35 - Paper de Vidre

CEREBRAL DE FÍSICA HUMANA (4)
> Albert Figueras
albertfigueras@yahoo.com
Doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m'omple.
Només l'anhel d'infinit
i el vent, per les quatre portes...
Josep Palau i Fabre. «Cançó breu»
El GDLC defineix frontera com una «ratlla que separa dos territoris fronters», brometa
filològica que obliga el lector a cercar, successivament, fronter («dit de dos territoris
que es toquen»), tocar-se («tornar-se boig»), boig («excessiu, fora de mida»), i mida
(«dimensió que ha de tenir una cosa per a l'ús a què està destinada»). Així doncs, l'espiral
infinita d'aquests reculls de paraules amb llur definició popularment anomenats
diccionaris, ja dóna diverses pistes relacionades amb la frontera:
(1) És una ratlla o límit al qual, matemàticament, no podrem arribar mai perquè
sempre ens en separarà un espai, per bé que cada vegada més i més petit, però infinitament
inassolible; és a dir, fora de mida.
(2) Delimita una dimensió de les coses –que, per definició, és variable, atès que la
mida depèn de l'ús a què estan destinades i, per tant, l'ús pot fer modificar les necessitats,
la capacitat o la potència de les coses.
Així doncs, la hipòtesi de treball que intentarem sostenir amb uns quants raonaments
és que les fronteres no existeixen (en tot cas, es creen, es fabriquen o es transformen),
i potser ha arribat l'hora de reformular-les (o d'eliminar-les).
[Nota: Deixeu-me dir de passada que aquesta convergència entre diccionari i matemàtica agermana les
lletres amb la ciència, tot esborrant-ne la frontera conceptual que les manté virtualment separades des
de fa segles.]
A Boca Chica (República Dominicana), uns nens es miren el territori prohibit –una platja d'un hotel per
a turistes– recolzats en una frontera de ciment.
paper de vidre_ 35