35 - Paper de Vidre

nosaltres els terroristes
ria i són fonament de natura –aquesta natura nostra de la qual estem renegant, ens estem
apartant, i a la qual estem declarant absurdament la guerra amb arrogància poc
menys que suïcida–.) Però això és ja una evidència en procés de fer-se invisible.
tants els que d'una manera o altra viuen d'això, és tanta la pressió
mediàtica i tan enorme l'entramat dels múltiples interessos creats a l'en-
18Són
torn de la seguretat, estem ja tan atrapats en el seu engranatge imparable,
que la cosa no té volta de full i no queda més remei que preservar la por. Difondre-la,
fomentar-la. Vendre-la. I per vendre-la sense esmentar-la s'ha de mentir. Ha de mentir
el venedor i ha de mentir-se el comprador. Heus aquí un altre ingredient bàsic de
la ràpida degradació que ens afecta mentre, cofois, mirem el cel estrellat… (i violent)
de Hollywood.
nostra civilització ha fet arrels en la falsedat. Ja res no es diu pel seu
nom, res no s'explica amb claredat. L'eufemisme i la metàfora substituei-
19La
xen la realitat i la mentida campa pels seus furs: currículums falsos, contractes
ficticis, negocis fraudulents, espots enganyosos… Fins i tot la classe política
s'atreveix ja a mentir-nos com si fóssim imbècils per portar-nos als horts més pestilents,
i ho fa amb tota impunitat perquè sap que no passa mai res, que és ja quelcom
socialment acceptat. La mentida és ja tan voluminosa, a més de tan habitual, que la
seva inèrcia no té aturador.
nostra és una civilització arrogant, prepotent, egoista, xenofòbica,
menyspreadora i agressiva, però per damunt de tot és una civilització que
20La
s'enganya a si mateixa. Una civilització que, lliurada al vici complaent
d'emmascarar amb humor i vel·leïtats gracioses el que ja de cap de les maneres no pot
acceptar, pinta la pròpia realitat amb els lluentons d'una conveniència obtusa… fet
que equival a: ceguesa; negació de la realitat; rebuig de la veritat; fallida moral.
Estupidesa. Impossibilitat de copsar el grau de la pròpia participació o responsabilitat
en els fets. Alienació.
no, què: ¿per ventura no és terrorisme, i en grau superb, llançar bombes
capaces d'anorrear ciutats senceres, centenars de milers de ciutadans inde-
21Si
fensos –moltíssims, sempre moltíssims més que el pitjor atemptat d'Al
Qaida–, per immediatament iniciar-ne la fabricació en sèrie, competint entre països i,
burlant-se dels propis tractats de no proliferació, disseminar arsenals urbi et orbi
capaços d'anihilar el planeta, instaurant així el terror nuclear i penjant sobre els nostres
caps l'espasa de Dàmocles d'una destrucció massiva? El destí del que es fabrica és
el seu ús, ¿no?
que potser no és terrorisme, d'efectes retardats i cuinat a foc lent, el fet
de riure's cínicament de les prediccions científiques, fer la viu-viu amb la
22¿I
contaminació ambiental, desatendre els indicis evidents d'un canvi climàtic,
17
paper de vidre_