Confluències en art i educació

Confluències en art i educació / L’educació formal com a interlocutora en l’acció educativa del museu
28
Aquells que seran mestres bolcats en l’educació artística
demostren ja l’interès i les inquietuds des de
l’etapa formativa universitària. Una alumna de magisteri
ens contava recentment que des de sempre
li havia agradat pintar i dibuixar, que havia assistit
durant anys a les classes d’una acadèmia de pintura
on s’hi trobava molt a gust; fins i tot es plantejava si
no hauria estat millor estudiar belles arts, història
de l’art, disseny o publicitat. Totes aquestes facetes
creatives l’havien fascinada, encara que finalment va
optar per formar-se com a mestra, ja que no acabava
de decidir-se per cap de les ofertes parcials de cadascuna
de les titulacions artístiques. Aquesta futura
mestra seria un bon exemple del tipus de docents al
qual ens referim. En la seua família i en el seu entorn
immediat no hi ha professionals de l’art. El que sembla
obvi, tenint en compte que els nostres estudiants
accedixen a la facultat de magisteri de la universitat
pública amb unes notes de tall altes, és que la nostra
alumna, igual que algunes de les seues companyes,
constituïxen l’esmentat reducte excel·lent dels mestres
que promouran les activitats artístiques als collegis
en els quals treballaran.
El Grup CREATIVA d’Investigació en Art, Filosofia
i Creativitat ha recopilat durant els últims anys
les impressions dels mestres respecte a les visites
a museus, havent-se interessat per les activitats
artístiques que es programen en els centres educatius.
També investiguem l’evolució que es produïx
en l’àmbit educatiu en relació amb els nous camins i
opcions que generen les manifestacions de l’art. Per
a això hem utilitzat bàsicament les entrevistes, a través
de qüestionaris de caràcter anònim, i també les
converses. Els resultats de les enquestes i el conjunt
del treball ha anat creixent, alhora que s’ha ampliat
el seu camp d’acció, i s’ha convertit en la base de les
nostres reflexions. La veu dels mestres és la que millor
representa la realitat educativa que es viu en els
centres escolars. Dins del col·lectiu ampli dels educadors,
aquells que s’esforcen pels aspectes de les arts
mereixen el nostre major reconeixement i suport.
Són els responsables de l’educació estètica dels més
joves, pel fet d’implicar-se de forma activa i decidida
en l’ampliació del bagatge artístic i del capital cultural
―que diria Bourdieu― del seu alumnat.
8. Treball realitzat per una alumna de magisteri dins de l’exercici
titulat “Retrats i autoretrats. Fotografia del cos humà”.
Nosaltres defensem el paper del mestre com a subjecte,
enfront de l’estampa tan habitual del mestre
com a objecte. Pel que fa a les visites a museus,
plantegem l’oportunitat de redefinir els mestres i
les mestres no com un objecte (intermediaris), sinó
com un autèntic subjecte, una persona de la qual tindrem
en compte els interessos, les responsabilitats,
els plantejaments i les possibles deficiències sobre
qüestions concretes. Tots estem d’acord que en una
situació formativa com l’actual no podem exigir que