35 - Paper de Vidre

_58
anatomia: empat a zero
tivitat literària a causa de la voracitat del mercat. La literatura demana temps i el mercat
no en té, afirma. Al 2005 hi ha hagut bones obres, però no en diu títols (ningú ha
dit cap nom fins ara). Esmenta Jesús Moncada, a qui admira, i diu que la seva trajectòria
literària l'honora i ens ha de servir d'exemple. Remata amb una pregunta: col·laboren
els narradors a desmuntar les perversions del sistema editorial, o al contrari?
Puntí xuta a porta. És inevitable La Metàfora: la literatura és un cadàver. Compara
l'Any del Llibre amb Disneylàndia, diu que ha estat una aparador polític. Afirma que ha
estat estressant, que potser haurien hagut de fer-ne un trienni. En destaca alguns
actes. Ara compara la literatura catalana amb un circ i diu que rere l'escenari hi ha
problemes. Comenta la paradoxa que ara que hi ha més autors, hi ha deserció d'editors
(«deserció d'editors», apunten com a possible titular alguns periodistes de la sala).
Torna a xutar, ara des de mig camp: les editorials catalanes són col·leccions de les castellanes;
ja no es publica arriscant, s'aposta per la venda fàcil. Fa números: hi ha mil
sis-cents premis literaris, que en són cinc al dia. Els ajuntaments resolen el pressupost
de cultura amb aquests guardons. Ressalta el poc espai que hi ha per a la crítica,
també.
Terribas, un veterà, entoma amb elegància i manté el ritme del partit. Improvisa. Els
llibreters tenen problemes per vendre tot el que s'edita, han de censurar i triar i això
genera queixes dels clients. Quan algú va a una llibreria, té 300.000 possibilitats de no
trobar el llibre que busca. Un driblatge: el balanç és positiu, tot i que no es venguin
tants llibres, però se'n venen molts; el públic es despista. L'Any del Llibre ha servit per
col·locar-ne el logo en tot d'actes que ja es feien abans. A Girona no hi ha tingut tanta
repercussió com a Barcelona. Conclou dient que el 2005 ha estat un bon any per als
llibreters. L'esperàvem més ofensiu i no ha passat del mig camp.
Vergés, que ha vingut en qualitat de lectora, sembla que no veu la pilota i ens parla
de cinema, amb anècdotes de Buñuel incloses. Com a filla d'editor, ha après a valorar
el poder de la lectura. Es queixa de la publicitat en el cinema i no descarta llegir llibres
amb anuncis. No toca la pilota, definitivament, però distreu. Els lectors estan maltractats,
diu xutant per primera vegada.
Fi de la primera part. No s'ha dit cap nom a banda de l'inevitable Sánchez Piñol, que
ja no compta, i el finit Moncada. Partit sense incidents. L'àrbitre xiula l'inici de la segona
part: la profecia.
Izquierdo recita una llista de desigs per al 2006, una mena d'addenda a la carta als
Reis. No profetitza gens. Joc curt, breu i força defensiu.
Malgrat continua enèrgica. Diu que encara hi ha esperança que la literatura catalana
estigui representada per autors de tot el territori. Ho espera, ho desitja, diu. I acaba.
La brevetat és la tònica d'aquesta segona part. No vaticina res.
Monsó avisa que no s'allargarà. Desitja (que no preveu) que la lectura penetri (sic) més
a les escoles, pensa que aquests són els lectors que cal guanyar. Servidora està a punt
d'ovacionar-la des de la grada, però es controla. El camp no és un clam, és una bassa
d'oli. També diu que els pares són responsables de l'afició a la lectura dels fills.