Confluències en art i educació

Confluències en art i educació / L’educació formal com a interlocutora en l’acció educativa del museu
44
QUI HI HA A L’ALTRA BANDA?
Hem assumit que el nostre objecte d’estudi és multiforme,
multidireccional, que ja no és patrimoni exclusiu de
l’autor de torn, que està exposat a múltiples reinterpretacions,
transvasaments, contaminacions, mutacions. I
que, en conseqüència, el paper dels nostres interlocutors
(públics, educands, alumnat, participants) ja no serà
mai més el de la recepció passiva d’una veritat revelada.
En el cas de l’educació formal, l’alumnat aporta un background
en forma de context sociocultural, de pràctiques
socials d’origen (Freedman, 2006), d’habitus (Bourdieu i
Passeron, 1981).
No podem considerar aquí, en tota la seva complexitat,
el context d’origen de l’alumnat que s’enfronta a les
imatges artístiques. Però sí que podem dedicar unes línies
a anticipar quina és la disposició amb què vindran
al museu o a l’aula els nois i les noies, atenent a les idees
que, tendencialment, pesen sobre la formació de la identitat
en el món contemporani, molt particularment a
l’adolescència. I ho fem de la mà de Lipovetsky (1986),
per destacar els conceptes de seducció, narcisisme i
hiperconsum. Lipovetsky ens fa conscients de com la
seducció ha transcendit el camp de les relacions entre
individus per esdevenir un principi d’organització global
a les societats de l’abundància: la seducció és arreu, de
manera molt òbvia a la publicitat, però també a les campanyes
polítiques o als productes audiovisuals.
1.Fotograma de la pel·lícula El vídeo de Benny (1992), dirigida per Michael Haneke
Aquesta preeminència de la seducció es desenvolupa
en paral·lel a una necessitat de satisfacció
immediata dels desitjos, traduïda en una dinàmica
social d’hiperconsum. Per Lipovetsky, l’hedonisme nihilista
es tradueix en una multiplicació de l’oferta fins a
l’infinit. Els estereotips socials es diversifiquen, però el
mercat i la publicitat s’apropien de tendències, tribus,
actituds, per incrementar la dinàmica d’hiperconsum.
Satisfacció immediata del desig, hedonisme i hiperconsum
que tenen el seu epítom en el sovintejat eslògan
publicitari “Ho vols? Ho tens!”.
L’hedonisme nihilista no pot tenir altra conseqüència
que el narcisisme. Com en el devastador relat de Michael
Haneke a la pel·lícula El video de Benny, assistim
perplexos a l’aparició d’un nou narcisisme entre els joves,
en forma de tancament egòtic sobre si mateixos.
Un radical individualisme, que no té res a veure amb
l’individualisme humanista, creatiu i polític d’altres
temps. Parlem ara d’un individualisme desproveït de
valors socials. Un individualisme dels joves i adolescents
que viuen en el present: com en un altre inevitable reclam
publicitari (“Viu el moment!”) es desentenen del
sentit històric del passat i malfien d’un futur cada cop
més incert.
El fosc retrat que fa Lipovetsky d’adolescents i joves ens
rebel·la i ens impel·leix a pensar contraexemples, com
en el cas dels nois i noies que participen en diverses
formes de voluntariat i ONG o que ocupen places du-