong>en</strong>cia, 2005) y<br />
los más reci<strong>en</strong>tes Encu<strong>en</strong>tro de Profesionales<br />
de la Educación <strong>en</strong> Museos y<br />
c<strong>en</strong>tros de Arte Contemporáneo (MU-<br />
SAC de León y La Casa Enc<strong>en</strong>dida de<br />
Madrid, 2010) y el II Congreso Internacional:<br />
Los Museos <strong>en</strong> la Educación. De<br />
la refl exión a la acción (Museo Thyss<strong>en</strong><br />
Bornemisza, Madrid, 2012).<br />
6.A pesar de que esta cita da cu<strong>en</strong>ta de<br />
la situación y opinión específi ca de una<br />
educadora de museos (tomada de uno<br />
de los casos que estudié para la redacción<br />
de mi tesis), <strong>en</strong> mi opinión refl eja un<br />
s<strong>en</strong>tir muy g<strong>en</strong>eralizado de todo el colectivo,<br />
provocado por la estructuración<br />
del trabajo por horas, el estrés cotidiano,<br />
la responsabilidad de ser la cara visible<br />
del museo que no siempre se valora, el<br />
hecho de que la mayor p<strong>art</strong>e del personal<br />
no valore su trabajo, etc.<br />
7.Este tema lo he tratado más ampliam<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong> el <strong>art</strong>ículo: López, E. (2010).<br />
“Entre el <strong>en</strong>tusiasmo y la inestabilidad:<br />
el vaivén diario de las educadoras de<br />
museos”, Revista de Museología, 47,<br />
Madrid: AEM, pp. 17-24.<br />
8.De hecho, <strong>en</strong> la economía-red que<br />
impera <strong>en</strong> la sociedad actual la externalización<br />
está a la ord<strong>en</strong> del día, llegándose<br />
a sustituir la propiedad interna de las<br />
actividades por el acceso a los recursos<br />
y procesos ofrecidos por proveedores externos<br />
(Rifkin, 2000).<br />
9.Tales como el Museo Patio Herreriano<br />
de Valladolid, el MUSAC de León, la<br />
Fundación Pilar y Joan Miró de Palma<br />
de Mallorca, el MAMT de Tarragona, <strong>en</strong>tre<br />
otros. Paralelam<strong>en</strong>te, también algunas<br />
editoriales, como por ejemplo TREA,<br />
empiezan a publicar algunos libros específi<br />
cos sobre temas de <strong>educació</strong>n <strong>en</strong><br />
museos, lo que sin duda contribuye al<br />
desarrollo del área.<br />
10.Una primera iniciativa de estas características<br />
se realizó <strong>en</strong> el año 2010<br />
<strong>en</strong> el MUSAC (León) y La Casa Enc<strong>en</strong>dida<br />
(Madrid), donde <strong>en</strong> paralelo a<br />
las Jornadas de Producción Cultural<br />
Crítica <strong>en</strong> la Práctica Artística y Educativa<br />
Actual (http://musac.es/index.<br />
php?ref=102800), tuvo lugar también<br />
el I Encu<strong>en</strong>tro de Profesionales de la<br />
Educación <strong>en</strong> Museos y C<strong>en</strong>tros de<br />
Arte Contemporáneo (http://educacion.<br />
deacmusac.es/). De ahí surgieron varios<br />
grupos de trabajo que, aunque trabajando<br />
de forma irregular, conformaron<br />
la Red de Profesionales de la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>en</strong> museos y c<strong>en</strong>tros de <strong>art</strong>e (RPEMA)<br />
y que conjuntam<strong>en</strong>te organizaron <strong>en</strong><br />
el Palau de la Virreina (Barcelona) <strong>en</strong><br />
julio de 2011 unas jornadas tituladas<br />
“El complejo educativo: (des)<strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tros<br />
<strong>en</strong>tre políticas culturales y pedagogías”<br />
(http://rpemea.wordpress.com/jornadascomplejoeducativo/).<br />
Basándose <strong>en</strong><br />
las experi<strong>en</strong>cias comp<strong>art</strong>idas <strong>en</strong>tre los<br />
miembros de esta red, <strong>en</strong> julio de 2012<br />
dos de sus miembros, Lluc Mayol y Fermín<br />
Soria, han pres<strong>en</strong>tado un relato sobre<br />
modos <strong>en</strong> que la precariedad laboral<br />
se ceba con las educadoras de museos<br />
<strong>en</strong> la Reunión de tribus (Barcelona), un<br />
<strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro de colectivos afectados por<br />
los recortes presupuestarios <strong>en</strong> cultura(https://culturaacampadabcn.wordpress.com/category/uncategorized/).<br />
[Última consulta de todas estas webs:<br />
12.07.2012].<br />
11.El primer curso de formación de larga<br />
duración para este colectivo fue el<br />
Posgrado de Educador de Museos que<br />
la Universidad de Zaragoza com<strong>en</strong>zó a<br />
ofrecer <strong>en</strong> el campus de Huesca desde<br />
1989 y que actualm<strong>en</strong>te se ha convertido<br />
<strong>en</strong> el Máster <strong>en</strong> Museos: Educación y<br />
Comunicación. Posteriorm<strong>en</strong>te también<br />
fueron apareci<strong>en</strong>do otras iniciativas formativas<br />
de diversos tipos, desde breves<br />
jornadas o seminarios, hasta programas<br />
de doctorado o másteres online especializados<br />
<strong>en</strong> este tema.<br />
12. Desde hace décadas ha sido expresada<br />
y reivindicada a m<strong>en</strong>udo la<br />
importancia de investigar <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n<br />
museística, como se deja constancia<br />
por ejemplo <strong>en</strong>: Guallar, I. y Burgos, C.<br />
(1983). “La investigación pedagógica de<br />
museos. Aspectos metodológicos”, <strong>en</strong>:<br />
Actas de las II Jornadas de los Dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos<br />
de Educación <strong>en</strong> los Museos<br />
1981, Zaragoza: Museo de Zaragoza,<br />
pp. 23-42.<br />
Refer<strong>en</strong>cias bibliográfi cas<br />
acaSo, m. (2007). “¿Por qué a la <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística no le gustan los museos?<br />
Rep<strong>en</strong>sando los problemas actuales<br />
de la <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística <strong>en</strong> las<br />
instituciones culturales”. En: Calaf, R.;<br />
129
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
fontal, o. Y vallE, r. (coord.) (2007).<br />
Museos de Arte y Educación, construir<br />
patrimonios desde la diversidad. Gijón:<br />
Trea (pp. 75-82).<br />
aGuirrE, i. (2006). “Hacia un imaginario<br />
para el futuro <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística”,<br />
<strong>en</strong>: Actas del Congreso Internacional<br />
de Educación Artística y Visual,<br />
Sevilla, 2006.<br />
anDErSon, G. (ed.) (2004). Reinv<strong>en</strong>ting<br />
the museum. Historical and contemporary<br />
perspective on the paradigm shift.<br />
Oxford: Altamira Press.<br />
Díaz, I. (2008). La memoria fragm<strong>en</strong>tada.<br />
El museo y sus paradojas. Gijón:<br />
Trea.<br />
Giroux, h. (1990). Los profesores<br />
como intelectuales. Hacia una pedagogía<br />
crítica del apr<strong>en</strong>dizaje. Barcelona:<br />
Paidós.<br />
Giroux, h. (1997). Cruzando límites.<br />
Trabajadores culturales y políticas educativas.<br />
Barcelona: Paidós.<br />
GooDSon, i. Y harGrEavES, a. (1996).<br />
Teachers’ professional lives. London:<br />
Routledge Falmer.<br />
hoYlE, E. Y John, p.D. (1995). Professional<br />
Knowledge and professional<br />
practice. Londres y Nueva York: Cassell.<br />
mESíaS, J.m. (2008). “¿Cuál es el perfi l<br />
profesional de las educadoras/es de<br />
museos de <strong>art</strong>e contemporáneo?”,<br />
En: Actas del II Congreso Internacional<br />
de Educación Artística. Granada,<br />
2007.<br />
paDró, c. (2005). “Educación <strong>en</strong> museos:<br />
repres<strong>en</strong>taciones y discursos”.<br />
En: Semedo, A. y Teixeira, J. (2005)<br />
(coord.). Museus, discursos, repres<strong>en</strong>-<br />
130 taçoes. Oporto: Afrontam<strong>en</strong>to (pp.<br />
49-60).<br />
paDró, c. (2006). “Rep<strong>en</strong>sar los<br />
museos, la <strong>educació</strong>n y la historia<br />
del <strong>art</strong>e”. En: Belda, C. y Ma-<br />
rín, M.T. (2006). La museología y<br />
la historia del <strong>art</strong>e. Murcia: Universidad<br />
de Murcia (pp. 51-74).<br />
rifKin, J. (2000). La era del acceso. La<br />
revolución de la nueva economía. Bu<strong>en</strong>os<br />
Aires: Paidós.<br />
roBErtS, l. (1997). From knowledge to<br />
narrative. Educators and the changing<br />
museum. Washington y Londres: Smithsonian<br />
Institution.<br />
roBSon, J. (2006). Teacher professionalism<br />
in further and higher education:<br />
chall<strong>en</strong>ges to cultura and practice. London:<br />
Routledge.<br />
SánchEz DE SErDio, a. Y lópEz, E.<br />
(2011). “Políticas educativas <strong>en</strong> los<br />
museos de <strong>art</strong>e españoles. Los dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos<br />
de <strong>educació</strong>n y acción cultural”,<br />
<strong>en</strong>: Desacuerdos 6, edita: Arteleku,<br />
C<strong>en</strong>tro José Guerrero, MACBA<br />
y UNIA, pp. 205-221. [Descargable<br />
gratuitam<strong>en</strong>te <strong>en</strong>: http://ayp.unia.es/<br />
dmdocum<strong>en</strong>ts/desacuerdos_6.pdf,<br />
última consulta: 23.06.2012]<br />
Schön, D. (1992). La formación de profesionales<br />
refl exivos. Hacia un nuevo<br />
diseño de la <strong>en</strong>señanza y el apr<strong>en</strong>dizaje<br />
<strong>en</strong> las profesiones. Barcelona: Paidós.<br />
Schön, D. (1998). El profesional refl<br />
exivo. Cómo pi<strong>en</strong>san los profesionales<br />
cuando actúan. Barcelona: Paidós.<br />
ticKlE, l. (1994). The induction of new<br />
teachers: Refl ective professional practice.<br />
Londres y Nueva York: Cassell.<br />
van mEnSch, p. (ed.) (1989). Professionalising<br />
the muses. The museum profession<br />
in motion. Amsterdam: AHA<br />
Books Art History.<br />
NOTA: Este <strong>art</strong>ículo, redactado <strong>en</strong> el verano<br />
de 2012, consiste <strong>en</strong> una versión<br />
escrita de la charla que comp<strong>art</strong>í el día<br />
18 de abril de 2012 <strong>en</strong> el MAMT (Tarragona)<br />
<strong>en</strong> el marco de las XI Jornadas de<br />
Pedagogía de Museos.<br />
ESCUELA Y MUSEOS: ENTRE EN-<br />
CUENTROS Y DESENCUENTROS<br />
Imanol Aguirre Arriaga<br />
Universidad Pública de Navarra<br />
Cuando me solicitaron interv<strong>en</strong>ir <strong>en</strong><br />
este foro para tratar sobre la cuestión<br />
de la relación <strong>en</strong>tre los doc<strong>en</strong>tes<br />
de la <strong>educació</strong>n formal y los museos,<br />
lo primero que me vino a la cabeza<br />
es que había poco que decir, ya que,<br />
por lo que he detectado <strong>en</strong>tre colegas<br />
de la universidad y de los museos,<br />
parece que esta relación es casi<br />
inexist<strong>en</strong>te, más allá de los contactos<br />
esporádicos.<br />
Pero inmediatam<strong>en</strong>te decidí no hacer<br />
de este espacio, una vez más, el<br />
aburrido muro de las lam<strong>en</strong>taciones<br />
<strong>en</strong> el que solemos convertir casi cada<br />
<strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro de qui<strong>en</strong>es nos dedicamos<br />
a esto de las <strong>art</strong>es y la <strong>educació</strong>n.<br />
Decidí no v<strong>en</strong>ir a quejarme de la insufi<br />
ci<strong>en</strong>cia de horas de preparación<br />
de nuestras estudiantes, mañana<br />
maestras, de lo poco que importan<br />
las <strong>art</strong>es <strong>en</strong> la <strong>educació</strong>n formal, de<br />
lo mal que nos tratan y de lo incompr<strong>en</strong>didos<br />
que nos s<strong>en</strong>timos. Por el<br />
contrario, p<strong>en</strong>sé que sería bu<strong>en</strong>o<br />
dejar de mirar fuera y preguntarnos<br />
cosas como ¿realm<strong>en</strong>te la g<strong>en</strong>te que<br />
ahora mismo está paseando por las<br />
calles de nuestras ciudades necesita<br />
las <strong>art</strong>es? Si la respuesta fuera un “sí”,<br />
¿se trata de esas <strong>art</strong>es que pres<strong>en</strong>tamos<br />
<strong>en</strong> nuestros programas y que<br />
t<strong>en</strong>emos <strong>en</strong> nuestras m<strong>en</strong>tes cuando<br />
hablamos de <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística?, ¿se<br />
trata de las que ofrec<strong>en</strong> las instituciones<br />
que se ocupan de sacarles brillo<br />
y espl<strong>en</strong>dor para pres<strong>en</strong>társelas<br />
conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te empaquetadas,<br />
de modo que podamos s<strong>en</strong>tirnos orgullosos<br />
de nuestro acervo cultural?<br />
Haciéndome este tipo de preguntas,<br />
se me ocurrió que podría ser una<br />
bu<strong>en</strong>a idea trasladárselas a mis propias<br />
estudiantes de magisterio, para<br />
detectar cómo había sido su relación<br />
con las <strong>art</strong>es <strong>en</strong> su <strong>en</strong>torno educativo,<br />
indagar sobre cómo vivieron su<br />
experi<strong>en</strong>cia con las <strong>art</strong>es <strong>en</strong> la escue
la y los museos a los que acudieron<br />
y cómo se colocan hoy ellas, futuras<br />
maestras, ante esta cuestión.<br />
Esta pequeña indagación <strong>en</strong> la que<br />
p<strong>art</strong>iciparon 51 estudiantes (23 <strong>en</strong><br />
euskera y 28 <strong>en</strong> castellano) no pret<strong>en</strong>de<br />
t<strong>en</strong>er otro valor ci<strong>en</strong>tífi co que<br />
el de servir pistas que anim<strong>en</strong> a la<br />
especulación y la conjetura (Sebeok<br />
& Umiker-Sebeok, 1987), aunque es<br />
cierto que sus resultados han sido<br />
más o m<strong>en</strong>os los que hubiéramos<br />
esperado todos. El propio texto introductorio<br />
de estas jornadas ya anticipa<br />
algunos de ellos, cuando se refi ere a<br />
las difer<strong>en</strong>tes ag<strong>en</strong>das de los museos<br />
y la <strong>educació</strong>n formal o a la insufi ci<strong>en</strong>te<br />
complicidad <strong>en</strong>tre ambos tipos de<br />
instituciones y sus respectivos educadores.<br />
No puedo pres<strong>en</strong>tar por ello resultados<br />
impactantes a p<strong>art</strong>ir de este <strong>en</strong>sayo,<br />
pero creo que la iniciativa ha t<strong>en</strong>ido<br />
su utilidad, porque al m<strong>en</strong>os ha<br />
servido para provocar mi refl exión y<br />
para ord<strong>en</strong>ar mi interv<strong>en</strong>ción <strong>en</strong> una<br />
serie de cuadros o viñetas, que espero<br />
que puedan ayudar a acercarnos<br />
a los temas y problemas que se nos<br />
plantean estos días.<br />
Mi p<strong>art</strong>icipación aquí constará de<br />
dos p<strong>art</strong>es: la primera de ellas, la<br />
pres<strong>en</strong>tación de estas viñetas que<br />
me ayudarán a colocar los problemas<br />
que detecto <strong>en</strong> esta relación escuelamuseo<br />
que se aborda <strong>en</strong> las jornadas.<br />
La segunda, servirá para anticipar un<br />
esbozo de propuestas que espero<br />
que puedan servir para marcar alguna<br />
ruta <strong>en</strong> el intrincado mapa que las<br />
viñetas vayan dibujando.<br />
Viñeta 1. Sobre la situación actual y el<br />
fracaso de las políticas culturales<br />
Comi<strong>en</strong>zo esta viñeta con la pres<strong>en</strong>tación<br />
de algunos datos obt<strong>en</strong>idos <strong>en</strong><br />
la pequeña pesquisa. La mayoría de<br />
las estudiantes preguntadas afi rman<br />
que <strong>en</strong> la actualidad no visitan nunca<br />
museos ni c<strong>en</strong>tros de <strong>art</strong>e o salas de<br />
exposiciones.<br />
Muchas manifi estan que la viv<strong>en</strong>cia<br />
poco atractiva que supusieron las visitas<br />
escolares a los museos está <strong>en</strong><br />
el orig<strong>en</strong> de su actual desinterés por<br />
esta práctica cultural. Sin embargo,<br />
también hay qui<strong>en</strong> ti<strong>en</strong>e recuerdos<br />
agradables y hoy manifi esta que no<br />
es usuaria habitual de esos espacios,<br />
del mismo modo que hay qui<strong>en</strong> ti<strong>en</strong>e<br />
recuerdos poco gratos y sin embargo<br />
hoy visita museos y exposiciones.<br />
Creo que puede deducirse de ello<br />
que la forma de relación cultural que<br />
establec<strong>en</strong> con las <strong>art</strong>es dep<strong>en</strong>de <strong>en</strong><br />
gran medida de otros factores y no<br />
sólo los escolares. Así, por ejemplo,<br />
es frecu<strong>en</strong>te que no visit<strong>en</strong> los c<strong>en</strong>tros<br />
de <strong>art</strong>e de su ciudad, pero que<br />
sí lo hagan cuando viajan fuera; un<br />
hábito que ti<strong>en</strong>e más relación con la<br />
práctica turística que con la <strong>art</strong>ística.<br />
También es signifi cativo que casi la<br />
totalidad de las que se manifi estan<br />
como visitantes habituales dejan ver<br />
que han cultivado esta costumbre <strong>en</strong><br />
el <strong>en</strong>torno familiar.<br />
En todo caso, lo que resulta palmario<br />
es que los mejores recuerdos (un porc<strong>en</strong>taje<br />
muy pequeño, por otra p<strong>art</strong>e)<br />
correspond<strong>en</strong> a qui<strong>en</strong>es ya estaban<br />
predispuestas a disfrutar con aquello<br />
o, quizás, a qui<strong>en</strong>es hoy hac<strong>en</strong> una<br />
lectura positiva de aquellas visitas<br />
escolares desde un posicionami<strong>en</strong>to<br />
actual que valora de otro modo el papel<br />
de las <strong>art</strong>es <strong>en</strong> su vida.<br />
fracaso de las políticas<br />
culturales<br />
Esta difi cultad para saltar barreras y<br />
para g<strong>en</strong>eralizar el acceso universal<br />
a estas formas de la cultura nos debería<br />
llevar, como ocurrió <strong>en</strong> Francia<br />
hace unas décadas, a preguntarnos<br />
por la efi cacia de nuestros programas<br />
de democratización cultural. A<br />
este respecto, señala Bernard Darrás<br />
(2008) que <strong>en</strong> Francia las políticas de<br />
acceso cultural han t<strong>en</strong>ido éxito <strong>en</strong>tre<br />
las clases medias altas y las élites<br />
cultas, mi<strong>en</strong>tras que han fracasado<br />
<strong>en</strong> su empeño por ampliar a otras clases<br />
sociales el uso de las dotaciones<br />
culturales (Bourdieu y Darbel, 1966;<br />
Donnat, 1998).<br />
A la vista del tipo de público que<br />
constituye el grueso de usuarios de<br />
las instituciones de la cultura, <strong>en</strong>tre<br />
nosotros, podríamos decir que nos<br />
<strong>en</strong>contramos <strong>en</strong> una situación similar.<br />
Los resultados de las <strong>en</strong>cuestas que<br />
he pasado a mis estudiantes confi rman<br />
también la inefi ci<strong>en</strong>cia del trabajo<br />
que se ha hecho a este respecto,<br />
tanto desde las instituciones como<br />
desde la escuela.<br />
Pero ocurre que <strong>en</strong> lugar de ponernos<br />
<strong>en</strong> la s<strong>en</strong>da de analizar las razones<br />
de la resist<strong>en</strong>cia y los motivos de<br />
las retic<strong>en</strong>cias, hemos decidido poner<br />
toda la <strong>en</strong>ergía <strong>en</strong> int<strong>en</strong>sifi car los<br />
programas de democratización cultural.<br />
Como <strong>en</strong> el caso francés, hemos<br />
tratado de solucionarlo facilitando<br />
el acceso a las dotaciones culturales,<br />
desplegado <strong>en</strong> ellas todo tipo de<br />
dispositivos de mediación y tratando<br />
de comp<strong>en</strong>sar el distanciami<strong>en</strong>to cultural<br />
<strong>en</strong>tre clases sociales por medio<br />
de la escuela, como si aquí estuviera<br />
la solución del problema. Todo ello<br />
<strong>en</strong> la cre<strong>en</strong>cia, tampoco cuestionada,<br />
de que la cultura culta constituye un<br />
b<strong>en</strong>efi cio <strong>en</strong> sí misma y <strong>en</strong> el conv<strong>en</strong>cimi<strong>en</strong>to<br />
de que la apropiación de las<br />
calidades y valores que portan las<br />
mejores obras lleva aparejada consigo<br />
la elevación moral e intelectual de<br />
sus usuarios.<br />
Sin embargo, sigo refl exionando con<br />
Darrás, lo cierto es que las instituciones<br />
culturales dedicadas a la difusión<br />
de la gran cultura tratan con signos y<br />
signifi cados que sólo ti<strong>en</strong><strong>en</strong> s<strong>en</strong>tido<br />
para las clases más cultas. A pesar del<br />
indudable crecimi<strong>en</strong>to del número de<br />
visitantes <strong>en</strong> los museos, lo cierto es<br />
que el resto de la población simplem<strong>en</strong>te<br />
no frecu<strong>en</strong>ta más que circunstancialm<strong>en</strong>te<br />
esos lugares. Y cuando<br />
lo hace, no por ello p<strong>art</strong>icipa de sus<br />
semiosis, no las necesita para vivir<br />
y no las echa de m<strong>en</strong>os <strong>en</strong> absoluto<br />
(Darrás, 2008).<br />
Es más: <strong>en</strong> el caso de mis alumnas, por<br />
ejemplo, el hecho de que, de acuerdo<br />
a estos programas democratizadores,<br />
las actividades escolares incluyeran<br />
las visitas a los museos, no ha servido<br />
para <strong>en</strong>gancharles <strong>en</strong> ese nuevo hábi-<br />
131
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
to, como se ha dicho. Por el contrario,<br />
ha g<strong>en</strong>erado <strong>en</strong> ellas indifer<strong>en</strong>cia y<br />
hasta un rechazo manifi esto hacia tales<br />
hábitos culturales, lo que tratándose<br />
de universitarias que pi<strong>en</strong>san<br />
dedicarse a la <strong>educació</strong>n es preocupante.<br />
Viñeta 2. El valor del directo y la dialéctica<br />
<strong>en</strong>tre lo local y lo canónico<br />
Otra bu<strong>en</strong>a muestra del desajuste<br />
cultural <strong>en</strong>tre el tipo de semiosis o<br />
signifi cados que maneja la cultura<br />
culta y la de la población que no pert<strong>en</strong>ece<br />
a este perfi l social la podemos<br />
<strong>en</strong>contrar <strong>en</strong> cómo mis estudiantes<br />
se plantean su acción doc<strong>en</strong>te <strong>en</strong><br />
relación con los museos o c<strong>en</strong>tros de<br />
<strong>art</strong>e.<br />
La inm<strong>en</strong>sa mayoría, por no decir la<br />
totalidad, de las <strong>en</strong>cuestadas se plantea<br />
la visita al museo como una manera<br />
de ir a “ver” lo que se ha trabajado<br />
previam<strong>en</strong>te <strong>en</strong> clase, como se verá<br />
más adelante. Es casi g<strong>en</strong>eral su percepción<br />
de que el aspecto más positivo,<br />
quizás el único, que ofrec<strong>en</strong> las<br />
visitas escolares a los museos es que<br />
proporcionan a los alumnos la oportunidad<br />
de observar directam<strong>en</strong>te<br />
las obras o autores estudiados <strong>en</strong> la<br />
clase. Recog<strong>en</strong> las estudiantes con<br />
esta opinión la idea g<strong>en</strong>eralizada de<br />
que la experi<strong>en</strong>cia estética de calidad<br />
acontece solam<strong>en</strong>te <strong>en</strong> el contacto<br />
con la obra original y con el aura inman<strong>en</strong>te<br />
a ella. Pero este p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to<br />
oculta un serio desajuste <strong>en</strong>tre lo<br />
que mandan los cánones y las posibilidades<br />
reales de llevarlo a cabo.<br />
Imaginarse su relación con<br />
el museo como doc<strong>en</strong>tes: El<br />
gap <strong>en</strong>tre lo local y lo<br />
canónico<br />
Se ha escrito, y seguram<strong>en</strong>te con<br />
razón, que la experi<strong>en</strong>cia escolar<br />
132 con las <strong>art</strong>es ha estado mediatizada<br />
siempre por el uso de diapositivas o<br />
láminas de libros (con frecu<strong>en</strong>cia reproducciones<br />
de pésima calidad), que<br />
hasta <strong>en</strong> el mejor de los casos “sacrifi<br />
can” toda relación de escala, todo<br />
rigor cromático y, por supuesto, toda<br />
s<strong>en</strong>sación de volum<strong>en</strong> <strong>en</strong> el caso de la<br />
obra de tres dim<strong>en</strong>siones.<br />
No es por eso extraño que se dé valor<br />
al contacto directo con las obras<br />
cuando se busca una experi<strong>en</strong>cia estética<br />
int<strong>en</strong>sa, casi religiosa, como la<br />
que pued<strong>en</strong> ofrecer los dispositivos<br />
de exhibición de ese tipo de obras. Lo<br />
que resulta curioso o, por lo m<strong>en</strong>os,<br />
poco refl exionado, es que las estudiantes<br />
habl<strong>en</strong> de programar visitas<br />
a los museos, para ver la obra de los<br />
<strong>art</strong>istas más afamados, desde una<br />
perspectiva completam<strong>en</strong>te ideal,<br />
aj<strong>en</strong>a a la realidad <strong>en</strong> la que seguram<strong>en</strong>te<br />
van a trabajar. Recuerdo que<br />
hablo de estudiantes de una ciudad<br />
como Pamplona que sab<strong>en</strong> que van<br />
a desarrollar su labor profesional <strong>en</strong><br />
esta ciudad o <strong>en</strong> pueblos mucho más<br />
pequeños de la provincia. Estudiantes<br />
que <strong>en</strong> su planteami<strong>en</strong>to didáctico<br />
no ti<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta este factor<br />
y hac<strong>en</strong> su propuesta sigui<strong>en</strong>do la<br />
inercia del criterio cultural sobre la<br />
calidad de la experi<strong>en</strong>cia estética, sin<br />
haber refl exionado sobre las difi cultades<br />
de logística que de tal criterio<br />
se derivan.<br />
Más allá de lo anecdótico del detalle,<br />
lo que me interesa de este tipo<br />
de respuesta es que nos sitúa, una<br />
vez más, ante los futuros doc<strong>en</strong>tes<br />
imaginándose <strong>en</strong> un mundo ideal,<br />
posiblem<strong>en</strong>te creado por sus propios<br />
formadores (nosotros mismos), <strong>en</strong> el<br />
que las situaciones didácticas están<br />
p<strong>en</strong>sadas <strong>en</strong> condiciones ideales, de<br />
laboratorio, más que <strong>en</strong> los contextos<br />
situados <strong>en</strong> el apr<strong>en</strong>dizaje real.<br />
Ninguna de las estudiantes coloca su<br />
desiderátum de trabajar con la obra<br />
original fr<strong>en</strong>te al hecho real de que<br />
<strong>en</strong> ciudades como Pamplona, o incluso<br />
más pequeñas, este tipo de propuesta<br />
resulta casi inviable cuando<br />
se trata de grandes <strong>art</strong>istas. De modo<br />
que, o bi<strong>en</strong> se deb<strong>en</strong> organizar unos<br />
viajes que requier<strong>en</strong> un bu<strong>en</strong> desembolso<br />
económico y logístico o bi<strong>en</strong> se<br />
autolimita lo que se pret<strong>en</strong>de hacer<br />
<strong>en</strong> clase, sacando de la ag<strong>en</strong>da y del<br />
programa lo que tanto las propues-<br />
tas editoriales como el imaginario<br />
doc<strong>en</strong>te previ<strong>en</strong><strong>en</strong> para trabajar <strong>en</strong><br />
<strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística (Miró, Kandisnky,<br />
etc.).<br />
No convi<strong>en</strong>e <strong>en</strong>gañarse, por tanto.<br />
Por mucho que aquí (o <strong>en</strong> los c<strong>en</strong>tros<br />
de formación de profesorado) podamos<br />
fabular sobre las bondades de<br />
una <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística sust<strong>en</strong>tada<br />
<strong>en</strong> la visita a exposiciones y museos,<br />
lo más probable es que, salvo para los<br />
estudiantes de las grandes metrópolis<br />
y alrededores, esta <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística deba seguir si<strong>en</strong>do desarrollada<br />
a través de un contacto con las<br />
<strong>art</strong>es m<strong>en</strong>os ideal.<br />
Estamos por ello ante un problema<br />
pocas veces planteado: ¿Es posible<br />
una <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística que prescinda<br />
del contacto directo con la obra de<br />
los llamados “grandes maestros”? ¿Y,<br />
si lo es, cómo sacar el mayor p<strong>art</strong>ido<br />
a sus reproducciones? ¿Cómo se <strong>art</strong>icula<br />
o puede <strong>art</strong>icular una <strong>educació</strong>n<br />
<strong>art</strong>ística que saque el mayor p<strong>art</strong>ido<br />
a las formas locales (y accesibles por<br />
ello) de las <strong>art</strong>es? E, incluso, ¿es posible<br />
una <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística basada <strong>en</strong><br />
la experi<strong>en</strong>cia directa con otro tipo<br />
de <strong>art</strong>efactos estéticos?<br />
Viñeta 3. Apr<strong>en</strong>der es adquirir información<br />
y obt<strong>en</strong>er datos<br />
Interesado por estas cuestiones he<br />
preguntado también a mis estudiantes<br />
sobre si consideran que hubo<br />
apr<strong>en</strong>dizaje <strong>en</strong> aquellas visitas que<br />
hicieron <strong>en</strong> su vida escolar a los museos.<br />
Bastantes de ellas, simplem<strong>en</strong>te,<br />
no recuerdan nada de aquellas<br />
experi<strong>en</strong>cias. Otras tantas recuerdan<br />
no haber apr<strong>en</strong>dido nada y muchas<br />
afi rman que cre<strong>en</strong> que apr<strong>en</strong>dieron<br />
algo, pero que lo han olvidado. El<br />
resto de los casos recuerda haber<br />
apr<strong>en</strong>dido datos e informaciones<br />
como los nombres de <strong>art</strong>istas y obras,<br />
características técnicas, rasgos estilísticos,<br />
etc.<br />
Lo interesante es que a la hora de<br />
verse a ellas mismas como doc<strong>en</strong>tes,<br />
el esquema de los cont<strong>en</strong>idos sobre<br />
los que desarrollarían su actividad<br />
<strong>en</strong>/con los museos no cambia y son
ese mismo tipo de informaciones las<br />
que consideran propias del <strong>en</strong>torno<br />
formativo del museo. Sólo <strong>en</strong> un par<br />
de casos se propone ori<strong>en</strong>tar la at<strong>en</strong>ción<br />
hacia el apr<strong>en</strong>dizaje de qué es<br />
el museo o al de qué es el <strong>art</strong>e. Pero<br />
para la inm<strong>en</strong>sa mayoría, los apr<strong>en</strong>dizajes<br />
<strong>en</strong> el museo sigu<strong>en</strong> si<strong>en</strong>do los<br />
propios de la vieja historiografía del<br />
<strong>art</strong>e, es decir, conocimi<strong>en</strong>tos mitifi cados<br />
sobre <strong>art</strong>istas e interpretación de<br />
sus obras.<br />
En todo caso, no es extraño que mis<br />
estudiantes t<strong>en</strong>gan este imaginario<br />
doc<strong>en</strong>te. Más allá de lo que ellas<br />
mismas vivieron como alumnas, lo<br />
que v<strong>en</strong> a su alrededor no hace sino<br />
confi rmar la idea de que <strong>en</strong>señar <strong>en</strong><br />
proporcionar informaciones y que<br />
<strong>en</strong>señar <strong>art</strong>e es dar a conocer las<br />
obras, las vidas y los rasgos estilísticos<br />
de los autores más consagrados<br />
(Aguirre, 2010). En esto su visión<br />
coincide con una más g<strong>en</strong>eral que<br />
está si<strong>en</strong>do alim<strong>en</strong>tada por los propios<br />
museos y por otras instancias de<br />
formación, como las editoriales, que<br />
han multiplicado signifi cativam<strong>en</strong>te<br />
los recursos y publicaciones dirigidas<br />
a s<strong>en</strong>sibilizar o instruir a los niños<br />
<strong>en</strong> el conocimi<strong>en</strong>to de los grandes<br />
maestros de la historia del <strong>art</strong>e. El<br />
creci<strong>en</strong>te espacio que este tipo de<br />
productos ocupa <strong>en</strong> las secciones comerciales<br />
de casi todos los museos es<br />
una muestra de ello.<br />
De modo que un imaginario, que antes<br />
era emin<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te adulto, hoy<br />
forma p<strong>art</strong>e importante de la cultura<br />
visual escolar infantil. Hoy las imág<strong>en</strong>es<br />
de los grandes maestros ilustran<br />
con frecu<strong>en</strong>cia las páginas de las<br />
publicaciones dirigidas a los más pequeños<br />
o son tema para sus ejercicios<br />
escolares, porque por lo g<strong>en</strong>eral, son<br />
un tipo de publicaciones cuyo formato<br />
las coloca <strong>en</strong>tre lo instructivo y lo<br />
lúdico y eso las hace muy atractivas<br />
para ser usadas <strong>en</strong> el ámbito de la<br />
escuela.<br />
Podríamos p<strong>en</strong>sar que este f<strong>en</strong>óm<strong>en</strong>o<br />
responde a una operación de pura<br />
mercadotecnia. Pero, sin desc<strong>art</strong>arlo,<br />
creo que estamos asisti<strong>en</strong>do, igual-<br />
m<strong>en</strong>te, a la r<strong>en</strong>ovación de las maneras<br />
de <strong>en</strong>t<strong>en</strong>der la relación de la infancia<br />
con las <strong>art</strong>es, al declive del viejo esquema<br />
de que el niño es creativo por<br />
naturaleza, y la recuperación de una<br />
visión disciplinar según la cual las <strong>art</strong>es<br />
se pued<strong>en</strong> <strong>en</strong>señar y la escuela,<br />
junto al museo, deb<strong>en</strong> hacerse cargo<br />
de esta tarea. Lo que preocupa es por<br />
qué otro modelo se está sustituy<strong>en</strong>do.<br />
Es muy posible que esta revisión de la<br />
mirada t<strong>en</strong>ga su orig<strong>en</strong> <strong>en</strong> la respuesta<br />
que movimi<strong>en</strong>tos como el DBAE<br />
(Discipline Based Art Education)<br />
opusieron a las t<strong>en</strong>d<strong>en</strong>cias pedagógicas<br />
fundam<strong>en</strong>tadas <strong>en</strong> la libertad<br />
creadora. De hecho muchos de estos<br />
recursos bibliográfi cos e iconográfi<br />
cos que actualm<strong>en</strong>te <strong>en</strong>contramos<br />
<strong>en</strong> nuestras escuelas provi<strong>en</strong><strong>en</strong> de<br />
sus propuestas. Pero lo que parece<br />
incuestionable es que esta deriva<br />
pedagógica responde realm<strong>en</strong>te al<br />
mismo resorte socioeconómico y cultural<br />
que ha poblado los museos de<br />
millones de nuevos visitantes y que<br />
ha ll<strong>en</strong>ado sus ti<strong>en</strong>das de sucedáneos<br />
<strong>art</strong>ísticos listos para llevar a nuestras<br />
casas.<br />
Desde una perspectiva educativa, me<br />
interesa fi jar la at<strong>en</strong>ción <strong>en</strong> que este<br />
tipo de prácticas culturales, tras su int<strong>en</strong>ción<br />
pedagógica, promuev<strong>en</strong> la reproducción<br />
de los modos hegemónicos<br />
de las <strong>art</strong>es y de su historiografía.<br />
Una mirada at<strong>en</strong>ta a los recursos<br />
editoriales y a las prácticas escolares<br />
que promuev<strong>en</strong> nos muestra inmediatam<strong>en</strong>te<br />
que no se trabaja con<br />
cualquier <strong>art</strong>ista. Se puede constatar<br />
que <strong>en</strong> casi todas las escuelas la elección<br />
de los <strong>art</strong>istas responde a criterios<br />
canónicos de la historia del <strong>art</strong>e y,<br />
lo que resulta más alarmante, a unas<br />
concepciones pedagógicas y a una<br />
concepción de infancia realm<strong>en</strong>te<br />
problemática. Artistas como Matisse,<br />
Klee o Mondrian son los preferidos<br />
para trabajar con la infancia. No sólo<br />
por gozar de indudable prestigio <strong>en</strong>tre<br />
los expertos <strong>en</strong> <strong>art</strong>e, sino sobre<br />
todo porque las características de<br />
sus trabajos suel<strong>en</strong> ser consideradas<br />
como las más adecuadas para los niños<br />
más pequeños; porque se estima<br />
que los colores planos y primarios,<br />
las formas básicas y la amabilidad de<br />
sus temas pued<strong>en</strong> ser más fácilm<strong>en</strong>te<br />
compr<strong>en</strong>didos por la m<strong>en</strong>te infantil<br />
(Aguirre, 2010).<br />
Está tan arraigada esta idea que mis<br />
propias estudiantes, cuando realizan<br />
algún ejercicio <strong>en</strong> clase o cuando<br />
quier<strong>en</strong> realizar alguna propuesta<br />
formativa que incluya las <strong>art</strong>es, recurr<strong>en</strong><br />
indefectiblem<strong>en</strong>te a este tipo<br />
de obra.<br />
Viñeta 4. De la teoría a la práctica<br />
Casi la totalidad de las respuestas<br />
correspondi<strong>en</strong>tes a su imag<strong>en</strong> como<br />
doc<strong>en</strong>tes que usan el museo como recurso<br />
formativo pasa por el sigui<strong>en</strong>te<br />
esquema:<br />
Preparación de los niños “para que<br />
sepan lo que van a ver” (se realiza <strong>en</strong><br />
la escuela).<br />
La realización de la visita propiam<strong>en</strong>te<br />
dicha (se realiza <strong>en</strong> el museo).<br />
(No siempre) Valoración posterior<br />
de lo que se ha visto (se realiza <strong>en</strong> la<br />
escuela).<br />
Este esquema, mecánico y lineal, de<br />
interacción está basado <strong>en</strong> el principio<br />
de que la experi<strong>en</strong>cia directa y<br />
práctica sólo adquiere valor cuando<br />
ti<strong>en</strong>e como misión ilustrar una teoría<br />
o un conocimi<strong>en</strong>to teórico previam<strong>en</strong>te<br />
adquirido. Un esquema que<br />
me parece que está muy sólidam<strong>en</strong>te<br />
instalado, no sólo <strong>en</strong> el <strong>en</strong>torno escolar,<br />
sino <strong>en</strong> los propios dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos<br />
pedagógicos de los museos.<br />
En muchos casos, incluso, se plantea<br />
como un esquema deseable de<br />
colaboración e interacción <strong>en</strong>tre la<br />
escuela y el museo. Entre otras cosas,<br />
porque supone concebir las salas de<br />
los museos como prolongación de las<br />
aulas escolares.<br />
Es innegable que supone un avance<br />
con respecto a la fórmula de la visitaexcursión<br />
que todavía se practica con<br />
mucha más asiduidad de lo deseable.<br />
Pero creo que es necesario explorar<br />
otras formas de <strong>art</strong>iculación <strong>en</strong>tre<br />
teoría y práctica mucho m<strong>en</strong>os escle-<br />
133
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
rotizadas, <strong>en</strong> las que la interacción<br />
<strong>en</strong>tre las instituciones no esté marcada<br />
por una separación tan radical<br />
de funciones, como mostraré más<br />
adelante.<br />
Por ejemplo, es necesario plantearse<br />
un tipo de interacción <strong>en</strong> la que<br />
el museo constituya un recurso especial<br />
con el que establecer una relación<br />
perman<strong>en</strong>te de apr<strong>en</strong>dizaje.<br />
No se trataría tanto de prepararles<br />
“para lo que van a ver”, sino de ir a<br />
ver aquello (sólo aquello) que queremos<br />
poner <strong>en</strong> diálogo con los saberes<br />
escolares, cuestionándolos,<br />
complem<strong>en</strong>tándolos o desafi ándolos<br />
mediante variadas prácticas de interpretación<br />
y acercami<strong>en</strong>to a las obras<br />
de <strong>art</strong>e (Arriaga, 2009). Porque ninguna<br />
de mis estudiantes se plantea<br />
que, fr<strong>en</strong>te a la visita puntual y descontextualizada,<br />
se puede promover<br />
el trabajo con el museo como un trabajo<br />
perman<strong>en</strong>te de acción conjunta<br />
y coordinada. Un trabajo cuya preparación<br />
<strong>en</strong> la escuela se hace contando<br />
con los profesionales del museo, a la<br />
vez que estos planifi can sus actividades<br />
contando con los doc<strong>en</strong>tes. Un<br />
trabajo cooperativo <strong>en</strong>tre ambas instituciones<br />
al que se debería dar c<strong>art</strong>a<br />
de naturaleza mediante conv<strong>en</strong>ios<br />
y propuestas conjuntas de investigación<br />
y formación. De modo que el<br />
esquema preparar – ver – com<strong>en</strong>tar<br />
(o hacer algún taller) no se cierre <strong>en</strong><br />
sí mismo, sino que sea sólo un paso<br />
de todo un paseo a realizar conjuntam<strong>en</strong>te.<br />
Viñeta 5. Entre explicar, especular y<br />
corretear<br />
La palabra “explicar” es la más usada<br />
<strong>en</strong> las repuestas que me han proporcionado<br />
las estudiantes, tanto para<br />
describir la acción doc<strong>en</strong>te a desarrollar<br />
<strong>en</strong> la escuela, como para referirse<br />
a la actividad a desarrollar <strong>en</strong> las<br />
134 salas del museo.<br />
Resulta signifi cativo su empleo, ya<br />
que son muchas las estudiantes para<br />
qui<strong>en</strong>es la causa de que la visita al<br />
museo vaya asociada <strong>en</strong> sus recuerdos<br />
al “aburrimi<strong>en</strong>to” está precisa-<br />
m<strong>en</strong>te <strong>en</strong> el exceso de explicaciones<br />
con los que guías o educadores “am<strong>en</strong>izaban”<br />
sus visitas.<br />
También es cierto, no obstante, que<br />
a consecu<strong>en</strong>cia de ese recuerdo algunas<br />
de las <strong>en</strong>cuestadas anticipan<br />
que <strong>en</strong> su tarea doc<strong>en</strong>te promoverán<br />
acciones más divertidas y/o lúdicas,<br />
respondi<strong>en</strong>do de este modo<br />
a un principio ya instalado <strong>en</strong> la<br />
doc<strong>en</strong>cia, según el cual para que el<br />
apr<strong>en</strong>dizaje sea signifi cativo debe ir<br />
asociado al placer y esto se lograría,<br />
a su <strong>en</strong>t<strong>en</strong>der, asociándolo al juego.<br />
Casi ninguna de ellas ha concretado<br />
cómo serían estas actividades, pero<br />
<strong>en</strong> los casos <strong>en</strong> los que lo han hecho<br />
se refi er<strong>en</strong> a “<strong>en</strong>contrar” detalles o a<br />
buscar por el museo algún objeto o<br />
fi gura dados. Un rol indudablem<strong>en</strong>te<br />
activo, pero inocuo desde el punto de<br />
vista del apr<strong>en</strong>dizaje. Un tipo de actividad<br />
que refuerza al niño <strong>en</strong> su rol<br />
de espectador, desviando la at<strong>en</strong>ción<br />
de lo que podría constituir motivo de<br />
apr<strong>en</strong>dizaje y haci<strong>en</strong>do deg<strong>en</strong>erar la<br />
experi<strong>en</strong>cia estética.<br />
El caso es que la imag<strong>en</strong> del educador<br />
rodeado por un grupo de niños<br />
recorri<strong>en</strong>do las salas de los museos,<br />
provistos de algún material para tomar<br />
notas o simplem<strong>en</strong>te explicando<br />
y suministrando datos, es una imag<strong>en</strong><br />
que estas estudiantes dic<strong>en</strong> querer<br />
evitar. Es también la imag<strong>en</strong> que, sin<br />
duda, bu<strong>en</strong>a p<strong>art</strong>e de los educadores<br />
de museos quisieran borrar de sus<br />
salas.<br />
Por eso, seguram<strong>en</strong>te, lo que se vi<strong>en</strong>e<br />
planteando como alternativa a la<br />
mediación c<strong>en</strong>trada <strong>en</strong> el discurso<br />
del educador, <strong>en</strong> ciertos <strong>en</strong>tornos<br />
museísticos, es que sea el niño qui<strong>en</strong><br />
hable, muchas veces mediante dinámicas<br />
de tipo visual thinking. Es<br />
como si todo el juego de lo posible<br />
discurriera <strong>en</strong>tre la explicación magistral<br />
vertical, la especulación infantil<br />
(cuya única justifi cación parece<br />
residir <strong>en</strong> las bondades derivadas del<br />
propio hecho democratizador de dar<br />
la palabra a los niños) o la conversión<br />
del museo <strong>en</strong> un c<strong>en</strong>tro de supuestas<br />
av<strong>en</strong>turas <strong>en</strong> las que la investigación<br />
se reduce a buscar objetos perdidos<br />
<strong>en</strong>tre los cuadros o datos <strong>en</strong> las c<strong>art</strong>elas.<br />
Aunque ahora no puedo det<strong>en</strong>erme<br />
<strong>en</strong> este punto, creo que conv<strong>en</strong>dría<br />
replantearse las cre<strong>en</strong>cias habituales<br />
sobre las difer<strong>en</strong>tes concepciones<br />
que alim<strong>en</strong>tan cada una de estas formas<br />
de trabajo, porque no toda clase<br />
magistral es rechazable, por sistema,<br />
de la misma manera que no siempre<br />
dar la voz al niño es la mejor opción<br />
o que lo lúdico t<strong>en</strong>ga que excluir necesariam<strong>en</strong>te<br />
la refl exión o la investigación.<br />
Creo que las tres opciones, siempre<br />
que no qued<strong>en</strong> reducidas a su caricatura,<br />
son igualm<strong>en</strong>te útiles desde<br />
una perspectiva constructivista del<br />
apr<strong>en</strong>dizaje que t<strong>en</strong>ga <strong>en</strong> cu<strong>en</strong>ta tanto<br />
las dim<strong>en</strong>siones racionales como<br />
afectivas del hecho educativo, tanto<br />
las voces de qui<strong>en</strong>es sab<strong>en</strong> como las<br />
de qui<strong>en</strong>es están apr<strong>en</strong>di<strong>en</strong>do.<br />
Viñeta 6. El papel de los niños y el rep<strong>art</strong>o<br />
de papeles <strong>en</strong> la distribución s<strong>en</strong>sible<br />
Excepto <strong>en</strong> un solo caso, ninguna<br />
de las estudiantes preguntadas se<br />
plantea la necesidad de contar con la<br />
opinión de los niños sobre si quier<strong>en</strong><br />
o no acudir al museo. Los doc<strong>en</strong>tes<br />
solemos dar por seguro que la visita<br />
al museo es interesante para ellos,<br />
pero al mismo tiempo no p<strong>en</strong>samos<br />
que <strong>en</strong> esta actividad puedan t<strong>en</strong>er<br />
otro papel que el de espectadores o,<br />
a lo sumo, el de simular que son creadores,<br />
tan <strong>art</strong>istas como los propios<br />
<strong>art</strong>istas cuya obra han contemplado,<br />
mediante alguna actividad de taller<br />
que remata la visita.<br />
Aunque se int<strong>en</strong>ta la r<strong>en</strong>ovación de<br />
las estrategias didácticas, por lo g<strong>en</strong>eral<br />
los niños son concebidos <strong>en</strong><br />
los museos como intérpretes, ejecutantes<br />
de las actividades que se<br />
organizan <strong>en</strong> torno a una obra, una<br />
exposición o un autor. Pocas veces<br />
se les considera realm<strong>en</strong>te autores y<br />
cuando es así, suel<strong>en</strong> serlo <strong>en</strong> el papel<br />
de “imitadores” de los <strong>art</strong>istas o de<br />
productores <strong>en</strong> alguna actividad que<br />
siga aquel otro principio pedagógico
del learning by doing, es decir, que se<br />
apr<strong>en</strong>de mejor haci<strong>en</strong>do, como alguna<br />
estudiante afi rma <strong>en</strong> su <strong>en</strong>cuesta.<br />
Un <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro, un des<strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro y una<br />
experi<strong>en</strong>cia<br />
El tema de la separación de creador/<br />
productor fr<strong>en</strong>te a espectador/intérprete<br />
me ocupa estos últimos tiempos<br />
(Aguirre, 2011) y creo que vi<strong>en</strong>e<br />
al caso <strong>en</strong> este punto ya que, por lo<br />
g<strong>en</strong>eral, <strong>en</strong> el tipo de relación que se<br />
propone a los niños con las <strong>art</strong>es <strong>en</strong><br />
el <strong>en</strong>torno de los museos no se rompe<br />
el esquema de división de papeles, de<br />
división <strong>en</strong> el régim<strong>en</strong> de distribución<br />
s<strong>en</strong>sible al que se refi ere Rancière<br />
(2002) 1 . La dinámica más habitual<br />
es que los educadores “facilitan” o<br />
“median” el acceso de los visitantes<br />
(es decir, qui<strong>en</strong>es no sab<strong>en</strong>) a los discursos<br />
de los comisarios o los historiadores<br />
(es decir, qui<strong>en</strong>es sab<strong>en</strong>). En<br />
el caso de los niños esta mediación es<br />
doble: la que va de las narrativas del<br />
<strong>art</strong>ista o el experto hasta los educadores<br />
del museo y, <strong>en</strong> una segunda<br />
traducción, la que va del discurso pedagógico<br />
del museo hasta el discurso<br />
escolar.<br />
Respecto al rep<strong>art</strong>o de papeles que<br />
desde la perspectiva educativa se da<br />
<strong>en</strong> los museos, me gustaría traer aquí<br />
para com<strong>en</strong>tar dos sucedidos contrapuestos,<br />
acaecidos reci<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te, y<br />
una experi<strong>en</strong>cia.<br />
Los dos sucedidos tuvieron lugar <strong>en</strong><br />
el País Vasco. El primero fue el <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tro<br />
con una vigilante de sala que,<br />
espontáneam<strong>en</strong>te, “traspasaba” las<br />
funciones que habitualm<strong>en</strong>te se les<br />
<strong>en</strong>comi<strong>en</strong>da para realizar funciones<br />
formativas con los visitantes interesados<br />
que <strong>en</strong>contraba <strong>en</strong> sus salas.<br />
Todo ello ante la visita de una colega<br />
extranjera experta <strong>en</strong> mediación cultural,<br />
qui<strong>en</strong> me hizo percatar de qué<br />
importante es que sea todo el personal<br />
del museo el que pueda realizar<br />
este tipo de tareas <strong>en</strong> un mom<strong>en</strong>to<br />
dado y no sólo los educadores.<br />
El segundo sucedido, <strong>en</strong> otro museo,<br />
también ti<strong>en</strong>e que ver con traspasar<br />
límites. Pero <strong>en</strong> este caso fue mi mano<br />
la que, acompañando mis com<strong>en</strong>ta-<br />
rios ante una obra de Brancusi, debió<br />
de estar a punto de traspasar el ámbito<br />
de acción de una distante alarma,<br />
provocando la consigui<strong>en</strong>te llamada<br />
de at<strong>en</strong>ción de la vigilante de la sala.<br />
En este caso, la vigilante no sólo no<br />
estaba <strong>en</strong> disposición de interactuar<br />
pedagógicam<strong>en</strong>te con el espectador<br />
de las obras, sino que su labor reforzaba<br />
claram<strong>en</strong>te la idea imperante del<br />
museo como lugar del sil<strong>en</strong>cio, de los<br />
espacios delimitados y de los gestos<br />
cont<strong>en</strong>idos. Por mucho que la exposición<br />
fuera pret<strong>en</strong>didam<strong>en</strong>te temática<br />
(habría mucho que hablar sobre esto<br />
también), y por mucho que pret<strong>en</strong>didam<strong>en</strong>te<br />
los objetivos formativos se<br />
quisieran anteponer al propósito expositivo,<br />
la inesperada e incompr<strong>en</strong>sible<br />
llamada de at<strong>en</strong>ción no era sino el<br />
recuerdo perman<strong>en</strong>te de que yo sólo<br />
era el espectador de un discurso que<br />
para mi y otros como yo había construido<br />
la institución. Era el recuerdo<br />
de que la interacción no solo ti<strong>en</strong>e<br />
el compr<strong>en</strong>sible límite de no poder<br />
tocar la obra, sino de que no puede<br />
siquiera traspasar los márg<strong>en</strong>es del<br />
dispositivo de alarma que protege la<br />
pieza de las explicaciones y el diálogo<br />
de los espectadores.<br />
A difer<strong>en</strong>cia de los sucedidos, la experi<strong>en</strong>cia<br />
relativa a este cambio de roles<br />
ocurrió <strong>en</strong> el contexto de una actividad<br />
de formación de profesorado<br />
hace ya varios años. Una profesora de<br />
<strong>educació</strong>n infantil me solicitó ideas<br />
para organizar la exposición fi nal de<br />
los trabajos de los niños <strong>en</strong> la escuela.<br />
Mi suger<strong>en</strong>cia fue que abordara<br />
con los mismos niños un proyecto<br />
que les permitiera apr<strong>en</strong>der a todos<br />
(ella incluida) cómo se organiza una<br />
exposición. En este caso, el museo<br />
local fue el destino elegido por ella,<br />
pero no para ver las obras, sino para<br />
apr<strong>en</strong>der otro tipo de saberes que<br />
también circulan <strong>en</strong> esas instituciones<br />
y a que a m<strong>en</strong>udo se olvidan. La<br />
actividad g<strong>en</strong>eró mucho apr<strong>en</strong>dizaje,<br />
aunque, quizás, el único pero que<br />
pudiera ponerse a su desarrollo <strong>en</strong> la<br />
escuela es que no problematizaron lo<br />
que vieron, sino que simplem<strong>en</strong>te lo<br />
reprodujeron.<br />
Pero, <strong>en</strong> lo que concierne a lo que<br />
ahora estoy tratando, es destacable<br />
que esos niños de 5 años ya no fueron<br />
al museo <strong>en</strong> calidad de espectadores,<br />
sino <strong>en</strong> calidad de apr<strong>en</strong>dices de procesos<br />
que luego desarrollaron <strong>en</strong> su<br />
escuela, convirtiéndose así <strong>en</strong> comisarios,<br />
<strong>en</strong>marcadores, diseñadores,<br />
c<strong>art</strong>elistas y hasta guías ante el resto<br />
de sus compañeros.<br />
Viñeta 7. ¿Hay algo que se puede hacer?<br />
Dos propuestas<br />
A la luz de estos datos que me ha proporcionado<br />
la <strong>en</strong>cuesta y las refl exiones<br />
a las que ha dado lugar <strong>en</strong> compañía<br />
de otros autores y textos, creo<br />
que es posible afi rmar que, al igual<br />
que <strong>en</strong> Francia, estamos ante una situación<br />
<strong>en</strong> la relación escuela-museo<br />
<strong>en</strong> la que la primera ha buscado <strong>en</strong> el<br />
segundo un recurso formativo que<br />
cubre una gran laguna de su profesorado,<br />
mi<strong>en</strong>tras que el museo busca<br />
as<strong>en</strong>tar su perman<strong>en</strong>cia y su s<strong>en</strong>tido<br />
de servicio social <strong>en</strong> el papel mediador<br />
de la escuela y <strong>en</strong> la esperanza de<br />
que los niños reviertan la situación<br />
<strong>en</strong> la que se <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tran las prácticas<br />
culturales relacionadas con las <strong>art</strong>es.<br />
Sin embargo creo que la cuestión es<br />
de más hondo calado y que no llegaremos<br />
a tocar el fondo si no se analizan<br />
las retic<strong>en</strong>cias de los públicos a<br />
los que nos queremos dirigir, no se<br />
analizan los hábitos culturales de estos<br />
públicos y no se conoc<strong>en</strong> las prácticas<br />
contemporáneas de interacción<br />
con la cultura. Ni siquiera <strong>en</strong> el caso<br />
de la música, la práctica cultural más<br />
ext<strong>en</strong>dida <strong>en</strong>tre los jóv<strong>en</strong>es, se está<br />
<strong>en</strong>t<strong>en</strong>di<strong>en</strong>do por qué estos mismos<br />
jóv<strong>en</strong>es muestran abierto rechazo<br />
por la música culta (Aguirre, 2006b),<br />
sea clásica o contemporánea. Se <strong>en</strong>sayan<br />
int<strong>en</strong>tos de r<strong>en</strong>ovar repertorios<br />
<strong>en</strong> los conservatorios, de introducir<br />
prácticas de mediación, pero<br />
están cay<strong>en</strong>do <strong>en</strong> los mismos errores<br />
que <strong>en</strong> los que vi<strong>en</strong><strong>en</strong> cay<strong>en</strong>do las <strong>art</strong>es<br />
visuales.<br />
Por eso, una de las tareas más urg<strong>en</strong>tes<br />
que t<strong>en</strong>emos es la de investigar<br />
135
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
estos f<strong>en</strong>óm<strong>en</strong>os <strong>en</strong> profundidad.<br />
No se trata sólo de r<strong>en</strong>ovar métodos<br />
o idear formas de acercar a niños y<br />
jóv<strong>en</strong>es a los museos. Este tipo de acciones,<br />
así, sueltas, no llevan más que<br />
a dar palos de ciego, si no se analizan<br />
las realidades socioculturales desde<br />
una perspectiva crítica.<br />
Hasta una <strong>en</strong>cuesta tan elem<strong>en</strong>tal,<br />
como la que estoy pres<strong>en</strong>tando, puede<br />
dar pistas para que com<strong>en</strong>cemos<br />
a hacernos preguntas: ¿Cómo podemos<br />
esperar que nuestros niños se<br />
vayan a interesar por las <strong>art</strong>es si sus<br />
educadores no <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tran <strong>en</strong> ellas<br />
respuestas a sus preguntas, recursos<br />
para comunicar, s<strong>en</strong>tir o vivir? ¿Cómo<br />
se puede esperar g<strong>en</strong>erar algún tipo<br />
de interacción con aquello con lo que<br />
se ha t<strong>en</strong>ido una experi<strong>en</strong>cia de aburrimi<strong>en</strong>to,<br />
con lo que no ha aportado<br />
nada? ¿Cómo <strong>en</strong>señar con o sobre<br />
aquello que no se ama?<br />
Solución Darrás: desplegarlos<br />
con cultura visual de su<br />
tiempo para reactivar las<br />
semiosis perdida del objeto<br />
<strong>art</strong>ístico<br />
La propuesta de Darrás para responder<br />
a este tipo de preguntas p<strong>art</strong>e de<br />
dos ideas. La primera es que los dispositivos<br />
de mediación cultural (museos,<br />
c<strong>en</strong>tros de <strong>art</strong>e, escuela, etc.)<br />
no son los adecuados para lograr que<br />
toda la población haga suyos los usos<br />
y signifi cados propios de la aristocracia<br />
cultural, que es qui<strong>en</strong> ha marcado<br />
las líneas de calidad <strong>en</strong> las <strong>art</strong>es. La<br />
segunda es la idea de que los signos<br />
no son <strong>en</strong>tidades simbólicas indep<strong>en</strong>di<strong>en</strong>tes,<br />
sino el resultado de prácticas<br />
<strong>en</strong>carnadas, usos, cre<strong>en</strong>cias y<br />
costumbres situadas histórica, social<br />
e individualm<strong>en</strong>te.<br />
Para Darrás es precisam<strong>en</strong>te la falta<br />
de conci<strong>en</strong>cia sobre este carácter<br />
136 distribuido y situado de los signos<br />
lo que hace que los mecanismos<br />
culturales de mediación, como los<br />
museos, vivan <strong>en</strong> la ilusión de que logran<br />
traducir las semiosis propias de<br />
una clase, <strong>en</strong> este caso la aristocracia<br />
cultural, al resto de las comunidades.<br />
Entre otras cosas no lo logran, insiste<br />
Darrás, porque una de las razones de<br />
ser de estas instituciones es g<strong>en</strong>erar<br />
la s<strong>en</strong>sación de que el <strong>en</strong>torno del<br />
museo es el nicho ecológico natural<br />
de las obras que conti<strong>en</strong>e, el único<br />
capaz de dar cu<strong>en</strong>ta de su verdadero<br />
s<strong>en</strong>tido y signifi cado.<br />
Por ello, la solución que propone Darrás<br />
para relativizar el carácter elitista<br />
de las semiosis cultas y hacerlas<br />
inteligibles a toda la población pasa<br />
por pres<strong>en</strong>tar las obras maestras<br />
como p<strong>art</strong>e del contexto ecológico de<br />
la cultura visual compuesta y diversa<br />
de su tiempo. Esta pres<strong>en</strong>tación conjunta,<br />
argum<strong>en</strong>ta Darrás, explicaría<br />
vínculos y t<strong>en</strong>siones, distancias y<br />
par<strong>en</strong>tescos que permitirían ver mejor<br />
las p<strong>art</strong>icularidades de las obras<br />
maestras y las razones por las que<br />
adquirieron tal categoría (Darrás,<br />
2008).<br />
Otra opción: poner el ac<strong>en</strong>to<br />
<strong>en</strong> la experi<strong>en</strong>cia del sujeto<br />
más que <strong>en</strong> la obra<br />
La opción que propone Darrás para<br />
lograr la pl<strong>en</strong>a transitividad <strong>en</strong>tre<br />
las semiosis de los distintos grupos<br />
sociales sigue c<strong>en</strong>trando la at<strong>en</strong>ción<br />
<strong>en</strong> el objeto de las <strong>art</strong>es y <strong>en</strong> la manera<br />
de actuar sobre él. Lo hace, <strong>en</strong><br />
este caso, cambiando la pres<strong>en</strong>tación<br />
museística y descontextualizada del<br />
régim<strong>en</strong> de distribución al que pert<strong>en</strong>ecía<br />
la obra cuando se realizó, por<br />
un display que ofrezca un panorama<br />
completo de la totalidad del contexto<br />
ecológico <strong>en</strong> que se originó.<br />
En mi caso, sin embargo, creo que<br />
puede haber otra forma de superar<br />
estos desajustes que, sin ser incompatible<br />
con la de Darrás, debería poner<br />
el ac<strong>en</strong>to <strong>en</strong> el sujeto-usuario de<br />
la obra de <strong>art</strong>e, más que <strong>en</strong> favorecer<br />
el conocimi<strong>en</strong>to de y sobre la obra.<br />
Reconozco que es la opción de qui<strong>en</strong><br />
no es historiador ni comisario, que<br />
es la de qui<strong>en</strong> se coloca <strong>en</strong> el <strong>art</strong>e <strong>en</strong><br />
posición de educador. Soy consci<strong>en</strong>te,<br />
también, de que lo hago sin s<strong>en</strong>tir<br />
la presión de qui<strong>en</strong> ti<strong>en</strong>e la tarea de<br />
formar públicos para los museos o<br />
lectores y compradores para las editoriales,<br />
aunque t<strong>en</strong>ga la responsabilidad,<br />
no m<strong>en</strong>or, de formar personas.<br />
Desde esta posición de educador me<br />
preocupa que algui<strong>en</strong> como mis estudiantes,<br />
futuras doc<strong>en</strong>tes, id<strong>en</strong>tifi -<br />
qu<strong>en</strong> la visita al museo con el aburrimi<strong>en</strong>to<br />
o que jóv<strong>en</strong>es de secundaria,<br />
cuya vida cultural es muy int<strong>en</strong>sa, se<br />
consider<strong>en</strong> expulsados de las prácticas<br />
propias de las <strong>art</strong>es cultas (Aguirre,<br />
2006b). Me preocupa que las<br />
soluciones pas<strong>en</strong> siempre por atraer<br />
a esos jóv<strong>en</strong>es hacia las semiosis cultas,<br />
más que por at<strong>en</strong>der al interés<br />
de sus propias semiosis. Y es por aquí<br />
por donde creo que podríamos dar<br />
con una clave para lograr que estos<br />
niños y jóv<strong>en</strong>es pudieran sacar fruto<br />
de la relación con las <strong>art</strong>es para su<br />
vida personal, sin que esto signifi case<br />
obligatoriam<strong>en</strong>te que tuvieran que<br />
hacer suyas las prácticas de la aristocracia<br />
cultural que las custodia.<br />
El tema es <strong>en</strong> qué idea de <strong>educació</strong>n<br />
y <strong>en</strong> qué idea de infancia nos colocamos<br />
al abordar esta cuestión. Para<br />
mí, la razón de ser de la <strong>educació</strong>n,<br />
por lo m<strong>en</strong>os la infantil y primaria,<br />
no es la de apr<strong>en</strong>der cosas. La adquisición<br />
de informaciones y datos<br />
es sólo una consecu<strong>en</strong>cia, pero no el<br />
eje, del proceso de maduración personal<br />
que la <strong>educació</strong>n alim<strong>en</strong>ta. Los<br />
currículos no son más que maneras<br />
de ord<strong>en</strong>ar desde dónde irnos colocando<br />
<strong>en</strong> el mundo, compr<strong>en</strong>di<strong>en</strong>do<br />
su naturaleza, sus porqués y para<br />
qués y apr<strong>en</strong>di<strong>en</strong>do a interactuar con<br />
él. Desde esta perspectiva, creo que<br />
puede decirse que uno no acude al<br />
<strong>art</strong>e para apr<strong>en</strong>der cosas, sino que va<br />
a conectarse con experi<strong>en</strong>cias aj<strong>en</strong>as<br />
que contribuyan a <strong>en</strong>riquecer y, si se<br />
da el caso, a transformar las propias.<br />
Precisam<strong>en</strong>te, los <strong>en</strong>cu<strong>en</strong>tros basados<br />
<strong>en</strong> la transfer<strong>en</strong>cia de informaciones,<br />
como muestra el cuestionario<br />
cumplim<strong>en</strong>tado por mis estudiantes,<br />
no sólo no <strong>en</strong>riquece, sino que afecta<br />
negativam<strong>en</strong>te a su relación posterior<br />
con las <strong>art</strong>es.
Mi propuesta, por tanto, se basaría<br />
<strong>en</strong> la perspectiva deweyana de que el<br />
<strong>art</strong>e es ante todo experi<strong>en</strong>cia, porque<br />
el todo coher<strong>en</strong>te que constituye la<br />
acción o la obra fi nalizada conti<strong>en</strong>e<br />
elem<strong>en</strong>tos del ord<strong>en</strong> de lo social, de<br />
lo psíquico, de lo político, de lo material<br />
s<strong>en</strong>sible, de lo emotivo, de lo biológico,<br />
de lo estético o de lo moral. Es<br />
decir, todos los compon<strong>en</strong>tes de cualquier<br />
proceso de interacción <strong>en</strong>tre el<br />
ser humano y la vida (Dewey, 1949).<br />
Desde un punto de vista educativo, lo<br />
que me interesaría del <strong>art</strong>e, concebido<br />
como experi<strong>en</strong>cia, es su capacidad<br />
para convertirse <strong>en</strong> detonante de la<br />
transformación personal de sus usuarios,<br />
para incoar nuevas experi<strong>en</strong>cias<br />
igualm<strong>en</strong>te complejas, si bi<strong>en</strong> no necesariam<strong>en</strong>te<br />
réplicas de aquellas de<br />
las que surg<strong>en</strong>.<br />
No se trataría tanto de <strong>en</strong>tr<strong>en</strong>ar a los<br />
escolares <strong>en</strong> los hábitos y el gusto de<br />
las aristocracias propietarias de la<br />
fruición estética de las <strong>art</strong>es, sino de<br />
usar las <strong>art</strong>es con un doble propósito.<br />
Por un lado, para ampliar el propio<br />
horizonte personal y con ello las posibilidades<br />
de placer (y disgusto) de sus<br />
usuarios. Por otro lado, para aum<strong>en</strong>tar<br />
la capacidad de reconocimi<strong>en</strong>to<br />
de las experi<strong>en</strong>cias aj<strong>en</strong>as, de las pasiones<br />
vitales y el sufrimi<strong>en</strong>to de los<br />
otros y con ello la s<strong>en</strong>sibilidad hacia la<br />
solidaridad social.<br />
Claro que, llegados a este punto, la<br />
pregunta que cabe hacerse es: ¿cómo<br />
se logra ese s<strong>en</strong>timi<strong>en</strong>to, esa capacidad<br />
de concebir un estado de cosas<br />
que haga posible la transformación?<br />
¿Qué podemos hacer para ello desde<br />
la <strong>educació</strong>n?<br />
Reconocer el papel de la<br />
emoción. No p<strong>art</strong>ir de lo que<br />
aburre, sino del amor<br />
En primer lugar, creo que podríamos<br />
p<strong>art</strong>ir de reconocer el papel de la<br />
emoción <strong>en</strong> la experi<strong>en</strong>cia. Las <strong>en</strong>cuestas<br />
realizadas a mis estudiantes<br />
me han mostrado que <strong>en</strong> su infancia<br />
no <strong>en</strong>gancharon con nada de lo que<br />
se proponía <strong>en</strong> sus visitas a los mu-<br />
seos, porque nada les emocionó sufi<br />
ci<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te como para dejar una<br />
huella <strong>en</strong> su recuerdo. Es difícil que<br />
qui<strong>en</strong> haya t<strong>en</strong>ido ese tipo de tediosa<br />
experi<strong>en</strong>cia y la s<strong>en</strong>sación de no<br />
haber apr<strong>en</strong>dido nada disponga del<br />
<strong>en</strong>tusiasmo necesario para <strong>art</strong>icular<br />
una acción doc<strong>en</strong>te <strong>en</strong>riquecedora<br />
con sus escolares.<br />
Por eso creo que éste de la vinculación<br />
afectiva con el objeto o el medio<br />
de <strong>en</strong>señanza es un aspecto capital<br />
de la interacción doc<strong>en</strong>te <strong>en</strong> el museo<br />
de la que poco se suele hablar. Bi<strong>en</strong><br />
es verdad que, afortunadam<strong>en</strong>te,<br />
esta empresa es hoy posible porque<br />
cada vez está mejor visto hablar de<br />
la importancia de la dim<strong>en</strong>sión emotiva<br />
<strong>en</strong> <strong>educació</strong>n; un ámbito tradicionalm<strong>en</strong>te<br />
sometido a la tiranía de<br />
la razón que, como señala tan gráfi cam<strong>en</strong>te<br />
K<strong>en</strong> Robinson 2 <strong>en</strong> sus textos<br />
e interv<strong>en</strong>ciones públicas, reduce a<br />
educadores y educandos a pura cabeza<br />
(el lugar donde reside el intelecto)<br />
sin cuerpo (el lugar donde se <strong>en</strong>redan<br />
los afectos y los s<strong>en</strong>timi<strong>en</strong>tos).<br />
No obstante, es importante evitar<br />
caer <strong>en</strong> la idea moderna de concebir<br />
la emoción como un estado de alteración<br />
puram<strong>en</strong>te psíquico. Creo que es<br />
importante dar a lo emocional el papel<br />
que realm<strong>en</strong>te ti<strong>en</strong>e <strong>en</strong> nuestras<br />
vidas, especialm<strong>en</strong>te <strong>en</strong> relación a la<br />
<strong>educació</strong>n estética, reconociéndolo<br />
como:<br />
. principio y motor del conocimi<strong>en</strong>to,<br />
. elem<strong>en</strong>to constituy<strong>en</strong>te de la conformación<br />
de lo social,<br />
. elem<strong>en</strong>to conformador del juicio<br />
(ético-estético),<br />
. elem<strong>en</strong>to básico del placer y el<br />
deseo.<br />
Pot<strong>en</strong>ciar la imaginación<br />
social<br />
Para ello, se trataría de introducir<br />
estrategias pedagógicas ori<strong>en</strong>tadas<br />
a pot<strong>en</strong>ciar la dim<strong>en</strong>sión creativa<br />
de qui<strong>en</strong> tradicionalm<strong>en</strong>te ha sido<br />
ubicado como espectador. Por ejemplo,<br />
a través del uso desinhibido del<br />
<strong>art</strong>e para lo que Gre<strong>en</strong>e d<strong>en</strong>omina<br />
“imaginación social”. Esto es, “usar”<br />
las obras de <strong>art</strong>e como una especie<br />
de detonadores de experi<strong>en</strong>cia<br />
humana; como herrami<strong>en</strong>tas que<br />
permit<strong>en</strong> “la adopción de perspectivas<br />
raras o desacostumbradas” y que,<br />
<strong>en</strong> consecu<strong>en</strong>cia, pueda convertir a<br />
sus usuarios <strong>en</strong> seres “extraños” para<br />
sí mismos, capaces de mirar a través<br />
de los ojos de otros, de maneras que<br />
nunca antes habían mirado (Gre<strong>en</strong>e,<br />
2005:144).<br />
A este respecto Rick<strong>en</strong>mann (2009)<br />
nos recuerda que Vigotsky (1925)<br />
defi ne el <strong>art</strong>e como “técnica social<br />
del s<strong>en</strong>timi<strong>en</strong>to” y que el propósito<br />
del <strong>art</strong>e, así defi nido, sería la transformación<br />
de la experi<strong>en</strong>cia del otro o<br />
la transformación de “sí mismo como<br />
otro”.<br />
Creo que para nuestra acción formativa<br />
resulta interesante ese uso<br />
“ironista” (Aguirre, 2006a) del <strong>art</strong>e<br />
como “desubicador” de posiciones<br />
asumidas como propias, el uso del<br />
<strong>art</strong>e como “ali<strong>en</strong>ador”, es decir, como<br />
algo que permite transmutarnos <strong>en</strong><br />
“otro”. Porque así mirado, más que colocarnos<br />
ante el mundo como algo a<br />
compr<strong>en</strong>der, el <strong>art</strong>e puede situarnos<br />
<strong>en</strong> la perspectiva de sujetos para los<br />
que el mundo es algo a construir.<br />
Alim<strong>en</strong>tar el s<strong>en</strong>tido de la<br />
transferibilidad o de la<br />
porosidad<br />
Ahora bi<strong>en</strong>, para que esto acontezca,<br />
el primer acto educativo es lograr<br />
que los individuos se si<strong>en</strong>tan capaces<br />
o impelidos a usar de este modo la<br />
imaginación. Con lo que nos <strong>en</strong>fr<strong>en</strong>tamos<br />
qui<strong>en</strong>es estamos <strong>en</strong> posición<br />
de mediadores de signifi cados culturales<br />
no es sólo con formas culturales<br />
que han excluido históricam<strong>en</strong>te a<br />
una p<strong>art</strong>e de la población, sino con<br />
la incapacidad de ésta de ponerse <strong>en</strong><br />
marcha para conocerlas. Es por ello<br />
que para desarrollar nuestro trabajo<br />
es importante preparar previam<strong>en</strong>te<br />
el terr<strong>en</strong>o s<strong>en</strong>sible para el cambio,<br />
g<strong>en</strong>erar lo que podríamos llamar las<br />
137
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
condiciones de la transferibilidad o<br />
de la porosidad. Algo así como una<br />
primera desubicación, consist<strong>en</strong>te <strong>en</strong><br />
colocarse como sujetos <strong>en</strong> un espacio<br />
que no excluya ninguna posibilidad,<br />
una predisposición a asumir la multiplicidad<br />
de voces que actúan <strong>en</strong> el<br />
interior de cada uno, una actitud que<br />
lleve a abordar la experi<strong>en</strong>cia con una<br />
disposición abierta a dejarse “tocar”<br />
por el hecho experi<strong>en</strong>ciado.<br />
Cambios <strong>en</strong> la forma de trabajar<br />
y <strong>en</strong> las relaciones<br />
institucionales<br />
Por supuesto, no se trata de olvidar<br />
las condiciones p<strong>art</strong>iculares <strong>en</strong> las<br />
que se desarrollan las relaciones<br />
institucionales. A este respecto, para<br />
que las condiciones de relación de los<br />
escolares con las <strong>art</strong>es puedan acercarse<br />
a lo aquí propuesto es necesario<br />
cambiar radicalm<strong>en</strong>te el tipo de<br />
“contrato” pedagógico sobre el que<br />
actualm<strong>en</strong>te se sust<strong>en</strong>ta la <strong>art</strong>iculación<br />
<strong>en</strong>tre museos o c<strong>en</strong>tros de <strong>art</strong>e<br />
y escuelas.<br />
Creo que todos estamos de acuerdo<br />
<strong>en</strong> que la dinámica de la visita guiada<br />
no es la respuesta, como no lo son las<br />
prácticas pseudolúdicas con las que<br />
se trata de mant<strong>en</strong>er el interés y la<br />
at<strong>en</strong>ción de los escolares o el recopilatorio<br />
inane de su “p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to<br />
visual” (López y Kivatinetz, 2006).<br />
El cambio debe ser mucho más profundo<br />
y debe pasar, a mi juicio, por<br />
concebir la relación <strong>en</strong>tre museo y<br />
escuela como un dispositivo conjunto<br />
de apr<strong>en</strong>dizaje. Eso signifi ca, <strong>en</strong> la<br />
práctica, trabajar <strong>en</strong> una doble dirección:<br />
Por un lado, comp<strong>art</strong>ir y negociar el<br />
currículum escolar de la formación<br />
<strong>en</strong> <strong>art</strong>es. Pero hacerlo sin la habitual<br />
resist<strong>en</strong>cia que se ofrece desde la escuela,<br />
bajo el argum<strong>en</strong>to de que los<br />
138 educadores de museos y los teóricos<br />
del <strong>art</strong>e no conoc<strong>en</strong> sufi ci<strong>en</strong>tem<strong>en</strong>te<br />
la realidad escolar.<br />
Por otro lado, comp<strong>art</strong>ir y negociar<br />
las actividades y programas de<br />
formación <strong>en</strong> <strong>art</strong>es que ofrec<strong>en</strong> los<br />
museos. Pero hacerlo sin adoptar la<br />
demasiado habitual posición paternalista,<br />
consist<strong>en</strong>te <strong>en</strong> no hacer p<strong>art</strong>ícipes<br />
de la organización y prácticas<br />
de los dep<strong>art</strong>am<strong>en</strong>tos educativos de<br />
estas instituciones a los doc<strong>en</strong>tes. En<br />
este caso, bajo el argum<strong>en</strong>to de que<br />
sus conocimi<strong>en</strong>tos sobre las <strong>art</strong>es y<br />
los museos son limitados.<br />
Se trataría <strong>en</strong> defi nitiva de acercar<br />
posiciones y, para ello, es fundam<strong>en</strong>tal<br />
que las dinámicas de interacción<br />
no sean esporádicas, como suel<strong>en</strong><br />
serlo habitualm<strong>en</strong>te, sino perman<strong>en</strong>tes,<br />
dialógicas y equilibradas.<br />
Esta forma de trabajar rompería la<br />
dinámica instituida de la visita (“ese<br />
museo ya lo he visto”, dic<strong>en</strong> algunas<br />
de mis estudiantes para justifi car que<br />
ya no van más) por la interacción con<br />
la obra (fíj<strong>en</strong>se que lo digo <strong>en</strong> singular),<br />
con el/la autor/a. Pasa por establecer<br />
una relación más perman<strong>en</strong>te<br />
<strong>en</strong> la que el café no es igual para todos<br />
y <strong>en</strong> la que el museo es un recurso<br />
más de la escuela, del mismo modo<br />
que la escuela es un recurso más del<br />
museo. Ya sé que para que eso suceda<br />
realm<strong>en</strong>te ti<strong>en</strong><strong>en</strong> que cambiar mucho<br />
ambas instituciones. En un caso,<br />
porque las dinámicas de programas,<br />
cumplimi<strong>en</strong>tos curriculares, distribución<br />
de estudiantes por niveles<br />
y profesorado y horario dejan poco<br />
marg<strong>en</strong> para otro tipo de relaciones<br />
perman<strong>en</strong>tes. En el otro, porque, a<br />
pesar de los cambios y las transformaciones,<br />
la <strong>educació</strong>n de los ciudadanos<br />
no es el aspecto prioritario <strong>en</strong><br />
la ag<strong>en</strong>da de los museos. Sé que las<br />
inercias culturales han asignado a<br />
cada institución un rol social que resulta<br />
muy difícilm<strong>en</strong>te alterable. No<br />
t<strong>en</strong>go poder para cambiarlas, pero sí<br />
si<strong>en</strong>to y asumo la responsabilidad de<br />
señalar las v<strong>en</strong>tajas de hacerlo.<br />
Notas<br />
1.“La división de lo s<strong>en</strong>sible muestra<br />
quién puede tomar p<strong>art</strong>e <strong>en</strong> lo común<br />
<strong>en</strong> función de lo que hace, del tiempo<br />
y del espacio <strong>en</strong> los que se ejerce dicha<br />
actividad […]. Es una delimitación de<br />
tiempos y espacios, de lo visible y lo<br />
invisible, de la palabra y el ruido, de lo<br />
que defi ne a la vez el lugar y el dilema de<br />
la política como forma de experi<strong>en</strong>cia”<br />
(Rancière, 2002:3)<br />
2. Véase, por ejemplo, el video de su<br />
confer<strong>en</strong>cia “Do schools kill creativity?”<br />
<strong>en</strong> http://www.youtube.com/<br />
watch?v=nPB-41q97zg<br />
Refer<strong>en</strong>cias bibliográfi cas<br />
aGuirrE, i. (2006a). “Hacia un nuevo<br />
imaginario para la <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística”.<br />
Ponència pres<strong>en</strong>tada al Congreso Internacional<br />
de Educación <strong>art</strong>ística y visual:<br />
Ante el reto social; cultura y territorialidad<br />
<strong>en</strong> la investigación <strong>en</strong> <strong>educació</strong>n <strong>art</strong>ística.<br />
Sevilla.<br />
aGuirrE, i. (2006b). “Los imaginarios visuales<br />
y musicales de los jóv<strong>en</strong>es. Datos<br />
para una c<strong>art</strong>ografía de la experi<strong>en</strong>cia<br />
estética juv<strong>en</strong>il y la <strong>educació</strong>n”. A: Actas<br />
del Internacional INSEA Congreso “Interdisciplinary<br />
Dialogues in Art Education”.<br />
Viseu (Portugal). Edició digital <strong>en</strong> CD-<br />
ROM.<br />
aGuirrE, i. (2010). “Sobre los usos del<br />
<strong>art</strong>e <strong>en</strong> la escuela infantil”. A: GonálEz<br />
viDa, r. et alter (ed.). I Congreso Internacional:<br />
Arte, Ilustración y Cultura Visual <strong>en</strong><br />
Educación Infantil y Primaria: construcción<br />
de id<strong>en</strong>tidades, p. 35-46. Universitat de<br />
Granada. ISBN: 978-84-639-7448-1<br />
(CD-Rom).<br />
aGuirrE, i. (2011). “Cultura visual, política<br />
da estética e educação emancipadora”.<br />
A: M<strong>art</strong>ins, R. i TOURINHO, I. (orgs.).<br />
Educação da cultura visual. Conceitos e<br />
contextos. Santa Maria: Editora USFM.<br />
arriaGa, a. (2009). “Conceptions of <strong>art</strong><br />
and interpretation in educational discourses<br />
and practises at Tate Britain in<br />
London” (tesis doctoral sin publicar -<br />
Universidad Pública de Navarra).<br />
BourDiEu, p. i DarBEl, p. (1966). L’amour<br />
de l’<strong>art</strong>, les musées et leur public. París: Edi
tions de Minuit.<br />
DarráS, B. (2008). “Del patrimonio <strong>art</strong>ístico<br />
a la ecología de las culturas. La cuestión<br />
de la cultura elitista <strong>en</strong> democracia”.<br />
A: Aguirre, I. (dir.). El acceso al patrimonio<br />
cultural. Retos y debates. Pamplona: Cátedra<br />
Jorge Oteiza-UPNA.<br />
DEwEY, J. (1949). El <strong>art</strong>e como experi<strong>en</strong>cia.<br />
Barcelona: Paidós (2008).<br />
Donnat, o. (1998). Les pratiques culturelles<br />
des Français: <strong>en</strong>quête 1997, París:<br />
DEP: Ministère de la Culture - La Docum<strong>en</strong>tation<br />
française.<br />
GrEEnE, m. (2005). Liberar la imaginación.<br />
Ensayos sobre <strong>educació</strong>n, <strong>art</strong>e y cambio social.<br />
Barcelona: Graó.<br />
lópEz, E. i KivatinEtz, m. (2006). “Estrategias<br />
de p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to visual: ¿Método<br />
educativo innovador o efecto placebo<br />
para nuestros museos?”. Arte, Individuo y<br />
Sociedad, 18, p. 209-239.<br />
rancièrE, J. (2002). La división de lo<br />
s<strong>en</strong>sible. Estética y política, Salamanca:<br />
Consorcio Salamanca. (Hi ha una còpia<br />
manuscrita de la traducció d’Antonio<br />
Fernández Lera a Internet: http://mesetas.net/?q=node/5).<br />
rancièrE, J. (2010). “Desv<strong>en</strong>turas del<br />
p<strong>en</strong>sami<strong>en</strong>to crítico”. A: El espectador<br />
emancipado. Castelló: Ellago ed.<br />
rancièrE, J. (2005). Sobre políticas estéticas.<br />
Barcelona: Museu d’Art Contemporani<br />
de Barcelona: Universitat Autònoma<br />
de Barcelona.<br />
ricKEnmann, r. (2009). “La construction<br />
sociale de l’émotion esthétique: dim<strong>en</strong>sions<br />
transactionnelles des rapports à<br />
l’objet culturel <strong>en</strong> classe” (manuscrit s<strong>en</strong>se<br />
publicar).<br />
SEBEoK, t. i umiKEr-SEBEoK, J. (1987). Sherlock<br />
Holmes y Charles S. Pierce. El método<br />
de la investigación. Barcelona: Paidós.<br />
vYGotSKi, l. S. (1925). Psychologie de l’<strong>art</strong>.<br />
Paris: La Dispute (2005).<br />
SERVICIO EDUCATIVO DEL MU-<br />
SEO PICASSO: Valoración de<br />
cuatro años de trayectoria<br />
Anna Guarro. Cap de Programes<br />
Públics<br />
Maria Alcover. Responsable<br />
del Servei Educatiu<br />
Museu Picasso de Barcelona<br />
El Servicio Educativo del Museo Picasso<br />
es un recurso muy jov<strong>en</strong>, que<br />
con solo cuatro años de vida todavía<br />
está <strong>en</strong> fase de desarrollo y crecimi<strong>en</strong>to,<br />
con muchos objetivos por<br />
poner <strong>en</strong> marcha y mucho trabajo por<br />
hacer.<br />
El Servicio nació <strong>en</strong> el año 2008, de<br />
la mano del <strong>en</strong>tonces director, Pepe<br />
Serra. Desde el principio se expresó<br />
la voluntad de que el Servicio tuviera<br />
una actitud abierta a cualquier mirada<br />
y por ello se planteó su creación<br />
a p<strong>art</strong>ir de una diversidad de inputs<br />
proced<strong>en</strong>tes de ámbitos muy diversos:<br />
universidades, c<strong>en</strong>tros educativos,<br />
instituciones municipales, servicios<br />
educativos de otros museos,<br />
profesionales de la pedagogía del<br />
<strong>art</strong>e y <strong>art</strong>istas, <strong>en</strong>tre otros.<br />
Desde el principio, se tuvieron <strong>en</strong><br />
cu<strong>en</strong>ta los sigui<strong>en</strong>tes planteami<strong>en</strong>tos<br />
a seguir:<br />
. Huir de historiografías tradicionales.<br />
. Trabajar de la mano de Picasso<br />
transversalm<strong>en</strong>te y desde el pres<strong>en</strong>te<br />
(s. xxi).<br />
. Utilizar temáticas vinculadas a los<br />
currículos y a las edades de los<br />
alumnos.<br />
. Trabajar desde la realidad de los<br />
alumnos, extrapolar a su propia<br />
experi<strong>en</strong>cia.<br />
Mediante reuniones con grupos pequeños<br />
o individuos repres<strong>en</strong>tativos<br />
de los difer<strong>en</strong>tes ámbitos, charlas,<br />
investigaciones, preguntas, copias y<br />
colaboraciones, se fueron recogi<strong>en</strong>do<br />
inputs con los cuales se formó un primer<br />
proyecto del Servicio: cómo debería<br />
ser, qué objetivos debería t<strong>en</strong>er,<br />
cuáles debían ser sus puntos fuertes,<br />
los cambios, los servicios a ofrecer, los<br />
públicos a los que dirigirse, etcétera.<br />
Una p<strong>art</strong>e importante de este desarrollo<br />
consistió <strong>en</strong> plantearnos las cuestiones<br />
sigui<strong>en</strong>tes:<br />
. ¿Por qué es importante estudiar a<br />
Picasso?<br />
. ¿Qué sabemos/sabéis de Picasso?<br />
. ¿Ti<strong>en</strong>e alguna relación con nuestro<br />
pres<strong>en</strong>te?<br />
. ¿Desde qué asignaturas podemos<br />
trabajar sobre Picasso?<br />
Desde <strong>en</strong>tonces han pasado ya cuatro<br />
cursos escolares, y el crecimi<strong>en</strong>to cuantitativo<br />
y cualitativo no se deti<strong>en</strong>e: <strong>en</strong><br />
el curso actual hablamos ya de más de<br />
25.000 alumnos at<strong>en</strong>didos, alumnos de<br />
cuatro a nov<strong>en</strong>ta y nueve años, alumnos<br />
de escuelas, institutos, universidades,<br />
c<strong>en</strong>tros especiales de <strong>educació</strong>n y c<strong>en</strong>tros<br />
de ocupación para personas con<br />
<strong>en</strong>fermedad m<strong>en</strong>tal. Los hay que son<br />
hablantes de catalán, de castellano, y<br />
también alumnos extranjeros, que hablan<br />
otras l<strong>en</strong>guas.<br />
Un estudio más detallado de los datos<br />
pone de manifi esto que debemos seguir<br />
trabajando para llegar al público mayor<br />
de 12 años. Aunque <strong>en</strong> el curso 2011-12<br />
ha aum<strong>en</strong>tado considerablem<strong>en</strong>te, todavía<br />
estamos lejos de alcanzar la demanda<br />
de primaria.<br />
Por otra p<strong>art</strong>e, este crecimi<strong>en</strong>to cuantitativo<br />
ti<strong>en</strong>e también sus puntos negativos.<br />
El Museo Picasso ti<strong>en</strong>e unas características<br />
muy específi cas de arquitectura<br />
patrimonial (salas pequeñas, edifi cios interconectados<br />
que g<strong>en</strong>eran circuitos<br />
complejos, etcétera) y un alto número de<br />
visitantes sobre todo <strong>en</strong> algunos meses,<br />
por lo cual –sin dejar de priorizar la calidad<br />
sobre la cantidad– se está planteando<br />
la reducción del número de visitas <strong>en</strong><br />
próximos cursos para ofrecer un servicio<br />
mejor.<br />
Nuestra metodología ti<strong>en</strong>e como refer<strong>en</strong>te<br />
la sigui<strong>en</strong>te cita de Picasso:<br />
“Un cuadro vive su vida como un ser vivo, experim<strong>en</strong>ta<br />
los cambios que la vida cotidiana<br />
nos impone. Esto es lógico, ya que un cuadro<br />
sólo vive gracias a qui<strong>en</strong> lo mira”<br />
Pablo Picasso<br />
139
Confl uències <strong>en</strong> <strong>art</strong> i <strong>educació</strong> / L’<strong>educació</strong> formal com a interlocutora <strong>en</strong> l’acció educativa del museu<br />
Christian Zervos, “Conversation avec<br />
Picasso”, <strong>en</strong> Cahiers d’<strong>art</strong> Paris<br />
7/10 (1935), p. 173-174.<br />
. Fom<strong>en</strong>tamos el análisis crítico, el debate<br />
p<strong>art</strong>icipativo y la refl exión acerca<br />
del hecho <strong>art</strong>ístico.<br />
. Observamos la obra delante de la<br />
obra: apr<strong>en</strong>der a mirar el <strong>art</strong>e.<br />
. Priorizamos las especifi cidades del<br />
mundo escolar y su profesorado.<br />
Líneas de actuación<br />
Actualm<strong>en</strong>te, el Servicio Educativo ti<strong>en</strong>e<br />
tres líneas de actuación:<br />
. Trabajo a corto plazo: visitas para<br />
grupos escolares.<br />
. Trabajo a medio plazo: proyectos de<br />
barrio.<br />
. Trabajo a largo plazo: formación para<br />
maestros.<br />
Visitas para grupos escolares<br />
El trabajo inicial del Servicio se ha c<strong>en</strong>trado<br />
<strong>en</strong> este grupo de acti vidades, <strong>en</strong> respuesta<br />
a la gran demanda exist<strong>en</strong>te, pero<br />
también al interés del Museo por ofrecer<br />
un servicio de calidad a la <strong>en</strong>señanza reglada.<br />
A este ámbito corresponde el primer<br />
conjunto de acti vidades que hemos<br />
elaborado, el primer contacto con escuelas,<br />
la primera visión del Servicio que han<br />
t<strong>en</strong>ido desde fuera, y la nueva mirada del<br />
Museo hacia la <strong>educació</strong>n.<br />
Para ello p<strong>art</strong>í amos de unas acti vidades<br />
concretas que han evolucionado a lo largo<br />
de estos cuatro años. Cada curso los educadores<br />
y los responsables de cada una de<br />
las acti vidades han hecho un trabajo de<br />
autovaloración, que hemos analizado con<br />
la ayuda directa o indirecta de las mismas<br />
escuelas: valoraciones, opiniones, demandas,<br />
necesidades, edades, grupos, estadísti<br />
cas, etcétera.<br />
Ofrecemos dos tipos de actividades:<br />
140 Visita Taller<br />
Visita a salas del Museo <strong>en</strong> torno a una<br />
temática específi ca, donde se observan y<br />
analizan cuatro o cinco obras, además de<br />
un taller que permite a los alumnos desarrollar<br />
e interpretar los temas tratados<br />
durante la visita a las salas, mediante un<br />
ejercicio práctico.<br />
Para optimizar el trabajo, se sugiere a los<br />
doc<strong>en</strong>tes que colabor<strong>en</strong> realizando una<br />
actividad <strong>en</strong> las aulas previam<strong>en</strong>te a la<br />
visita.<br />
Visita dinamizada<br />
Las visitas dinamizadas consist<strong>en</strong> <strong>en</strong> un<br />
recorrido por las salas del Museo, p<strong>en</strong>sado<br />
específi cam<strong>en</strong>te para pot<strong>en</strong>ciar el<br />
diálogo ante seis u ocho obras escogidas,<br />
y que favorece que los alumnos adopt<strong>en</strong><br />
un rol activo.<br />
Durante la visita se realizan diversas<br />
dinamizaciones para fom<strong>en</strong>tar la p<strong>art</strong>icipación,<br />
complem<strong>en</strong>tadas con material<br />
de apoyo.<br />
Proyectos de barrio<br />
En el año 2010 el Museo inició una nueva<br />
línea de trabajo dirigida a las escuelas<br />
e institutos de nuestro <strong>en</strong>torno, con la<br />
voluntad de constituirnos como un recurso<br />
educativo para estas instituciones<br />
educativas y sus necesidades específi cas,<br />
y establecer relaciones de proximidad<br />
con los niños que son nuestros vecinos.<br />
Como su nombre indica, los Proyectos<br />
de barrio se circunscrib<strong>en</strong> a nuestro <strong>en</strong>torno<br />
inmediato (distrito de Ciutat Vella),<br />
y ti<strong>en</strong><strong>en</strong> diversos objetivos:<br />
. Tomando Picasso como punto de<br />
p<strong>art</strong>ida, explorar la creación <strong>art</strong>ística<br />
de forma transversal.<br />
. Desarrollar proyectos a medio plazo<br />
(un trimestre), con la p<strong>art</strong>icipación<br />
activa de los doc<strong>en</strong>tes <strong>en</strong> el diseño<br />
y la adaptación a sus necesidades y<br />
especifi cidades.<br />
. Desarrollar este trabajo desde la<br />
contemporaneidad, incorporando al<br />
proceso también a un <strong>art</strong>ista.<br />
. Poner el énfasis <strong>en</strong> el proceso de<br />
trabajo, más que <strong>en</strong> el resultado fi nal.<br />
Además de estos objetivos, a la hora de<br />
diseñar los proyectos nos c<strong>en</strong>tramos<br />
principalm<strong>en</strong>te <strong>en</strong> la franja de edad de<br />
diez a doce años (5.º y 6.º de primaria)<br />
y de doce a dieciséis años (de 1.º a 4.º<br />
de la ESO), y pusimos mucho énfasis<br />
<strong>en</strong> vincular la experi<strong>en</strong>cia <strong>art</strong>ística con<br />
la experi<strong>en</strong>cia viv<strong>en</strong>cial del estudiante.<br />
Esta vinculación permite que el alumno<br />
se id<strong>en</strong>tifi que con el proyecto, facilita<br />
que se lo apropie y que, al mismo tiempo,<br />
algunos de los apr<strong>en</strong>dizajes sean extrapolables<br />
a otras asignaturas, <strong>en</strong> especial<br />
la l<strong>en</strong>gua.<br />
G<strong>en</strong>eralm<strong>en</strong>te los Proyectos de barrio<br />
constan de <strong>en</strong>tre seis a ocho sesiones,<br />
una o dos de las cuales ti<strong>en</strong><strong>en</strong> lugar <strong>en</strong> el<br />
Museo, y las otras <strong>en</strong> el aula, para evitar<br />
así que los alumnos t<strong>en</strong>gan que desplazarse<br />
excesivam<strong>en</strong>te y también, sobre<br />
todo <strong>en</strong> la ESO, para facilitar el máximo<br />
aprovechami<strong>en</strong>to de las horas disponibles<br />
por asignatura. Como efecto secundario<br />
no previsto cuando se estableció<br />
este sistema, los alumnos han valorado<br />
de forma muy positiva la reciprocidad<br />
que percib<strong>en</strong> <strong>en</strong> el hecho de que no sólo<br />
ellos van al Museo, sino que el Museo<br />
también se acerca a ellos.<br />
De proyecto piloto a programa<br />
del museo: variaciones sobre<br />
un tema<br />
A m<strong>en</strong>udo, desde los ámbitos culturales<br />
se invierte mucha <strong>en</strong>ergía <strong>en</strong> g<strong>en</strong>erar<br />
proyectos piloto que luego no se consolidan,<br />
y es por ello que desde la primera<br />
edición del proyecto de barrio pusimos<br />
mucho interés <strong>en</strong>:<br />
. Desarrollar un proyecto asumible<br />
por el Museo y que respondiera a las<br />
mecánicas y necesidades de los c<strong>en</strong>tros<br />
educativos.<br />
. Recoger la información g<strong>en</strong>erada<br />
tanto <strong>en</strong> la fase previa de adaptación<br />
de las propuestas a las realidades específi<br />
cas del c<strong>en</strong>tro, como durante el<br />
proceso y <strong>en</strong> la valoración fi nal.<br />
.<br />
Variaciones sobre un tema, desarrollado<br />
con la colaboración de la fotógrafa Lídia<br />
Carbonell, trabaja el concepto de serie<br />
<strong>en</strong> fotografía, a p<strong>art</strong>ir de la serie de pinturas<br />
de Picasso Las M<strong>en</strong>inas, que pert<strong>en</strong>ece<br />
a la colección del Museo.<br />
Trabajo previo:<br />
. En la escuela, se estudia Las M<strong>en</strong>inas<br />
de Velázquez.<br />
. En el Museo:<br />
. En una visita a las salas del Museo,
se conoce la serie de Las M<strong>en</strong>inas de<br />
Picasso.<br />
. En el taller del Museo, se monta un<br />
taller profesional de fotografía.<br />
. Con la fotógrafa, se inicia a los alumnos<br />
<strong>en</strong> el mundo de la fotografía.<br />
En la escuela o instituto:<br />
. Con el apoyo de personal del Museo,<br />
se trabaja el concepto de serie fotográfi<br />
ca.<br />
. Los alumnos hac<strong>en</strong> su propia serie fotográfi<br />
ca <strong>en</strong> torno a un tema común y<br />
refl exionan sobre ella.<br />
. De nuevo con el apoyo de personal<br />
del Museo, se trabaja el concepto de<br />
collage y se propone a los alumnos<br />
hacer un collage de síntesis de su<br />
serie.<br />
. El proyecto fi naliza con una pres<strong>en</strong>tación<br />
del trabajo (la serie y el collage)<br />
y una def<strong>en</strong>sa por p<strong>art</strong>e del alumno,<br />
ya sea oralm<strong>en</strong>te o por escrito: es<br />
importante dar un fi nal al proceso,<br />
pues ello permite tanto a los alumnos<br />
como al profesorado y también al<br />
personal del Museo dar por terminada<br />
la experi<strong>en</strong>cia y extraer conclusiones.<br />
Algunas valoraciones de los alumnos:<br />
. He apr<strong>en</strong>dido a <strong>en</strong>t<strong>en</strong>der lo que hac<strong>en</strong><br />
mis compañeros.<br />
. Me gustaría t<strong>en</strong>er más proyectos de<br />
este tipo porque apr<strong>en</strong>demos muchas<br />
cosas.<br />
. Me ha gustado trabajar con personas<br />
con las que no trabajo habitualm<strong>en</strong>te.<br />
. Ha sido una actividad educativa, a la<br />
vez que divertida.<br />
. Me gustaría repetir.<br />
Formación de profesorado<br />
La propuesta de ofrecer cursos de formación<br />
a los maestros surgió de nuestra<br />
propia necesidad de explicar Picasso de<br />
un modo distinto, alejado de la visión de<br />
la historia del <strong>art</strong>e tradicional, que limita<br />
el conocimi<strong>en</strong>to sobre el <strong>art</strong>ista a una serie<br />
de periodos –rosa, azul y cubista– que<br />
resulta empobrecedora y que no ayuda al<br />
alumno a <strong>en</strong>t<strong>en</strong>der el porqué de la relevancia<br />
de la obra picassiana.<br />
Así pues, y a p<strong>art</strong>ir de esta premisa, los<br />
objetivos principales de los cursos son:<br />
. Facilitar el trabajo sobre Picasso desde<br />
la transversalidad, vinculándolo a<br />
su <strong>en</strong>torno cultural, histórico y ci<strong>en</strong>tífi<br />
co.<br />
. Proporcionar herrami<strong>en</strong>tas para incorporar<br />
el <strong>art</strong>e <strong>en</strong> la <strong>en</strong>señanza y hacer<br />
uso de él desde otras disciplinas.<br />
. Difundir trabajos innovadores <strong>en</strong><br />
estos ámbitos, para apr<strong>en</strong>der desde<br />
el ejemplo.<br />
El <strong>en</strong>foque de estos cursos es muy práctico<br />
y p<strong>art</strong>e de una doble necesidad: por<br />
un lado, la de acercarnos a los maestros<br />
desde su ámbito real de acción y trabajo,<br />
al tiempo que se les proporcionan herrami<strong>en</strong>tas<br />
y docum<strong>en</strong>tación para incorporar<br />
el estudio del <strong>art</strong>e de una forma más<br />
amplia; por otro lado, la necesidad de dar<br />
un giro a los tópicos que antes m<strong>en</strong>cionábamos<br />
sobre la obra de Picasso.<br />
Como evolución de estas formaciones,<br />
nos hemos c<strong>en</strong>trado más <strong>en</strong> los aspectos<br />
metodológicos y conceptuales detrás de<br />
la creación de proyectos transversales<br />
que p<strong>art</strong>an de las <strong>art</strong>es, ya sea tomando o<br />
no a Picasso como punto de p<strong>art</strong>ida.<br />
Aunque la experi<strong>en</strong>cia <strong>en</strong> este ámbito<br />
es también muy corta, pues la tarea de<br />
formación de maestros se inició hace<br />
tres años, hemos desarrollado ya varios<br />
cursos de verano que han t<strong>en</strong>ido muy<br />
bu<strong>en</strong>a acogida, así como la formación<br />
para un claustro de profesores de una<br />
escuela vecina que nos lo solicitó. También<br />
hemos p<strong>art</strong>icipado <strong>en</strong> un proyecto<br />
de ámbito municipal de tutorías de <strong>art</strong>e,<br />
<strong>en</strong> el cual cada institución tutorizaba una<br />
escuela <strong>en</strong> un proyecto de un curso de<br />
duración. Se trataba de desarrollar un<br />
proyecto transversal <strong>en</strong> el que el <strong>art</strong>e y<br />
las colecciones patrimoniales de la ciudad<br />
eran la herrami<strong>en</strong>ta para explorar<br />
temas de género.<br />
Se puede <strong>en</strong>contrar más información<br />
sobre estos proyectos y sobre el Servicio<br />
Educativo <strong>en</strong> el blog del Museo<br />
Picasso,http://www.blogmuseupicassobcn.org/<br />
141
MAMT Pedagògic, núm. 6<br />
Direcció editorial<br />
Museu d’Art Modern de la Diputació deTarragona / MAMT Pedagògic<br />
Santa Anna, 8 – 43003 Tarragona<br />
Tel. 977 235 032 – Fax 977 235 137<br />
mamt@dipta.cat<br />
www.dipta.cat/mamt<br />
http://www.dipta.cat/MAMTpedagogic<br />
Coordinadors<br />
Albert Macaya<br />
Rosa M. Ricomà<br />
Marisa Suárez<br />
© de l’edició<br />
Diputació de Tarragona<br />
Passeig de Sant Antoni,100 – 43003 Tarragona<br />
Tel. 977 296 634 – Fax 977 296 633<br />
cultura@dipta.cat<br />
www.dipta.cat<br />
© del text<br />
Els seus autors<br />
© de les fotografies<br />
Els seus autors<br />
Arxiu MAMT<br />
Revisió i traducció de textos<br />
Adliteram<br />
Diss<strong>en</strong>y de la col·lecció<br />
Pau Gavaldà<br />
Maquetació<br />
Debonatinta<br />
Impressió<br />
Formes Gràfiques Valls s.a.<br />
ISBN 978-84-15264-22-4<br />
DL. T-461-13
ISBN 978-84-15264-22-4<br />
9 788415 264224