35 - Paper de Vidre

_54
exigim la possibilitat d’una illa
de malgastar vint euros en un volum que no m'interessa (je suis un mileuriste revolutionaire),
i més tenint en compte que les nouevelles de la Nothomb van tan bé de preu.
En tot cas, el futur no està al costat de la secta dels raelians o elohimites, sinó de Pare
de sufrir. Ha errat el tret, senyor Houellebecq. Pare de sufrir, senyor Houellebecq. No
traeixi tan fàcilment la millor editorial en castellà que hi ha en aquest país, senyor
Houellebecq. Ni per un milió d'euros, senyor Houellebecq. Caca, caca, senyor
Houellebecq.
Catalans, boicotegem al senyor Houellebecq, que vol dir boicotejar la podrida llei del
més fort en el món editorial. Volen canya? Llegeixin en Bauçà, o en Fonollosa. Eren de
casa, eren d'aquí. I gastaven tanta o més mala folla que aquest senyor.
Bé, miri, senyor director, vaig pel segon combinat; i espero que vostè i els seus lectors
em sabran perdonar. Jo exigeixo La possibilitat d'una illa. Sí, sí. Exigeixo a la ministra
de Sanitat, la molt honorable Elena Salgado, que si no vol pagar el tractament sanitari
dels fumadors que religiosament paguem els impos-
Ras i curt; trobo que tos sobre el tabac, que els inverteixi en comprar una
Houellebecq és el Sarkozy illa on l'hàbit de fumar no estigui castigat amb l'escar-
de les lletres francòfones
ni públic i l'estigma social. Exigeixo la possibilitat
d'una illa on puguem passejar-nos nus i amb el cigarret
a la boca, aliens al macarthisme postmodern, perquè
jo vull morir, sa o insà, tard o d'hora. Houllebecq defensa la possibilitat de la vida
després de la mort (mitjançant la clonació). Houellebecq es veu que no vol morir, que
li fa terror (amb un milió i mig d'euros a la butxaca no m'estranya). Bé, jo sí. Quan
escric no em fa por morir. Jo passo de malviure cent cinquanta anys, m'entén, senyor
director?
La possibilitat d'una illa, sí, però que no sigui Lanzarote, per favor. Li fa un cigarret,
senyor director?