Confluències en art i educació

Confluències en art i educació / L’educació formal com a interlocutora en l’acció educativa del museu
42
CANVIS EN LA MIRADA
Si els paràgrafs precedents han servit per repassar
alguns paràmetres de la creació i la recepció
de les arts visuals, el dibuix resultant és complex i
de contorns irregulars i difosos: desplaçament de
l’interès des dels aspectes formals als jocs de significat,
crisi de l’autoria, crisi de la mateixa institució
art. Les imatges es propaguen en totes direccions,
les apropiacions, contaminacions, cites entre formes
visuals, es troben arreu. Desplaçaments de
“dalt” a “baix” i viceversa: tant ens pot sorprendre,
a la pantalla de l’ordinador, un emmurriat Simpson
pintat a la manera de Van Gogh o Rembrandt, com
podem ensopegar, en un prestigiós espai d’art, amb
un fals huaco precolombí amb la fesomia de Mickey
Mouse, obra de l’artista contemporani Nadín Ospina.
En definitiva: assistim a una reubicació de l’art
en l’univers de les imatges a la qual l’educació no pot
restar aliena.
Cal reconèixer-ho: sovint, la creativitat visual més
agosarada i imaginativa, la ironia més esmolada, el
joc visual més punyent, cal cercar-lo fora del que
anomenem “art”. Ens en forneixen exemples àmbits
com la publicitat, el disseny, les planes web. Fem una
ullada a les formes de publicitat anomenades bellow
the line. També aquí parlem de formes visuals que
adquireixen vida pròpia: l’activisme social s’apropia
de les marques i dissenys per criticar àcidament la
hipocresia de les grans corporacions transnacionals
en l’anomenada contrapublicitat.
El balanç provisional podria ser el següent: no podem
considerar les arts visuals com quelcom deslligat
de la visualitat contemporània. Una visualitat
que és multiforme, polisèmica, creativa, ubiqua;
marcada per la citació, l’apropiació, el remix. I que
és multidireccional: de dalt a baix, de baix a dalt, és
objecte d’una imparable propagació viral. Com ens
adverteix Duncum (2001):
Mai abans a la història les imatges havien estat tan rellevants
per a la compilació i distribució del coneixement. Mai abans
havia estat tan intensa l’estilització estètica dels productes, la
producció i distribució d’imatges tan abundant, ni la tecnologia
de la imatge tan fàcil i assequible.
Ens ocuparem més endavant de les conseqüències, de
cara al quefer pedagògic, d’aquest estat de coses, però
és urgent anticipar aquí una important implicació del
que apuntem: tant les imatges com la seva percepció