35 - Paper de Vidre

Poca cosa. El menystinc rotundament, senyor director. Sé que fa de mal dir, que a l'autor
se'l jutja per la seva obra i no per res més, però el personatge públic que s'ha construït
aquest senyor em fa venir basques. De la seva obra només recordo amb emoció
les magnífiques pàgines d'Ampliació del camp de batalla on es dedica a fulminar la
professió dels psicoanalistes (plaga d'Occident), o les reflexions extraordinàriament
encertades sobre la impossibilitat del viatge, en favor del turisme babau i fastigós
organitzat per Nouevelle Frontiers, a Plataforma.
Què t'ha fet en Houellebecq, a tu, pobre desgraciat, per què el tinguis en tan poca estima,
eh, Subal, Subalet?, m'inquirirà amb descomunal agressivitat vostè o qualsevol
que hagi arribat fins aquí.
Ras i curt; trobo que Houellebecq és el Sarkozy
de les lletres francòfones. La seva prepotència de
nen malcriat i ultraguardonat m'embafa, encara
que, pel que sabem, la infància de Houellebecq
va ser prou dura com per no fer-hi bromes…
Emperò, qui ha volgut ampliar el camp de batalla,
qui s'ha ficat en aquest jardí de la provoca-
exigim la possibilitat d’una illa
Vaig descobrir l'essència de l'home
occidental contemporani; home buit
de sentiments i continguts, descregut
i cruel, sol, esgotat, egòlatra, amoral
o immoral, com es vulgui
ció, ha estat ell mateix, i això comporta haver d'encaixar esportivament tots i cadascun
dels embats injustos i demolidors que hom pugui rebre. Què li han fet a ell els
musulmans? O els belgues? Ah, els belgues! Uns pàries que cal defensar, malgrat
Houellebecq.
Sí, sí, amic director, el futur de la novel·la escrita en francès passa per Bèlgica.
Malauradament Bolaño ja no li pot fotre cop de 2666 a la testa, a en Houellebecq, però
Amélie Nothomb sí.
[Parèntesi Nothomb.
No busquin més respostes en Houellebecq, busquin i comprin tots i cadascun dels llibres
d'aquesta escriptora belga, no se sentiran estafats. Ironia de la fina, estructures
narratives que, per a mi –que sóc un ignorant–, resulten alliberadores, final sorprenent
(Cosmética del enemigo, Anagrama, 2003). Desesperació absoluta i total resignació
(Estupor y temblores, Anagrama, 2004) i altres tresors que encara no he tastat, però
que estic segur que ofereixen un retrat més fidel de la nostra generació de mileuristes
desgraciats que no pas el del Houellebecq.
Fi del parèntesi Nothomb.]
Miri, no he llegit La possibilitat d'una illa. Ho escriuré tres cops en diagonal, per a la
gent que té aquest hàbit perniciós de llegir malament ho capti i sàpiga que les meves
opinions són del tot infundades i per tant cent per cent refutables.
No he llegit La possibilitat d'una illa.
No he llegit La possibilitat d'una illa.
No he llegit La possibilitat d'una illa.
Però sé de què tracta, i sé que la detestaria. Fart estic de profetes que dibuixen un
futur a mans de sectes pseudocientífiques. Passo de Nostradamus postmoderns, passo
paper de vidre_ 53